16
L'alba va arribar,
veloç i càlida, quan el llunyà sol blanc va pujar al voltant de la bola eriçada
de protuberàncies gasoses que era Yavin. Les criatures de la jungla van despertar
i es van agitar. L'aire es va escalfar ràpidament, i es va anar carregant amb
la humitat que brollava de les fondalades on la boira s'havia anat acumulant
durant la nit.
En Jacen i la Jaina
havien dormit bastant malament, les mans encara lligades per les resistents
lianes purpúries. En Jacen va desitjar ferventment haver dedicat més temps a
practicar els exercicis en què la Força era utilitzada per manipulacions
delicades i precises. No posseïa l'habilitat i precisió necessàries per
empènyer les primes lianes i desfer els nusos amb la seva ment.
En Qorl va sortir
del seu arbre-refugi a penes hi va haver llum suficient per treballar i va
despertar als bessons amb una sacsejada. Va donar uns quants glops d'aigua
fresca a cadascun d'una carbassa buida que va submergir en el rierol, i després
va utilitzar un llarg ganivet de pedra per tallar les lianes que els lligaven
els canells.
En Jacen va
flexionar els dits i sacsejà les mans. El retorn de la circulació va omplir els
seus nervis de pessigollejos i fiblades.
El soldat imperial
els va apuntar amb el desintegrador i el va moure per indicar-los que havien de
començar a caminar.
- Tornem al caça TIE
-va ordenar -. A treballar.
En Jacen i la Jaina
van avançar a través de la jungla, ensopegant i trontollant entre les lianes i
arbustos amb el pilot del TIE seguint-los. Van arribar al lloc en què s'havia
estavellat la nau, on jeia lluent, ja lliure de vegetació i restes, sota la
primera llum del matí. En Jacen va veure les zones cremades allà on Qorl havia disparat
el seu desintegrador contra la Tenel Ka i en Lowie, i va sentir que se li
formava un nus a l'estómac.
- Sé que gairebé
havíeu acabat les reparacions -va dir el pilot del TIE -. Fa dies que estic
observant-vos. Avui les acabareu.
La Jaina va obrir i va
tancar els ulls castanys i el va mirar arrufant les celles.
- No podem treballar
tan de pressa, especialment sent només nosaltres dos -va replicar -. Aquesta
nau porta vint anys aquí. No hem acabat de treure les restes de les preses
subllumíniques. Cal tornar a cablejar tots els convertidors d’energia.
En Jacen estava
observant a la seva germana, i va saber que mentia.
-Encara cal
instal·lar diversos ciberfusibles - va seguir dient la Jaina -. El sistema de
circulació de l'aire està encallat, i cal...
En Qorl va alçar el
desintegrador, però quan va tornar a parlar la seva veu va sonar tan impassible
com abans.
- Avui -va repetir
-. Acabareu avui.
- Au, per tots els
raigs desintegradors! Crec que parla seriosament, Jaina -va murmurar en Jacen
-. Bé, ensenya’m què puc fer per ajudar.
La Jaina va
sospirar.
-D'acord. Agafa la
caixa d'eines amb la qual van ensopegar ahir, i porta la clau hidràulica. Jo
utilitzaré la meva multieina per acabar uns quants calibratges en els motors.
En Qorl es va
asseure sobre un penyal recobert de liquen i va utilitzar la seva mà bona per
treure’s de sobre els insectes que de seguida van començar a arrossegar-se per
les seves cames. El soldat imperial va esperar com un androide sentinella,
veient com treballaven sense fer cap moviment. En Jacen va intentar
ignorar-lo..., i també al desintegrador.
Eixams d'insectes
anaven i venien sobre el rostre d’en Jacen, atrets per la suor que amarava la
seva despentinada cabellera. Va anar passant eines a la seva germana, intentant
trobar els components i l'equip que la Jaina necessitava mentre ella
s'arrossegava i furgava dins del compartiment motriu del caça TIE.
Podia percebre la
creixent ira i frustració de la Jaina. No se li acudia cap pla. En Jacen va
suposar que podien limitar-se a sabotejar les reparacions de la nau, per
descomptat, però llavors en Qorl s'adonaria del que havien fet gairebé
immediatament i l'hi faria pagar molt car. No podien córrer aquest risc.
En Jacen va desitjar
que la seva germana no s'hagués deixat dominar per l'excitació i no hagués
instal·lat el nou hiperimpulsor que li havia portat el seu pare. Va desitjar
que no hagin treballat tan dur i no haguessin fet tants progressos. Ja gairebé
era massa tard.
En Jacen es va
passar una mà pel front i va parpellejar per treure’s la suor dels ulls. El seu
estómac va grunyir. Es va tornar cap al pilot del TIE, que seguia assegut sobre
la roca i continuava apuntant amb el canó del desintegrador. L'amenaça estava
començant a resultar molesta.
- Podríem beure una
mica d'aigua i menjar una mica de fruita, Qorl? -Va preguntar, utilitzant
deliberadament el veritable nom del seu raptor -. Tenim fam. Treballarem millor
si no estem famolencs.
En Qorl va assentir
amb una lleu inclinació de cap i va començar a aixecar-se. Però un instant després
es va quedar immòbil, va vacil·lar i va acabar tornant a la seva rígida postura
anterior.
- Menjar i aigua
quan hagueu acabat amb les reparacions -va dir.
- Què? -Va exclamar
en Jacen, consternat -. Però podríem trigar tot el dia.
- Llavors passareu fam
i set -va dir en Qorl. El pilot del TIE semblava una mica nerviós i impacient
-. Esteu perdent el temps. Seguiu.
En Jacen va
comprendre que a Qorl potser li preocupava que la Tenel Ka o en Lowie haguessin
aconseguit tornar a l'Acadèmia Jedi i portessin ajuda. Estaven separats del
Gran Temple per una llarga distància a través d'una jungla traïdora, però
sempre hi havia una possibilitat.
La Jaina va acabar
d'ajustar el regulador d'un sistema de refrigeració. Va fer girar un dial i una
freda ràfega de vapor superrefrigerat va sortir disparada cap amunt amb un
xiscle estrident, creant plomes de gebre sobre la superfície metàl·lica. La
Jaina va retrocedir i es va refregar la galta amb una mà ennegrida, deixant una
taca fosca sota dels seus líquids ulls marrons.
- A qui aniràs a
veure quan tornis, Qorl? -Va preguntar.
- Em presentaré als
meus superiors -va dir en Qorl.
- Aniràs a casa?
Tens una família?
- L'Imperi és la
meva família.
La seva resposta va
ser ràpida, gairebé automàtica.
-Però tens una
família que et vulgui? -Va preguntar la Jaina.
En Qorl va titubejar
durant una fracció de segon, i després va moure el desintegrador en un gest
amenaçador.
- Torneu a la feina.
La Jaina va sospirar
i va indicar al seu germà que l'ajudés amb un moviment de la mà.
- Vine, Jacen. Agafa
aquests últims paquets de segellador per a superfícies metàl·liques -va dir -.
Hem de reforçar els punts fosos al casc exterior.
Va assenyalar tres
petits cercles on el metall s'havia fos i vaporitzat en les planxes del TIE,
uns danys que el mateix Qorl havia causat el dia anterior quan va disparar el
seu desintegrador contra els bessons.
La Jaina va colpejar
les planxes abonyegades amb un martell encoixinat fins tornar-les a la seva
forma original. En Jacen va furgar en la caixa d'eines fins que va trobar un
paquet de segellador metàl·lic animat. La pasta especial s’arrossegaria a
través de la zona danyada, s’allisaria a si mateixa i després la segellaria,
establint una unió encara més forta que la de l'aliatge original del casc. En
Jacen va aplicar un paquet del material de pedaç i va escoltar com xiuxiuejava
i bullia mentre anava cobrint el punt cremat. La Jaina va reparar el segon
punt.
La tercera àrea de
metall fos es trobava a la part superior del compartiment de càrrega, prop de
la bombolla de transpariacer oberta que protegia la cabina. En Jacen va agafar
l'últim paquet i va grimpar fins a dalt de la petita nau. Va trencar el
tancament, va aplicar el material i va esperar que el segellador animat fes la
seva feina.
Mentre contemplava
com la substància viscosa acabava les reparacions, en Jacen va sentir un
agitament de petites criatures al seu voltant. Va percebre la proximitat
d'alguna forma de vida, i quan va baixar la mirada cap al compartiment de
càrrega va veure una fugaç espurna de moviment gairebé transparent i amb prou
feines perceptible. El cor li va fer un salt. Es va inclinar, ficant el cos
dins del caça TIE, i el va agafar. En Jacen va començar a sentir-se ple d'una
nova esperança.
- Surt d'aquí, noi!
-Va cridar en Qorl -. Torna on pugui veure't.
En Jacen va sortir
del compartiment, panteixant i amb el cor bategant-li a tota velocitat. Va
retrocedir apartant-se de la carlinga i va saltar a terra, mantenint les mans a
la vista en tot moment.
La Jaina es va
inclinar sobre ell i li va parlar en murmuris amb els ulls plens de
preocupació.
- Què estàs fent?
Què vas trobar allà dins?
En Jacen li va
somriure i després va tornar a adoptar la seva expressió anterior abans que en
Qorl pogués adonar-se'n.
- Una característica
que probablement pot salvar-nos a tots.
- Prou xerrada -va
dir secament en Qorl -. Doneu-vos pressa.
- Ho estem fent el
millor que podem -va replicar la Jaina.
- No n'hi ha prou
-va dir el pilot -. Necessiteu algun estímul? Si no sou capaços de completar
les reparacions més de pressa, dispararé contra el teu germà. Després podràs
acabar les reparacions tu sola.
En Jacen i la Jaina
es van tornar cap a ell i el van contemplar amb horror i perplexitat.
- Tu mai faries
això, Qorl - va aconseguir dir la Jaina per fi.
- Vaig ser
ensinistrat per l'Imperi -va replicar en Qorl -. Faré el que sigui necessari.
En Jacen va empassar
saliva. Sabia que el pilot del TIE estava dient la veritat.
- Sí, aposto a què
ho faries -va dir.
La Jaina es va
aixecar amb un sospir i una ganyota de disgust i va llançar la clau hidràulica
sobre una pila d'eines amuntegades al terra de la jungla. Es va passar les mans
per les cuixes, netejant la brutícia amb camals del seu mico.
- És igual -va dir
-. Ja està acabat. Hem fet el que hem pogut. El caça TIE està a punt per tornar
a volar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada