La Prova de l'Heroi (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

El porta-creuers Thurse, recuperant-se encara dels danys soferts a la batalla d’Ord Mantell, va entrar a l’espai real en els voltants de Bilbringi, amb els Ala-X sortint dels seus hangars de llançament com vespes d'un rusc. El Reina de l'Imperi flotava entre el creuer i la llunyana senyal que els autenticadors identificaven com una nau de guerra yuuzhan vong, i el que semblava una vella corbeta ancorada a un dels costats del creuer.

El comandant d'esquadró Kol Eyttyn anava al cim de la formació de caces que prenia forma a poc a poc, i va prémer l'interruptor del seu casc que obria la xarxa de comunicació.

-Thurse, tenim contacte visual amb la nau yuuzhan vong. Un ovoide aplatat de corall. Sembla ser de classe fragata o alguna cosa així. Em recorda a les pedres que feia rebotar sobre la superfície de l'aigua en els feliços dies de la meva joventut.

-Esperem que no reboti cap aquí, comandant -va sentir la veu del capità del porta-creuers a l'orella esquerre.

-Afirmatiu.

Els trinats de la unitat R2 que tenia darrere, a la cabina, li van indicar que els escàners de curt abast havien detectat un grup de coralites yuuzhan vong. Eyttyn va obrir amb la barbeta la xarxa tàctica.

-Els senyals rebuts són naus enemigues, designats coralites –va dir als pilots dels esquadrons reunits-. Activeu les mesures de resposta i els escuts deflectors. Compensadors d’inèrcia al màxim. Tingueu en ment que estem sacrificant la protecció del làser per augmentar la potència de tir. Això implica enfrontaments a curta distància, així que escolteu als vostres líders d'esquadró i no us separeu del vostre company.

L’Eyttyn va activar els controls del sistema de manteniment vital per ampliar el camp del compensador d'inèrcia del caça estel·lar. Encara que l'abast protector del camp reforçat havia estat pensat perquè servís per enganyar el compensador, i perquè tractés les anomalies gravitatòries yuuzhan vong com qualsevol altra, el camp es podia veure sobrecarregat per dovin basal més grans, o per la confluència de singularitats, com la que podrien crear la unió de tres o més naus.

El mateix passava amb el paquet de dades del sensor, desenvolupat després de les escaramusses de la Vora Exterior. Si bé el canvi en els radars de seguiment augmentaven la capacitat del pilot per localitzar els coralites, les variants de forma i grandària dels caces enemics limitaven l'efectivitat del dispositiu. Com sempre, una Ala-X només era tan bo com ho eren el seu pilot i el seu androide.

L’Eyttyn va augmentar la recepció dels sensors i emprà el polze per passar les armes a la manera làser, quadrant-los perquè els quatre disparessin en prémer una sola vegada el gallet dels comandaments.

-Escuadrons Vermell i Verd, quedeu-vos enrere per fer front als atacs que pateixi el Thurse. Blau, en formació darrere meu per a un atac contra la nau de comandament. Els altres trencaran files quan ho ordeni.

L’Eyttyn es va ajustar el cinturó i va esperar que l'androide confirmés que tenia a l'abast l'eixam de coralites. Després va activar un interruptor que bloquejava els alerons-S de l'Ala-X en posició d'atac i va donar l'ordre de començar.

Els coralites van obrir foc gairebé immediatament amb els seus canons volcànics, alliberant una tempesta de letals projectils. Tots dos bàndols es van enfrontar en una aclaparadora demostració de temptejos, girs i vols en picat, puntuats per torrents de làser i corrents de mortífer plasma. La xarxa tàctica no deixava d'emetre sorolls d'alerta, explosions eixordadores i crits esgarrifosos demanant ajuda.

-Blau Quatre, tens un coralita a les sis.

-Gràcies per l'ajuda, Tres. Crec que podré treure-m'ho de sobre.

-Tinc el teu flanc, Quatre.

-Blau Vuit, pots ajudar a Blau Deu?

-Negatiu, Deu. Tinc això que crema.

-Vigila a estribord, Cinc. Tres coralites a per tu!

-A la dreta, Cinc, els tens a sobre!

-No puc treure-me’ls de sobre! Tinc els escuts al trenta per cent!

- Aguanta, Cinc, vaig cap allà!

Encara que els sentia alt i clar, Eyttyn va intentar ignorar aquells crits. Per a l’Esquadró Blau, la cosa consistia a evitar que els hi donessin i reservar l'armament. Se sabia que els caces de corall Yorik tenien pilots individuals, però responien, almenys en part, a elements orgànics que es trobaven a les naus de comandament (el que l'enemic anomenava yammosk, o Coordinadors Bèl·lics), d'una forma semblant a les naus droides d’antany. Eyttyn sabia perfectament que l'Esquadró Blau no podria enderrocar la nau tot sol, ni tan sols amb torpedes de protons, però tal com havia demostrat repetides vegades l'exèrcit de la Nova República, sovint hi havia prou amb distreure'ls com per desconcertar els pilots dels coralites i alentir les respostes de les seves naus.

De tota manera, els pilots yuuzhan vong es recolzaven més en les capacitats dels seus dovin basal que en tàctiques evasives. Mentre maniobrava entre l'eixam, Eyttyn va sentir la influència d'aquesta macabra biotecnologia tirant amb dits invisibles dels escuts de l'Ala-X. La unitat R2 també va percebre l'estirada, i va xiular nerviosa un codi que es va traduir en el monitor de la cabina.

Una altra cosa a ignorar, es va dir l’Eyttyn a si mateix.

Amb dos coralites a prop, va fer girar el seu Ala-X sobre els estabilitzadors i va virar a estribord. En aquell mateix instant, el seu company es va fer bruscament a un costat i va tornar a la seva posició per retrobar-se amb l’Eyttyn a la trajectòria original. Un altre parell de coralites l’aguaitaven des de baix, però només un es va llançar en la seva persecució, i el va evadir sense dificultats.

L’Eyttyn va observar el localitzador d'abast. La mida de la fragata creixia en el seu monitor, però encara no podia obrir foc, i probablement no ho faria fins que no comencés a atacar l'Esquadró Blau.

A l'esquerra de l’Eyttyn, Blau Quatre va començar a vibrar sota la influencia de dos coralites que se li havien enganxat a la cua. El company de l’Eyttyn es va acostar per disparar a una de les naus enemigues, però la nau es va negar a mossegar l'ham. L’Eyttyn va reduir la velocitat amb l'esperança que el líder dels perseguidors de Blau Quatre li seguís a ell, però el pilot coralita va endevinar la tàctica de l’Eyttyn i va desaparèixer de seguida de la seva vista.

En una impressionant demostració de maniobres evasives, Blau Tres va sortir de la formació per a acudir rabent en ajuda del seu company. Però els letals projectils el van buscar i el van trobar a mig camí, fent que saltés en mil trossos.

Els dos coralites que perseguien Blau Quatre van accelerar, es van posar en posició d'atac i van obrir foc. Atrapat en una el·lipse de míssils flamejants, Blau Quatre va desaparèixer en un remolí de foc carmesí i gas blanc.

L’Eyttyn va convocar les naus restants perquè creessin un cercle de protecció mútua. Els trets làser de Blaus Vuit i Nou van arrencar uns trossos al nucli d'una nau enemiga. Tocada, la nau va traçar una espiral a babord i va explotar.

Un instant després, Blau Sis va derrocar a un altre, però es va veure de sobte enmig d'un intens foc creuat. L'Ala-X, amb els escuts inutilitzats, va encaixar un tret rere l'altre, partint-se en quatre trossos abans d’esvanir-se per sempre.

L’Eyttyn va contemplar el seu monitor primari. La pantalla estava plena de lluents punts vermells indicant els danys.

-No us separeu dels vostres respectius companys -va advertir per la xarxa-. I no malgasteu munició fins que estiguem acorralats.

Va descriure un gir per col·locar a un dels letals yuuzhan vong davant les seves armes. Va posar la nau cap per avall i girà cap a estribord, posant al coralita en la seva mira i estrenyent amb el dit anular el gallet auxiliar dels comandaments. Els làsers giraven molt més de pressa que de manera individual, i cada tret brillava amb una intensitat escarlata que desmentia la seva potència reduïda. Desconcertat per haver de distingir els trets més potents i letals entre la ràfega de raigs gairebé inofensius dels làsers quàdruples, el dovin basal del coralita va tenir una fallada, i una tanda dels dards d’energia de l’Eyttyn va donar en el blanc.

El coralita es va trencar en mil trossos i va desaparèixer.

Blau Sis va quedar venjat, i l’Eyttyn va travessar el núvol de restes deixades pel yuuzhan vong per aproximar-se a un altre coralita. Una andanada convergent i constant de trets van agafar desprevingut a l'enemic, destruint-lo de pas.

L'Esquadró Blau s'havia quedat amb només nou membres, i l’Eyttyn els va agrupar en formació de fletxa. Però tot just es van acostar a la fragata es van convertir en objectiu instantani dels canons volcànics. Un altre Ala-X va ser aniquilat, i després un altre més, però per llavors l’Eyttyn estava en posició de fer un vol rasant. Va girar a babord i va llançar un parell de torpedes de protons, només per veure amb absoluta estupefacció que les lluents esferes es perdien a la deriva en l'espai buit.

Ja s'havia acostumat a veure raigs làser i torpedes engolits per les anomalies gravitatòries, però allò era molt diferent. Era com si la pròpia nau hagués desaparegut.

Mirà frenèticament al seu voltant, pensant que potser s'havia desorientat i que la fragata estava sobre ell. Però l'únic que va aconseguir veure va ser la foscor del firmament. Les dades que li donava la unitat R2 li deien que, efectivament, la nau yuuzhan vong se n'havia anat, però era evident que havia de ser un error. Cap nau podia moure’s tan ràpid... Ni tan sols amb microsalts.

-On és aquesta maleïda cosa? -Preguntà per la xarxa.

-No ho sé, comandant -respongué Blau Dos-. Jo estava  les teves sis quan va desaparèixer... de sobte.

-Algun dispositiu d'invisibilitat? -va suggerir Blau Onze.

-Bé, per descomptat s'ha fet invisible –va dir l’Eyttyn-, però crec que percebríem restes gravitatòries d'una nau tan enorme.

-Hiperespai -va Blau dir Deu.

-M’hagués portat amb ell -va dir l’Eyttyn-. És...

-Comandant -Li va interrompre Blau Dos-. L'he localitzat.

L’Eyttyn va apuntar els làsers de l'Ala-X a les coordenades proporcionades per Blau Dos, i, per descomptat, allà estava la fragata, a dos mil quilòmetres de distància.

Blau Onze va deixar anar un xiulet de sorpresa.

-Aquesta nau ha saltat dos mil quilòmetres en mig segon.

L’Eyttyn respirà fondo i va estrènyer amb força els comandaments.

-Ajusteu el rumb –ordenà -. Si el que volen és jugar a fet i amagar, els ho concedirem.

-OOOOO-

El Falcó Mil·lenari va saltar a l'espai real dins del sistema de Bilbringi, en una zona plena d'entorns orbitals i planetoides profusament minats. La Leia i en Luke ocupaven els seients davanters, i la Mara anava darrere d’en Luke, a la cadira que normalment s'assignava a l'oficial de comunicacions. C3PO anava a la cadira de l'oficial de navegació, i R2D2 s'havia col·locat a la part de darrere de la cabina, amb el braç mecànic connectat a una presa.

Al finestral en forma de ventall, el Reina de l'Imperi quedava a estribord. A la zona propera a la Vora, l'espai local era una barreja confusa de raigs làser, radiants projectils, acceleradors de fusió, i explosions encegadores.

-Vaixell de càrrega corellià no identificat -va dir una veu furiosa a l'altre costat del comunicador-. Aquí el capità Jorlen, del porta-creuers Thurse de la Nova República. Han saltat al camp de batalla. Els hi suggereixo que s’agafin bé o que tornin al lloc d'on procedeixen.

-Capità Jorlen –va dir la Leia-. Sóc l'ambaixadora Leia Organa Solo.

-Ambaixadora, què dimonis fa vostè aquí? -El capità semblava sorprès, encara que no molt content-. I quan va a instal·lar aquest marit seu un transponedor autoritzat?

-Li ho preguntaré quan el vegi, capità. Està al Reina de l'Imperi. Hem vingut a donar un cop de mà, si necessiten ajuda.

-Negatiu, ambaixadora. Li prego que mantinguin la seva posició. Tenim una fragata yuuzhan vong saltant d'un costat a l'altre. Pel que sabem, igual salta fins a la seva falda.

-Entesos, capità, ens quedarem aquí. Per ara –va dir la Leia gairebé sense alè-. Han imposat alguna condició els assaltants?

-No hem contactat amb ells -va dir Jorlen, impacient. -Suposem que han vingut a pels passatgers... per proveir de sacrificis als yuuzhan vong.

-Llavors què fa aquí la nau yuuzhan vong, capità?

-Això em pregunto jo -mussità Jorlen.

-Hi ha alguna cosa allà fora –va dir en Luke, assenyalant a un lloc apartat del creuer i de la batalla.

Al principi la Leia no sabia si havia percebut alguna cosa amb la Força o si ho havia vist, però quan seguir la trajectòria que indicava el seu germà va veure al que es referia i va fer que la vista aparegués augmentada en el monitor de la consola. La pantalla va mostrar un objecte de morro xato que recordava un caça de corall Yorik, però clarament reforçat per algun tipus d'armadura negra.

-Una nau deshabilitada? -va suggerir la Mara.

-Podria ser –va dir en Luke sense mirar la pantalla, sinó al finestral-. Però jo percebo alguna cosa més...

-Una mina espacial?

Luke va negar amb el cap.

-Un buit.

La Leia i la Mara van enfocar la Força cap al buit que havia atret la percepció d’en Luke. El Mestre Jedi estava a punt de parlar quan el panell de comunicació va xiular un cop més.

-Ambaixadora Solo -va dir Jorlen-. Acabem de rebre notícies del Reina de l'Imperi. Els assaltants han enviat un ultimàtum. Llevat que l'exèrcit de la Nova República es retiri, començaran a llançar passatgers per les escotilles de buit.

-No m’ho puc creure! -Digué C3PO, nerviós.

R2D2 va xiular a manera de lament.

A la Leia se li va ennuvolar la vista.

-Quina ha estat la seva resposta, capità?

Jorlen va trigar un moment a respondre.

-La Política de la Nova República és contrària a negociar amb pirates, ambaixadora. Sento que el seu marit estigui a bord, però la batalla continua. A més, si els assaltants realment van a pels passatgers, la seva amenaça és absurda, ja que els passatgers del Reina estan per endavant destinats a morir.

-Això no és cap alleujament, capità.

-Disculpi’m, ambaixadora. Però no hi haurà negociacions mentre la nau dels yuuzhan vong hi sigui present.

-Aleshores caldrà fer alguna cosa.

Quant la Leia va tallar la comunicació, Luke va dir:

-Sigui el que sigui aquest objecte, d'alguna manera és còmplice dels coralites.

-Un Coordinador Bèl·lic? -va suggerir la Leia.

Luke va apartar la mirada del finestral per contemplar a la seva germana. Un dovin basal.

La Leia va adoptar una expressió de determinació i es va concentrar en els comandaments.

-Està viu. Però no per molt temps.

-OOOOO-

Les explosions sacsejaven el Reina quan Han va treure el cap per un passadís que donava a l'escotilla d'accés a l'hangar. Dos homes protegien aquesta entrada armats amb pistoles làser i xarxes atordidores. Han va considerar la possibilitat de treure la seva pròpia pistola, que seguia amagada a la maleta, però llavors va recordar que tenia el carregador buit.

-Això no va bé –va dir a Droma i a les yuuzhan vong disfressades-. Han segellat totes les entrades. -Es va apartar, es va recolzar contra la paret i va mirar a dreta i esquerra-. Necessitem un forat en el qual amagar-nos. Amb tot el que està passant allà fora no passarà gaire temps abans que la Brigada de la Pau es rendeixi o intenti fugir.

Els va portar cap a uns tubs de descens i va treure el cap per un d'ells amb precaució. A baix es veia el terra d'un celler de càrrega.

-Per si no t'has adonat -digué Droma-, han desactivat els túnels.

-Doncs anem a buscar un cable –li contestà Han-. Són només quant? Quinze metres o així fins a baix?

En Droma el mirava amb una cella arquejada.

-Com si és d'aquí a Coruscant.

El so de passos apropant-se va resoldre ràpidament el dilema. Apartant-se dels túnels de descens, els quatre van entrar en passadissos que s'entrecreuaven, on van ser rebuts pel so de més passos, juntament amb un cor de veus estrepitoses. Es van afanyar a amagar-se darrere l'altra cantonada, buscant a tot arreu un lloc on fer-ho.

El soroll de passos decidits a la seva esquerra va anar en augment, i un instant després, els que parlaven a crits van entrar en el seu camp de visió. Han va recórrer amb la vista als assaltants. Reck Desh era reconeixible fins i tot després de tants anys, amb aquell posat arrogant i els braços completament tatuats. Al costat d'ell hi havia cinc exemples perfectes i ben armats de la Brigada de la Pau, i una criatura llargaruda que podria ser un yuuzhan vong i segurament ho era, cobert per una caputxa que li venia massa gran.

Reck va posar a un dels seus homes en la intersecció dels passadissos i va continuar avançant.

En Han va sentir que se li gelava la sang i va escoltar el batec del seu propi cor. Va pensar en Chewie, en Lwyll, en Roa i en Fasgo. Va deixar que la motxilla li rellisqués de l'espatlla a terra, es va ajupir immediatament i va treure la pistola làser descarregada.

En Droma li va contemplar amb preocupació creixent.

-Vaig pensar que la idea era robar una nau i sortir del creuer.

-Això pot esperar –grunyí en Han-. Això és personal.

-Personal? -xiuxiuejà Droma amb enfado-. Em veig obligat a recordar-te que la teva arma...

-Explica-li això a qui li interessi -li va interrompre en Han.

Va observar la pistola, estrenyent els llavis amb fúria, va deixar anar aire i es va aixecar.

-Què fa? –Preguntà l’Elan a Droma, preocupada.

En Droma va arronsar les espatlles amb resignació.

-Té una necessitat irrefrenable d'enfrontament, encara que no sigui necessària.

En Han es va girar cap a elles.

-Trobeu un lloc on amagar-vos. Tornaré a buscar-vos.

-OOOOO-

En Han es va acostar a la intersecció per la qual havien passat Reck i companyia, amb precaució i l'arma alçada. L'home que en Reck havia deixat no es va adonar de la presència d'en Han fins que va notar el canó de la pistola premuda contra el coll.

-No facis ni un soroll -li va advertir en Han.

L'home es va posar tens i va empassar saliva.

La mà dreta d'en Han va agafar la pistola de l'assaltant.

-Et rellevo de la teva arma, soldat.

L'home va assentir.

-És la teva festa, col·lega.

En Han va somriure.

-Què bé ho has entès.

-I ara què?

En Han va estrènyer la pistola carregada contra l'esquena de l'home i va agafar la seva per l'empunyadura, alçant-la per sobre del cap.

-Això et farà mal una mica –li digué.

L'home es va girar lleugerament.

-El què...?

En Han colpejà amb força al pirata al clatell, i aquest va caure a terra. Després es va encaminar en la direcció per la qual s'havia allunyat Reck. En arribar a una altra intersecció, va escoltar veus més endavant. Es va enganxar a la paret, es va ajupir una mica i va treure el cap per la cantonada. Reck i el possible yuuzhan vong estaven a tan sols uns deu metres. Sense més pla en ment que resoldre d'una vegada l'assumpte pendent amb Reck, Han va girar la cantonada. Però al mateix temps va escoltar alguna cosa darrere d'ell i es va girar per veure què era. Un humà fornit vestit de viatger espacial l'apuntava amb un rifle disruptor Tenloss.

En Han es va tirar a la dreta per esquivar un tret. L'assaltant va tornar a disparar, però va fallar. Han va veure a Reck de cua d'ull, tornant cap a ell, mentre es ficava per un altre passadís i es posava just davant del punt de mira de les pistoles làser de dos membres de la Brigada. Va saltar a l’esquerra, disparant a cegues, i després, donant una gran gambada, es va llançar cap al més gran dels dos. El pirata va grunyir adolorit i va trontollar cap enrere, deixant anar l'arma. Però en Han es va donar contra el terra amb més força de la que havia planejat, i es va quedar sense alè. Quan va aconseguir posar-se de quatre grapes, ja tenia a sobre l'altre pirata, juntament amb el portador del Tenloss.

En Han es va regirar, lluitant amb totes les seves forces, però no va trigar a quedar immobilitzat cap per avall, amb la bota del més gran plantada al clatell.

Amb la visió parcial que tenia del passadís, Han va veure que Reck i la criatura s'apropaven ràpidament a l'escena.

-Molt bé, heroi –va dir el pirata granàpia-. Aixeca't.

La pressió del seu clatell va cessar, i en Han va deixar anar aire. Va sentir el gust de la sang i de sobte es va adonar que notava un intens dolor palpitant a la mà dreta. Mentre es posava dempeus, va aparèixer un altre pirata, escortant a Droma, Elan i Vergere a punta de pistola.

-He trobat aquests tres corrents terroritzats -va dir a Reck.

-Estàvem buscant el bany -va sentir Han que deia Droma amb tota la naturalitat-. Mai estan a prop quan els necessites.

Reck va avançar un parell de passos i va mirar a tots els presents. Per a sorpresa d'en Han, Reck no va semblar reconèixer-ho, però potser fora perquè estava molt ocupat examinant a Droma.

-Ets un... ryn? -Digué en Reck.

En Droma realitzà una lleugera inclinació.

-La cosa que gairebé mai aconsegueix trobar cap cercador de peces de roba.

En Reck va ignorar el comentari, va mirar a la Vergere i va negar amb el cap.

-No entenc res.

La Vergere va adoptar una expressió innocent.

-A mi això em passa molt.

Reck va seguir mirant i va arribar fins a l’Elan. A poc a poc, un somriure de seguretat va començar-se a dibuixar en els seus llavis. Es va girar i va fer un senyal al seu prim còmplice.

El llargarut va extreure d'una pesada caixa portàtil, agafant-la pels pèls del clatell, una criatura de dents esmolades i mal caràcter que semblava el cadell d'un ng'ok i un quillarat. Han va sentir a l’Elan donar un bot i va veure que se li obrien els ulls com plats quan el llargarut li va acostar la cosa. De sobte, una capa de pell va començar a retirar-se del cos de l'Elan, del seu nas, de les seves galtes, i es va ficar pel coll de la camisa que Droma li havia trobat. Fent-se una pilota mentre es retirava del seu cos, la capa de pell es va separar de les costures de la seva faldilla i va lliscar per les seves cames nues per quedar a terra, arrossegant-se a la recerca de refugi i deixant a l’Elan amb tot el seu esplendor tatuat a la vista.

De cua d'ull, Han va veure que a Droma se li obria la boca per la sorpresa

-T’he enxampat –va dir en Reck, somrient.

