4
- Ja està -va dir la
Jaina. Va relaxar el control mental que estava exercint sobre una gran massa de
cables i filferros enredats, i aquesta es va posar en un munt més o menys
compacte sobre una de les piles de components electrònics recentment ordenats de
la seva habitació -. Crec que ja n'hi ha prou -va afegir amb un assentiment de
satisfacció.
- Això vol dir que
ja podem anar a dinar? -Va preguntar en Jacen -. Portes mitjanit amb això.
-Vull que el pare
quedi impressionat -va dir la Jaina, i va arronsar les espatlles.
En Jacen va riure.
- Ell mai té tan
ordenades les seves eines!
- Suposo que m'he
deixat portar per l'entusiasme -va replicar la Jaina, i li va tornar el
somriure -. Encara ens queden unes quantes hores abans que hi arribin.
En Jacen va deixar
anar un esbufec i es va aixecar de
terra, on havia estat assegut al costat de la seva germana mentre treballaven.
Es va treure la pols del mico que portava posat i va passar els seus llargs
dits per entre els seus rínxols castany fosc.
-Bé, quin aspecte
tinc?
La Jaina el va
examinar atentament amb una cella enarcada.
- El d'algú que s'ha
passat tota la nit aixecat.
En Jacen va anar
corrent al petit mirall que la Jaina havia penjat sobre de la cisterna per
examinar-se amb cara de preocupació. La Jaina va comprendre que el seu germà
estava tan nerviós i emocionat per la idea de veure el seu pare com ella.
- No estàs tan
malament -el va tranquil·litzar -. Crec que treure’t les fulles i branquetes
del pèl t’ajudarà bastant. Té, posa't això. - Va treure un mico net del bagul
que havia al costat del seu llit -. Estaràs més presentable.
En Jacen va anar a
l'habitació del costat per canviar-se, i la Jaina va ocupar el seu lloc davant
del mirall. No era vanitosa però, igual que amb la seva cambra, preferia
mantenir una aparença personal neta i cuidada.
Va passar una pinta
per la seva làcia cabellera castanya i va contemplar el seu reflex. Després,
amb un ràpid cop d'ull per sobre l'espatlla per assegurar-se que el seu germà
no estava mirant, va tirar cap enrere un grapat de flocs i els va convertir en
una trena. La Jaina mai s'hauria pres tantes molèsties per un ambaixador o
algun estúpid dignatari, però el seu pare mereixia l'esforç. Esperava que en
Jacen no es donaria compte ni faria cap comentari.
Quan va haver acabat
d'arreglar-se va creuar el llindar i va ficar el cap pel forat de la cambra
d’en Jacen.
- Has donat de
menjar a tots els animals? -Va preguntar.
- Em vaig ocupar
d'això fa hores -va respondre en Jacen, sortint de la cambra vestit amb el seu
mico net i deixant escapar un sospir ple de pacient sofriment -. Almenys algú
ha pogut menjar a la seva hora.
La Jaina es va
rosegar el llavi mentre escrutava nerviosament el cel buscant alguna espurna
que pogués anunciar l'arribada del Falcó
Mil·lenari. Ella i en Jacen eren al començament de la gran clariana que
s'estenia davant de l'Acadèmia Jedi, on l’horrible monstre havia aparegut el
dia anterior. Les curtes tiges d'herba de la zona havien estat aixafades pels
freqüents enlairaments i descensos.
La Jaina va olorar
les potents aromes de la verdor i la humitat de primera hora del matí a la
jungla que s'estenia al voltant de la clarina. El fullatge crugia i murmurava
sota una suau brisa que també portava amb ella els trinats, cants i crides que
li recordaven l'àmplia profusió de vida animal que habitava la lluna plena de
jungles.
En Jacen estava
canviant impacientment el seu pes d'un peu a un altre al costat d'ella amb un
arrufament de concentració arrugant-li el front. La Jaina va sospirar. Per què
semblava que tot trigava una eternitat a passar quan estaves esperant, i en
canvi les coses que no volies que ocorreguessin arribaven tan aviat?
En Jacen es va
tornar bruscament cap a ella, com si hagués percebut la seva tensió, i la va
mirar amb una brillantor maliciosa als ulls.
- Ei, Jaina, saps
per què els caces TIE criden quan volen per l'espai?
La Jaina va
assentir.
-És clar. Els seus
dos motors iònics bessons creen una ona de xoc a causa dels gasos que...
- No! -En Jacen va
rebutjar la seva explicació amb un moviment de la mà -. Perquè troben a faltar
a la seva nau mare!
La Jaina va gemegar
tal com s'esperava d'ella, agraint l'oportunitat de deixar de pensar en
l'espera encara que només fos per un moment.
I llavors un
reconfortant brunzit va sorgir del no-res i es va anar intensificant al seu
voltant, com si el so de la seva creixent excitació s'hagués tornat sobtadament
audible.
- Mira -va dir la
Jaina, assenyalant un puntet d'un blanc platejat que acabava d'aparèixer per
sobre de les copes dels arbres.
El centelleig es va
esfumar durant uns moments i un instant després, mentre deixava anar un raig
d'alè que no s'havia adonat d'estar retenint, la Jaina va veure com el Falcó Mil·lenari solcava veloçment el
cel dirigint-se cap a la clariana.
El familiar oval amb
el morro aplatat que era la nau del seu pare va surar sobre els seus caps
durant un moment de torturant espera que va semblar allargar-se fins a ser tota
una eternitat. Després es va posar suaument sobre el terra davant d'ells amb un
últim esclat d’energia dels seus feixos repulsors. El casc del Falcó Mil·lenari va començar a brunzir i
cruixir a mesura que es refredava mentre l'estrèpit dels motors s'anava
afeblint fins a esdevenir un brunzit gairebé imperceptible. L'olor de l'ozó va
fer que la Jaina sentís un pessigolleig a les fosses nasals.
La Jaina coneixia
tots els detalls les rutines de desconnexió del vaixell de càrrega lleuger
corellià, però va desitjar que hi hagués alguna manera d'accelerar el procés ni
que fos aquell dia. Estava pensant que ja no podria esperar més quan la rampa
de descens del Falcó Mil·lenari es va
posar sobre terra amb un gemec i un cop ofegat.
I un instant després
el seu pare va baixar corrent per la rampa i va envoltar als bessons amb els
seus braços, regirant-los-hi els cabells i intentant abraçar a tots dos alhora,
com havia fet quan eren petits.
En Han Solo va
retrocedir un pas per poder veure millor als seus fills.
- Bé! -Va exclamar
per fi, amb un d'aquests somriures torts pels quals era tan famós -. Deixant de
banda a la vostra mare, jo diria que aquest és el millor comitè de benvinguda
amb què m'he trobat mai.
- No som un comitè,
pare -va dir en Jacen, posant els ulls en blanc.
El seu pare es va
posar a riure, i mentre ho feia, la Jaina el va estudiar durant un moment i va
sentir un gran alleujament veient que no havia canviat en el mes que havien
passat fora de casa. En Han Solo portava pantalons negres i unes botes molt
cenyides, una camisa blanca amb el coll descordat i una armilla fosca, un
conjunt de peces còmodes i resistents al qual es referia humorísticament
algunes vegades com el seu «uniforme de treball». La silueta familiar i sempre
una mica abonyegada del Falcó Mil·lenari
tampoc havia canviat.
- Com som, pare? -Va
preguntar la Jaina -. Veus alguna diferència?
-Bé, ara que ho
esmentes... -Va dir, i la seva mirada va passar d'un bessó a l'altre -. Has
tornat a créixer, Jacen, i aposto a què fins i tot has igualat a la teva
germana. I Jaina, va afegir amb un somriure maliciós, si no pensés que em
llençaries una clau hidràulica al capdavant en el cas que m'atrevís a dir-t'ho,
afirmaria que estàs encara més maca que fa un mes.
La Jaina es va posar
vermella i va deixar anar un esbufec res digne d'una dama
per demostrar el que opinava de semblants compliments, però secretament es va
sentir molt complaguda.
Un prolongat rugit
embolicat en ecos que va ressonar dins de la nau li va evitar la vergonya
d'haver de donar una resposta. Una silueta enorme baixà estrepitosament per la
rampa de descens, i uns descomunals braços coberts de pelatge es van obrir per
agafar la Jaina i llançar-la pels aires.
- Chewie! -Va cridar
la Jaina, rient mentre el gegantí wookiee l’enxampava al vol quan descendia -.
Ja no sóc una nena petita! -Després que en Chewbacca hagués repetit aquella
salutació ritual amb el seu germà, la Jaina per fi va dir el que ella i en
Jacen estaven pensant -. Ens alegra molt tornar a veure't, pare, però què et
porta a l'Acadèmia Jedi?
-Sí -va afegir en
Jacen -. La mare no t'haurà enviat fins aquí perquè t'asseguressis que teníem
prou roba interior neta, oi?
- No, res d'això
-els va assegurar el seu pare amb una riallada -. La veritat és que en Chewie i
jo havíem de passar per aquí per ajudar el meu vell amic Lando Calrissian a
iniciar un nou negoci.
La Jaina sempre
havia sentit un gran afecte per Lando, l’elegantíssim amic del seu pare, però
també el coneixia prou bé per saber que el seu «oncle adoptiu» Lando sempre
estava ficat en algun boig pla per fer diners.
- Espera, deixa que
ho endevini -va dir, alçant una mà per interrompre el seu pare -. Ha.., ha
decidit obrir un nou casino a la seva estació espacial i necessitava que li
portessis un carregament de cartes de sàbacc.
- No, no, ja ho tinc
-va dir en Jacen -. Va a muntar un nou ranxo de nerfs, i vol que l'ajudeu a
construir un corral.
Les seves paraules
van fer que en Chewbacca tirés el cap cap enrere i deixés escapar una sorollosa
riallada wookiee.
- No us heu acostat
gens. -En Han Solo va moure el cap -. Es tracta d'una explotació minera per
trobar gemmes corusca en les profunditats del gegant gasós. - Va alçar una mà i
va assenyalar la gran bola ataronjada del planeta Yavin que surava al cel sobre
els seus caps -. Ens ha demanat que vinguéssim i que l'ajudéssim a posar en
marxa l'explotació.
- Per tots els raigs
desintegradors! -Va exclamar en Jacen, fent petar els dits -. Era el que estava
a punt de dir.
Un altre feble udol
wookiee va sorgir de les profunditats del Falcó
Mil·lenari. Chewbacca es va girar i va pujar per la rampa.
- Què ha estat això?
-Va preguntar la Jaina.
- Oh, se m'havia
oblidat -va dir en Han-. Quan en Luke va saber que havíem de venir fins aquí de
tota manera, ens va demanar que féssim una parada a Kashyyyk, el món natal d’en
Chewie, i que recollíssim a un nou candidat Jedi. Serà el vostre company
d'estudis.
Mentre en Han estava
parlant, Chewbacca va tornar a baixar amb les seves sorolloses gambades per la
rampa, seguit de prop per un wookiee més petit que, tot i així, era més alt que
en Jacen o la Jaina. El jove wookiee tenia el cos cobert per gruixuts remolins
de pelatge color canyella, amb una cridanera franja negra tan ampla com la mà
de la Jaina que començava en el seu cap just per sobre del seu ull esquerre i
baixava fins al centre de la seva esquena. Només portava un cinturó teixit amb
una fibra lluent que la Jaina no va poder identificar.
- Nois, vull
presentar-vos Lowbacca, el nebot d’en Chewie. Lowbacca, aquests són en Jacen i
la Jaina, els meus nois.
En Lowbacca va
inclinar el cap i va grunyir una salutació wookiee. Era prim i llargarut fins i
tot per a un wookiee, amb els prims braços coberts de pelatge. El jove wookiee
es va remoure nerviosament. Chewbacca va bordar una pregunta al Han i va moure
un gegantí braç assenyalant el temple.
-És clar -va dir en
Han-. Endavant, emporta-te’l per què el vegi en Luke. Els nois ja podran
anar-se’n coneixent després.
Els dos wookiees
se’n van anar, i en Han els hi va tornar a parlar.
- Espereu aquí
mentre vaig a buscar unes coses que he portat per a vosaltres -va dir, i va
tornar a ficar-se en el Falcó Mil·lenari.
Va tornar uns moments després amb els braços plens d'un estrany assortiment de
paquets i vegetació -. En primer lloc -va explicar, llançant-los dos petits
discos de missatges -, la vostra mare ha gravat les seves cartes personals en
holograma per a vosaltres. L'altre és de l'Ànakin, el vostre germà petit. Es
mor de ganes per venir aquí.
La Jaina va
contemplar els lluents discos de missatges.
Es delia per
ficar-los dintre del lector, però els va guardar en una de les butxaques de la seva
granota.
- I ara... - Va dir
en Han, i va alçar un gran ram de plantes molt verdes entre les que hi havia
flors porpres i blanques en forma d'estrella i el va agitar amb un somriure.
- Oh, pare, t'has
recordat! -Va exclamar en Jacen posant cara d'èxtasi, i va córrer cap al seu
pare -. Són el menjar favorit de la meva sargantana dels troncs. Les hi donaré
ara mateix -va afegir, agafant el munt de flors i plantes amb el rostre ple de
gratitud -. Et veuré després, pare.
Després va arrencar
a córrer cap al Gran Temple.
La Jaina es va
quedar tota sola amb el seu pare i va contemplar amb nerviosa impaciència
l'últim embalum que sostenia en els braços, un paquet molt gran. En Han el va
deixar sobre la mala herba de la pista de descens i va retrocedir perquè la
Jaina pogués apartar els draps que cobrien el seu contingut.
- Ho has embolicat
molt bé, pare -va dir somrient.
- Ei, si més no
serveixen per tapar -va dir en Han, i va estendre les mans davant d'ell.
La Jaina va acabar
d'apartar els draps i va deixar escapar un panteix de sorpresa. Després va
alçar la mirada cap al seu pare, que va arronsar les espatlles i va somriure
despreocupadament.
- Una unitat
hiperimpulsora! -Va exclamar.
- No funciona, és
clar -va dir en Han-. I és bastant vella. La vaig treure d'una vella llançadora
imperial de la Classe Delta que estaven desmantellant a Coruscant.
La Jaina recordava
amb afecte les vegades que havia ajudat al seu pare a furgar en els subsistemes
del Falcó Mil·lenari per mantenir-lo
en unes condicions de funcionament òptimes..., o tot el prop que poguessin
arribar a elles.
- Oh, pare, no
podries haver escollit un regal millor!
Es va aixecar d'un
salt i el va abraçar, envoltant la seva armilla fosca amb els braços. Es va
adonar que el seu pare se sentia complagut, i potser fins i tot una mica
aclaparat, pel seu entusiasme.
El seu pare va
abaixar la mirada cap a ella i va arquejar una cella.
-Bé, hi ha un parell
de components més dins de la nau -va dir -. Si volguessis ajudar-me a
treure'ls, el teu pare et podria ensenyar com cal muntar-los.
La Jaina va
seguir-lo corrent a l'interior de la nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada