La Prova de l'Heroi (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

Una dotzena de nerviosos éssers de totes les espècies es trobaven asseguts en una llarga taula d'una sala de seguretat sense finestres, lluny del frenètic ritme de Coruscant, en el profund d'una esquerda vertical de la ciutat-planeta col·loquialment coneguda com l'Abisme. L'estada es trobava al cor de les casernes subterranis del Servei d'Intel·ligència de la Nova República, i només les altes esferes tenien accés. La planta d'enormes fulles que adornava un racó de la cambra semblava un oasi en aquest regne estèril d'il·luminació artificial i llum de sol obtinguda mitjançant conductes i miralls, així que li havien donat el nom de Miratge.

Les diverses converses es van veure bruscament interrompudes quan un to autoritari va ressonar des de la porta, i el director Dif Scaur va entrar a la sala donant gambades, amb un feix de duralàmines i impressions òptiques sota el braç i un androide de protocol modificat, color gris fosc, trepitjant-li els talons. Tothom es va posar dret quan va arribar a la capçalera de la taula, però l'obvi intent de deferència només va aconseguir empitjorar la seva expressió, i va indicar a tots que prenguessin seient. Scaur, ex-almirall de la Quarta Flota, era alt i d'aparença ombrívola, amb els ulls d'un blau aquós i un nas pronunciat.

-Porto tot el matí reunit amb el personal de comandament de l'Exèrcit -va començar a dir en to esquerp-. I el Consell espera un informe complet a última hora de la tarda. Així que com més aviat acabem amb això, millor.

Scaur va mirar enfadat a la seva directora delegada d'operacions.

-Coronel Kalenda, ja que porta vostè ficada en aquest fiasco des del principi, m'agradaria que comencés per dir-me quines parts de l'informe d’en Han Solo es poden considerar fets i quines parts es poden ignorar i atribuir a un cas obvi d'atordiment espacial. Francament, per començar no aconsegueixo comprendre ni com van acabar les desertores a les seves mans.

La Belindi Kalenda es va estremir a la seva cadira.

-Senyor, quan el major Showolter i el seu equip de suport van ser emboscats per la Brigada de la Pau, Showolter i les desertores van anar a la recerca dels reforços que sabien que estaven al Reina de l'Imperi. Quan el major va trobar a Han Solo, va creure que formava part de l’operació...

-I quan ha treballat Han Solo per a aquesta agència?

La Kalenda es va aclarir la gola.

-Bé, senyor, jo vaig contractar els seus serveis durant la crisi de l'Estació Centràlia.

Scaur li va mirar iracund.

-Això va ser fa set anys, coronel.

La Kalenda va sostenir la seva mirada.

-El Major Showolter estava en molt mal estat, senyor.

L'expressió del director es va suavitzar.

-Què tal es troba?

-Té una cremada greu en la part superior del pit, però s'està recuperant.

Scaur va assentir i va mirar als presents.

-Les meves condolences a tots els aquí presents que van treballar amb Jode Tee i Saiga Bre'lya, o amb el docte Yintal de la Flota Intel. Les seves morts i les morts dels agents de seguretat d’en Showolter, que pel que sembla van ser torturats per revelar la contrasenya, només afegeixen tragèdia a aquesta calamitat. -Es va tornar una vegada més cap a la Kalenda-. Així que les desertores van passar a ser propietat d'en Han Solo, que llavors va procedir a lliurar-les a la Brigada de la Pau.

-La Brigada de la Pau tenia una manera d'identificar a l’anomenada Elan. La van portar a ella i la seva companya, Vergere, a la seva nau, i quan intentaven arribar a la nau yuuzhan vong, la tripulació sencera va ser aparentment enverinada per l’Elan.

-Per les exhalacions de l'Elan, suposo.

-Sí, senyor. Solo les va rescatar a les dues, però llavors es va adonar que les dues formaven part d'un intricat pla per assassinar a tots els Jedi possibles. Com saben, havien sol·licitat reunir-se amb els Jedi per proporcionar-los detalls sobre una malaltia propagada per agents yuuzhan vong. Hem arribat a la conclusió que l’Elan probablement es referia a una malaltia molecular que l'any passat va acabar amb més de cent vides..., però encara queda per saber què tenen a veure els Jedi amb aquesta malaltia.

"En qualsevol cas, Solo va considerar que aquesta oferta era part del seu pla, i es disposava a expulsar les desertores de la seva nau quan ell mateix va ser víctima de l'Elan..., de les exhalacions de l'Elan, senyor.

Scaur se la va quedar mirant una bona estona abans de contestar.

-I en què es va basar Solo per a determinar que eren assassines, en lloc de refugiades polítiques?

-Com ja li he dit, senyor, Solo es va adonar que l’Elan havia matat als membres de la Brigada de la Pau per impedir que la tornessin amb els yuuzhan vong. Les mostres de residu que vàrem prendre a la llançadora coincideixen amb les que es van trobar a la nau d’en Solo. S'han realitzat autòpsies dels homes, inclòs un agent yuuzhan vong que han revelat que van morir de forma hemorràgica, induïda per una toxina urticant inhalada, un agent sanguini de tipus desconegut.

Scaur va agafar l'informe d’en Solo d'entre els documents que havia portat amb ell, el va contemplar i tamborinejà amb els dits sobre ell.

-Solo afirma que el que vostès anomenen residu estava viu en algun moment. Descriu la criatura com una mena d'insectes que van aparèixer sortits del no-res.

La Kalenda va prémer els llavis.

-Senyor, no vaig a intentar comprendre la naturalesa de la toxina o la mecànica de la seva dispersió. Jo només sé que la intenció era assassinar a Han Solo.

-I en lloc d'això, va ser la pròpia Elan què va sucumbir a la toxina.

–Presumiblement dins d'una càpsula de salvament, en la qual la companya de l’Elan va aprofitar al seu torn per escapar.

-Se sap el que va passar amb la càpsula?

-Encara no. Hem investigat el planetoide, però no hem trobat res. És possible que la nau encara segueixi allà, en algun lloc, allotjada en un esquerda o cova; però també podria haver estat recuperada per la fragata enemiga o destruïda durant el foc creuat entre la fragata i el porta-creuers Thurse.

-Segueixo sense entendre per què va prendre Solo la decisió de retornar –grunyí Scaur-. No ho oblidin. Coneixent a Solo com el conec, aquests actes són coherents amb el seu caràcter impulsiu.

-En defensa de les accions d’en Solo, senyor, diré que estava sent perseguit per una nau enemiga.

-Sí, però era obvi que l'enemic no volia recuperar les desertores.

-Estava convençut que l’Elan havia assassinat una vegada i que tornaria a fer-ho, pot ser que fins i tot matar-lo a ell per protegir el seu secret, cosa que, de fet, va intentar fer. D'haver mort a Solo i tornat l'Elan a nosaltres, qui sap el que hauria arribat a fer. A més, senyor, aquesta deserció va despertar dubtes des del principi. El comandant del creuer Soothfast pot testificar-ho.

Scaur va assentir, mirant-la.

-Segur, Coronel. Suposem per un moment que les accions d’en Solo estiguessin justificades; això vol dir que caldria reavaluar els èxits de la Nova República en el Sector Meridian, per no esmentar la victòria d’Ord Mantell -negà amb el cap amb penediment-. Hauríem d'haver permès que el Servei d'Intel·ligència de l'Exèrcit s'ocupés de la situació. S'adonen de la posició en què ens ha deixat?

-Senyor? –Preguntà la Kalenda.

-El personal de comandament està convençut que hem fet malament la feina. Per molta amenaça que suposés l’Elan, podria haver-se aconseguit molt de tenir-la com a presonera. I el que és més, pel que sembla algú amb accés a informació d'alt secret va informar a la Brigada de la Pau dels plans per traslladar l’Elan a Coruscant.

Scaur va agafar un altre document en duralàmina de la pila i el va mirar.

-Sis membres de l'exèrcit, catorze oficials interns, la mitja dotzena de senadors que componen el Consell de Seguretat i Intel·ligència... Algun d'ells va filtrar la informació... directament a la Brigada de la Pau o mitjançant un intermediari. –Mirà al voltant de la taula. Quin d'aquests individus va poder filtrar alguna cosa de tal magnitud?

-Tots ells tenien accés a la mateixa informació –va dir la Kalenda-, però fos qui fos, no només es va posar en contacte amb la Brigada de la Pau, sinó que també va aconseguir infiltrar-se en la nostra xarxa i interrompre la vigilància del grup. S'està analitzant aquesta infiltració.

-Tot això està molt bé -a comentar Scaur-, però la pregunta que cal fer-se és si tenim un traïdor o un talp entre nosaltres. Un agent enemic?

-Algú amb un emmascarador ooglith? -Preguntà un oficial Mon Calamari des de l'altre extrem de la taula.

-No necessàriament. Els yuuzhan vong van haver de comprar els serveis de la Brigada de la Pau, i això és també aplicable a qui els hi va passar la informació. Podria haver-hi membres del Govern de la Nova República treballant amb l'enemic.

-Però retornar-les als yuuzhan vong anava contra el seu pla va assenyalar el director delegat d'Intel·ligència bothan.

Scaur es va mossegar el llavi inferior.

-És possible que el nostre traïdor no estigués al corrent del pla, només de la deserció. La nostra aparent victòria a Ord Mantell va convèncer al traïdor que l’Elan necessitava ser rescatada abans que provoqués més mal.

-Potser fos algú temptejant -mussità la Kalenda-. Algú que volia tractar amb la Brigada de la Pau sense tenir contacte amb els yuuzhan vong.

-Potser la Brigada de la Pau tingués alguna cosa a veure amb el traïdor -suggerí un oficial humà-. I el traïdor només pretenia saldar un deute.ç

Scaur va recolzar els colzes a la taula.

-Hem obtingut alguna cosa dels membres de la Brigada de la Pau capturats?

-Dos dels tretze presoners mantenen que l'única persona que va tenir contacte amb el traïdor va ser Reck Desh, que va morir a bord de la llançadora de la Brigada de la Pau. Afirmen que el primer contacte va ser per intercomunicador, i que l'única reunió que va celebrar Desh amb ell va tenir lloc a Kuat, on, pel que sembla, es va veure amb una telbun.

Scaur va fer una ganyota.

-Una telbun?

-La telbun podia ser una intermediària de la persona que realment busquem –va dir la Kalenda.

Scaur va deixar anar un riure burleta.

-O sigui, m'estan dient que no tenim res.

Kalenda va assentir.

-Reck Desh es va endur el secret a la tomba gràcies a l’Elan.

-OOOOO-

A les torres de Coruscant, encara que a una alçada menor que la de les agulles dels gratacels, els obeliscs i les torres del nucli que desafiaven la perspectiva i atordien a la ment, la Jedi Mon Calamari Cilghal, el sanador ithorià Tomla El i el metge ho'din Ism Oolos esperaven expectants a què el tècnic MD-1 completés l'anàlisi de les llàgrimes que, segons sembla, Vergere havia vessat en un termo al Falcó Mil·lenari.

Al cap d’una estona, l'androide vagament humà projectà els resultats de la composició química del líquid en un holograma animat, així com la seva interacció amb les cèl·lules extretes de l'interior de la galta de la Mara Jade Skywalker.

-L'estructura química reflecteix el que poden fer les llàgrimes -va dir Tomla El, inclinant-se cap endavant sobre els enormes puntals que eren els seus peus-. Però no hi ha manera de determinar si realment és una característica de l'espècie de la Vergere.

-Sí, però mireu això -va dir l’Oolos, nerviós i assenyalant l'holograma interactiu-. Mireu com és absorbida la substància per les cèl·lules, gairebé com si fossin esponges. I mireu com reacciona la cèl·lula! Com una infusió de nutrients!

L’Oolos, més alt que un wookiee, però summament prim, tenia una boca enorme sense llavis i una corona de trenes brillants de color vermell i violeta. Igual que Tomla El, portava un llarg abric blanc que distingia els dos de la Cilghal, la túnica i pantalons casolans eren del color de la sorra del desert.

-A mi això m'anima –va dir l’Oolos als altres dos ocupants del laboratori -. Veniu a veure-ho per vosaltres mateixos.

En Luke i la Mara es van acostar agafats de la mà a les projeccions hologràfiques de l'androide i van fingir contemplar amb la mateixa captivació científica que l’ithorià i el ho'din. En Luke es va adonar que un dels ulls sortits de la Cilghal estava més pendent de la Mara que del monitor.

Tomla El va girar el seu sinuós cap cap al Luke i va dir amb les seves diues boques:

-A mi m'inquieta.

Tots van esperar que continués.

-La Sacerdotessa Elan era una arma enviada pels yuuzhan vong per assassinar als Jedi. Per què anàvem a creure que Vergere no era una còmplice, igualment implicada? És evident que Han Solo ho va creure així, o no s'hauria esforçat per tornar-les a l'enemic.

-Han no sabia què pensar de Vergere –va dir la Cilghal, responent al Luke.

-I per què anava l’Elan a albergar una toxina letal, mentre el seu familiar portava l'antídot de la malaltia de la Mara?

-Potser Vergere no fos el que semblava ser –va dir en Luke-. Ni tan sols davant l’Elan. Va fer una pausa. En Han admet que va estar temptat a destruir el termo, fins que va pensar en el que Vergere li va dir abans de fugir a la càpsula de salvament. Li va donar les gràcies per donar-li la possibilitat de tornar amb els seus.

-Naturalment -Digué Tomla El, en una mena de veu en estereotips. -Els yuuzhan vong.

-Però en Han va dir que la Vergere havia reaccionat en sentir el meu nom. I Droma va afirmar que havia vist abans a un membre de l'espècie de la Vergere en el Sector Corporatiu.

-Això no vol dir gran cosa -replicà Tomla El -. Els primers agents yuuzhan vong que es van infiltrar en la nostra galàxia ho van fer fa cinquanta anys. Potser l'espècie de la Vergere sigui un derivat extragalàctic dels yuuzhan vong.

-Tomla El té raó en una cosa –va dir Oolos, apartant-se del holograma -. No podem estar segurs que aquest supòsit regal no formi part d'un pla per inspirar una falsa confiança i de pas fer més mal a la Mara.

Totes les mirades es van posar sobre ella. Encara que en les últimes setmanes s'havia debilitat molt, seguia tenint una actitud determinada i desafiant.

-Trobo molt difícil de creure que els yuuzhan vong es prenguin tantes molèsties per matar una Jedi, és a dir, a mi, quan el que realment buscava l’Elan era matar-nos a tots.

L’Oolos va dir a l’androide MD que desactivés els hologrames. I es va sumir per un moment en els seus pensaments.

-Hem de procedir amb cautela -contemplà el termo-. Ni tan sols sabem si aquest líquid s'injecta, s'ingereix o s'aplica.

-Tenim una pista –va dir en Luke-. La Vergere va utilitzar les seves llàgrimes per arreglar una ferida de làser soferta per un oficial d’Intel·ligència a bord del Reina de l'Imperi. Ella les va aplicar a mà.

-Per via tòpica -va aclarir Oolos.

La Cilghal el va mirar amb un ull.

-Però la malaltia de la Mara no és tòpica, és sistèmica.

Tot d'una, Luke va atreure el termo cap a la seva mà mitjançant la Força. El va invertir i se'l va endur a la boca, disposat a tirar-se una gota a la llengua. Però la Mara li va treure sense dubtar-ho i es va tirar unes quantes gotes a la boca abans que en Luke pogués detenir-la.

-Mara! -cridaren Oolos i Tomla El a l'uníson.

Però la Mara estava bé. Va agafar aire amb força i va obrir els ulls.

-Oh, Luke -va dir bocabadada-. No puc explicar exactament com em sento, però és com beure aigua al cap de dies de no fer-ho. -Es va mirar les mans, primer les palmes i després el dors, i es va tocar la cara-. Sento un pessigolleig a la cara i les mans.

Suaument, Luke li va llevar el termo i es va posar una gota en la llengua.

-Jo no sento res –va dir al cap d'un moment.

La Mara va tornar a agafar el termo i el va estrènyer contra el seu pit.

-Tu no tens per què sentir res.

En Luke va mirar la seva dona als ulls.

-Mara, Hi ha una altra cosa que vull que sàpigues. Showolter va dir que l’efecte curatiu era temporal. Vergere li ho va explicar quan va anar a ajudar-lo. Ell ja estava mig inconscient quan va trobar al Han.

-Això no vol dir que en mi funcioni així –va dir la Mara afirmativament -. A més, en aquest punt, em conformo amb el temporal. –Es va obligar a respirar i va agafar al Luke de la mà-. Has de deixar-me fer això, Luke. Sé que la Cilghal i tu heu intentant guarir-me usant la Força, i sé que no us ho he facilitat tancant-me en mi mateixa, però aquesta malaltia ha format part de mi des de fa cosa d'un any. Ha estat el meu repte personal, i jo he lluitat contra ella de totes les formes possibles. Però m'està guanyant, Luke. Està guanyant.

Va alçar el termo a l'alçada dels ulls.

-Si això empitjora les coses, hauré de lluitar amb més força. Però tot el meu interior em diu que no passarà. Ho entens?

-Permet almenys que et fem un seguiment -li va aconsellar Tomla El -. I si alguna cosa comença a anar malament, podríem prendre algunes mesures.

-No -va dir en Luke, mirant a la Mara fixament -. Ho farem a la seva manera.

Ella li va estrènyer la mà, es va acostar a una taula i va vessar amb cura unes gotes a la mà dreta. Però abans que pogués portar-se el líquid transparent als llavis o la cara, es va esvair.

-La meva mà l'ha absorbit –va dir ella atònita, mostrant el palmell de la mà.

L’Oolos es va apropar, mirant-la des de la seva impressionant altura.

-Mara, almenys digues com et sents.

Ella va quequejar.

-No estic segura. Em sento atordida, marejada. De sobte és tot tan lluminós... -va fer un bot-. Està activant alguna cosa dins meu! Puc...

La Mara va començar a tremolar de braços i cames. Va tirar el cap cap enrere, com si estigués lluitant per respirar. I hauria caigut a terra si en Luke no hagués acudit al seu costat.

-Ràpid, Luke, porta-la a la taula –va dir l’Oolos.

En Luke la va portar a la taula de diagnòstic i la va dipositar en ella. Amb els ulls fortament tancats, la Mara va grunyir i es va abraçar a si mateixa mentre patia espasmes.

-Tindrem els resultats en un moment -va dir Tomla El des de la consola de control de la taula.

En Luke no apartava els ulls de la Mara.

-Mara -xiuxiuejà Luke prop de la seva oïda-. Mara...

Ella va grunyir una vegada més i es va estremir, mirant al Luke amb ulls com plats.

-No sé –va dir ella, en un murmuri ronc-. No puc explicar el que sento. He pres la decisió equivocada, amor meu? –la seva expressió es va tornar implorant -. Mira’m, Luke. Mira’m...

La seva veu es va esvair i es va sumir en un estat de semi-inconsciència. Luke va buscar suport en les mirades de la Cilghal, Tomla El i Oolos, però no el va trobar. Va tornar a mirar la Mara i la va buscar en la Força.

En fer-ho, els espasmes que ella tenia a les extremitats van començar a cedir, i tota la seva aparença va començar a canviar. El seu rostre es va relaxar i van rodar llàgrimes dels seus ulls. Luke va sentir com li pujava la temperatura de la cara, i els seus ulls es van humitejar d'alleujament i d'alegria continguda.

La Mara va parpellejar abans d'obrir els ulls i va somriure dèbilment.

Crec que està funcionant –va dir suaument, humitejant els llavis amb la llengua. Va tancar els ulls una vegada més, com alegrant-se del que experimentava-. Puc sentir-ho en el meu interior. És com si cada cèl·lula del meu cos estigués banyant-se en llum -Buscà a les palpentes la mà d’en Luke i se la va portar al pit-. Crec que m'estic curant, Luke. Sé que m'estic curant.

-Oh, Mara –va dir la Cilghal amb llàgrimes als ulls, acostant-se a la taula per posar una de les seves mans membranoses a l'espatlla d'ella. Luke va veure les mirades escèptiques que intercanviaven Tomla El i Oolos, però no va dir res. En lloc d’això, la va tornar a mirar a través de la Força i la va trobar resplendent.

Un somriure d'absoluta satisfacció se li va dibuixar a la cara. Va passar un braç per sota de les espatlles de la seva dona i la va alçar amb cura, el just per abraçar-la. Ella li va envoltar el coll amb els braços i es va penjar d'ell, plorant amb calma i alegria.

-Ja tenim la nostra victòria -xiuxiuejà en Luke.

Següent