Cinquanta-dos
*
Era com tractar d'avançar a través del fang. La fluïda agilitat mortífera
que en Kueller havia adquirit gràcies al seu ardu entrenament amb l'espasa de
llum acabava de desaparèixer com si mai hagués existit. La terrible fortalesa
que havia fluït per tot el seu ésser des que va aniquilar als je'hars també va
desaparèixer de sobte.
Ja no podia percebre la ira de l’Skywalker o la por de la seva germana.
I ni tan sols podia percebre l'existència d'aquella sorprenent pertorbació
que acabava d'aparèixer a la Força i que havia captat feia tan sols uns
moments.
L’Skywalker va retrocedir davant seu i en Kueller va baixar la seva espasa
de llum en una salvatge espassada. La fulla d'energia va xocar amb la paret de
pedra darrere de l’Skywalker, i l'impacte va crear un diluvi d'espurnes i va
fer que en Kueller sentís una dolorosa sacsejada al braç. En Kueller va
trontollar i va estar a punt de caure de costat.
No sabia quina mena de truc estava utilitzant l’Skywalker en contra d'ell,
però de sobte la seva ment semblava haver perdut la capacitat de pensar amb
claredat. Era com si l’haguessin submergit en l'oceà. Tots els poders ocults
dins del seu ésser en què tant confiava havien desaparegut.
I llavors en Kueller va veure una expressió similar a la cara d’en Skywalker.
El seu antic mestre semblava perplex i atordit. L’Skywalker no estava manejant
la seva espasa de llum tal com ho hauria hagut de fer.
Si allò no era obra de l'Skywalker, llavors qui...?
En Kueller va girar i va estar a punt de llançar un crit de sorpresa quan
va veure les dues siluetes que acabaven d'aparèixer a l’entrada del carreró. La
foscor del crepuscle li impedia distingir-les amb claredat, i quan va intentar
utilitzar la Força va descobrir que no podia percebre la seva presència. Serien
les causants de tot allò? Qui eren? Què li estaven fent?
L’Skywalker va alçar la seva espasa de llum amb tanta dificultat com si
pesés deu vegades més del que és habitual. L'espasa de llum d’en Kueller també
semblava haver-se tornat immensament pesada de sobte.
Mai ho aconseguiria. D'alguna manera inexplicable, Skywalker i els seus
amics havien tornat a fer fracassar els seus plans.
Un torrent d'ira va abrasar les entranyes d’en Kueller, però no li va donar
noves forces. Un rugit de ràbia i frustració dirigit contra tots els seus
enemics va sorgir dels seus llavis, i l’Skywalker va riure.
Es va posar a riure...
Kueller acabava de perdre tots els avantatges que havia aconseguit
adquirir.
Va deixar que la seva espasa de llum caigués a terra. No tot estava perdut.
La seva màniga havia estat plena de trucs, i encara li quedava un per emprar.
***
El Yavin es va col·locar en posició vertical i va començar a allunyar-se
dels Destructors Estel·lars.
- Ceousa! Karrde! -Va cridar Wedge per tots els canals de comunicacions
oberts-. Dispareu contra els Destructors Estel·lars!
Els caces TIE venien cap a ells. Els Destructors Estel·lars no havien
semblat patir cap dany quan les bateries de la flota de la Nova República van
obrir foc contra ells. Tot aquell subterfugi potser no hauria servit de res...,
i en aquest cas Wedge perdria totes les seves naus.
I un instant després una sobtada sèrie d'explosions va fer vibrar el Yavin.
- Quins danys hem patit? -Va preguntar en Wedge, tornant-se cap a la seva
tripulació.
-Cap, senyor -va respondre la Sela.
-No hem estat nosaltres -va dir Ginbotham-. Això ha estat un Destructor
Estel·lar!
Wedge es va posar dret i es va tornar cap a la pantalla tàctica. El
Destructor Estel·lar que havia estat immòbil sobre del Yavin s'havia convertit
en una taqueta de llum de la qual sorgien restes flamejants. Alguns fragments
van xocar amb el que quedava del Tatooine, i l'impacte va fer que l'infortunat
navili de combat s'allunyés encara més de la batalla.
-Vull parlar amb Karrde -va dir Wedge.
-No cal, senyor -va dir la Sela-. El iot espacial està utilitzant tot el
seu armament contra els caces TIE que el tenien envoltat.
Els ales-A i B també estaven atacant als TIE, i semblaven portar la
iniciativa. Les esquadrilles es van desplegar a una velocitat vertiginosa i van
perseguir als caces TIE fins a expulsar-los d'aquella secció de l'espai.
Però l'altre Destructor Estel·lar no s'havia mogut. Acabava d'encendre les
seves llums de posició, i s'estava preparant per avançar.
-Maledicció... -Va murmurar Wedge. Ja havia donat totes les ordres
necessàries, i a partir d'aquell moment la nau hauria de lluitar per si sola -.
Ocupi’s de les comunicacions, Sela.
Wedge es va obrir pas entre els androides ensorrats i els compartiments
fumejants fins arribar al lloc artiller. Sabia que podia fer trossos a aquell
Destructor Estel·lar sense l'ajuda d'un ordinador tàctic, i es va dir que
hauria d'haver estat assegut en aquella butaca des del primer moment.
