Purgatori (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

En Jelph va marxar a l'alba, amb la seva llarga perxa d'hejarbo a la mà per impulsar la seva barcassa riu amunt. En veure's pertorbada la seva pau, l'Ori va esclatar en una tempesta de protesta. Què importava el que els seus clients necessitessin per a la temporada de sembra de tardor? Què li devia a aquesta gent? Tot el que obtenia per la seva feina eren uns pocs objectes que ell no era capaç d'obtenir de la terra.

Però en Jelph havia seguit mirant als terrenys de la salva, i al cel. Assegurava que tenia més responsabilitats que les que ella coneixia. L'Ori es va burlar d'ell, més pesadament i durant més temps del que pretenia. Això la preocupava ara, en retirar dues de les trampes que havia tendit pels rosegadors al límit del bosc. En Jelph no s'havia marxat enfadat, però s'havia marxat de totes maneres, malgrat els seus precs.

Això no li agradava. Ell havia estat el bàlsam que necessitava, fent que desapareguessin tots els seus mals de cap. Durant massa temps en la seva vida havia depès tant de l'ofici de la seva mare que havia estat seductorament fàcil posar la seva existència a les seves mans. Però la seva marxa li havia recordat que ell podia rebutjar-la. Ella no tenia poder sobre ningú.

I no podia viure sense ell. Sense en Jelph, ja no hi havia ningú més en absolut.

Ningú excepte Shyn. L'Ori va donar un cop d'ull a la porta del darrere del cobert de compostatge, una mica més amunt, que es trobava entreoberta per permetre la circulació. Ni tan sols un uvak hauria de viure en semblant lloc, encara que la pudor provingués de la seva espècie. Respirant profundament, es va acostar. Li havia pres la major part del dia comprovar i netejar les trampes, recollint algunes de les feristeles que en Jelph usava per complementar la seva dieta. Maleïda sigui. Almenys veure l'uvak li recordava que seguia tenint certa llibertat, certa possibilitat de...

L'Ori va aclucar els ulls. Alguna cosa havia canviat en la Força. Deixant caure les trampes, va córrer cap al cobert i va obrir de cop la desmanegada porta.

Shyn era mort.

La gran bèstia jeia sagnant sobre el brut terra, amb profunds talls amb vores cremades sobre el seu llarg coll daurat. Reconeixent immediatament les ferides, l'Ori va encendre el seu sabre de llum i va registrar l'edifici.

-Jelph! Jelph, estàs aquí?

Excepte unes quantes eines alineades a la paret, no hi havia res allà, excepte el gegantí munt de fems prop de l'entrada.

-Et vaig dir que la trobaríem aquí -va dir la veu d'un home jove a l'exterior-. Només calia seguir la pudor.

L'Ori va sortir, amb la seva arma preparada. Els germans Luzo, els seus rivals en el cos de Sables, estaven allà fora davant les seves pròpies muntures uvak. Flen, el major d'ells, va somriure amb suficiència.

-La Pudor a fracàs, vols dir.

-Voleu morir, Luzo? -L'Ori va fer un pas endavant, sense cap por.

La parella de germans no es va moure. Sawj, el més jove, va fer un gest de desdeny.

-Hem matat dos Summes Senyors aquesta setmana. No crec que anem a tacar-nos les mans amb una esclava.

-Heu matat al meu uvak!

-Això és diferent -va dir en Sawj-. Potser no saps això, però nosaltres els Sables ens encarreguem de mantenir l'ordre. Una esclava no pot posseir un uvak!

Plena d'odi, l'Ori va donar un altre pas endavant, a punt per atacar... quan va veure que en Flen Luzo es girava cap al seu uvak.

-Els Comerciants ens van dir que t'agradava venir aquí -va dir, obrint la seva alforja-. Hem vingut per fer un tracte.

Va llançar dos pergamins als peus de l'Ori.

Agenollant-se, l'Ori va observar el lacre dels pergamins. Aquí hi havia el segell de la seva mare, un disseny que només coneixien ella i els membres més propers de la seva família. Una cosa així estava reservat per validar un testament final. Desenrotllant el pergamí, va comprovar que, en certa manera, això ho era.

-Aquí diu que va conspirar amb Dernas i els Vermells per assassinar a la Gran Senyora!

-I l'altre diu que va conspirar amb Pallima i la seva gent -va dir en Flen, amb una ganyota-. Com veus, va signar dues confessions.

-Podríeu haver aconseguit qualsevol cosa sota coacció!

-Sí -va dir en Flen.

L'Ori va examinar el document. La Candra Kitai rendia ara la seva eterna lleialtat a la Gran Senyora Venn, qui la mantindria amb vida -de forma pública i visible- com la seva esclava personal. La Venn ara hauria de nomenar els seus propis tres Summes Senyors de recanvi, va dir en Flen, bloquejant de manera efectiva qualsevol moviment que pogués quedar en els bàndols dels seus rivals. L'Ori va poder suposar pel so de la veu d'en Flen que els germans podrien trobar-se amb un sobtat ascens causa de la seva lleialtat.

-Com vaig dir -va afegir en Flen-, hem vingut a fer un tracte. El teu sabre de llum, si us plau.

L'Ori va llançar els pergamins a terra.

-Haureu de prendre-me'l!

Ell simplement es va creuar de braços.

La teva mare ens va dir que cooperaries. Estic segur que no vols ser la causa del seu sofriment.

-Ella ja està patint! -va donar un altre pas cap a ells.

-I llavors els nostres Sables arribaran aquí en massa i acabaran amb aquesta petita granja. I amb aquest noi granger teu -va dir, amb els seus ulls brillant de maldat-. Ja tenen ordres de fer-ho, si no ens lliuraments el teu sabre de llum.

L'Ori es va quedar immòbil. Recordant-se de sobte, va mirar desesperadament al riu. Ell tornaria aviat en la seva barcassa.

En Flen parlar amb aire de complicitat.

-No ens importa el que faci una esclava, ni amb qui ho faci. Però no seràs una esclava fins que no tinguem aquesta arma. -Els germans van encendre els seus sabres de llum alhora-. De manera que, què faràs?

L'Ori va tancar els ulls. No mereixia el que li havia passat, però ell ho mereixia encara menys. I ell era l'únic que tenia.

Prement el botó, va desactivar el sabre de llum i el va llançar a terra.

-Ha estat el correcte -va dir en Sawj Luzo, desactivant el seu sabre de llum i prenent el d'ella. Els dos germans van retrocedir cap als seus animals i van muntar en ells.

-Oh -va dir en Flen, agafant una cosa que estava lligada a l'arnès del seu uvak-. Tenim un regal de la Gran Senyora... perquè comencis la teva nova carrera.

Va llançar l'objecte allargat, que va aterrar amb un cop sec als peus de l'Ori.

Era una pala.

La seva fulla de metall feia que fos realment un tresor: poder veure que estava forjada a partir d'un dels escassos fragments de les restes de l'aterratge del Presagi. El material havia estat treballat una vegada i una altra durant segles, quan va ser notòria l'escassetat de ferro en la superfície de Kesh. Una última recompensa de la seva vida passada. Amb la pala a les mans, va escoltar als germans riure mentre s'allunyaven cap al nord.

L'Ori va mirar al seu voltant, al que li quedava. La barraca. El cobert. Munts i munts de fang. I els enreixats, llar de les Dalsa que la van portar en primer lloc fins allà...

-No!

Amb la ràbia bullint en el seu interior, va carregar, colpejant les fràgils estructures amb la pala. Un poderós cop va destrossar tota l'armadura, llançant les flors amb força contra el terra. Les restes de brots d'hejarbo van esclatar, volant en estelles pel poder de la seva ment.

Enfurismada, va carregar contra la granja, reduint a trossos l'atrotinat carro d'en Jelph. Tanta ràbia i tan poca cosa que destruir. Es va tornar i va veure el símbol de la seva despossessió: el cobert de compostatge. Va carregar contra la porta, fent-la saltar de les seves frontisses i entrant a l'interior. Amb la seva ràbia potenciada per la Força, va arrencar les miserables eines de les parets, fent-les volar per l'aire en un remolí d'odi. I estava aquest munt de fems, gran i pudent. Amb un gir, va introduir la fulla de la pala en el seu interior...

Clanc! En colpejar alguna cosa sota la superfície del fem, la pala es va alliberar de les seves mans, fent-li perdre l'equilibri en el fang.

Recobrant la calma mentre tornava a posar-se dreta, l'Ori va mirar la pila amb sorpresa. Allà, sota la massa pestilent, hi havia una bruta lona cobrint i protegint alguna cosa gran.

Una cosa metàl·lica.

Recuperant la pala, va començar a cavar.

S'havia sentit de forma horrible, deixant a l'Ori amb una feina que li portaria tot el dia. Però ell tenia la seva pròpia trampa que comprovar, aquí sota les copes frondoses. En Jelph no havia capturat res durant mesos, però les seves millors possibilitats sempre semblaven coincidir amb les aurores.

Apropant-se al monticle aïllat, va trobar el seu tresor, amagat sota les fulles gegants. Va respirar més ràpid per l'expectació. Al llarg dels últims dies de turbulència i tranquil·litat, havia sentit d'alguna manera que alguna cosa estava a punt de succeir. Després de tant de temps, aquest podria ser el dia que havia estat esperant...

