Eclipsi Jedi (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

En el cartell que penjava entre les enormes torres de vigilància es podia llegir: "BENVINGUTS A RUAN. CAMP DE REFUGIATS 17". Però, sota la frase de salutació, algú havia guixat amb una lletra diminuta i gairebé il·legible: "ÚLTIMA OPORTUNITAT PER DONAR MITJA VOLTA".

Melisma va llegir el rètol en veu alta, empresonada entre els milers de refugiats de diferents espècies acabats de desembarcar de les naus de transport, encara mullada i possiblement enverinada pel procés de desinfecció de Ruan, i va dirigir una mirada angoixada a Gaph, que portava al nebot d’en Droma assegut sobre les espatlles.

- "Última oportunitat per fer mitja volta"?

-Algú amb un retorçat sentit de l'humor -va dir Gaph restant-li importància-. Vinga, no pot ser tan dolent. Estem al mig del camp, respirem aire pur en lloc d'oxigen reciclat, ens han promès menjar i beguda, i gaudirem de la companyia de deu mil éssers intel·ligents melancòlics -va somriure obertament i va baixar el to de veu per afegir -: I allà on hi ha intel·ligència malenconiosa, sempre hi ha abundants oportunitats per als ryn.

Melisma va somriure insegura, encara que el que Gaph havia dit sobre el paisatge era una veritat innegable. Ruan era un dels planetes més bonics del Nucli Galàctic.

Era un dels divuit mons agrícoles administrats per Salliche Ag i tenia l'aspecte immaculat d'un parc, almenys la part del planeta on havien desembarcat els refugiats. El camí recte que unia el bulliciós espaiport amb el Camp de Refugiats 17 estava vorejat per altes i retallades tanques; a l'altra banda d'aquestes, i fins on arribava la vista, es podien veure camps escrupolosament cultivats en diferents estats de creixement. A diferència d’Orron III, Ukio, Taanab i la majoria dels altres mons-grangers en què els ryn solien buscar feina de tant en tant, Ruan no confiava merament en la seva inclinació axial i el seu fèrtil terreny, sinó que controlava el seu clima per augmentar el seu rendiment al màxim. També es veien menys androides recol·lectors i agricultors dels quals Melisma esperava, la qual cosa implicava més oportunitats de treball per als éssers intel·ligents.

Va inhalar profundament l'aire dolç. Gaph tenia raó. Arribar a Ruan, sobretot després de passar més d'una setmana estàndard als plens i fètids cellers del transport, era com arribar al paradís. Però vagues preocupacions seguien assetjant-la. Quant de temps es quedarien a Ruan i on els portarien després? La princesa Leia havia deixat clar que la seva estada a Ruan seria temporal, però amb els yuuzhan vong amenaçant la Regió d'Expansió, quant de temps tardarien a envair el Nucli Galàctic? I, si o feien, què passaria després?

Registrar els desterrats nouvinguts era un procés dolorosament tediós. S'apinyaven tant uns contra altres que no tenien forma d’asseure’s, molt menys reclinar-se, i no podien escapar de l’ardent sol que el supervisor climàtic havia triat per a aquell dia. La multitud semblava estendre’s eternament davant i darrere d'ells. Però, per fi, els cinc -Gaph, Melisma, les seves dues cosines de clan, i el petit- van arribar a un lloc de control atès per guàrdies de seguretat armats i amb distintius que els identificaven al servei de Salliche Ag.

Un home humà amb una mandíbula plena de cicatrius els va avaluar a través de la finestreta del lloc de control.

-Què raigs són aquests? -Preguntà a algú fora de vista.

Instantàniament, una femella uniformada d'aspecte igualment sinistre va aparèixer a la finestreta i va apuntar directament a Melisma amb un escàner òptic de forma esfèrica.

-Pot ser que el sistema trigui una mica a reconèixer-los -va dir al primer guàrdia. Quan l'escàner va emetre un sol xiulet, va mirar la pantalla-. Ryn.

-Ryn? De quin munt de fang procedeixen?

-Planeta d'origen desconegut -va respondre la dona, sacsejant el cap. -Però què més dóna? Han arribat de Gyndine. Comprova si tenim més de la seva espècie.

Melisma va tornar a sentir aprensió. Els advocats de SELCORE i els oficials de Ruan a l’espaiport havien estat cordials, però aquests guàrdies, amb els seus uniformes i les seves maneres brusques, li recordaven el tipus de policia que, anys enrere, vigilava molts dels mons del Sector Corporatiu.

-Sí, tenim alguns altres -estava dient el primer guàrdia-. Trenta-dos, segons l'últim recompte. -va somriure amb menyspreu a Gaph-. Secció 465, Ryn. Darrere dels lavatoris comunals.

Gaph va sentir que la Melisma aspirava aire sorollosament i es va tornar a ella:

-Bé, oblidem el que he dit sobre l'aire fresc. Però seguim tenint menjar i beguda per a calmar la gana i un sostre sobre el cap.

-També teníem tot això a la presó -es va queixar la Melisma.

-Confia en mi, petita -va demanar Gaph, movent el dit índex-. La presó no és lloc per als ryn. Almenys aquí podrem cantar, ballar i gaudir de la nostra bona fortuna.

-Seguiu a l'androide -va bordar el guàrdia-. Obeïu i no aneu molestant per aquí... o respondreu davant meu.

-Ah, bona fortuna -va dir la Melisma sarcàsticament -. Resem per a què almenys ens donin un sostre, Gaph.

L'androide, un model de protocol coix i grinyolant, els va precedir per un laberint d’atrotinats habitatges enganxats els uns als altres i construïts amb parts de velles segadores i naus espacials: escotilles, mampares, fulles, plaques d'alumini, etc, etc... Més enllà, van veure cabanes de plastidur sobre plaques de ferrociment, botigues aixecades amb carcasses en forma d’A, coberts primitius, refugis formats amb peces de plàstic, barraques el·líptiques folrades amb pells d'animals, o còniques recobertes de lubricant enquitranat.

-El Camp de Refugiats 17 es va construir sobre un antic abocador de ferralla -va dir amb orgull l’androide-. Tothom ha mostrat molta inventiva per aprofitar l’equip obsolet.

En els interiors no il·luminats, el terreny fangós o els escassos pegats de gespa trepitjat es podien percebre éssers pertanyents a espècies originàries de sectors tan remots com el Romanent Imperial i tan propers com la constel·lació Koornacht, tots desplaçats de mons que una vegada van considerar la seva llar, alguns dels quals estaven ara destruïts o inhabitables gràcies als yuuzhan vong. A dreta i esquerra, Melisma va poder veure ruurians, gandians, saheelindeelis, bimms, weequays, myneyrshis, tammarians, gotals i wookiees. Però no regnava un ambient de companyonia, sinó que l'aire semblava corromput per una sensació d'imminent sublevació. Els éssers es miraven entre si arrufant les celles i romanien drets amb les mandíbules encaixades i les mans convertides en punys.

L'androide de protocol va semblar captar les seves preocupacions i es va dirigir a ella parlant en Bàsic.

-Com tots es veuen obligats a compartir el mateix espai, sense diferències ni distincions, han ressorgit prejudicis reprimits i hostilitats ocultes que han produït certs contenciosos sobre el territori o el sustent, i fins i tot certes topades que s'han estès a tot llarg del camp. Però, és clar, aquests incidents van ser ràpidament sufocats pel personal ben entrenat de Salliche Ag, que va emprar la força física només quan va ser estrictament necessari.

Tal i com havia passat a bord del transport, els ryn es van trobar amb mirades de sospita i repugnància. Els pares guardaven els articles familiars de valor, i les mares abraçaven protectores als seus fills. Uns feien gestos religiosos d'autoprotecció, i altres cridaven a plena veu el desgrat que sentien perquè es permetés l'entrada dels ryn al campament.

La Melisma va mirar fixament cap endavant. Estava acostumada a rebre aquell tracte i comprenia que la passió dels ryn pels viatges i el secretisme era parcialment responsable de les històries que s'explicaven d'ells. Condemnats a l'ostracisme per nombroses societats, amb el temps els ryn s'havien tornat més viatgers, reservats i autosuficients i sent marginats, havien tingut l'oportunitat de convertir-se en perspicaços observadors de les conductes d'altres espècies i en endevinadors del que molts éssers tenien en la seva ment, sobretot els humans. I amb això va augmentar la seva afició per les cançons, el ball i els menjars especiats, així com el seu talent per a les falsificacions i dir la bonaventura, ja que no tenien veritable talent psíquic. El joc que es coneixia com sàbacc tenia les seves arrels en un mall de cartes que els ryn havien inventat com a mitjà de disfressar les seves doctrines místiques.

-Ens acostem al centre de distribució -va anunciar l'androide.

-Em pregunto què és aquesta olor –va dir la Melisma a Gaph, que la va reprendre per ser tan obertament crítica, encara que va canviar el seu to quan li van fer un bon cop d'ull a la situació.

Centenars d'éssers formaven una sinuosa cua davant d'uns improvisats estables per rebre un raig incolor de menjar sintètic d'aspecte semblant a la massa d'un pastís, repartit per uns androides que el treien d’enormes recipients flexibles. Altres cues serpentejaven entre apedaçats cascos antics de vaixells, plens fins a la vora d'una aigua coberta d'escuma.

-Per una suma miserable –va comentar l’androide-, alguns membres del ben entrenat personal de Salliche Ag els proporcionaran gustosament aliments capaços d'acontentar els paladars més refinats. També poden aconseguir allotjaments de categoria superior per una quota raonable, tal com demostra el Pujol Noob.

La Melisma va seguir el dit metàl·lic de l'androide fins a un terreny elevat envoltat per una tanca electrificada. Podia veure allà a una vintena d’ithorians aïllats de la resta del camp, ocupats en els seus negocis i instal·lats en pavellons oberts, sense parets i amb sostre de palla. A un costat, unes profundes rases de desguàs els separaven d'un conjunt de gamorreans que vivien en bungalous fets de maons cuits al sol. A l'altra banda, més enllà d'un mur d'arbustos espinosos, una sorollosa multitud de wookiees havien construït una cabana de troncs d'arbres.

Com més s'endinsaven al camp, pitjor era tot. El fang, que al principi només era una lleugera capa, els hi arribava al turmell durant llargs trams, i els refugis, un ghetto de coberts sense sostre i barraques de llistons de fusta s'arraïmaven a la base d'un turó a la que amb prou feines hi arribava la llum del sol i on la pluja queia directament sobre la zona de distribució de menjar. En lloc de tendes prefabricades i barraques de plàstic eren estructures més apropiades per a bestiar que per a éssers intel·ligents. Aquí, una tribu de vors d'ossos buits havien aprofitat les aspes de maniobra d'una nau estel·lar per construir-se una mena d'emparrat elevat; i allà, una niuada de batracis rybets havia construït un espaiós cau amb els contenidors buits d'una nau de càrrega i les barquetes d'un Ala-Y com a pilons de suport.

Gairebé tots vivien enmig d'una espantosa brutícia.

-Una nova pudor –va dir la Melisma quan s'acostaven a les latrines comunals.

-Potser només passi quan no hi ha vent –comentà en Gaph.

-Aleshores, potser hauríem de demanar al supervisor climàtic que programi un huracà –va ironitzar Melisma rere de la mà amb què es tapava el nas i la boca.

Tal com els havien promès, un cop passades les latrines, un cartell anunciava la Secció 465, a la que algú havia agregat les paraules: "Ciutat Ryn".

Més de la meitat dels seus trenta-dos congèneres es van acostar a saludar el quintet d’en Gaph i Melisma, mentre avançaven per un pati que alguns haguessin qualificat d'extraordinàriament higiènic, però que era normal per als ryn, que sentien una obsessió gairebé ritual per l’ordre i la neteja.

El líder del grup, un mascle alt anomenat R'vanna, els va donar la benvinguda amb uns bols de saborós menjar ryn i un munt de preguntes sobre les circumstàncies que els havien portat fins a Ruan. Gaph les ho va explicar des del mateix principi: com havien fugit del Sector Corporatiu quan la seva caravana de naus va ser atacada per una patrulla yuuzhan vong, com, en dispersar-se pels salts hiperespacials d'emergència, molts havien acabat en la Roda del Jubileu d’Ord Mantell, on van sofrir un altre atac yuuzhan vong. Convertits en refugiats, alguns van trobar transport a Bilbringi, altres a Rhinnal, i altres a Gyndine.

R'vanna els va explicar al seu torn la seva història, que tenia molt en comú amb el relat d’en Gaph, encara que començava a l'Hegemonia de Tió.

Una de les dones va portar a la Melisma i els seus cosins fins a un dormitori. Deixant al nen a cura dels seus cosins, la Melisma es va reunir amb Gaph i R'vanna quan aquest traçava un vívid retrat de la vida al Camp 17.

-L'aigua no sol ser un problema perquè els nostres supervisors ruans programen un fort aiguat sempre que cal, però l'escassetat de menjar ha començat a ser normal i les malalties campen al seu aire. Podrien ser eradicades fàcilment, és clar, i Ruan seria capaç de subministrar tot el menjar que necessitem només amb aprofitar el que els androides obrers deixen que es podreixi en els camps conreats, però a Salliche Ag el beneficia que els refugiats del camp visquin en unes condicions tan miserables com li sigui possible.

-En què el beneficia? –Preguntà la Melisma-. I per què la princesa Leia elogia la companyia per la seva generositat incondicional si som una càrrega per a tothom?

-Salliche desitja tenir quants més refugiats, millor, nena, però no en aquests campaments... sinó en els camps de cultiu.

-Per treballar-hi?

-Més o menys -R'vanna va fer una pausa per ficar un tac de t'bac carbonitzat a la cassoleta d'una pipa tallada a mà-. La Nova República es preocupa realment per distribuir a tots en mons habitats, però, a causa de la guerra i tot això, les possibilitats són més aviat escasses..., encara que això no t'ho explicaran a les classes de familiarització.

-Familiarització? -es va estranyar la Melisma-. Per què?

-Intenten preparar-te per al que serà la nostra nova vida entre els pobles civilitzats del Nucli. Aviat ho comprovareu vosaltres mateixos. Però, com ja he dit, les possibilitats són escasses. Algun dels que viuen en el Pujol Noob es poden permetre el luxe de comprar passatges en les companyies de transport privades, però no tots tenim tanta sort. En tot cas, ningú vol romandre aquí més temps del necessari, així que molts han acceptat l'oferta de Salliche Ag per intentar sortir així de Ruan.

-Treballant en els cultius –va dir Gaph.

R'vanna va assentir amb el cap.

-Però molt pocs aconsegueixen guanyar prou com per comprar el passatge. La majoria dels que van arribar primer al camp s'han vist obligats a signar uns contractes que els converteixen pràcticament en serfs, ja sigui aquí, a Ruan o en altres mons administrats per Salliche, i existeixen rumors que els que es neguen a acceptar la benevolència de Salliche acaben desapareixent.

-Però això no té sentit –va dir la Melisma-. Els éssers intel·ligents no poden reemplaçar als androides. Els intel·ligents necessiten alguna cosa més que un bany d'oli de tant en tant i una actualització periòdica. Per no esmentar que la producció es veuria reduïda de forma dràstica.

R'vanna va somriure pacientment.

-Això mateix li vaig dir a un representant de Salliche que va venir a Ciutat Ryn la setmana passada. I saps el que em va contestar? Que contractar intel·ligents no només alleuja el problema dels refugiats, sinó que permet a la companyia anunciar els seus productes amb l'eslògan: "collits manualment".

Gaph ho va pensar un moment.

-Així que, de moment, les nostres opcions són treballar per a Salliche Ag o seguir atrapats aquí.

La Melisma va mirar al seu voltant, al pati i als dormitoris i cuines perfectament construïdes.

-Com us les heu arreglat tan bé? Mentre travessàvem el campament vaig témer que ens atacarien i acabaríem morts. Estic segura que, si poguessin, ens farien responsables de la invasió dels yuuzhan vong.

-La vida sempre ha estat així per als ryn -va somriure R'vanna amb tristesa-. Però no tothom ens tem o desconfia de nosaltres. Gràcies a aquests pocs sobrevivim amb certa comoditat.

-De la seva caritat?

-Mossega’t la llengua, nena –digué en Gaph teatralment -. Els ryn no acceptem caritat de ningú. Tot el que tenim ens ho hem guanyat amb el nostre treball.

-Quina classe de treball podem fer aquí? –Preguntà la Melisma a R'vanna

-Aquell en què som els millors: donar opcions als que ens les sol·liciten, fent-los veure els errors que han comès i proporcionant pistes que els permetin superar les complexitats de la vida diària.

-Dient la bonaventura –va afegir la Melisma amb un lleuger desdeny-. Llegint les cartes del sàbacc.

Gaph va somriure àmpliament.

-I cantant, ballant i acceptant els regals que ens ofereixen tots els que van rebre bons consells... La vida podria ser pitjor, nena. La vida podria ser molt pitjor.

-OOOOO-

-No vas dir que havia arribat ajuda? -Va preguntar la ryn de pelatge roig anomenada Sapha a Wurth Skidder, a bord de la nau esclavista Guarderia.

-Potser vaig dir una cosa semblant, si -va admetre el Jedi-. La calor del moment i tot això.

En Roa va mirar a Skidder amb interès abans de dirigir-se a Sapha.

-Quan va dir això?

-A Gyndine –va respondre ella-, quan es va afanyar a deixar-se capturar per la criatura de múltiples peus que ens estava reunint com si fóssim un ramat d'animals. Va dir: "Ànim, ha arribat ajuda."

-Es va afanyar? -Roa mirà una vegada més a Skidder.

-Em va donar aquesta impressió des d'on jo estava -va assegurar Sapha encongint-se d'espatlles.

Els tres estaven espatlla amb espatlla, dempeus, submergits fins a la cintura al viscós nutrient color canyella on marinaven als joves yammosk, com cervells dipositats a la safata de l'autòpsia. Tot just s'havien acostumat ja a l'olor embafadora del lloc, semblant al de flors d'all banyades en perfum nlora, i gairebé tots els captius havien superat les nàusees, encara que un mascle sullustà s'havia desmaiat uns moments abans i havia hagut de ser tret de la sala.

Un dels tentacles més gràcils de la criatura va surar davant de l’Skidder i els seus camarades, i van haver acariciar-lo i fer-li un  massatge, com feien els bimms amb certes cries de nerf per obtenir filets d'extraordinària tendresa. Fasgo, el company d’en Roa, i dos ryn més feien el mateix a l'altre costat del tentacle. Per tota la cubeta rodona es repetia l'acció en grups de sis éssers per tentacle, a excepció dels més curts i gruixuts pels que bastaven dos o tres captius.

-Es va apressar –va repetir Roa, més per a si mateix que per als altres. Va tornar a dirigir una mirada interrogant a Skidder-. Sapha ho fa semblar com si volguessis ser capturat, Keyn.

-Per a acabar aquí dalt? -contrarestà Skidder-. Un tipus hauria d'estar boig o desesperat per fer això.

Al costat dels ulls d’en Roa van aparèixer arrugues de somriure.

-En els meus temps he conegut gent que era ambdues coses al mateix temps. No puc apostar-me res, però alguna cosa em diu que tu encaixes en aquesta descripció.

Dos conductes polsants, buits, es projectaven des del cap bulbós del yammosk fins a desaparèixer al voltat i membranós sostre de la cambra. Skidder va suposar que almenys un d'ells subministrava a la criatura la barreja de gasos respiratoris que necessitava, encara que Chine-kal els havia assegurat que mentre maduraven per esdevenir Coordinadores Bèl·lics els yammosk eren capaços de respirar oxigen.

En aquell moment, el comandant de la nau-raïm acabava de donar una volta completa per la passarel·la enreixada que recorria la vora de la cubeta de corall Yorik. Una companyia de guàrdies amb armes lleugeres vigilava al costat del lloc.

-Malgrat la repulsió que sembla provocar en alguns de vosaltres, el yammosk és una criatura molt sensible -estava dient-. Un dels efectes del seu poderós desig d'unir-se a altres éssers és una empatia de primer ordre que més tard culminarà en una espècie de telepatia. Com a part del seu entrenament inicial, el yammosk està condicionat per considerar certs dovin basal com els seus fills, les seves cries..., els mateixos dovin basal que impulsen les nostres naus estel·lars i els caces unipersonals que l'exèrcit de la Nova República diu coralites. Quan entrem en contacte amb les forces armades dels vostres mons, el yammosk considera que els seus fills estan sent amenaçats i intenta coordinar les seves activitats per minimitzar les pèrdues.

En Chine-kal es va aturar prop del lloc on es trobaven l’Skidder i els altres i va gesticular cap al sostre.

-Les artèries del yammosk, les que tenen un color blau més fosc i penetren en ell per sobre dels seus ulls, estan enllaçades amb l'impulsor d'aquesta nau perquè el yammosk encara s'està familiaritzant amb el dovin basal. Com més amables sigueu amb ell, com millor se senti gràcies a vosaltres, millor serà el seu enllaç amb el dovin basal i millor es comportarà la nau.

El comandant va donar mitja volta sobre si mateix per aturar-se davant d'una de les membranoses parets. En una bombolla transparent, visible per a tots els captius, premia un organisme amb forma de cor.

-Aquí podeu veure un petit dovin basal, aproximadament de la mateixa grandària que els que es col·loquen al morro dels coralites. El seu color és indicatiu de si esteu complint o no amb la vostra tasca, i aquest vermell pàl·lid actual em diu que ho esteu fent raonablement bé, però no tant com seria desitjable. Així que incrementarem el ritme per adequar-lo al batec del dovin basal. Si tenim èxit, la nau respondrà. Comencem, doncs...

L’Skidder es va abraçar a si mateix. No perquè el treball en si fora esgotador, sinó perquè l'intens i constant contacte amb els tentacles els deixava ràpidament exhausts, com si el yammosk s'alimentés de l'energia dels captius per incrementar d'alguna manera la seva pròpia. Era bastant fàcil negar-se a participar, però fer-ho només aconseguia que agafessin a un presoner a l'atzar i el castiguessin.

El dovin basal va començar a bategar amb més rapidesa, els captius van augmentar la velocitat i la força dels seus massatges, esforçant-se per mantenir el ritme. Les pulsacions van augmentar encara més, i les manipulacions es van fer més ràpides i frenètiques. El batec tornà a accelerar-se. Molts dels presoners van començar a respirar amb dificultat, a panteixar fins i tot. Rius de suor relliscaven per cares i braços. Aquells que no podien mantenir el ritme es van esfondrar sobre els tentacles que els havien estat assignats o van caure sobre l’enganxós nutrient, però la resta va trobar un ritme col·lectiu al qual el yammosk va respondre fent ondular els seus tentacles.

L’Skidder gairebé va poder sentir l'energia que alimentava la nau.

Llavors, el dovin basal va alentir el seu batec fins a tornar-se a una lenta pulsació.

-Bé -Digué per fi el comandant Chine-kal-. Molt bé.

L’Skidder va empassar saliva amb dificultat i va intentar calmar-se. Sapha i Roa panteixaven, i Fasgo semblava delirar.

En Chine-kal va començar a traçar un altre cercle sobre la passarel·la orgànica.

-Com alguns de vosaltres haureu descobert, la coordinació dels dovin basal durant les batalles només és una de les habilitats dels yammosk. No exagerava abans, quan us vaig dir que la seva empatia vorejava la telepatia. Com a part del seu entrenament, el jove yammosk també està condicionat per establir un enllaç cognoscitiu amb el comandant a qui serveix sota custòdia. De fet, aquest yammosk i jo ja ens hem familiaritzat. Però intentarem una cosa que mai s'ha fet abans, una cosa verdaderament extraordinària en aquest esforç col·lectiu. Volem que el yammosk es familiaritzi amb vosaltres, amb tots vosaltres, per així poder accelerar aquesta invasió i portar-la a una conclusió ràpida, i relativament indolora.

L’Skidder mirà a Roa.

-Sabies alguna cosa d'això?

L'ancià li va tornar un ombrívol assentiment de cap.

-Quan el yammosk s'acostumi més al vostre contacte –va dir Chine-kal-, pot desitjar tocar-vos, sobretot al pit, esquena, coll i cara. I vosaltres ho permetreu. Potser alguns no li interesseu i que comparteixi una profunda afinitat amb altres. En qualsevol cas, us adverteixo que no us resistiu a les seves sondes telepàtiques perquè us arrisqueu a fer mal al yammosk i a vosaltres mateixos. La resistència pot conduir-vos a la bogeria o la mort. Rieu, ploreu, crideu si voleu, però no us resistiu.

-Parla seriosament –va dir en Roa de sobte, solemne. Mirà intensament a Sapha i després a Skidder-. Intenteu mantenir la ment en blanc o perseguirà els vostres pensaments com un depredador a la seva primera presa del dia. I aquí podeu perdre. Creieu-me, ho he vist més d'una vegada.

L’Skidder havia estat fent tot el possible per ocultar que era un Jedi, per ocultar el seu domini de la Força, els esdeveniments que li havien motivat a deixar-se capturar, el seu desig de venjar els camarades caiguts. No obstant això, enfrontat a la revelació d’en Chine-kal, no va poder evitar recordar del que li va explicar la Danni Quee sobre com van utilitzar els yuuzhan vong un yammosk per trencar la resistència d’en Miko. No va poder reprimir la urgència de contactar amb els seus companys Jedi per informar-los dels últims plans de l'enemic.

Es va tornar lleugerament per enfrontar-se al yammosk, i aquells ulls tenyits de negre van semblar contemplar-lo fixament. El tentacle entre les seves mans ondulà i el seu extrem es va alçar del brou nutrient per embolicar-se al voltant de les espatlles de l’Skidder.

Roa, Sapha i els altres van retrocedir sorpresos.

-Vaja, Keyn, ets afortunat! Va exclamar Roa després d'un moment-. Crec que el yammosk t'ha agafat afecte.

Següent