La Prova de l'Heroi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Les forces de la Nova República van emergir per darrere del cinquè planeta del sistema, amb l'estrella groga d’Ord Mantell darrere seu, i disparant a discreció. Simultàniament, des dels talls abruptes de la gran lluna del planeta, els esquadrons de caces van avançar a la trobada dels invasors, amb la resplendor dels seus motors fònics relluint al firmament.

Les bateries de les fragates d'escorta i del creuer de combat calamarià van apuntar a distants objectius i van obrir foc. Els raigs làser van tallar l'espai, visibles en el buit com furioses línies. Es van registrar blancs en la foscor remota. Esferes de lluminositat que coincidien en la nit, florint amb més intensitat que un prat de flors silvestres.

Les naus yuuzhan vong, de negre coral Yorik i casc facetat, van encaixar l'andanada inicial. Singularitats defensives creades pels dovin basal es van formar al voltant de les naus enemigues, empassant-se innombrables ergs d'energia. Els trets de resposta de les seves aterridores armes van volar cap a les forces de la Nova República com projectils daurats que es desplaçaven en espiral, grotescament bells contra el cel estrellat.

Les naus de la Nova República van mantenir les posicions, desviant energia cap als escuts, i van tornar la càrrega. La llum dels làsers i dels míssils, encegadora com una nova, va dividir la nit en una reixeta, mentre les dues flotes s'atacaven.

Ala-X, Ala-B, Ala-E i Interceptors TIE van partir de la zona dels defensors per distreure, assetjar i atacar les naus de l'avançada yuuzhan vong amb els seus trets de fins raigs. Sorpresa per l'andanada inicial del creuer de combat, una piràmide de corall Yorik de la mida d'una corbeta va baixar momentàniament la guàrdia. Un quartet d'Ala-B va posar acuradament una sèrie de torpedes de protons en punts vulnerables de les defenses de la nau enemiga, fent-les detonar contra el casc negre com el carbó. Macabres trossos de carn de la mida de caces estel·lars van saltar pels aires, traçant esteles de foc en l'espai.

El creuer de combat, crucial per a les forces de la Nova República, va alterar el seu rumb per allunyar-se de la batalla d'Ord Mantell i de les moltes naus civils estacionades allà i prop de la Roda del Jubileu. Les bateries de turbolàsers i els canons d'ions es van moure i disparar. La llum va rajar de canons d'aliatge ja sobreescalfats, i esclats encegadors van parpellejar en la distància.

Una segona corbeta yuuzhan vong va intentar evadir l'andanada, sense èxit. Va desaparèixer en un lluent globus de foc, assetjada pels feixos làser.

Coralites semblants a asteroides, de totes formes, mides i colors, van avançar en un núvol compacte, obrint-se pas per entre la pluja de foc i internant-se en els grups de caces. Les cuidades formacions es van trencar quan es van apartar les naus i van descriure cercles i remolins en furiosos enfrontaments amb les seves preses. En un combat que començava a ser un bany de sang, coralites atacaven caces, i caces a coralites.

Els companys d'esquadró van lluitar per romandre junts, però furioses descàrregues o enfrontaments individuals els obligaven sovint a separar-se. Els dovin basal privaven als caces de la Nova República dels seus escuts i els assetjaven amb els raigs de pedra fosa que emetien els seus canons cònics. Els Ala-X i els Ala-E van caure per dotzenes quan es van quedar sense defenses. Els contrincants saltaven i donaven tombs en maniobres evasives mentre s'embrancaven en ferotges batalles.

Els trets de resposta de la nau yuuzhan vong més gran va silenciar momentàniament al creuer de combat. La nau calamariana es va refugiar rere dels seus escuts i va encaixar una descàrrega rere l'altra de projectils i de plasma, mentre la frenètica electricitat ballava i calcinava les vores de les barreres invisibles de la gran nau.

El creuer va esperar la seva oportunitat, el moment en què la nau de guerra yuuzhan vong fes una pausa per recarregar energies, i va obrir foc a discreció. Raigs làser de gran potència van travessar la nit. Alguns van ser engolits per les anomalies gravitatòries, però altres van arrencar resquills del casc de corall Yorik de la nau enemiga.