En Jelph es va aturar. Una cosa estava passant, però no era allà. Mirant a través del fullatge cap a l'oest, va tenir aquest pressentiment de nou. Una cosa estava succeint, i estava succeint ara.

Va córrer cap a la barcassa.

L'Ori va trobar l'estrany objecte sota la lona coberta de fem. En realitat no hi havia acumulat a sobre molt d'aquest fastigós material; només prou per donar la impressió que el que hi havia sota era una cosa diferent del que en realitat hi havia.

I el que hi havia, era gran: fàcilment com dos uvaks de llarg. Un gran ganivet de metall, pintat de vermell i plata, amb una estranya bombolla negra col·locada a la part posterior. Cap enrere sortien extensions, com ales, en forma de V invertida, cadascuna rematada amb dues llargues llances que li semblaven sabres de llum.

Ja s'havia oblidat de l'olor, i cada vegada respirava més ràpid a mesura que passava la mà per la superfície del misteri de metall. Estava freda i plena d'imperfeccions, amb bonys i marques de cremades per tota la seva longitud. Però encara li esperava l'autèntica sorpresa. En arribar a la secció arrodonida de la part posterior, va pressionar la cara contra el que semblava vidre negre. A l'interior, encaixada en un espai increïblement petit, va veure una cadira. Hi havia una placa gravada just darrere del reposacaps, amb caràcters d'aspecte similar als que els seus mentors li havien ensenyat:

Caça d'Atac Tàctic classe Aurek

Sistemes de Flota de la República

Model X4A - Lot de Producció 35-C

L'Ori va obrir els ulls com plats. Va reconèixer el que estava veient com el que era. Una forma de tornar.

Durant tota la seva vida, en Jelph Marrian havia temut als Sith. La Gran Guerra Sith havia conclòs abans que ell naixés, però la devastació causada al seu planeta natal de Toprawa va ser tan completa que havia dedicat la seva vida a evitar el seu retorn.

Hi havia anat massa lluny, guanyant-se l'antipatia dels conservadors líders que dirigien l'Orde Jedi. Expulsat, havia tractat de continuar la seva vigília, en col·laboració amb un moviment clandestí de Cavallers Jedi dedicat a impedir el retorn dels Sith. Durant quatre anys, havia treballat en les ombres de la galàxia, assegurant-se que els senyors del mal realment eren només un record.

Les coses havien tornat a anar malament. Durant una missió en una remota regió de feia tres anys, va descobrir la caiguda de l'Aliança Jedi. Temorós de tornar, es va dirigir cap a les regions inexplorades, segur que res podria restaurar mai el seu nom i el seu lloc en l'Orde.

En Kesh, havia trobat una cosa que podria fer-ho... embolicat en el seu pitjor malson feta realitat. Havia estat atrapat en una de les colossals pluges de meteorits de Kesh, estavellant-se en la remota selva com una estrella caiguda més. Incapaç de sol·licitar ajuda a través dels estranys camps magnètics de Kesh, s'havia aventurat cap avall, cap a les llums que havia vist a l'horitzó.

La llum d'una civilització, immersa en la foscor.

Encara a metres de la riba, va saltar de la barcassa.

-Ori! Ori, he tornat! Estàs...?

En Jelph es va aturar quan va veure els enreixats, tallats. Assimilant els danys, es va llançar cap al cobert.

La porta estava oberta. Allà, exposat en el crepuscle de la tarda, hi havia el caça danyat que havia estat rescatant acuradament de la selva, un tros cada vegada. Va trobar una altra cosa, al seu costat: una pala de metall, rebutjada.

-Ori?

Entrant en les ombres del cobert, va veure el cadàver de l'uvak, del qual ja s'estaven alimentant petites aus carronyeres. Darrere de la construcció, va trobar les trampes que li havia enviat a l'Ori que comprovés, abandonades a terra. Ella havia estat aquí... i se n'havia anat.

Enfront de la barraca, va trobar altres rastres. Grans botes Sith i petjades de més uvak. També hi eren les petjades més petites de l'Ori, dirigint-se més enllà de la tanca cap al camí de carros que conduïa a Tahv.

En Jelph va buscar a l'interior de la seva armilla d'estudi que sempre portava en els seus viatges. Una llum blava va brillar a la mà. Ell era un Jedi solitari en un planeta ple de Sith. La seva existència els amenaçava... però l'existència dels Sith ho amenaçava tot. Havia de detenir-la.

Sense importar a quin cost.

Es va llançar pel camí, cap a la foscor.

 FI