La Prova de l'Heroi (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

En Han contemplava marejat la jaspiada indiferència de l’hiperespai a través de la vidriera que embolicava la cabina del Daga Afortunada. Al seu costat, Roa dormisquejava al seient del pilot, roncant suaument, mentre un dels androides de la nau monitorava l'ordinador de navegació darrere d'ell.

Tant de bo pogués avançar-se en el temps tan fàcilment com la llum, va pensar en Han. Potser així podria saltar cap endavant, fins a un punt en què els records de Sernpidal fossin una cosa llunyana, o potser retrocedir fins abans d'aquell terrible dia, per poder reconfigurar els esdeveniments i corregir el que va passar.

Però la veritat és que vivia atrapat en un moment tràgic, obligat a reviure una vegada i una altra i una altra...

El Falcó, carregant amb evacuats, surant sobre l’encabritada superfície de Sernpidal. La petita lluna del planeta, anomenada Dobido, estava sent controlada per una monstruositat yuuzhan vong i descendia cap a la superfície del planeta.

Chewie, a terra, amb un nen sota cada enorme braç i el vent tirant d'ell. Chewie i Ànakin emprant la Força i raigs làser per alliberar la runa caiguda que retenien aquella nau atrapada.

El Falcó aguantant la seva posició contra un vent eixordador, mentre Chewie rescata a un altre nen, alçant-lo cap als braços d'un Han penjat de l'estesa rampa de descens.

Sernpidal estremint-se i trencant-se.

Chewie aixecant a l’Ànakin en els seus braços. La seva expressió resignada quan va llançar el noi al Han. L'aterridor gemec dels motors retropropulsors del Falcó; la nau escorant-se a un costat mentre en Han, amb un grup d'evacuats subjectant-lo per les cames, estirava els braços desesperadament cap a Chewie.

El sòl obrint-se i apartant a Chewie.

L’Ànakin corrent al pont, portant el Falcó per entre estrets carrerons, sortejant edificis que s'esfondraven. La fugaç imatge d’en Chewie, donant l'esquena al Falcó i alçant els braços cap a Dobido, que s'havia convertit en una estela de foc.

L'arribada de Tosi-karu.

Un vent tallant que va cremar la cara i les mans al Han, llançant a Chewie pels aires i esfondrant edificis. Els escuts del Falcó gemegant en protesta.

I una altra vegada Chewie, amb el pèl del cos ensangonat..., recuperant peu..., parant-se sobre una muntanya de runa, rugint reptador a la lluna esclava, com si així pogués tornar-la al seu lloc.

El Falcó, encara pilotat per l’Ànakin, ascendint cap a l'espai, abandonant a Chewie al seu destí.

El primer que va dir Han al seu fill: "L’has abandonat".

El record d'aquestes paraules era tan dolorós, tan demolidor, com la mort d’en Chewie. Havia estat una condemna nascuda del dolor, impossible de rescindir en els mesos següents.

Sumit en l'angoixa, en Han va estrènyer els ulls i va tancar els punys. Quant de temps podria seguir així: penjant de la rampa del Falcó, amb els braços estesos cap a Chewie...

Roa es va agitar al seu costat, va badallar sorollosament i va estirar els braços per sobre del cap. Va pestanyejar i es va tornar cap a l’androide de l'ordinador de navegació.

-Quant falta?

-La nau retornarà en breu a l'espai real, amo Roa.

Roa va somriure al Han.

-Com en els vells temps, eh, Han? Tu i jo treballant junts.

En Han es va obligar a apartar de la seva ment els pensaments tristos, la sang corria per les seves venes com si fos àcid.

-Recordo aquella primera ruta de Késsel com si fos ahir.

Roa va somriure, enigmàtic.

-Parlant de Késsel, porto temps volent-te preguntar una cosa. A veure, sóc conscient que els rumors poden canviar molt des de Tatooine a Bonadan, però tinc entès que vas afirmar haver fet la ruta de Késsel en menys de dotze parsecs.