Dos artillers classe Ranger van entrar en combat, decidits a avançar la nau de guerra. Les descàrregues de les seves bateries principals van vaporitzar dotzenes de coralites i naus d'escorta. Alguns caces yuuzhan vong es van salvar gràcies a moviments desesperats, però la majoria d'ells van caure desintegrats o convertits en estels de curta vida.

Les flotilles van començar a fer pinya, saturant l'espai amb flamejants míssils i llums encegadores. Un trio de caces TIE va desaparèixer sense deixar rastre, víctima de foc amic.

Els raigs làser d'una fragata d'escorta de la Nova República van traspassar una corbeta yuuzhan vong amb els seus feixos, portant-se per endavant el seu eix, el corall, l'armament i tota la resta, que va desaparèixer en un núvol de foc. Com a resposta, un grup de coralites va aïllar i envoltar a un solitari artiller, deixant-lo sense escuts i picant-lo amb projectils, encenent un mortífer infern que no va trigar a empassar-se a la nau.

En una altra part, un esquadró d'Ala-E va sortejar giratòries runes a la deriva per arribar fins a una nau yuuzhan vong ferida i va començar a atacar-la sense pietat. Els torpedes de protons es van obrir pas entre les seves reduïdes defenses i van donar de ple al casc. Les capes estratificades van començar a pelar-se de la nau, que va saltar en mil trossos, desapareixent de la vista. Una segona nau, més petita, també va ser travessada pels trets làser d'una manera similar, també va explotar en mil trossos, regant l'espai proper amb taquetes que van brillar durant un moment.

Prop de la lluna més llunyana d’Ord Mantell, rugia una baralla caòtica formada per coralites, Ala-X i TIEs, enfrontant-se uns amb altres amb ferotge i macabra determinació. Els caces descrivien girs perfectes, donaven mitjana volta i es llançaven a per les seves preses, perseguint-los fins aniquilar-los. Altres naus canviaven de rumb a tota velocitat, allunyant-se entre núvols de fragments per escapar de la carnisseria o reagrupar-se per tornar a atacar, perdent de vegades el control.

Enmig del sistema solar, el creuer de combat i la nau de guerra van avançar l'un cap a l'altre, intercanviant andanades i càrregues. Tempestes localitzades de llampecs blaus van embolicar a ambdues naus quan els seus escuts energètics van entrar en contacte. La nau yuuzhan vong va desencadenar una pluja de foc letal contra la nau més gran, i el creuer va respondre amb una andanada rere l'altra de llum dirigida. Una nau d’escolta atrapada entre els dos va rebre un impacte directe que va llançar a l'espai els seus socarrimats i deformats trossos giratoris.

El creuer va augmentar la intensitat dels seus trets com si estigués furiós per la pèrdua. Blocs d’emmirallat coral, grans com penyals, van ser arrencats de la nau de guerra yuuzhan vong, però això no la va fer rendir. Els braços davanters de la nau van deixar anar dolls de plasma que van provocar abrasadores explosions al casc blindat del creuer.

Les armes refulgien i flamejaven. El foc regalimava a la popa del creuer, i la nau va començar a escorar-se, disparant encara els canons principals, amb les antenes cremant. Els projectils van seguir penetrant en el seu casc fins que va cedir, i la preuada atmosfera va començar a escapar a l'exterior. En tenir deshabilitada la gravetat artificial, van sortir acomiadades les escotilles i els tancaments, les torretes i els canons. Llavors, el buit va jugar la seva última carta, expel·lint a la gèlida nit tant a la tripulació com al contingut de la nau.

Els Ala-X i els Ala-E van acudir de seguida en suport del creuer. Els torpedes de protons van trobar punts febles en les malmeses defenses de la nau enemiga i van fer explosió entre els braços de la superestructura i el pont de comandament, alliberant guèisers de corall fet miques.

Però els esforços dels caces van arribar massa tard.

Una explosió infernal es va obrir pas per una esquerda del casc de la nau calamariana, partint-la en dos. Es van llançar càpsules de salvament que van partir en direcció a Ord Mantell com gotes de pluja radioactiva, mentre el creuer de batalla es convertia en una esfera incandescent abans d'explotar amb una gran brillantor.