Dos homes van fer un pas endavant per detenir-la. Al mateix temps, la criatura que havia espantat l’emmascarador ooglith va saltar grunyint de les mans de l'home i se'n va anar a per la criatura, atrapant-la entre les seves dents i agitant-la com si fos un tros de carn. El yuuzhan vong es va acostar, va agafar la criatura i la va fotre dins de la caixa, al costat de l’emmascarador.

Reck no podia estar més satisfet.

-És el que tenen els emmascaradors ooglith –va dir a la recentment revelada Elan-. Són tan fàcils d'intimidar com un...

Les paraules d’en Reck es van quedar en l'aire quan la seva mirada es va posar en Han. Llavors, ell també es va quedar bocabadat, amb una barreja de sorpresa i una mica de sobtada intranquil·litat.

-Han? -Va dir. -Han, ets tu, oi? Més canós, més gros, però, per tots els làsers, el mateix gest arrogant i el mateix aspecte de rei de les nenes.

-Hola, Reck.

Reck va somriure d'orella a orella i va assenyalar a la barbeta d'en Han.

-No recordava aquesta cicatriu.

-Podria haver-me-la arreglat, Reck, però em recorda que el meu passat és real.

Reck es va quedar una mica confós, i després es va petar a riure.

-Han Solo -negant amb el cap, es va girar cap als seus camarades. -Us ho podeu creure? Han Solo. -Però quan va tornar a donar-se la volta, el seu somriure havia estat substituït per un gest de preocupació-. Entenc que t'hagin posat al càrrec d'aquestes dues.

-Això no és exactament el que ha passat, Reck.

-Segur que no. -va assenyalar la caixa del yuuzhan vong-. Què et sembla el desemmascarador aquest?

-Només et diré una cosa, no sols cometre molts errors.

Reck va deixar anar una rialleta.

-És clar, per això em paguen.

-Has fet una ullada allà fora, Reck? Creus que et deixaran arribar molt lluny?

-Només necessito arribar fins a la nau yuuzhan vong.

-Si jo fos tu, començaria a replantejar-me les meves lleialtats.

-Lleialtats? -Digué en Reck en to exagerat-. A quant es cotitza la lleialtat en el mercat? -va tornar a riure, aquesta vegada amb mordacitat -. Els paios com tu em fan gràcia, Han. Lladres sense el valor per canviar de bàndol, que de sobte es diuen a si mateixos patriotes. Jo sé qui sortirà vencedor en aquesta guerra, i faré tot el que pugui per poder ser feliç per sempre més.

-Estem parlant de traïció, Reck.

-És un idioma que em va molt bé, amic.

En Han va reprimir les ganes de tirar-se al coll d’en Reck.

-Recordes a Chewbacca?

-El Wookiee? És clar. Del millor que m'he trobat.

En Han empassar saliva.

-Els teus nous caps se'l van carregar. Li van tirar una lluna sobre.

Reck va arquejar les celles.

-El wookie era a Sernpidal? -va fer un esbufec ​​i va negar amb el cap -. Sento sentir això, Han. De debò. Però jo no vaig tenir res a veure amb aquesta operació.

-I amb l'operació d’Atzerri, Reck? Allà va ser on va morir la dona d’en Roa, Lwyll, quan la Brigada de la Pau es va posar en marxa.

-La dona d’en Roa? -Reck va parpellejar i va fer un gest, com negant-ho tot-. Aquesta operació no hauria d'haver acabat com va acabar.

En Han li va clavar la mirada.

-Això fa que ho suportis millor?

Reck va arrufar les celles.

-Cal guanyar-se el pa.

En Han es va llançar a per ell, però tot just va aconseguir envoltar el seu coll amb les mans abans que algú tornés a enderrocar-lo.

-Em donen igual els giracamises, Reck -digué Han, mirant-lo mentre es posava dempeus-, però no suporto els de segona fila. Fas que ser mercenari tingui categoria.

La resposta d’en Reck va ser un somriure burleta. Va agafar el seu intercomunicador personal i el va prémer.

-Els tenim –va dir al dispositiu-. Anem a tornar a la nau.

-No us servirà de res -va respondre una veu entretallada-. No podem separar-nos de la cambra de buit. No funciona cap sistema, ni la velocitat lum ni els retropropulsors. El dovin basal no reacciona. És com si estigués inutilitzat.

Reck es va girar cap al qui agafava el desemmascarador, que el va mirar estupefacte.

-Heu intentat contactar amb la nau yuuzhan vong? -Digué Reck per l'intercomunicador.

-No hi ha hagut resposta.

Reck va deixar anar una maledicció.

-D'acord –Va dir al cap d'un moment-. Els hi portaré a la desertora en la meva llançadora.

L'home amb el qual estava parlant va riure.

-Aquí fora és el Dia del Judici Final, Reck. Tindràs sort si aconsegueixes sortir de l'hangar de llançament sense perdre la vida.

-Les armes estan operatives?

-Afirmatiu.

-Llavors neteja’m una ruta. La Nova República no farà res si tenim uns quants milers d'ostatges. Quan arribi a la nau yuuzhan vong, faré que vinguin a buscar-me.

En Reck apagà l'intercomunicador. Va obrir la boca per dir alguna cosa al Han, quan va aparèixer corrent un altre contingent de la Brigada de la Pau, que venia de l'hangar. Amb ells anava una rodià ferit, recolzant-se en dos, que havia de ser Capo.

-Se suposa que havíeu ser al pont –cridà en Reck.

-Aquesta és la teva operació, Reck -respongué el de major grandària-. Si vols quedar-te i fotre fora els refugiats al buit, això és cosa teva. Però nosaltres ens anem.

L'home que havia descobert al Han i a Droma va començar a alçar el rifle disruptor, però Reck el va fer aturar.

-Deixa-ho. Enfrontar-se entre nosaltres no servirà de res. Agafarem les llançadores i anirem a la nau yuuzhan vong.

En Han va somriure amb satisfacció.

-Sort que han aparegut, eh, Reck?

En Reck va fer un senyal a dos dels homes perquè s'ocupessin de la Vergere, i després es va tornar cap al Han.

-Saps, em preocupa molt menys la interferència d'aquests caces que el fet de possibles interferències per part teva.

Va treure la pistola làser i va ordenar al Han que s'acostés al túnel de descens més proper. Droma els va seguir en silenci. Davant la insistència de la pistola, Han es va quedar arraconat contra la vora del tub, i es va agafar a la vora.

-Aquí no hi ha molt aire -va dir Han.

Reck va somriure.

-Sempre has estat molt graciós, Han.

En Han va arronsar les espatlles.

-Ja saps el que diuen que, de vegades, una bona frase lapidària és la millor venjança.

En Reck s’ho va pensar un moment.

-Si ens haguéssim trobat en qualsevol altre lloc, ara mateix estaríem prenent unes gizers gelades. Però no puc córrer el risc que ens segueixis o que parlis amb els teus amics de la Nova República. Tens massa bona sort. Sempre l'has tingut.

-Doncs sembla que m'he quedat sense sort -van dir Han i Droma al mateix temps.

Reck va mirar-ne a un i després a un altre, i va deixar anar una breu rialleta.

-Quina parella feu. Quina pena em fa separar-vos. -Va alçar el mànec de la pistola làser-. Cap a baix, Han. Propera parada, el celler de càrrega.

En Han empassà saliva.

-Vinga, Reck, no tens per què fer això. Pensa en els vells temps.

-Això faig, amic meu. -Li va fer un altre senyal amb la pistola làser-. Sigues bon perdedor. No m'obliguis a disparar-te.

En Han es va estrènyer els tirants de la motxilla, pensant que potser li serviria per esmorteir la caiguda. Va estirar les espatlles i va respirar fondo. Mirant a Reck amb els ulls entretancats, va fer un pas cap enrere, cap a l'abisme.

En Droma va deixar escapar un crit d'angoixa i es va quedar rígid de l'ensurt.

 Següent