La Nova Rebel•lió (XLIII)

Anterior

Quaranta-tres

*

Els caces TIE van ser els primers a arribar, desplegant-se en vertiginoses passades amb el seu característic brunzit..., o almenys així era com en Wedge s'imaginava que estaria passant.

Estava immòbil al centre de comandament i contemplava als caces TIE en els monitors de tres sistemes d'ordinadors tàctics diferents. Si examinava l'espai al seu voltant podia veure puntets que probablement eren els Destructors Estel·lars, però no podia veure els caces. Wedge no podria veure'ls llevat que estiguessin pràcticament damunt d'ell.

Oh, com trobava a faltar el combat.

-L’Esquadró Blau acaba d'establir contacte amb els caces TIE, senyor-va dir Ginbotham.

-Escoltem les transmissions -va dir en Wedge.

Els cruixits i xiuxiuejos causats per l'escassa potència dels sistemes de comunicacions dels ales-A van sorgir del no-res i es van estendre per tot el centre de comandament.

-Rebut, Blau Cinc.

-... Enviant més caces. No puc creure que disposin de tantes naus!

-Mantenir la formació, Blau Deu.

En Wedge tenia els punys atapeïts i no apartava els ulls de la pantalla.

Volia empunyar la palanca de control i donar l'ordre d'atacar als caces TIE, però havia de limitar-se a coordinar l'acció..., i no hi havia res a tot l'univers que odiés més.

-Vigila la teva esquena, Verd Vuit.

 -El veig.

-Avança fins a tres coma u, Verd Vuit. Jo m'ocuparé d'ell.

-Rebut.

-El tinc. Vaig a...

Estàtica.

El puntet que indicava la posició de Verd Sis a la pantalla acabava de desaparèixer. De sobte hi havia dotzenes de caces TIE escampats per tota aquella zona.

-Acabaran amb ells -va dir la Sela-. Necessitem reforços.

-Encara no -va dir en Wedge-. No sabem de quantes naus disposen.

-No poden tenir moltes. Per tot el que sabem, l'Imperi mai va arribar a tenir massa naus en reserva.

El comentari de la Sela va molestar. Les veus seguien sonant al seu voltant.

-... perdut el contacte tàctic, Líder Groc. Torno a la base.

-Rebut, Groc Dos.

-Líder Verd, capto a vuit caces TIE més en el vector cinc amb tres.

-Els veig...

Dos puntets que representaven un parell de caces TIE van desaparèixer del mapa d’en Wedge, i tres dels punts lluminosos que representaven als seus caces es van esvair un instant després. Wedge va arrufar les celles.

-... sota teu, Blau Vuit. Vaig a per ell.

-És massa tard...

La veu va desaparèixer entre un crit que va acabar en un altre esclat d’estàtica.

-... vector u coma vuit. Compto sis més recent llançats.

-Rebut, Líder Blau.

- El tinc! El tinc! Vaig a...

Més punts van desaparèixer de la pantalla. Wedge va intentar concentrar-se en les formacions que mostrava. El que estava veient en ella era el desplegament del típic esquadró de caces de combat imperial, amb tots els caces TIE formant un dibuix molt familiar..., i que Wedge no havia tornat a veure des de la batalla de l'Estrella de la Mort.

«Destruir als habitants de Pydyr utilitzant una arma molt més elegant i sofisticada que una Estrella de la Mort o Destructor Estel·lar...»

Sis puntets més van desaparèixer bruscament de la pantalla quan els grups d'atac d’en Wedge van caure sobre una formació de caces TIE.

-... em dirigeixo cap a la zona de llançament. Cobriu-me les esquenes...

I Wedge havia vist els anuncis de la ferralla imperial que oferien munts d'armament en venda, fos quin fos el seu estat, i que eren adquirits a canvi de grans sumes de diners.

-... tot el Grup Verd. Acabeu amb tants caces TIE com pugueu. Hem de concentrar-nos en aquests Destructors...

«Prefereixo les armes elegants i senzilles. No opina el mateix que jo?»

I què faria Wedge si disposés d'una arma elegant i senzilla i estigués esperant el moment més adequat per utilitzar-la?

El que faria seria llançar un atac amb totes les seves forces per distreure l'enemic que s'estava aproximant a ella.

-Canvi de plans -va dir, donant l'esquena a la consola -. Vull que tota la flota es dirigeixi cap al planeta.

-Però senyor... -Va començar a dir la Sela, i el seu to de veu deixava molt clar que tenia por que en Wedge s'hagués tornat boig.

-El nostre oponent està utilitzant tots els seus efectius convencionals i confia que aquesta temible arma letal seva acabarà amb nosaltres. Aquests caces i aquests Destructors Estel·lars no són més que un parany. Informe al general Ceousa que els seus grups de combat han d'evitar la confrontació directa amb l'enemic, i digui-li que ha de dirigir-se cap Almània fent marrada per dalt o pels costats. En Kueller no disposa del poder militar necessari per enfrontar-se a una maniobra de flanqueig. Vull que la resta de les naus es llancin sobre les seves forces i que acabin amb elles.

-Però si això no és més que un indici de la seva veritable potència de foc seria un autèntic suïcidi, senyor.

En Wedge va arronsar les espatlles. La missió havia començat a semblar-se a un suïcidi des del primer instant. De moment només es tractava d'un suïcidi polític, però tal com estaven les coses potser seria millor que arribessin fins al final.

***

Els androides anaven cap a Cole. C3PO va contemplar el seu ràpid avanç. Eren androides assassins d'un model modernitzat que posseïa canons làser al pit. Quan els androides haguessin acabat amb ell, no quedaria res d’en Cole. Però C3PO no podia fer res. Estava massa lluny.

I a més tenia els seus propis problemes.

El túnel en què es trobava portava a un departament de circuits. Un rètol advertia que qualsevol androide no identificat que fos trobat en aquella zona seria desmuntat a l'instant.

-Mira, un androide de protocol. -La veu nasal pertanyia a una androide gladiador-. I d'un model molt antic.

-No hauries de fer servir aquest to tan despectiu amb mi -va començar a dir C3PO mentre es tornava cap a la veu..., i va callar tot just va veure al seu propietari.

Aquell androide acabava de sortir de la cadena de muntatge. Era d'un vermell tan resplendent com si hagués estat construït amb un miler de monedes vermelles, i els seus ulls cremaven amb una fosca resplendor a la cara angulosa i de contorns esmolats.

- I per què no, munt de ferralla passada de moda?

-Perquè... Eh... Perquè jo... -C3PO va tornar el cap d'un costat a un altre-. Perquè domino amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació.

-I aposto a què ni una sola d'elles podria convèncer-me que et permeti seguir sencer -va dir l'androide gladiador en un to gairebé alegre.

-Ah... Disculpi’m -va dir C3PO-. Ets un androide gladiador, Oi?

- És que importa? Sigui el que sigui, segueixo sent capaç d'arrencar-te els membres en un temps rècord.

-No ho dubto -va dir C3PO-. Encara em pregunto per què anaves a voler fer alguna cosa semblant. Només sóc un androide de protocol, i no veig quin interès puc tenir per a tu.

-Moltíssim -va replicar l'androide gladiador -. Heu entrat aquí sense autorització, i jo sempre destrueixo els androides que no tenen autorització per entrar aquí.

-Ai, mare -va murmurar C3PO-. I quina raó pots tenir per voler fer això?

- I quina raó pots tenir tu per voler aprendre sis milions de formes de comunicació?

-Bé, si ets un androide gladiador llavors suposo que has de practicar les arts dels gladiadors -va dir C3PO, tornant el cap d'un costat a un altre a la recerca d'una sortida.

-Ho sento, antigalla. Potser vaig començar la meva vida com androide gladiador, però ara formo part de la guàrdia d'elit de Telti. Ens diuen el Terror Roig.

- Us diuen...? -Va aconseguir dir C3PO abans que se li trenqués la veu.

-A mi i als altres androides, els que estan acabats. Tots saben que si es porten malament acabaran havent de veure-se-les amb el Terror Roig. Les arrenquem els membres un per un i després els esborrem les seves memòries, i després escampem les seves peces per tota la lluna perquè no puguin reconstruir-los.

Hi havia una porta al final del passadís, però estava tancada. Algú hi havia escrit la paraula SORTIDA en diversos llenguatges androides sobre d'ella. Dos androides vermells es van unir al primer.

- I quants androides formen aquesta guàrdia del Terror Roig de la que m'has parlat? -Va preguntar C3PO.

-Som cinc-cents i estem repartits per tota la lluna -va dir el primer androide-. Però avui és el teu dia de sort, perquè només hi ha cinquanta guàrdies als voltants de l'edifici. Ja he enviat el senyal de crida.

- I tots aquests androides vindran a per mi? -Les mans de C3PO van aletejar nerviosament-. Oh, no crec que un simple androide de protocol requereixi tanta atenció.

-Potser no..., si estàs sol. Però si tens alguns amics a prop, llavors potser necessitarem tota la força. No tindràs amics amagats per aquí, oi?

- Per descomptat que no! -Es va apressar a exclamar C3PO-. No tinc amics. He... He vingut sol. Es podria dir que sóc aquí per..., per visitar el meu lloc d'origen. No sabies que els androides de protocol han de fer aquesta peregrinació cada cent anys?

Tres androides vermells més es van unir al primer.

-Mai havia sentit parlar d'aquestes peregrinacions -va dir el primer androide.

-Jo tampoc -va dir un dels nouvinguts.

-Potser és perquè només els androides als qui les memòries mai han estat esborrades duen a terme aquesta peregrinació. De fet, l'he anat posposant durant anys per una cosa o per una altra i probablement ja porto massa temps encallat en el mateix estat mental... En realitat ja va sent hora que me’n vagi. Si em dieu on són els banys d'oli, marxaré i deixaré de molestar-vos.

C3PO va fer un pas cap a la sortida. Dos androides vermells més es van interposar en el seu camí.

-No tan de pressa, antigalla -va dir l'androide que li havia detingut -. Ets el primer androide de protocol que veiem per aquí.

- Quants androides coneixes que mai hagin estat sotmesos a un esborrat de memòria? -Va preguntar C3PO-. Fa anys van estar a punt de sotmetre’m a aquesta terrible operació a la Ciutat dels Núvols, però un amic meu va aconseguir treure’m de la pila de ferralla en què estava atrapat. Si no m'hagués trobat ara no seria aquí, però sóc aquí i...

- Tots els androides de protocol parlen tant? -Li va preguntar un androide vermell a un altre.

-Oh, no -va respondre C3PO-. És un petit defecte del meu model. Veureu, la veritat és que esperava que podríem trobar una solució a aquest petit problema sense necessitat que m’esborréssiu la memòria... Us asseguro que no us podeu imaginar el que se sent tenint intactes tots els teus records. Si em permeteu que sigui sincer, he de dir que és realment meravellós, però hi ha moments en què també pot suposar una pesada càrrega. Vaja, però si encara me'n recordo de la primera vegada en què vaig veure un androide gladiador... Devia ser a Coruscant. Això va ser abans de la Rebel·lió, naturalment...

-Anem a esborrar-te la memòria -va dir un dels nous androides.

-No -va dir el primer androide -. Ha aconseguit despertar la meva curiositat, i m'agradaria saber com se les arregla un androide per evitar que li esborrin la memòria.

-He tingut molta sort -va dir C3PO-. El meu amo és una persona molt comprensiva que creu que cada androide és únic i que té dret a conservar la seva identitat.

-Està mentint -va dir un dels androides.

-Potser sí i potser no -va dir un altre.

-El meu amo sap valorar les meves qualitats, i mai permetrà que ningú em faci mal.

- El teu amo és el tipus del vaixell de càrrega? -Va preguntar el primer androide.

-Oh, no -va dir C3PO-. El jove del vaixell de càrrega i jo pràcticament ens acabem de conèixer. El meu amo és... Bé, en realitat tinc diversos amos. Normalment treballo per a la presidenta Leia Organa Solo a Coruscant, però ocasionalment també treballo per al Mestre Jedi Luke Skywalker.

- I què fas viatjant amb un altre humà?

-Volia que l'acompanyés causa del meu gran domini dels llenguatges i li vaig persuadir que fes una parada aquí. He d'acabar el meu pelegrinatge.

C3PO havia aconseguit donar uns quants passos cap a la porta. Els androides que es trobaven més a prop d'ella s'havien separat una mica, i tots l'estaven observant amb gran atenció. Els androides odiaven i temien els esborrats de memòria, i el fet que C3PO mai hagués estat sotmès a aquesta operació els semblava tan sorprenent com incomprensible.

-Oh, naturalment -va dir el primer androide-. I l'humà et va fer cas, oi?

-L'amo Fardreamer és un humà realment molt peculiar, i jo diria que en aquest aspecte fins i tot s'assembla bastant a l'amo Skywalker.

-Skywalker... -Va dir un dels androides-. No és el que va estar aquí abans? Potser fos l'humà al qual no vam poder tocar.

Un altre androide va fer callar al primer.

- L'amo Skywalker ha estat aquí? -Va preguntar C3PO.

-Em pensava que sabries on era el teu amo -va dir el primer androide.

 -Bé, en realitat l'amo Skywalker no sempre és el meu amo. Em semblava que ja us ho havia explicat.

-Ens has donat moltes explicacions -va dir el primer androide -, però no ens has explicat què estàs fent aquí.

-També us ho he explicat -va dir C3PO-. Potser no ho recordeu, però us he dit que havia decidit recuperar els meus orígens i tornar al primer lloc que vaig conèixer.

-I la teva història potser hauria donat resultat si aquesta factoria hagués fabricat androides de protocol fa cent anys. Però no vam començar a fabricar androides de protocol fins després de la derrota de l'Imperi. Quan la Nova República es va fer amb el poder, l'Amo va pensar que necessitarien androides una mica més intel·ligents i ampliar la gamma de models.

C3PO va donar un altre pas cap a la porta. Els androides que havien romàs immòbils darrere d'ell van estrènyer files i van fer desaparèixer el buit que havien creat.

El primer androide se li va acostar una mica més, i els seus vermells companys van imitar el seu gest.

-M'estava preguntant si els androides de protocol han de tornar a aprendre aquests sis milions de formes de comunicació si se'ls sotmet a un esborrat de memòria -va dir.

-Per descomptat que no -va dir C3PO-. Aquest tipus d'informació està incorporada de manera permanent als circuits, i... -I llavors C3PO va comprendre on volia anar a parar l'androide -. Espera! Espera! Estic segur que no caldrà que m’esborreu la memòria. No saps qui sóc. No pots tocar-me. Suposo que no voldràs provocar un incident intergalàctic, oi? la meva mestressa...

-Aviat t’hauràs oblidat d'ella -el va interrompre el primer androide -. Mai no t'han sotmès a un esborrat de memòria, així que permetem que t'expliqui què sentiràs quan despertis. Veuràs el món amb nous ulls i tot et semblarà meravellós. Seguiràs tenint els teus sis milions de llenguatges, i a més tindràs tot un nou futur. No et sembla que serà molt agradable?

-No -va dir C3PO mentre el Terror Roig avançava cap a ell -. Crec que no serà gens agradable.

Següent