En Han es va quedar callat a propòsit.

-I bé? -va Insistir Roa.

-És una vella història, Roa. I l'assignatura d'història sempre se’m va donar malament.

-Esforça't una mica. Et qualificaré amb mà dreta.

En Han va mostrar els palmells de les mans.

-Mira, tenia a Jabba a sobre perquè li havia perdut una càrrega d’espècia. Chewie i jo necessitàvem aquella feina, i de vegades es fa o es diu el que sigui.

-Però és cert...? La vas fer en menys de dotze parsecs?

En Han es va posar les mans al pit.

-M’inventaria jo una cosa així? Quan fanfarronejo, ho faig molt seriosament.

Roa el va mirar un moment i després es va posar a riure.

-Vaja, Han, què va ser dels vells temps? Què va passar amb la recerca de fortuna i glòria?

-Això ja no té futur –Han va negar ràpidament amb el cap. -Tanmateix, la idea que gent decent com Reck es passi voluntàriament a l'enemic... Els yuuzhan vong fan que els Hutts semblin gamberros de pati d'escola. Fan que Palpatine sembli un dèspota il·lustrat.

-Potser. Però els guanyadors sempre paguen millor –va dir Roa amb serietat-. A més, els crèdits no han de procedir de mans netes perquè Reck i els seus sàpiguen apreciar-los.

En Han va somriure.

-Amb l'edat t'has convertit en un filòsof.

Roa va arronsar les espatlles.

-Quan la teva parella mor, sol quedar-te molt de temps per pensar –Mirà al Han-. Probablement te n'hauràs adonat.

En Han es va quedar callat.

L'ordinador de navegació va deixar anar un xiulet.

-Amo Roa, estem sortint de l'hiperespai -va anunciar l'androide. Han i Roa es van tornar cap a la consola de comandament per preparar l'entrada del Daga Afortunada en velocitat subllum.

-Subllum aconseguida –va dir Roa amb rapidesa.

En Han activà un interruptor.

-Escuts activats.

Una llum blava i allargada els va tornar a l'espai real. De sobte, les línies es van convertir en punts que rotaven lleugerament abans de cobrar la forma d'un camp d'estrelles, i cada sol distant era com una entrada a una realitat alternativa. La nau va efectuar la transició sense problemes, amb l'excepció d'un breu tremolor.

-Entrant en el sistema Anobis -va l'androide.

-Anobis? -Va dir en Han, sorprès-. Aquest lloc està enmig d’enlloc. Ni Reck voldria amagar-se aquí.

Roa va negar amb el cap quan Han el va mirar.

-Anobis és només una entrada lateral a la nostra destinació final. Un salt directe podria deixar-nos enmig d'una flota enemiga o d'una patrulla del Romanent Imperial. -Va assenyalar al finestral d'estribord amb un dit grassonet -. Mira això.

En Han es va girar a la dreta. Les restes foradades i malmeses d'un destructor estel·lar suraven gairebé a l'abast de la mà. Estava escorat a babord, amb la torre de comandament i la punta de la gran nau rebentades, gairebé tapat per les seves pròpies restes. Les antany lluents plaques de popa estaven salpicades per enormes cràters ennegrits. Cables i canonades penjaven de les seves entranyes esquinçades, en Han es va recordar de l'atac dels yuuzhan vong a Helska IV, i el destructor estel·lar Renovador, que havia caigut amb gairebé tota la tripulació.

-Hi ha alguna esperança de vèncer a aquests matons? -Preguntà Roa.

-Els Yuuzhan vong no donen caserna -Han es va apartar de la finestra-. Llavors, on anem, Roa?

Roa va donar uns copets amb el dit índex en un mapa que va aparèixer en un monitor.

-A Ord Mantell.

En Han es va quedar bocabadat un instant, va tirar el cap cap enrere i es va posar a riure a cor què vols.

Roa el va mirar, intrigat.

-Et preocupa trobar-te amb algú del passat?

-Amb algú del present –murmurà en Han-. Amb la meva dona.

-OOOOO-

Ord Mantell seguia sent el mateix planeta anodí que en Han recordava de visites anteriors, que havien estat moltes al cap dels anys, algunes planejades i altres degudes a l'atzar. Però s'havia afegit alguna cosa nova des que en Han va ser àrbitre en la carrera de naus antibloqueig: una petita estació espacial de disseny antic, en forma d'anell, acoblada a partir de peces robades i comprades als Hutts per un consorci d'empreses d'enginyeria de la Vora Mitjana. Algunes parts de l'estació, un parell de ràdios i una secció de deu graus de l'anell exterior seguien incompletes, i potser ho estiguessin per un temps, ja que els equips de construcció van abandonar les obres arran de la destrucció d’Ithor.

La Roda del Jubileu, l’anomenava Roa.

-L'estació no té molt a veure amb Ord Mantell, exceptuant l'ús de la seva gravetat –va dir a Han des del seient del pilot del Daga Afortunada-. Era un port franc. I bastant reeixit, fins que la invasió dels yuuzhan vong es va carregar el comerç. Ara és un lloc de trànsit, on paren alguns dels paios més desesperats que has pogut conèixer en la teva vida.

-Mentre la nostra missió no ens porti a terra, estic disposat a tot –va dir en Han-. Ord Mantell sempre m'ha portat mala sort.

Roa va assentir.

-Aleshores farem tot el possible per no posar els peus al planeta.

Naus de tots els tipus feien cua al voltant de l'estació, esperant l'assignació de l'hangar d'aterratge. Eren vaixells de càrrega i transports buits que no tenien on anar, ja que els seus llocs d'origen havien estat envaïts pels yuuzhan vong o les seves empreses havien fet fallida per la guerra. En el seu interior hi havia viatgers mig morts de fam, atrapats en terra de ningú per motius polítics. També podien trobar-se allà creuers diplomàtics amb cinquanta anys d'antiguitat i naus de guerra recentment rescatades d'antigues flotes. Sense oblidar els transports de passatgers, incloent ramats de naus ithorianes amb forma de platerets, plenes d'éssers desplaçats de planetes conquerits o arrasats, a la recerca d'un planeta al que anomenar llar, ni que fos de manera temporal. I atenent a les necessitats d'aquests refugiats amb crèdits per gastar, hi havia antigues naus de mercaderies, pilotades per pirates que venien somnis d'una vida nova als cegament optimistes.

Roa i Han van esperar el permís per aterrar fent proves als sistemes de seguretat del SoroSuub 3000 i bloquejant les escotilles. L’atestat i repugnant hangar que se'ls va assignar finalment havia estat arrencat a un creuer MC80 i, de fet, encara lluïa alguns símbols Mon Calamari.

En Han va ser el primer a baixar la rampa, mentre Roa acabava amb els procediments, i es va trobar amb un grup de cinc alienígenes d'una espècie que mai havia vist.

-Necessites algú que vigili la teva nau? -Va preguntar el portaveu del grup per sobre de l’estrèpit, xiuxiuejant un bàsic profundament marcat per un altre accent.

En Han mirà l’alienígena de dalt a baix.

-Necessito a algú que et vigili a tu.

L'alienígena, que clarament era home, va trigar un instant a agafar-ho i posar-se a riure amb unes riallades tan contagioses que en Han va estar a punt de somriure.

Era un bípede de cames musculoses, un cap més baix que en Han, i propietari d'una cua prima que, tot i així, semblava útil. Les parts del seu cos que no cobrien una acolorida túnica i uns pantalons estratègicament tallats estaven cobertes d'un pèl curt i grisós, a excepció dels avantbraços i la cua, on el pèl es tornava més fosc, en rígids flocs que possiblement podien arribar a fer molt de mal.

Igual que els altres dos homes del grup, el que es va acostar al Han tenia un mostatxo blanc llarg que li queia fins a més avall de la barbeta, i una perilla del mateix color. Els ulls, disposats frontalment, eren grans i brillants. El nas era un pic coralí que es corbava cap avall sobre una boca de llavis prims, i estava perforada, com si fos un instrumento musical.

Les dues femelles del grup eren lleugerament més petites que els barons, lluïen corbes en els seus cossos compactes, i esclats de vibrants colors feien destacar les seves pells vellutades i grises. No tenien els lacis bigotis i, en lloc de crestes, tenien una llustrosa cabellera pentinada cap enrere que els hi arribava fins a les espatlles. Les puntes de les seves suaus cues semblaven haver estat submergides en pots de pintura blau cel. Portaven joies penjant del coll, en les petites orelles i en els cinc dits de les mans, així com al nas.

-D'acord, d’acord -van dir amb les seves boquetes-. Potser prefereixes que algú et netegi la nau i li doni un toc?

En Han va recolzar les mans als malucs i va riure. Seguia somrient quan Roa va baixar de la rampa seguit de dos dels membres de la tripulació del Daga Afortunada, Buit i un androide supervisor EV amb un cap que semblava el bec corbat d'un au menjafruita.

-Roa, vols contractar aquesta gent perquè et passin l'aspiradora i et netegin els filtres?

Roa va contemplar els alienígenes amb molt interès.

-Per això tenim els androides –va dir el portaveu.

-Llavors vigilarem la nau. Hi ha molts lladres per aquí.

-Aprecio l'oferta –va dir Roa amb amabilitat-, però no, gràcies. Potser en una altra ocasió.

Els alienígenes van intercanviar unes paraules en el seu melòdic idioma, van saludar amb una inclinació de cap a Han i Roa i es van acostar a la següent nau de l'hangar, una vella corbeta classe Rondaire.

-Són com una barreja impossible entre un gat Manka i un woolamandra passats per una liquadora –va dir en Han, contemplant els alienígenes.

-Ryn –va dir Roa, identificant a la espècie-. Solia trobar-me'ls de tant en tant en planetes que no estan a la ruta del Sector Corporatiu. Ession, Ninn, Matra IV. Són nòmades. Bé, quan no són perseguits per caçadors o per tractants d'esclaus, o assetjats d'un lloc a un altre o convertits en caps de turc dels crims o delictes d'altres. Tenen mala fama, per lladres i per ser amics de les estratagemes, però jo mai he tingut cap problema amb ells. Treballen molt en gairebé qualsevol cosa, des del robatori de peces en desballestaments fins a la fabricació artesanal de joieria. I et dic una cosa, Han, són els músics més divertits que he sentit en la meva vida. Una música amb la qual no pots evitar ballar.

-Estic segur que sí podria –va dir en Han.

-No, ni tan sols tu. No estic parlant de jizz, ni d'una altra d'aquestes noves músiques. Em refereixo a una música apassionada i punyent.

En Han els va mirar de nou.

-A quin planeta pertanyen?

Roa va negar amb el cap.

-Ningú ha estat capaç de dir-m'ho mai.

En Han va deixar anar una rialleta.

-I jo que creia haver-ho vist tot.

Van deixar els androides a càrrec de la nau i es van dirigir a les duanes, on llargues files compostes per múltiples espècies passaven pel control de documents i els escàners de seguretat.

En Han va mostrar els seus documents, que l'identificaven com un tal Roaky Laamu, comerciant autònom de làsers. Hi havia meditat la possibilitat de disfressar-se amb sintepell, pròtesis i una barba, però al final va preferir limitar-se a un canvi de pentinat i a deixar-se créixer la barba. Sovint havia emprat la mateixa estratègia quan viatjava amb la Leia i els nens, i normalment li funcionava bé. Després de tot, la majoria de les imatges seves que circulaven per aquí mostraven un jove líder de l'Aliança amb els ulls lluminosos, les temples grises i una llustrosa cabellera de color castany.

Tot va anar bé fins que va arribar als escàners.

-Obrin la seva maleta -va ordenar el jove agent, en resposta a un comentari que li va fer el seu company androide.

En Han va obrir la bossa i l'agent no va trigar a trobar la pistola làser, el seu llarg objectiu i el silenciador cònic emmagatzemat en una altra funda.

-Això és un DL-44? -Preguntar sense poder-s’ho creure.

-Més o menys -va dir en Han-. Li he fet unes modificacions especials...

L'agent va riure i va cridar a un company humà.

-Boz, això es classifica com a arma o com a antiguitat?

-Antiguitat –Va respondre Boz amb un gran somriure.

-Rieu el que vulgueu, col·legues -va dir en Han, aguantant les ganes de demostrar-los del que era capaç la seva pistola làser.

L'agent va donar un cop d'ull als documents d'en Han.

-Tot i així, Laamu, he de buidar el carregador.

En Han es va mossegar la llengua i va arronsar les espatlles.

-Mentre hagis fet això amb totes les armes que han passat per aquí.

-Amb totes les que he trobat -va dir l'agent.

-És un consol.

-Estem buscant l’apostador –va dir Roa mentre l'agent endollava un buidador al carregador.

-Si els dos tenen un espectre normal de visió, segueixin el camí vermell fins al tramvia groc de Blanc Dos, després és tot recte fins al Shaft. No té pèrdua.

-Què li diu als que no tenen visió cromàtica? -Va dir en Han en to brusc.

L'agent va posar la pistola descarregada dins de la maleta i la va tornar a tancar.

-Que s'agafin un taxi.

-OOOOO-

Roa va insistir a agafar un taxi. El conductor sullustà havia estat ambaixador a Ithor, però s'havia quedat atrapat a la Roda del Jubileu a l'espera de rebre del seu planeta els documents de trànsit.

-És una història molt corrent –va dir Roa al Han quan el taxi els va deixar a Blanc Dos-. Gent que vol tornar a casa, gent que fuig de casa seva, gent que ni tan sols té casa... I poques vegades hi ha algú amb els documents adequats per sortir de l'estació, per no parlar de transport per arribar al seu destí. Així que et trobes amb diplomàtics que condueixen taxis, cambrers que són professors universitaris, peixos grossos d'on sigui atenent la taula o arriscant els seus estalvis en partides de sàbacc... gairebé totes apanyades.

Al Shaft, es van obrir pas a través d'una multitud d'éssers desesperats pertanyents a tota mena d'espècies -ithorians, saheelindeelis, brigians, ruurians, bimms, dellaltians-, refugiats de la Via Hydiana, amb les seves escasses possessions premudes contra el pit o agafant fortament als seus fills, vagant a la deriva a la recerca d'un miracle que els treies de la Roda, que era com solien anomenar a l'estació. La gent es apilotava en les ombres, famolenca, atrapada i aterrida. En altres parts guaitaven aquells que s'havien beneficiat amb la guerra: soldats uniformats, experts en reclamacions i saquejos, falsificadors de documents, drapaires, brètols, camells i altres.

En Han va recordar el que li havia explicat la Leia sobre la situació dels refugiats, l'escassetat de menjar i de sostre, les malalties i les famílies separades, i va començar a adonar-se que no era l'únic que ho estava passant malament.

Va seguir pensant en això, mentre Roa i ell prenien unes cerveses de Gizer a l’Apostador, una cafeteria plena i bastant elegant, amb una sala posterior dedicada al sàbacc i altres jocs d'atzar.

-Ja és hora de fer investigacions -va anunciar Roa quan es va acabar la beguda. Es va aixecar i va estirar els espatlles-. No trigaré gaire.

En Han li va observar acostar-se a la barra circular, i va centrar la seva atenció en la beguda blavosa. Però va captar moviment de cua d'ull, i quan va alçar la vista es va trobar amb dos ryn dempeus davant de la seva taula, més foscos i millor vestits que els que havia conegut al moll.

-Perdoni la intrusió –va dir el més alt amb veu vibrant -. És vostè el nouvingut del SoroSuub 3000?

En Han recolzà els braços en els respatllers de les cadires del costat.

-Què Ràpid viatgen les notícies. I què si ho sóc?

-Veurà, amable senyor -va intervenir l'altre-, Cisgat i jo ens preguntàvem si passarà a prop de Rhinnal en sortir d'aquí, o si podria convèncer mitjançant una suma raonable perquè portés uns passatgers fins allà.

-Ho sento, nois, però no anem cap al Nucli.

Els dos nouvinguts es van mirar.

-Potser si l'hi expliquem –va dir Cisgat-. Veurà, és bastant urgent. Havíem de reunir-nos aquí amb diversos membres de la nostra àmplia família, però ha hagut de passar alguna cosa i no han vingut.

-El Pla alternatiu era reunir-nos a Rhinnal –va afegir l'altre-. Però, igual que molts altres a la Roda, ens hem quedat aquí atrapats, amb pocs recursos i gairebé cap esperança d'aconseguir transport fins al centre de la galàxia.

-Ens fa por que la resta del clan marxi de Rhinnal sense poder-los enviar un missatge.

En Han va creuar els braços.

-Sento que la vostra família es vegi separada, però ja us he dit...

-Pagarem bé.

-I no causarem cap problema.

-Anem a veure -va dir Han pujant el to-. He dit que ho sento, però no estic en el negoci del rescat, entesos?

La parella es va quedar en silenci una bona estona.

-Nosaltres també sentim haver de sentir això -va comentar el més alt. Han es va acabar la beguda, enfadat, mentre els ryn s'allunyaven. Quant va deixar el got a la taula, Roa va tornar.

-Què volien?

-Que els portéssim a Rhinnal.

Roa va arrufar les celles i es va asseure.

-Ja t'ho vaig dir; tothom està desesperat.

-T'has assabentat d'alguna cosa?

Roa va assenyalar amb la barbeta a un viatger espacial pèl-roig i llargarut que s'acostava des de la barra amb una beguda a la mà.

-Roaky Laamu, aquest és Fasgo –va dir Roa mentre l'home agafava una cadira i li oferia la mà al Han-. Assegura't que tens els cinc dits quan acabis de donar-la.

Fasgo va somriure d'orella a orella, mostrant unes dents tacades, i va donar un llarg glop a la beguda que, òbviament, havia pagat Roa.

-Fasgo va ser un dels meus millors homes en impostos i duanes –va prosseguir Roa-. Pregunta-li, ell t'ho dirà. Des que no està al meu servei, ha tingut ocasió de treballar amb Reck Desh.

En Han va veure que a Fasgo se li esborrava el somriure.

-Tens idea d'on podem trobar a Reck? -Preguntà Roa amablement.

Fasgo empassà saliva.

-Mira, Roa, agraeixo que em convidis a una copa, però...

-Roaky i jo ho sabem tot sobre els nous caps d’en Reck -li va interrompre Roa-. Així que no cal que ens vinguis amb contes.

Fasgo es va humitejar els llavis i va riure sense ganes.

-Ja coneixes a Reck, Roa; es mou pels crèdits.

En Han va posar els colzes a la taula.

-Si el sou és tan bo, per què no estàs amb ell?

-No és el meu rotllo –va dir Fasgo, negant amb el cap. -No sóc un traïdor.

En Han i Roa es van mirar.

-Llavors què passa amb Reck? –Va dir Roa.

Fasgo negà amb el cap una vegada més.

-No sé on es troba ara -davant la mirada d'en Han, va afegir:- Sóc sincer amb vosaltres, nois -Mirà al seu voltant i es va acostar més a ells amb gest còmplice-. Hi ha algú a l'estació que podria informar-vos. Qui remena les cireres, els assumptes dels baixos fons. En diuen Cap B.

-I on es pot trobar al tal Cap B? –Va dir Roa.

Fasgo baixà la veu fins que va ser un murmuri.

-Pregunteu per aquí i ell us trobarà.

Quan l'home estava a punt d'aixecar-se, Han li va agafar amb força l'espatlla.

-Qui dirigeix ​​l'empresa d’en Reck? Qui és el seu superior?

Fasgo es va quedar pàl·lid.

-No vols conèixer-los, Roaky. Són del pitjor que hi ha.

-Dóna'm un nom.

-Jo mai pregunto noms. De debò. -Fasgo es va empassar el que li quedava per dir i va posar la mirada en quelcom que en Han tenia darrere.

En Han es va girar i va veure tres trandoshans apropant-se cap a la taula. Anaven armats amb pistoles làser Merr-Sonn i BlasTech, i portaven túniques tèrmiques que els hi arribaven al genoll. Dos d'ells es van parar a cada costat de la seva cadira, i el tercer saure, el més gran en edat en vista de la seva pell envellida, va envoltar la taula dues vegades sense apartar d'en Han els seus ulls de pupil·la negra i iris vermell. Per fi es va aturar davant seu.

-La teva cara em sona molt –va dir amb veu ronca. La seva llarga llengua va emergir d'entre la boca sense llavis i es va agitar en l'aire un moment-. I el teu gust em resulta més familiar encara.

En Han es va obligar a relaxar-se. Era evident que el trandoshà l'havia reconegut, però en Han no estava segur de si s'havien conegut mai. Els fastigosos trandoshans eren nadius d'un planeta ubicat al mateix sistema estel·lar que Kashyyyk, i havien estat vitals a l'hora de convèncer a l'Imperi que esclavitzés als wookiees, tasca que havien assumit ells mateixos.

-L'última Vegada que vaig veure una llengua així penjava en un mercat de carn, a manera de caçamosques –va dir en Han.

La trampa mortal que era la boca del trandoshà va dibuixar un amenaçador somriure, i l'alienígena va plantar a la taula les seves mans de tres urpes.

-El cert és que l'humà a qui t'assembles s'ha convertit en tota una celebritat, però quan jo el vaig conèixer no era més que un contrabandista de segona que traficava amb espècia per Jabba el Hutt i per a qualsevol altre prou idiota com per contractar-lo.

Bossk?, es va preguntar en Han. Podria ser que...

-Segur que en aquesta època eres un ouet preciós –es va burlar.

Les converses van començar a callar a les taules veïnes; els parroquians intentaven determinar si era millor quedar-se asseguts per veure la resta de l'espectacle o buscar refugi.

-Entre altres actes deshonrosos, aquesta escòria humana va interferir en una legítima operació de tràfic d'esclaus a Gandolo IV.

Roa es va estremir en el seu seient i va intervenir:

-El passat, passat està, xicotàs. O és que ja caces tan poc que has de molestar un parell de vells amics que es prenen una copa?

El trandoshà mirà iracund a Roa, i després al Han.

-En aquest gros no el conec, però a tu sí... Han Solo.

-Solo? –Va dir Fasgo, atònit.

En Han va mantenir la mirada del trandoshà. Havia de ser Bossk. Va desitjar amb totes les seves forces que l'E-11A1 que l'alienígena portava a la cintura hagués estat buidada a la duana.

-Digues, Solo, segueixes ficant els nassos on no et demanen?

En Han va esbossar mig somriure.

-Només quan tinc la possibilitat de destrossar la nau d'algú, i de passada humiliar al seu capità.

El trandoshà es va redreçar en tota la seva alçada.

-He sentit que vas perdre el wookiee, Solo. Corre el rumor que vas permetre que li caigués una lluna a sobre. Just el que jo faria de tenir un wookiee seguint-me a tot arreu.

L'alienígena es va mostrar encantat quan Han es va aixecar a per ell, però Roa va posar un braç al pit al seu amic.

-No té sentit, Han. Acabaran regenerant qualsevol cosa que els hi trenquem.

El trandoshà va somriure, malèvol, i va prosseguir com si res.

-Però què més dona un wookiee ple de puces que un altre. Per què no vas i n’aconsegueixes un altre?

En Han va llançar el primer cop de puny que va començar la baralla.

 Següent