Es va deixar caure sobre la butaca, es va posar el casc i l'arnés de
seguretat i va allargar les mans cap als controls del canó làser. Els seus
tripulants cridaven al seu voltant. Els esclats d'estàtica que brollaven dels
canals de comunicacions retrunyien en els seus auriculars, però en Wedge no els
va prestar cap atenció.
Havia de disparar aquell canó..., i havia de donar en el blanc.
Si el Destructor Estel·lar s'aproximava massa, destruiria el Yavin. Els
creuers estel·lars eren més vulnerables que els Destructors Estel·lars perquè
tenien més punts febles i més àrees delicades..., i, si escau i després d'una
batalla tan prolongada, també tenien uns escuts deflectors més febles. El fet
d'haver hagut d'enfrontar-se a naus tripulades per androides havia fet que la
batalla també fos molt més dura. Els androides tenien una punteria excel·lent,
i això explicava per què el Tatooine havia estat destruït tan de pressa.
El Calamari va aparèixer a la pantalla d’en Wedge. Semblava estar avançant
per atacar el Destructor Estel·lar, però arribaria massa tard. L’enemic havia
començat a disparar, i totes les andanades estaven caient sobre els seus
escuts. Els impactes feien vibrar el Yavin amb tanta violència que en Wedge es
va alegrar d'haver-se posat l'arnès de seguretat.
-Iniciant maniobres d'evasió -va dir la Sela-. Que tota la
tripulació es prepari per...
Wedge es va treure els auriculars. No volia haver de pensar
en les responsabilitats del comandament. També va apartar a un costat
l'ordinador de punteria. A diferència d’en Luke, Wedge no comptava amb la Força
però disposava d'una altra cosa igualment important. Wedge tenia fe en les
seves pròpies capacitats, i a més es trobava prou a prop d'aquell Destructor
Estel·lar per poder veure amb tota claredat el seu objectiu, cosa que poques
vegades passava a l'espai.
Les andanades d'energia rogenca semblaven dolls de sang que
brollessin de la base del Destructor. Tots els feixos
estaven caient sobre els escuts. Wedge podia
veure la pauta que dibuixaven, i sabia què estaven fent. Les bateries estaven
disparant de manera que anaven aprofitant un marge cada cop més reduït,
apropant-se més i més i més fins que arribés el moment en què tots els trets
convergirien sobre el punt més vulnerable del Yavin per formar un sol i
colossal tret...
...
que cauria sobre el punt més feble dels escuts.
Només caldrien uns quants segons.
Wedge va aferrar els controls del canó làser. Encara no havia
fet ni un sol tret, i començava a sentir-se com si només fos a tenir ocasió de
disparar un cop.
Les andanades del Destructor Estel·lar s'estaven aproximant
unes a altres. Alguns tripulants havien començat a cridar als llocs artillers.
El Yavin no podria seguir aguantant aquell càstig durant molt de temps, però la
base del Destructor Estel·lar es trobava en una posició perillosament
vulnerable. Wedge va mantenir el canó dirigit cap al punt més feble del navili
enemic.
El Destructor Estel·lar ja estava a sobre d'ell i ocupava tot
el seu camp visual. Les mans d’en Wedge suaven sobre les empunyadures del canó.
Va seguir movent l'arma, esperant, esperant, esperant...
I un instant després l'enemic va estar en posició. Wedge va
tensar els braços, va estrènyer els gallets bessons i va veure com l'arma
emetia l'únic tret que tindria ocasió d'efectuar.
El feix d'energia va travessar el buit per entre el
Destructor Estel·lar i el Yavin com si fos un llapis impossiblement esvelt i
llarg i va dibuixar una línia vermella sobre les cicatrius que cobrien la
superfície blanca del destructor. Durant un moment va semblar que el tret anava
a rebotar en els escuts i que començaria a anar i venir per entre les dues naus
com una bola atrapada en un passadís.
Però
no va ser així. El tret va donar just en el punt
feble, que va començar a brillar amb una intensa resplendor vermellosa. Wedge
es va afanyar a agafar el seu casc.
-
A baix! A baix! A baix! -Va cridar pel
micròfon.
La
resplendor vermellosa es va anar estenent, i la seva progressió fou aviat
acompanyada pel tènue espetec de la primera explosió. El Yavin va començar a baixar a tota velocitat. Wedge va fer
girar la seva butaca per poder veure el que passava.
I llavors el Destructor Estel·lar va esclatar en una erupció
de blanc, vermell i groc que es va anar desplegant sobre la negror de l'espai.
Era com una flor que s'obre, un raig que s'expandeix, un gran incendi que
comença i acaba en un obrir i tancar d'ulls. L'espectacle
era tan bell com terrible.
Però
no s'havia perdut cap vida.
Wedge va deixar escapar el sospir d'alleujament que feia molt
temps que estava contenint. Cada vegada se
sentien més crits procedents dels compartiments veïns. El més probable era que
haguessin patit molts danys, i encara havien d'acabar amb els caces TIE.
Però el pitjor ja havia passat.
Wedge
havia aconseguit guanyar aquella batalla..., però no es va poder evitar
preguntar quin curs estaria seguint la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada