12
En Lowbacca lluitava
amb el T-23, intentant controlar el seu erràtic vol mentre es tentinejava d'un
costat a un altre per entre les copes dels arbres.
Un gruix raig de fum
s'anava corbant darrere del motor del repulsor d'estribord, formant una columna
que s'alçava cap al cel. En Lowie va córrer el risc de fer un ràpid cop d'ull a
la seva dreta per avaluar els danys. No hi havia flames, però la situació ja
era prou seriosa sense elles. Els corrents d'aire d'última hora de la tarda
eren molt turbulents, i amenaçaven de fer bolcar el saltacels.
El T-23 va tremolar
i va començar a baixar. En un moment donat va rebotar contra unes quantes
branques que van esgarrapar els alerons inferiors i el fons del casc de la nau
com si fossin unes ungles molt llargues, però en Lowbacca va aconseguir que el
T-23 recuperés el rumb. Era un bon pilot. Tornaria a l'Acadèmia Jedi i portaria
ajuda sense importar el que hagués de fer per a això. No sabia què havia estat
de la Tenel Ka, si estava bé o si el pilot del TIE havia aconseguit capturar-la
també. Pel que sabia, en Lowbacca podia ser l'única esperança de rescat dels
seus tres amics.
El cor li bategava a
tota velocitat i el fum químic que es filtrava a la carlinga li estava irritant
els ulls. En Lowbacca va captar una pudor acre, i va notar que li començava a
donar voltes el cap.
- Amo Lowbacca, els
meus sensors indiquen que quantitats significatives de fums han entrat a la cabina
-va dir TM2.
En Lowbacca va
deixar anar un grunyit de disgust. És que el petit androide creia que el seu
agut sentit de l'olfacte no ho havia percebut?
- Bé, no -es va
afanyar a seguir dient TM2 -, potser encara no suposin un perill, però si
comencem a perdre velocitat la quantitat de fum dissipada pel vent serà cada
vegada menor. Les toxines suspeses en l'aire podrien arribar a assolir nivells
potencialment letals... - L'androide va alçar lleugerament la veu per donar més
èmfasi a les seves paraules -, fins i tot per a un wookiee.
L’aerolliscador es
va estremir i va tornar a fregar unes branques. En Lowbacca el va fer pujar amb
fosca determinació. El T-23 era encara més difícil de manejar que abans. No
estava segur de quant temps podria aguantar.
Però havia
d’aconseguir-ho. No podia deixar els seus amics en perill.
El T-23 va vibrar i
va començar a caure. En Lowbacca panteixà i esbufegà, intentant introduir aire
en els seus pulmons. Com a resposta al seu esforç, el motor d'estribord va
tossir i va cruixir.
I va deixar de
funcionar.
En Lowie va intentar
conservar el control de la nau sumida en un oscil·lant descens, emprant totes
les seves habilitats de pilot per aconseguir-ho. El gruix dosser arbori,
d'aspecte enganyosament tou i suau, va pujar a tota velocitat cap a ell i el
T-23 va acabar aturant-se estrepitosament entre una tempesta de fulles i
branques. Va quedar immòbil en les copes dels arbres com una au ferida caiguda
en el seu niu, amb l'ala inferior dreta soterrada entre el fullatge. El motor
esquerre encara feia soroll, però el fum brollava del motor avariat que havia
quedat sota el casc i estava començant a entrar a la cabina.
El cap li donava
voltes a causa de l'impacte, però en Lowbacca sabia que havia de sortir d'allà.
Va lluitar amb els tancaments del seu arnès, intentant obrir-los. L'acre fumera
li impedia veure amb claredat, i la pudor li donava nàusees. La confusió feia
que els seus dits es moguessin amb creixent malaptesa.
Finalment, en Lowbacca
va acabar tirant de l'arnès en un frenètic esclat de decisió fins que les tires
afeblides per la col·lisió es van trencar. Dues sivelles van quedar soltes
entre les seves mans, i en Lowbacca es va retorçar fins que va aconseguir
sortir de les restes de l'arnès.
