La Prova de l'Heroi (I)

LA PROVA DE L’HEROI


AGENTS DEL CAOS I 

James Luceno

CAPÍTOL 1

Si l'estrella primària d'aquell sistema va resultar alterada pels esdeveniments que havien ocorregut al mateix temps que al quart dels seus planetes més pròxims, no donava senyals d'això. Romania tan impertorbable com abans de la batalla, inundant l'espai proper amb la seva daurada radiació. Només havia patit el planeta conquistat, i la seva castigada superfície romania exposada al ferm avanç de la llum del sol. Regions que un cop varen ser verdes, blaves o blanques eren ara d'un marró vermellós o grises com la cendra. Sota els bancs d’aterrits núvols, el fum s'elevava de les ciutats immolades i s'agitava en les extensions de boscos tropicals arrasats ​​pel foc. El vapor s'alçava des bullents llits que van ser llacs alimentats per glaceres i mars ressecats.

En les profunditats de la mortalla de cendres i runes del planeta es movia la nau de guerra responsable de la devastació. Era un enorme ovoide de corall Yorik, amb la seva accidentada superfície negra i irregular alleujada per bandes de material més llis, lluent com el vidre volcànic. En els buits que esquitxaven les esquerdes rugoses s'amagaven llança-projectils i armes de plasma. Altres depressions, més semblants a cràters, albergaven als engolidors de làsers, els dovin basal, que movien la nau alhora que l'escudaven de tot mal. De proa a popa s'estenien braços cobalt d'un vermell sagnant, dels quals penjaven, com apèndixs, caces amb forma d’asteroide. Al seu voltant brunzien petites naus, algunes reparant zones danyades, altres recarregant els buidats sistemes defensius i unes poques descarregant allò saquejat a l’esquerdada superfície del planeta.

Encara més allunyada del lloc de la batalla surava una nau de menor mida, també negra, però de superfície facetada i polida, com una pedra preciosa. Una llum bategava a intervals per tota la nau, il·luminant primer una faceta, i després una altra, com si transmetés dades d'un sector a l'altre.

En un lloc d'observació situat a la part inferior del seu angulós morro, una figura eixuta, asseguda amb les cames creuades sobre coixins, examinava les restes que suraven a la deriva i que una casual marea gravitacional havia acostat a la nau: fragments de caces i de naus capitanes de la Nova República, cossos dins del seu vestit espacial sumits en un esgarrifós repòs, projectils sense detonar, el fuselatge foradat d'una nau, la llegenda la identificava com l'Esquerda de Pena.

A poca distància surava l’ennegrit esquelet d'una plataforma de defensa. Al seu costat, un creuer destrossat girava interminablement en òrbita de descens, lliurant el seu contingut al buit, com una beina deixant anar les seves llavors. Més enllà, intentava fugir un transport, enganxat per la pica d'una inflada nau de captura que tirava inexorablement d'ella cap a les entranyes de la gegantina nau de guerra.

La figura asseguda contemplava tot això sense alegria o remordiment. Aquesta destrucció naixia de la necessitat. S'havia fet el que s’havia de fer.

A la part posterior del lloc de comandament, un acòlit comunicava els progressos a mesura que rebia les notícies mitjançant un dispositiu sinuós i viu subjecte al seu avantbraç dret per sis potes insectoides.

-La Victòria és nostra, eminència. Les nostres forces de terra i aire han acabat amb els principals centres de població, i tenim un coordinador Bèl·lic a la superfície. –L’acòlit va mirar el víllip receptor del braç, la suau brillantor bioluminescent augmentava notablement la il·luminació del lloc d'observació i la penombra de les llums del panel-. L'estrateg del comandant Tla opina que les cartes d'astronavegació i les dades històriques que s'emmagatzemen aquí seran molt valuoses per a la nostra campanya.

El Sacerdot, que es deia Harrar, va mirar la nau de guerra.

-L’estrateg ha comunicat les seves impressions al comandant Tla?

El dubte de l'acòlit va ser suficient com a resposta; però, tot i així, Harrar va haver de patir la rèplica verbal.

-La nostra arribada no complau al comandant, eminència. No rebutja la necessitat del sacrifici, però diu que la campanya ha estat un èxit fins ara sense necessitat de tenir supervisors religiosos. Tem que la nostra presencia només serveixi per confondre la seva tasca.

-El Comandant Tla no arriba a entendre que ens enfrontem a l’enemic en diversos fronts –va dir Harrar-. Qualsevol contrincant pot ser sotmès a la força, però la submissió no garanteix que l’hagis convençut de les teves creences.

-Desitja Que ho comuniqui al comandant, eminència?

-No et correspon. Deixa-m’ho a mi.

Harrar, un mascle de mitjana edat, es va aixecar i es va acostar a la vora de la transparència poligonal que conformava la cabina. Es va aturar allà i es va agafar les mans de tres dits a l'esquena. Hi havia ofert els dits que falten en cerimònies de devoció i sacrifici ritual, com una forma de superar-se a si mateix. El seu cos esvelt estava embolicat en fines teles de pàl·lids colors. Un turbant estampat amb un ostentós nus subjectava les seves llargues trenes negres. El clatell mostrava inquietants marques gravades a la pell estirada i tirant per les prominents vèrtebres.

El planeta girava sota ell.

-Com es diu aquest món?

-Obroa-Skai, eminència.

-Obroa-Skai -mussità Harrar en veu alta-. Què significa aquest nom?

-El Significat es desconeix de moment. Però sens dubte trobarem alguna explicació entre les dades recollides.

En Harrar va fer un gest de menyspreu amb la mà dreta.

-Ja no té importància.

Un llampeig de canonades va desviar la seva atenció cap a Obroa-Skai, on un artiller de corall Yorik entrava a la zona lluminosa, escopint foc posterior contra els quatre caces estel·lars de morro xato que evidentment l'havien perseguit des del costat fosc del planeta. Els petits Ala-X s'aproximaven amb rapidesa, amb els propulsors encesos i la punta de les ales disparant raigs energètics contra l'enorme nau. Harrar havia sentit que els pilots de la Nova República s'havien fet experts anul·lant als dovin basal, alterant la freqüència i la intensitat dels raigs làser que disparaven els caces. Aquests quatre perseguien l'artiller amb una precisió pròpia d'un autocontrol complet. Semblant confiança, tan aclaparadora, revelava qualitats que els yuuzhan vong haurien de tenir presents a mesura que progressés la invasió. Haurien d’ensenyar a la casta guerrera, normalment aliena als matisos, que la supervivència era tan important per les creences de l'enemic, com la mort per als yuuzhan vong.

L'artiller va canviar de direcció i va ascendir, semblava voler aprofitar l’empara que li brindava la nau de guerra del comandant Tla. Però els quatre caces estaven decidits a destruir-la. Van trencar la formació, van accelerar i van envoltar l'artiller, convertint-la en l'epicentre de la seva ira.

Els pilots de l'Ala-X van atacar amb impressionant precisió. Va descarregar raigs làser i brillants torpedes roses, posant a prova l'habilitat dels dovin basal de l’artiller. Per cada buit gravitacional que creaven els dovin basal per engolir llamps i torpedes, un altre aconseguia penetrar, obrint fissures a la nau d'assalt i fent saltar en totes direccions pedaços de corall Yorik negre vermellós. Atordit pels incessants atacs, l’artiller es refugiava en els seus escuts, esperant un moment de respir, però els caces no li donaven quarter. Descàrregues de resplendent energia assotaven la nau, desviant-la de la seva ruta. Els dovin basal van començar a fallar. Amb les defenses compromeses sense remei, la gran nau va desviar tota l'energia a les armes, i va contraatacar.

D'una dotzena de canons va brollar un venjatiu foc daurat, en una desesperada demostració de força, però els caces estel·lars eren massa ràpids i àgils. Van fer una passada rere una altra, deixant anar foc cap al sobtadament vulnerable casc de la nau. Trossos de carn esquinçada van brollar de les profundes ferides i trinxeres obertes pels làsers. La destrucció d'un llançador de plasma va iniciar una sèrie d'explosions en cadena al costat d'estribord. El corall Yorik fos relliscava de la nau com un rastre de vapor. Lluentors d’encegadora llum van apuntar des del seu nucli. La nau va rodar sobre el seu ventre, perdent velocitat. Llavors, agitant-se en un paroxisme final, va desaparèixer en una breu bombolla de foc.

Llavors va semblar que els Ala-X pretenguessin atacar la nau de guerra, però els pilots van donar mitja volta en l'últim moment. Descàrregues de la nau de guerra es van entrecreuar per l'espai proper, però cap míssil va donar en el blanc.

En Harrar mirà per sobre l'espatlla al seu acòlit. El seu rostre escarificat era una ombrívola màscara.

-Insinua al comandant Tla que els seus gelosos artillers deixin escapar les petites naus –va dir amb una tranquil·litat fora de lloc-. Després de tot, algú ha de viure per explicar el que va passar aquí.

-Els infidels van lluitar bé i van morir amb valor -es va arriscar a comentar l’acòlit.

En Harrar es va girar per mirar-lo cara a cara, amb una brillantor als ulls que delatava un somriure.

-Això que percebo és respecte per ells?

L’acòlit va assentir en senyal de deferència.

-Només és una observació, eminència. Per guanyar-se el meu respecte haurien d'abraçar voluntàriament la veritat que els hi portem.

Un herald de rang menor va entrar a la cabina. Va saludar, xocant els punys contra les espatlles contraries.

-Belek Tiu, eminència. Li comunico que ja s'han reunit els captius.

-Quants són?

-Diversos Centenars... I de divers aspecte. Voleu supervisar la selecció per al sacrifici?

En Harrar redreçà les espatlles i es va ajustar la caiguda de la seva elegant túnica.

-Estic impacient per fer-ho.

-OOOOO-

El diàfan tancament de les entranyes del transport es va obrir a un immens celler ple de gom a gom de presoners capturats en la superfície i els cels d’Obroa-Skai. L'escorta de guàrdies i assistents personals d’en Harrar va entrar al celler, seguida pel Sacerdot en persona, assegut sobre un coixí flotant, amb una cama doblegada sota ell i l'altra penjant per la vora. El palpitant dovin basal amb forma de cor que mantenia el coixí elevat va respondre a la silenciosa presa d’en Harrar, atraient-lo cap al sostre de volta quan li va demanar més alçada, movent-se cap a una o altra mampara llunyana segons el Sacerdot desitgés avançar, retrocedir o desplaçar-se cap una banda.

El celler estava ben il·luminat, amb pegats bioluminescents que recobrien parets i sostre, i havia estat dividit en diversos camps d’inhibició separats, disposats en dues files paral·leles i generats per enormes dovin basal. Dins de cada camp, premuts amb els altres, hi havia investigadors i experts originaris de gran quantitat de planetes, tant humans com d'altres espècies (bothans, bith, quarren i caamasians), tots parlotejant alhora en una miríada d'idiomes, mentre guardians de negre, armats amb amfibastons, supervisaven el procés de selecció. L'immens espai, concebut per al manteniment de coralites i no per mercaderia viva, feia pudor a sang, suor i secrecions naturals.

Però el que més hi havia en l'aire era por.

En Harrar surava en el seu coixí, supervisant l'escena des de sota de la seva caputxa. Els seus criats es van apartar perquè ell pogués acostar-se al passadís central i inspeccionar els presoners de tots dos costats. Però per arribar als primers camps d'inhibició, va haver de rodejar un gran fossat ple a vessar d'androides confiscats; centenars d'ells, amuntegats en un embolic de membres, apèndixs i altres parts mecàniques.

Quan Harrar va ordenar aturar-se al costat de la petita muntanya de màquines, els androides que es trobaven al capdamunt van començar a tremolar sota el seu escrutini. Els caps arrodonits, rectangulars i antropomòrfics van girar amb un brunzit de servomotors gripats, els sensors d'àudio es van allargar i incomptables fotoreceptors el van enfocar al mateix temps. Una allau momentània va fer que diverses de les màquines caiguessin, entre xisclets, a la base de la pila, per sota del nivell del sòl.

La curiosa mirada d'en Harrar va recaure sobre un deformat androide de protocol que lluïa una banda de color en el seu braç dret. Va ordenar al coixí que s'acostés a la immobilitzada màquina.

-Per què porten peces d'adorn algunes d'aquestes abominacions? -Preguntà al seu assistent en cap.

-Sembla que tenien funcions d'ajudants d'investigació, eminència, -Va explicar l’assistent-. Només els contractats per investigadors professionals podien accedir a les biblioteques d’Obroa-Skai. El símbol que es veu a la banda del braç pertany a l'anomenat Institut Obroà.

En Harrar estava horroritzat.

-Dius que investigadors seriosos tractaven aquestes coses com a iguals?

L'assistent va assentir.

-Això sembla, eminència.

L'expressió d'en Harrar es va tornar menyspreu.

-Permet que una màquina es consideri el teu igual, i no trigarà a creure’s superior -allargà la mà, va treure la banda a l'androide i la va tirar a terra-. Inclou en el sacrifici una mostra representativa d'aquestes monstruositats. Incinera a la resta.

-Estem acabats -es lamentar una veu sintètica i apagada entre el munt de runes.

Braços vius de diverses mides, colors i textures es van alçar en gest de súplica cap a Harrar, mentre el coixí el transportava cap al camp d'inhibició més proper. Alguns presoners demanaven clemència, però la majoria guardaven silenci amb aprensió. Harrar els va contemplar indiferent fins que va veure un humanoide pelut a qui del seu prominent front emergien un parell de banyes en forma de con que es corbaven cap a dins. Les seves mans i peus nus estaven adobats per l'intens treball, i la mirada clara de la criatura evidenciava una gran intel·ligència. L’humanoide vestia una peça tosca, sense mànigues, els esquinçalls li arribaven fins als genolls, ajustada a la cintura per un cordó trenat de fibres naturals.

-A quina espècie pertanys? -Preguntà Harrar en un bàsic perfecte.

-Sóc un gotal.

En Harrar assenyalà la túnica.

-El teu abillament sembla el d'un penitent més que el d'un estudiós. Què ets tu?

-Sóc tots dos i cap –va dir el gotal amb una ambigüitat decidida-. Sóc un sacerdot h'kig.

En Harrar es va agitar animós en el coixí i es va dirigir al seu seguici.

-Quina sort. Tenim un sant entre nosaltres -la mirada es va centrar en el gotal-. Parla’m de la teva religió, sacerdot h'kig.

-Quin interès pots tenir en les nostres creences?

-El cert és que jo també sóc executor de rituals. Parlem de sacerdot a sacerdot.

-Els H'kig creiem en el valor d'una vida senzilla –va dir el gotal, concís.

-Sí, però amb quina finalitat? Per aconseguir collites abundants, millorar-vos a vosaltres mateixos o assegurar un lloc en l'altra vida...?

-La Virtut en si mateixa és la nostra recompensa.

En Harrar el va mirar atònit.

-Això us han dit els vostres déus?

-És només la nostra veritat... Una entre moltes.

-Una entre moltes. I què hi ha de la veritat que us porten els yuuzhan vong? Reconeix als nostres déus i potser em senti inclinat a salvar-te la vida.

El gotal el va contemplar amb indiferència.

-Només un fals déu tindria tanta set de mort i destrucció.

-Aleshores és cert. Tems a la mort.

-No temo morir per la veritat, per alleujar els sofriments o exterminar el mal.

-Sofriments? -Harrar es va ajupir amenaçant sobre ell-. Deixa que t'expliqui el que és el patiment, sacerdot. El patiment és el pilar de la vida. Els qui accepten aquesta veritat saben que la mort és l'alliberament del sofriment. Per això acudim animosos a la mort, perquè estem resignats a ella. –Mirà als altres presoners i va alçar la veu-. No us estem exigint més del que ens exigim a nosaltres mateixos: compensar als déus pel sacrifici que van realitzar en crear l'univers. Oferim carn i sang perquè així pugui perdurar la seva obra.

-Els nostres Déus no ens demanen més tribut que el de fer bones accions -va intervenir el gotal.

-Accions que et causen durícies –va dir Harrar amb desdeny-. Si això és tot el que els vostres déus esperen de vosaltres, no m'estranya que us hagin abandonat en el vostre moment de necessitat.

-No ens han abandonat. Encara tenim als Jedi.

Murmuris de camaraderia es van elevar entre la multitud de presoners, primer reticents i després amb creixent convicció.

En Harrar contemplà els rostres dispars que tenia sota ell: els de llavis gruixuts i els de fins, els rugosos i els suaus, els imberbes i els hirsuts, els cornuts i els de nas arrufat. Els yuuzhan vong van intentar eradicar semblant diversitat en la seva galàxia natal, lliurant guerres que es van desenvolupar durant mil·lennis i es van cobrar les vides de pobles i planetes massa nombrosos per comptar-los. Però aquesta vegada, els yuuzhan vong pensaven actuar de manera més cauta, destruint només aquells pobles i planetes necessaris per completar la neteja.

-Aquests Jedi són els vostres déus? -Preguntà Harrar per fi.

El gotal va trigar un moment a contestar.

-Els Cavallers Jedi són els guardians de la pau i la justícia.

-I aquesta "Força" de la qual he sentit parlar... Com la descriuries?

El gotal esbossà un mig somriure.

-És una cosa que mai tocaràs. Encara que jo diria, sense por d'equivocar-me, que vosaltres proveniu del seu Costat Fosc.

A Harrar li va picar la curiositat.

-La Força conté la llum i la foscor a la vegada?

-Com Totes les coses.

-I què sou vosaltres en relació amb nosaltres? Tan segur estàs que representes la llum?

-Jo només sé el que em dicta el cor.

En Harrar parlà a poc a poc.

-Aleshores aquesta lluita és quelcom més que una simple guerra. És un combat entre déus, en el qual tu i jo només som simples instruments.

El gotal va mantenir el cap ben alt.

-Potser sigui així, però el resultat final ja està decidit.

En Harrar va somriure, burleta.

-Que aquesta creença et consoli en la teva hora final, sacerdot... Perquè t’asseguro que està propera. -va Tornar a dirigir-se a la multitud-. Fins ara, la vostra espècie només s'havia enfrontat a guerrers i polítics yuuzhan vong. Sapigueu que els veritables arquitectes del vostre destí han arribat avui.

Va fer un gest al seu seguici perquè s'acostés.

-Aquesta Força és una fe estranya i obstinada –va dir lentament, mentre un dels seus assistents s'acostava al coixí dovin basal-. Si volem arribar a governar aquí, necessitarem comprendre com aconsegueix unir aquesta miríada d'éssers. I caldrà exterminar d'una vegada per totes als Cavallers Jedi.

Següent