El destructor estel·lar va emergir d'entre les llunes d’Ord Mantell amb els motors principals i auxiliars a tota potència. Es va llançar de cap a la refrega, obrint foc a discreció contra la nau yuuzhan vong. Les primes línies d'energia dels turbolàsers de popa i els canons d'ions, fines com agulles al costat de l'enorme transport, van atacar sense pietat a la negra nau.

L’Erinnic es va disposar a encaixar els trets de resposta, però no li van arribar ni el plasma ni els projectils.

La nau de guerra va canviar de sobte el rumb, va accelerar i va començar a deslligar tota la seva fúria contra Ord Mantell, disparant a discreció amb tots els canons davanters. Míssils encegadors van volar cap a la superfície del planeta, obrint túnels abrasadors a l'atmosfera. Les detonacions contra terra van il·luminar la part inferior dels núvols.

Llavors, a la nau de guerra li va sortir un enorme barret des d'un fosc orifici al casc, més monstruositat viva que màquina. El morro xato de gegant de pell ennegrida va percebre l'olor de la pròxima Roda del Jubileu, i es va estirar, apropant-se a la petita estació orbital, ficant-se entre els ramats de vaixells de càrrega, naus i transports de passatgers.

Una falca d'Ala-X i TIEs es va enlairar del porta-creuers Thurse i va atacar la terrorífica arma com si fossin aus de presa; però va ser inútil. La titànica criatura, encara unida a la nau de guerra i protegida pels escuts dels seus dovin basal, va colpejar la Roda com una serp verinosa. La criatura reculà i va tornar a colpejar, com volent treure-la de la seva òrbita, enfonsant-li la gola a la vora, i tirant de la Roda com si fos una rosquilla, sacsejant-la d'un costat a un altre.

-OOOOO-

Han, Roa i Fasgo corrien per un tram corbat del passadís enmig del florit vel de les llums d'emergència, amb l'estrèpit de les sirenes impossibilitant sentir i amb l'esperança d'arribar al Daga Afortunada abans que el que fos que tingués agafada la Roda es decidís a trencar-la.

Les tremolors de la batalla que tenia lloc a l'espai els feien balandrejar d'un costat a un altre mentre corrien. A vegades xocaven amb parets encoixinades, però altres com objectes a la deriva, alliberats per les intenses sacsejades.

Gairebé tota la marea de gent presa del pànic corria en direcció contraria, però Roa va insistir que aquest era el camí més curt a l'hangar. Cada tremolor violenta feia que part de la gent caigués, llisqués o sortís acomiadada pels passadissos, i molts d'ells xocaven contra les parets o eren aixafats sota el pes de cossos amuntegats en els racons. Els qui van pujar als taxis propulsats no van tenir millor sort, ja que els vehicles s'estavellaven contra les parets o entre ells, quedant cap per avall i llançant fora als seus ocupants.

Amb Han i Fasgo seguint-lo de prop, Roa girà cap a l'esquerra en un dels radis de la Roda, va baixar corrent per una escala gelada fins a un passadís estret amb les parets que tenien buits excavats. Les espurnes plovien dels conductes d'energia i dels panells rebentats.

Només portaven deu metres de passadís quan l'estació va sofrir una altra potent sacsejada que va deshabilitar temporalment els generadors de gravetat artificial. Han i els altres caminaven entre les restes, quan es van trobar de sobte en l'aire, flotant cap al sostre parcialment esfondrat, com bussejadors nedant cap a la superfície del mar. Llavors, el sistema de gravetat tornà a connectar-se de forma igualment sobtada, i van caure de cap a l'hangar.

-Això no té gaire futur -cridà Roa mentre es posava dret i avançava amb prou feines.

-El futur és com tu fas que sigui -li va bramar Han, que se les va arreglar per conservar la motxilla i mantenir l'equilibri durant una violenta tremolor que va derrocar el que quedava de sostre i de conductes.

Un pesat teló d'acer va descendir davant d'ells, segellant el camí i obligant-los a tornar a la vora exterior de l'estació. Arribant a un passadís central, es van veure arrossegats immediatament per una multitud composada per criatures de totes races que lluitava per obrir-se pas cap als hangars.

De sobte, l'estació va patir un cop d'una força sense precedents. Un estrèpit ensordidor de metall trencant-se va omplir el passadís quan es va arrencar un enorme arc de la mampara exterior.

I la multitud va ser absorbida de forma inexorable per aquesta fosca esquerda.

Els crits es van sentir per sobre de l'estridència metàl·lica. La gent s'agafava a les parets, als sortints i els uns als altres, lliurant una batalla perduda per endavant, en un esforç per no ser succionats fins a la gola.

Han, Fasgo i Roa estaven enganxats a la paret interior de la corba i van aconseguir agafar-se al garbuix de ferros que una vegada va ser una barana. Però la barana es va desprendre de la paret mentre lluitaven per no deixar-se anar, amb els cossos en paral·lel a terra per la força de succió.

Els tres es van veure arrossegats durant diversos metres abans que la barana s’enganxés en una secció de sòl bloquejada per una escala, però la brusquedat de la sobtada aturada els va fer deixar-se anar. Es van agafar al primer sortint que van trobar, amb les robes agitant-se al vent, mentre persones passaven al costat d'ells en direcció a l'esquerda, i l’atmosfera rugia com un riu furibund.

Un androide MSE-6 de la mida d'una caixa de sabates arrossegat pels aires va donar a Fasgo al cap i se'l va endur amb ell entre xiscles. Han el va veure surar fins l'esquerda, amb els braços estirats i agitant-se, com llençat des d'una gran alçada.

En Han va apartar la mirada abans que Fasgo desaparegués.

-Crec que vam agafar el camí equivocat –va cridar a Roa, que estava a l'esquerra d’en Han amb els dits grassonets enganxats a un imperceptible sortint de la part arrugada de la mampara.

Roa va girar el cap.

-Llàstima que els equips de rejoveniment no m’equiparen amb la força d'un home jove, a més de donar-me aquesta aparença.

- No et deixis anar, Roa!

-Tant de bo pogués. Però crec que ja sento la Lwyll parlant-me.

-No diguis això! Aguanta fins que em posi al teu costat!

Roa va grunyir per l'esforç.

-La mala sort es cola per l'escotilla que et deixes oberta, Han. La fortuna somriu i després traeix.

En Han va escopir una maledicció.

-D'acord, segueix parlant si vols, però aguanta.

-No puc, Han. Ho sento. Però no tinc forces. -El Rostre d’en Roa va denotar el seu esforç-. Cuida't, amic. Acaba el nostre assumpte amb Reck.

Va somriure amb resignació, i es va deixar portar pel corrent d'aire.

-No, Roa! -Cridà Han, atrevint-se a estirar un braç i gairebé sent arrossegat al seu torn.

En Han va tancar els ulls, va baixar el cap i va cridar de ràbia fins que li va doldre la gola.

Quan va recuperar l'alè, es va assegurar la motxilla i va començar a moure’s lentament cap a una columna que havia quedat exposada per les làmines arrencades dels panells. Quant va envoltar la peça estructural amb els braços, va sentir que alguna cosa li passava fregant la cara i se li agafava a les cames amb desesperació.

La columna vertebral d'en Han es va estirar com una goma elàstica, i ell va grunyir de dolor. Quan es va recuperar de la sorpresa, va mirar cap a les seves cames i va veure que la seva càrrega no desitjada era un ryn que s'abraçava als genolls d'en Han amb totes les seves forces, amb les cames penjant. Portava una gorra tova de quadres vermells i blaus, sense visera, decantada sobre el cap.

-T’importa si descanso aquí un moment? -Li va preguntar l’alienígena en un bàsic melodiós -. Si peso massa, em trec la gorra.

En Han el va mirar amb desdeny.

-Mentre el cap segueixi dins quan te la treguis...

-Així que prefereixes que em deixi anar.

-Sempre que procuris tancar la porta al sortir.

-Això d'aquí no és un buit –va dir el ryn, assenyalant l'esquerda amb el cap -. Hi ha una boca a l'altra banda.

-Una boca?

-La boca d'una arma terrible dels yuuzhan vong. Per atrapar presoners.

En Han ho va entendre tot de cop i volta. La gent, els androides i els objectes que passaven no eren víctimes de l'absència de gravetat. Estaven sent inhalats per una cosa que li havia donat un mos enorme a la Roda.

-I com tapem aquesta bocassa? -Va dir en Han.

El ryn va negar amb el cap, i els seus llargs bigotis es van agitar d'un costat a un altre.

-No crec que puguem. Però igual hi ha una manera d'asfixiar-la.

En Han va seguir la mirada del ryn cap a una obertura al sostre del passadís, situada entre la gola i ells.

Una porta cuirassada!

El problema era que l'interruptor amb forma de fong que baixava l'escut estava situat a la paret del passadís, cinc metres més a prop de l'esquerda.

-Hi ha un puntal de suport just a sobre de mi –va dir el ryn-. Si et deixo anar, igual podria agafar-me a ell. Però, tot i així, no arribaré a l'interruptor d'activació de l'escut.

-Vés al gra -va dir en Han, intentant suprimir una sensació d'ofec.

-Aleshores tu hauràs de deixar-te i agafar-te a mi. Això t'aproparà prou com per prémer l'interruptor amb el peu.

-Suposant que aconsegueixi agafar-me a tu!

El ryn va deixar anar una rialleta.

-I en el cas que jo aconsegueixi agafar-me a la biga. Si no ho faig, bé, suposo que només hauràs de preocupar-te de mantenir-te aquí agafat el temps suficient. I si no...

-I si no, què?

El ryn va somriure.

-I si no, et veuré a l'infern.

En Han el va contemplar atònit un instant i després va assentir ombrívolament.

-Tracte Fet. Bona sort.

El ryn de borrissol vellutat es va anar deixant anar de les cames d'en Han fins que es va quedar agafat només als seus turmells, i llavors va obrir les mans. Més que veure-ho, Han va sentir-lo xocar contra la biga.

-Estàs Bé? -Cridà.

-Et toca a tu –va cridar-li el ryn.

En Han respirà fondo per tranquil·litzar-se. Se'n va anar deixant anar a poc a poc de la columna, i després va volar. El corrent era encara més fort del que pensava. Va passar per davant del ryn en un segon, però quan va allargar els braços per agafar-se, només va fregar l'aire.

Ja es veia dins de la terrible arma dels yuuzhan vong quan alguna cosa se li va abraçar al pit, obligant-lo a parar. Han va trigar un moment en adonar-se que el ryn l’havia agafat amb la cua.

- Dóna-li al botó! Dóna-li al botó! -Cridà l'alienígena amb veu entretallada-. O vés fent-te a la idea que t'emportaràs part de mi a la criatura!

En Han es va girar cap a la dreta i va mirar el botó, que estava gairebé a l'abast del seu peu dret.

-Balanceja’m cap a la dreta! -Cridà.

La musculosa cua del ryn es va contraure prou com perquè en Han s'acostés a la paret del passadís. Va estirar el peu i va donar a l'interruptor amb la punta de la bota.

La porta va descendir ràpidament, colpejant l'hangar amb un estrèpit sord. Alhora, Han, el ryn i tots els que quedaven al passadís van caure, colpejant el terra com sacs de pedres.

Mentre Han lluitava per recuperar l'alè, el ryn es va posar dret i es va calar la gorra. Han va contemplar la resta de les acolorides vestidures de l’alienígena: la camisa, els pantalonets i els botins.

-A quina hora t’encenen? -Preguntà panteixant.

El ryn va riure.

-Més o menys quan tu te'n vas al llit. I ara què?

En Han es va aixecar, llevant-se la pols de les mans.

-Hem de sortir d'aquesta estació abans que aquesta cosa decideixi que s'ha quedat amb gana.

-Els hangars estan per aquí -van dir els dos a la vegada, encara que cadascun va a caminar en direcció contrària.

-Confia en mi –va dir el ryn abans que en Han pogués dir res. Han el va mirar atònit, li va fer un gest perquè seguís endavant i caminà rere d'ell.

Les potents sacsejades van continuar agitant la Roda, agitant-la d'un costat a un altre. Han es va aturar a recollir a dos nens bimm que estaven plorant i que havien estat separats dels seus pares. Altres nens i adults es van unir al Han i al ryn, per l'única raó que almenys semblaven saber on anaven.

-Més et val tenir raó -li advertir Han mentre corrien.

-No et preocupis -cridà el ryn sobre la seva espatlla-. Sóc massa jove per morir.

-Sí, i jo massa famós.

Davant d'ells, el passadís girà de sobte cap a la dreta, i en Han va començar a reconèixer el lloc. Els hangars estaven molt a prop d'allà.

-Saps pilotar naus? -Va preguntar el ryn, sense alè.

En Han va somriure amb picardia.

-No et preocupis per això...

-Et saps un parell de maniobres.

En Han es va indignar.

-Mira que t'agrada parlar, col·lega.

-Intenta mantenir-te despert, de totes maneres.

El ryn es va aturar abruptament a la primera porta de l'hangar i prémer diverses vegades el botó per obrir-la.

-Està tancada -va anunciar.

En Han va empènyer a un costat per veure el panell del tancament de seguretat.

-Dóna’t Pressa! Va cridar algú entre la nerviosa multitud que els havia seguit. -Hem de sortir d'aquí!

En Han es va girar, indignat, i estava a punt de respondre quan el ryn va dir:

-Està en això, està en això.

En Han va assenyalat amb el dit al ryn perquè callés, es va donar la volta i va introduir un codi en el teclat. L'escotilla va romandre tancada. Va intentar un altre codi, i després un tercer.

-Què no donaria jo ara per una pistola làser carregada -mussità.

-Et val amb un androide sèrie R? -Preguntà el ryn.

-Si en tinguéssim un -Han el va mirar sarcàstic-. A menys, és clar, que tinguis un raig tractor d'androides amagat entre totes aquestes llums que portes.

Va tornar a centrar-se en el teclat amb la intenció de provar per última vegada, quan d'entre la multitud va escoltar els xiulets i carrisqueigs característics d'una unitat R2. Es va girar atònit, però va veure que els sorolls procedien del ryn, que es tapava els forats del bec i el tocava com si fos una flauta.

En Han es va quedar mirant al ryn sense poder-s’ho creure, i després va negar amb el cap.

-També saps ballar i cantar?

-Només a canvi de crèdits -va somriure el ryn amb satisfacció-. A vegades fins i tot jo em sorprenc a mi mateix.

En Han es va acostar a l'alienígena amb actitud amenaçadora.

-Mira, tu...

Una melosa cascada de xiuladetes i sorollets autèntics el va interrompre, quan una unitat R2 de cap vermell va arribar rodant.

-Vol saber si pot ajudar en alguna cosa –va traduir el ryn.

En Han mirà amb incredulitat a l'alienígena i després a l’androide, i després va assenyalar en silenci el tancament de seguretat de la porta.

L'androide va estendre un braç articulat des d'un compartiment de la part superior del cos, el va inserir en un port d'accés per sobre del pany i va introduir el codi. La porta es va alçar i la gent va entrar en tropell, a punt d'atropellar al Han en el procés.

-Estic segur que després t'ho agrairan tots –va dir el ryn quan va passar de llarg.

En un dels hangars hi havia una llançadora per a civils amb forma de bala i espai suficient per acomodar a tothom. Han va anar a la cabina mentre el ryn embarcava als passatgers. Finalment, el ryn es va unir al Han a la cabina i es va arrepapar al seient del copilot, posant-se el cinturó de seguretat malgrat la seva llarga cua.

En Han va encendre l'interruptor que activava els generadors del retropropulsor i va elevar la nau. La va conduir per l'hangar, fent-la girar 180 graus en direcció a la zona d'enlairament.

L'espai estava ple de caces i il·luminat per fogonades de llum explosiva. Un grup de coralites va passar a tota velocitat davant la finestreta de contenció magnètica de la llançadora, perseguit pel doble d'Ala-X i interceptors TIE, que disparaven sense parar contra ells.

-Encara no hem sortit d'aquesta -va dir en Han, serrant les dents mentre dirigia la llançadora cap a l'obertura.

Següent