Mentre sortia de la
cabina i s'allunyava del T-23 fumejant, en Lowbacca va veure amb alleujament
que seguia sense haver-hi flames. Després va aspirar profundes glopades de
l’humit aire fresc de Yavin IV. Va començar a obrir-se pas entre les copes dels
arbres sota la creixent foscor, i va notar una fiblada de dolor al genoll que s'havia
copejat contra els controls durant el xoc.
Però no disposava de
temps per pensar en això. El seu primer intent de rescat potser hauria
fracassat, però ell encara no havia fracassat. Sempre hi havia opcions. Havia
de tornar a l'Acadèmia Jedi.
En el seu precipitat
avanç a través dels nivells superiors de les branques, en Lowbacca no es va
adonar que el tancament que subjectava TM2 a la seva cintura es trencava.
El diminut androide
va caure al terra del bosc amb un gemec inaudible.
El crepuscle es va
anar tornant més negre fins convertir-se en la foscor absoluta de la nit de la
jungla. Eixams de criatures nocturnes van despertar i van iniciar la cacera,
però en Lowbacca va seguir avançant.
El sentit comú li
havia obligat a viatjar per sota del dosser, descendint fins a un nivell en el
qual totes les branques tenien la longitud i el gruix suficients per
sostenir-lo quan anava transferint la seva àgil massa d'un arbre a un altre. A
vegades, quan començava a cansar-se o quan el seu genoll lesionat amenaçava amb
cedir sota d'ell, en Lowbacca confiava en els seus poderosos braços,
gronxant-se d'una branca a una altra i utilitzant la seva excel·lent visió
nocturna wookiee a les negres ombres.
Però no es va aturar
a descansar ni un sol cop. Ja podria descansar més tard.
En aquells moments
tots els seus sentits estaven tan aguditzats com el raig làser d'un androide
metge. Els coixinets dels seus peus i el seu potent sentit de l'olfacte
l'ajudaven a evitar les zones podrides o les molses relliscoses que creixien
sobre les branques dels arbres mentre caminava. La seva excel·lent oïda podia
distingir els sons del vent que es movia per entre les branques dels que
produïen els animals nocturns a l'aguait en les altures de la jungla, i va
aconseguir mantenir-se allunyat de la major part d'ells.
En Lowbacca no temia
la foscor ni la selva. Les jungles de Kashyyyk tancaven perills molt més grans,
i en Lowbacca s'havia enfrontat a ells i havia sobreviscut. Es va acordar de
com havia jugat de nit a la selva amb els seus cosins i els seus amics:
carreres a la part alta dels arbres, competicions de salts i balancejos,
agosarades expedicions a les perilloses regions inferiors per posar a prova el
valor de cada un, i els ritus de pas habituals que marcaven la transició a
l'edat adulta d'un jove wookiee.
S'estava obrint pas
a través d'un dens massís de vegetació quan una branca es va enganxar en el seu
cinturó trenat, i en Lowie el va alliberar d'una tirada. Sentint els fils
intricadament units sota dels seus dits li va recordar la nit en què havia
guanyat el seu cinturó i el seu perillós ritu de pas.
Va recordar...
Va sentir com
l'excitació li havia accelerat el pols mentre descendia a terra de la jungla
aquella nit, feia ja tant de temps. En Lowie només havia baixat fins allà en
dues ocasions anteriorment, quan hi havia assistit als ritus d'altres amics com
era acostumat fer. Quan els joves wookiees volien recol·lectar els llargs i
sedosos brins del centre de la mortífera planta Syrena, sempre buscaven la
força del nombre.
Però en Lowbacca
havia escollit anar sol, preferint enfrontar-se al desafiament de la voraç
planta Syrena amb el seu enginy en comptes de mitjançant músculs presos de
prestat.
Aquella nit a
Kashyyyk havia estat freda i humida. La profusió de crits, trinats, grunyits i
esgarips era aclaparadora. Quan va arribar a les branques més baixes, en Lowie
va tensar les tires que subjectaven la motxilla i va iniciar la seva cacera.
Hi havia avançat
cautelosament d'una branca a una altra amb tots els sentits en estat de màxima
alerta fins que va captar l'atractiva aroma d'una planta Syrena. Va seguir el
rastre d'aquella olor inconfusible amb una seguretat instintiva, sentint una
barreja d'expectació i temor fins que es agenollà sobre una branca que
s'estenia directament per sobre de la planta. En Lowbacca es va inclinar cap
endavant per estudiar la seva presa, que era increïblement perillosa tot i que
no es pogués moure.
L'enorme flor de la
Syrena consistia en dos lluents pètals ovalats d'un intens groc, units al
centre i sostinguts per una tija clapejada de color vermell sang que tenia dues
vegades el gruix de la sòlida branca sobre la qual estava assegut en Lowbacca.
Des del centre de la flor oberta brollava un floc de llargues fibres blanques
que emetien un ampli espectre de feromones, llançant olors que atreien
qualsevol criatura que estigués disposada a deixar-se cridar per elles.
La bellesa de la
gegantina flor era intencionadament enganyosa, ja que qualsevol criatura que
hagués estat atreta prou a prop per tocar la sensible carn interior del brot
activaria els reflexos letals de la planta, i les mandíbules-pètals es
tancarien sobre la víctima i iniciarien el seu cicle digestiu.
En Lowbacca tenia
intenció d'agafar els fils iridescents de la planta del centre de la flor...,
sol i sense fer saltar el parany.
Tradicionalment, uns
quants amics el més forts possible mantindrien oberta la flor mentre el jove
wookiee avançava fins al traïdor centre del brot, collia els fils iridescents
de fibra delicadament aromàtica i escapava a tota velocitat després. Però ni
tan sols aquesta ajuda suposava una garantia. De tant en tant els joves
wookiees seguien perdent algun membre quan la planta carnívora es tancava sobre
un braç o una cama que s'havien mogut massa a poc a poc.
Si volia realitzar
la tasca per si sol, en Lowie hauria de ser encara més acurat. Va baixar la
motxilla de la seva peluda esquena i va extreure el seu contingut: una màscara
facial, una corda molt resistent, un cable prim i un vibro-ganivet de fulla
retràctil. Va col·locar la màscara sobre la seva boca i el seu nas perquè
actués com a filtre i detingués els seductors perfums de la Syrena. Sabia que
les feromones podien arribar a produir un desig gairebé irresistible de
quedar-se més temps o de tocar-la, i no es podia permetre cometre cap error.
Treballant
ràpidament entre els sinistres sorolls nocturns, en Lowbacca havia utilitzat un
curt tros de cable per formar un nus escorredor fluix, i després havia preparat
un cèrcol perquè li servís com una mena de seient a la corda més llarga i
gruixuda. Lliscà l'extrem lliure de la corda sobre una branca directament sobre
de la planta Syrena, va agafar el tros fluix en una mà i va lliscar per la
branca fins a quedar fora d'ella, baixant amb els seus musculosos braços.
En Lowie havia baixat
fins a quedar tot el prop que s'atrevia dels pètals que ondaven suaument de la
famolenca flor Syrena, a un braç de distància d'aquell floc de fibres que
semblava fer-li senyals. Hi havia agafat l'extrem de la corda amb les seves
fortes mandíbules per mantenir-se immobilitzat i tenir les mans lliures.
Després, usant el cèrcol de cable com si fos un llaç per envoltar el floc de
preuades fibres, s'havia anat aproximant fins a estar prou a prop per poder
tallar amb el seu vibro-ganivet. En Lowie havia tirat del seu trofeu amb un
grunyit de triomf, atrapant la massa de fibres al costat del seu cos amb un
braç pelut i ficant-la a la motxilla després.
Però la seva
excitació havia fet que la corda s'escapés entre les seves dents. L'extrem es
descargolà i va quedar penjant precàriament durant uns moments, i després fregà
un lluent pètal de la flor mortífera que tenia sota. En Lowbacca havia agafat
l'extrem lligat de la corda sentint una onada de pànic que li va tensar les
entranyes, i s'havia hissat cap amunt mentre la gola de la Syrena es tancava
amb un espetec. Els pètals només van fregar-li un peu abans d'unir-se amb un
ominós soroll líquid i una ràfega de vent.
En Lowie va pensar
que s'havia guanyat fins a l'últim fil de les seves fibres. Va aconseguir la
quantitat suficient per fer-se un cinturó especial, i des de llavors sempre el
va portar a tot arreu.
L'esgotament va anar
enfonsant les seves urpes en tots els seus músculs mentre en Lowbacca avançava
d'un arbre Massassi al següent, hora rere hora, durant tota la nit.
La distància ja no
tancava cap significat per a ell. Havia d'arribar a l'Acadèmia Jedi. Només
podia sentir el so entretallat de la seva respiració. La seva cama lesionada
tremolava i amenaçava amb doblegar-se a cada pas. La fatiga li va ennuvolar la
vista, i les branquetes i les fulles van anar cobrint el seu pelatge. En Lowbacca
va seguir avançant, sempre endavant, braç cama, braç cama, mà peu, mà peu...
Tot d'una va mirar
al seu voltant, confós i desorientat. Hi havia estès el braç cap a la branca
següent, però no hi havia més branques. En Lowie va alçar el cap i mirà a
través de la clariana – la clariana de la pista! -, i va veure el Gran Temple,
amb els contorns dels seus majestuosos nivells revelats per torxes intermitents
en la foscor que precedia a l'alba.
Després en Lowbacca
mai va recordar haver baixat de l'arbre o haver creuat la clariana. Només va
poder percebre la impressionant i meravellosa visió de la vella piràmide de
pedra mentre llançava un crit d'alarma. Va rugir una vegada i una altra fins
que un torrent de siluetes vestides amb túniques que portaven torxes acabades
d’encendre va sorgir del temple i va baixar pels esglaons cap a ell.
La nit i aquella
desesperada carrera s'havien cobrat el seu preu. L'estat d’entumiment i
insensibilitat imposat per la seva decisió s'havia anat dissipant, i el seu
genoll es va negar a sostenir-lo per més temps. Les seves llargues cames van
cedir sota ell i en Lowbacca va caure a terra, gemegant el seu missatge.
Quan va aconseguir
rodar sobre si mateix fins a quedar estès sobre l'esquena, un grup de rostres
preocupats va omplir el seu camp visual. La Tionne es va inclinar sobre ell i
va apartar els enredats flocs de pelatge dels seus ulls.
- Estàvem molt
preocupats per tu, Lowbacca! -Va dir greument -. Estàs ferit?
En Lowie va gemegar
una resposta, però la Tionne no va semblar entendre'l. Es va inclinar fins a
quedar més a prop seu, i la seva cabellera platejada va relluir sota la llum de
les torxes.
- Estaven en Jacen i
la Jaina amb tu? I la Tenel Ka? - La Tionne va esperar en silenci mentre en Lowbacca
intentava gemegar una altra resposta -. Va passar alguna cosa? -Va insistir -.
Pots dir-me on són?
En Lowbacca per fi
va aconseguir dir que els altres estaven a la jungla i necessitaven ajuda. Les
celles de la Tionne es van unir en un arrufament ple de preocupació, i els seus
ulls color mareperla es van obrir i es van tancar.
- Ho sento, Lowbacca.
No puc entendre ni una paraula del que m’estàs dient.
En Lowie va allargar
la mà cap al seu cinturó per activar TM2..., però no va trobar res. L'androide
traductor havia desaparegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada