HEREUS DE LA FORÇA
Els Joves Jedi
1
Kevin
J. Anderson
Rebecca Moesta
1
En Jacen Solo ja
portava gairebé un mes a l'Acadèmia Jedi d’en Luke Skywalker quan per fi va
aconseguir que la seva habitació estigués tal com volia.
Els allotjaments
dels estudiants, que es trobaven dins d'un vell temple a la lluna selvàtica de Yavin
IV, eren foscos i humits i es refredaven molt cada nit. Però en Jacen i la seva
germana bessona Jaina havien passat dies sencers fregant i netejant els blocs
coberts de molsa de les seves cambres contigües, i col·locant panells
lluminosos i escalfadors portàtils en els racons.
El fill d’en Han
Solo i la princesa Leia estava immòbil sota l’ataronjada claredat matinal que
entrava per les estretes finestres obertes en els gruixuts murs del temple. A
la jungla, els grans ocells xisclaven mentre es barallaven pels insectes que
els servirien d'esmorzar.
Com feia cada matí
abans d'anar a les lliçons de l'oncle en Luke, en Jacen va donar de menjar i va
donar un cop d'ull a totes les criatures estranyes i exòtiques que havia anat
trobant en les jungles inexplorades de Yavin IV. Li encantava col·leccionar
noves mascotes.
La paret del fons
era plena de recipients i recintes, gàbies transparents d'exhibició i aquaris
bombollejants. La major part dels recipients eren enginyosos artefactes
inventats per la seva germana, que tenia grans dots per a tot allò relacionat
amb la mecànica, en Jacen apreciava els invents de la Jaina en el que valien,
encara que no podia entendre per què estava més interessada en les gàbies que
en les criatures que hi contenien.
Una gàbia va cruixir
sent sacsejada per dos sorollosos estintarils, uns rosegadors que vivien als
arbres i tenien ulls protuberants i llargues mandíbules plenes de dents molt esmolades.
Els estintarils es movien en rajades que viatjaven a gran velocitat pels camins
arboris, sense aturar-se mai i devorant tot el que romangués immòbil el temps
suficient perquè poguessin donar-li un mos. En Jacen s’ho havia passat molt bé
capturant aquell parell.
En un recinte
transparent saturat d'humitat, diversos diminuts crancs nedadors estaven
utilitzant fang enganxós per construir complexos nius amb petites torres i
baluards corbats. En un bol ple d'aigua nedaven les siluetes amorfes d'unes
quantes salamandres mucoses, que eren criatures diluïdes i informes de color
rosat fins que s'enfilaven en alguna lleixa. Llavors endurien les seves
membranes exteriors, adquirint un aspecte de medusa amb pseudopodis i una boca
que els hi permetia caçar insectes entre la mala herba.
Una altra gàbia en
la qual hi havia estesos gruixuts cables molt resistents contenia un iridescent
eixam blavós de piranyes-escarabat que s'arrossegaven d'un costat a un altre,
fent espetegar les seves mandíbules i tractant contínuament d'obrir un forat a
base de mossegades per poder escapar per ell. A la jungla, un eixam de
piranyes-escarabat podia ploure del cel amb un estrident brunzit letal. Quan
queien sobre la seva presa, les piranyes-escarabat podien convertir un animal
de grans dimensions en un munt d'ossos rosegats en qüestió de minuts. En Jacen
estava orgullós que la seva col·lecció tingués els únics espècimens en
captivitat existents.
Freqüentment el que
li donava més feina no era mantenir els seus animals exòtics dins les seves
gàbies, sinó esbrinar què menjaven. De vegades s'alimentaven de fruits o flors.
A vegades devoraven trossos de carn fresca. De vegades els de majors dimensions
fins i tot aconseguien escapar del seu confinament i es menjaven als altres
espècimens, per a gran consternació d’en Jacen.
A diferència dels
estrictes professors que en Jacen i la Jaina havien tingut a la seva llar de
Coruscant, el planeta cobert de ciutats, en Luke Skywalker no es guiava per un
curs d'estudis rigorosament programat. L'oncle en Luke els hi havia explicat
que per ser un Jedi calia comprendre molts fragments del tapís de la galàxia, i
no merament una pauta immutable fixada per altres.
Això permetia que en
Jacen passés una gran part del seu temps lliure vagant per la densa vegetació,
apartant les flors i la mala herba de la jungla per recollir bells insectes i
recol·lectar rars fongs exòtics. Sempre havia tingut una estranya i profunda
afinitat amb les criatures vives, de la mateixa manera que la seva germana
tenia un talent natural per entendre la maquinària i els aparells. En Jacen
podia atraure els animals amb el seu talent especial de la Força, fent que
vinguessin fins a ell per a poder estudiar-los a plaer.
Alguns estudiants
Jedi, especialment en Raynar, un noi bastant insofrible que sempre estava
creant problemes, no veien amb bons ulls el petit zoo que en Jacen tenia a la
seva habitació. Però en Jacen estudiava les seves criatures i cuidava d'elles,
i aprenia moltes coses dels animals.
Va treure aigua
fresca d'una petita cisterna que la Jaina havia instal·lat a la paret i va anar
omplint safates que va repartir per les gàbies. Els seus moviments van espantar
una família d'aranyes saltarines color porpra, que van començar a donar salts
d'un costat a un altre i es van llançar contra la tela metàl·lica que cobria la
seva caixa.
- Calmeu-vos -els va
xiuxiuejar en Jacen mentre lliscava els dits al llarg dels prims filferros -.
No passa res.
Les aranyes van
interrompre les seves piruetes i es van disposar a beure a través dels seus
llargs ullals buits.
En una altra gàbia
dels ocells mussitadors s'havien quedat callats, possiblement perquè tenien
gana. En Jacen hauria d'agafar uns quants embuts de nèctar frescs de les lianes
que creixien sobre les pedres dels temples mig en ruïnes de l'altre costat del
riu.
Ja gairebé era hora
d'anar a les lliçons matinals. En Jacen es va acomiadar de les seves mascotes
donant suaus copets als costats dels recipients. Es disposava a marxar quan es
va aturar i va vacil·lar. Va tornar la mirada cap al recipient de baix, on la
serp de vidre transparent solia estar enroscada sobre d'un llit de fulles
seques.
La serp de vidre era
gairebé invisible, i en Jacen només podia veure-la si l'observava sota cert
angle de la llum. Però mirés com mirés no va veure cap espurna d'escates
cristal·lines, cap corba de llum semblant a un arc de Sant Martí que es doblés
al voltant de la criatura transparent. En Jacen es va inclinar sobre el
recipient, molt alarmat, i va descobrir que una de les cantonades inferiors
estava doblegada cap amunt just el suficient perquè el prim cos d'una serp
pogués sortir per ella.
- Això fa pudor -va
dir en Jacen, repetint sense adonar-se compte les paraules que el seu pare
solia emprar amb tanta freqüència.
La serp de vidre no
era particularment perillosa, o almenys en Jacen no pensava que ho fos. Sabia
per experiència pròpia que la mossegada de la serp provocava un dolor agut i
penetrant que només durava un moment, després del qual la víctima se sumia en
un profund somni. Aproximadament una hora després despertaves sense que hi
hagués cap altre efecte perjudicial, però tot i així era la classe de perill
que algú com en Raynar podia utilitzar per armar rebombori i, potser, obligar
en Jacen a traslladar les seves mascotes a un mòdul d'emmagatzematge exterior.
I la serp de vidre
caminava solta.
La por va començar a
accelerar-li el pols, però en Jacen es va acordar d'utilitzar una de les
tècniques de relaxació Jedi del seu oncle en Luke per mantenir la calma i que
l'ajudés a poder pensar amb més claredat. De seguida va saber el que havia de
fer: faria que la seva germana Jaina l'ajudés a trobar la serp abans que ningú
se n'adonés que havia desaparegut.
Va sortir al
passadís sumit en la penombra i els seus foscos ulls es van moure d'un costat a
un altre per esbrinar si hi havia algú que pogués veure’l. Després es va
afanyar a ficar-se per l'arcada de pedra contigua a la seva i es va quedar
immòbil després de creuar el llindar, parpellejant entre les ombres de
l'habitació de la seva germana.
Una paret sencera
del seu allotjament estava ocupada per recipients meticulosament amuntegats
plens de peces i recanvis, ciberfusibles, circuits electrònics i diminuts
engranatges extrets d'androides ja antiquats que havien estat desmuntats. La
Jaina havia tret cèl·lules d’energia no utilitzades i sistemes de control de la
vella sala de guerra rebel instal·lada en les profunditats de les càmeres
interiors de la piràmide del temple.
Hi va haver un temps,
molt abans que els bessons haguessin nascut, en què aquell vell temple havia
estat la caserna general de la base secreta rebel amagada en les jungles
d'aquella lluna aïllada. La seva mare, la princesa Leia, havia ajudat els
rebels a defensar la seva base contra la terrible Estrella de la Mort, i
aleshores el seu pare, en Han Solo, només era un contrabandista, però havia acabat
rescatant a en Luke Skywalker.
Però això pertanyia
al passat, i la major part del vell equip de la base rebel deserta no era
utilitzat i havia estat oblidat pels estudiants Jedi. La Jaina passava el seu
temps lliure fent experiments amb ell i ajuntant els components de noves
maneres. La seva habitació contenia aquestes quantitats d'equip de grans
dimensions que en Jacen amb prou feines disposava de l'espai necessari per
moure’s pel seu interior. Va mirar al seu voltant, però no va veure ni rastre
de la serp de vidre escapada.
- Jaina? -Va
preguntar -. Jaina, necessito la teva ajuda!
Els seus ulls van
tornar a recórrer la fosca estada tractant de trobar a la seva germana. Podia
captar l'olor acre dels fusibles cremats, i va sentir el repic ofegat d'una
eina pesada xocant amb el metall.
- Un moment.
La veu de la Jaina,
embolicada en ecos metàl·lics, procedia de l'interior de la massa de maquinària
corroïda en forma de barril que ocupava la meitat de la seva habitació. En
Jacen va recordar quan els dos, ajudats per la seva musculosa amiga Tenel Ka,
havien utilitzat una mica barroerament els seus poders de la Força per
traslladar la pesada maquinària al llarg dels corredors serpentejants perquè la
Jaina pogués treballar-hi fins a altes hores de la nit dins de la seva
habitació.
- Dóna't pressa! -Va
dir en Jacen en un to cada vegada més urgent.
La Jaina va sortir
per una obertura de la canonada d'alimentació, retrocedint d'esquena fins a
quedar fora. La seva làcia cabellera d'un castany fosc estava recollida amb un
cordill per mantenir-la apartada del seu prim rostre, i la seva galta esquerra
estava tacada de greix.
La cabellera de la
Jaina li arribava fins a les espatlles i era tan abundant com la de la seva
mare, però mai havia volgut dedicar-li el temps que hauria necessitat per
retorçar-la i modelar-la en els magnífics i complexos pentinats pels quals
havia arribat a ser tan famosa la princesa Leia.
En Jacen va estendre
la mà cap a la seva germana bessona per ajudar-la a aixecar-se.
- La meva serp de
vidre s'ha tornat a escapar! Hem de trobar-la. L'has vist?
La Jaina tot just va
prestar atenció a les seves paraules.
- No, he estat molt
ocupada aquí dins -va dir -. Però ja gairebé he acabat. - Va assenyalar la
bruta massa de maquinària que bategava i vibrava -. Quan hagi acabat, podrem
instal·lar-la en el riu al costat del temple. El corrent d'aigua pot fer girar
les rodes de paletes i carregarà totes les nostres bateries, i a més...
Estava parlant cada
vegada més de pressa. A la Jaina li encantava donar explicacions, i quan
començava sempre li costava molt parar.
En Jacen va intentar
interrompre-la, però no va aconseguir trobar cap pausa en el seu discurs.
- Però la meva serp...
- Si instal·lem uns
connectors de sortida en fase, podrem transferir energia al Gran Temple i això
ens proporcionarà tota la llum que necessitem. Afegint uns selectors de
proteïnes especials, podrem extreure algues de l'aigua i processar-les fins a convertir-les
en menjar. Fins i tot podríem alimentar tots els sistemes de comunicacions de
l'Acadèmia Jedi i...
En Jacen, per fi, va
aconseguir fer-la callar.
- Per què dediques
tot el teu temps en això, Jaina? Tenim dotzenes de cèl·lules d’energia
permanents que van sobrar de la vella base rebel, no?
La Jaina va sospirar,
amb el que va aconseguir que en Jacen tingués la sensació que se li havia
passat per alt algun punt profundament important.
- No estic
construint això perquè sigui útil -va dir -. Ho estic fent per esbrinar si puc
fer-ho. Quant sàpiga que puc fer-ho, ja no hauré de malgastar més temps
preguntant-me si alguna cosa del que aprenc aquí és útil o no.
En Jacen seguia
sense estar molt segur d'haver-ho entès, però després de tot la seva germana
mai aconseguia entendre la seva fascinació pels éssers vius.
- Ja sé que encara
no l’has acabat, Jaina, però em preguntava si tindries un moment lliure per
ajudar-me a trobar la meva serp. S'ha escapat. No sé on buscar-la.
- Molt bé -va dir la
Jaina, netejant-se la brutícia de les mans en la seva granota de treball plena
de taques -. Si la serp s'ha escapat de la teva habitació, probablement haurà
anat pel passadís.
Els dos germans van
sortir a llarg corredor. Van escrutar les ombres i van escoltar, immòbils l'un
al costat de l' altre.
L'habitació d’en Jacen
era l'última estada en un dels passatges del temple que portaven a un mur de
freda pedra esquerdada. Però cap de les esquerdes era prou ampla perquè la serp
de vidre pogués amagar-se dins d'ella.
- Haurem de mirar
totes les habitacions -va dir la Jaina.
En Jacen va assentir.
- Si alguna cosa va
malament, hauríem de ser capaços de percebre-ho. Potser pugui utilitzar la
Força per seguir la pista de la serp fins al lloc on s'hagi amagat.
Van sentir com els
altres estudiants Jedi es vestien i netejaven, o potser es limitaven a dormir
uns minuts més, dins de les seves habitacions. En Jacen va parar l'orella i va
escoltar amb la feble esperança de sentir cridar a algú, perquè llavors sabria
on havia anat la serp.
Van anar sigil·losament
d'una habitació a una altra, aturant-se davant de les portes tancades. En Jacen
va fregar la fusta amb les puntes dels dits, però no va notar cap sensació de
pessigolleig que pogués indicar la presència de la seva mascota fugida.
Però quan van
arribar a la porta d’en Raynar, que estava entreoberta, es van adonar
immediatament que hi havia alguna cosa que se sortia de la norma. Els bessons van
treure el cap pel forat de la porta i van veure el noi caigut sobre les lloses
del terra de pedra polida.
En Raynar portava
unes superbes peces de tela porpra, or i escarlata, els colors de la casa de la
seva noble família. Malgrat els amables suggeriments de l'oncle en Luke, el noi
poques vegades es treia la seva elegant indumentària i mai es deixava veure
portant les modestes però còmodes robes que s'utilitzaven per a
l'ensinistrament Jedi.
La despentinada
cabellera rossa d’en Raynar brillava com motes de pols d'or sota la claredat
matinal que entrava a dojo per les escletxes dels finestrals de la seva
habitació. Les seves galtes enrojolades es van enfonsar, i l'aire va escapar de
la boca mentre roncava suaument en una postura bastant incòmoda sobre el fred
terra.
- Per tots els raigs
desintegradors! -Va exclamar en Jacen -. Crec que hem trobat la meva serp.
La Jaina va tancar
la porta i es va col·locar al costat de l'escletxa perquè la serp de vidre no
pogués passar pel seu costat.
En Jacen es va
agenollar al costat d’en Raynar i va deixar que les seves parpelles es tanquessin.
Va estirar els dits en l'aire, i els seus artells van cruixir. Després va
permetre que la seva ment fluís lliurement i es va imaginar quins podien ser
els pensaments d'una serp. Com de costum, en Jacen va percebre moltes coses al
mateix temps a través de la Força, però es va concentrar i va seguir buscant la
seva serp.
Va percebre una
prima i mandrosa línia de pensaments, una ment que se satisfeia amb gran facilitat
i que en aquells moments se sentia còmoda i fora de perill. Els seus únics
pensaments eren calor, calor..., son, son i silenci. La serp de vidre estava
feta un cabdell i dormisquejava sota en Raynar, oculta entre els plecs del seu
gipó porpra.
- Vine, Jaina -va
xiuxiuejar en Jacen.
La seva germana va
deixar de muntar guàrdia al costat de la porta i es va posar a la gatzoneta al
seu costat. La tela de la seva granota plena de taques xiuxiuejà com una altra
serp quan es va agenollar sobre el sòl.
- Suposo que està
just a sota del cos d’en Raynar, no?
En Jacen va assentir.
- Sí, on fa més
calor.
-Això és un problema
-va dir la Jaina -. Podria donar-li la volta, i llavors tu agafaries la serp.
- No, això l’espantaria
-va replicar en Jacen -. Podria tornar a mossegar en Raynar.
La Jaina va arrufar
les celles.
- Estaria dormint
una setmana sencera i es perdria totes aquestes classes.
-Sí -va dir en Jacen
-, però llavors almenys l'oncle en Luke podria acabar una lliçó sense ser
interromput per les preguntes d’en Raynar.
La Jaina va riure.
- En això tens raó.
En Jacen va percebre
la presència de la serp enroscada amb la seva ment i va veure com descansava
tranquil·lament. Però just en aquest moment, com si en Raynar els hagués sentit
parlar d'ell, va deixar anar un esbufec i es va remoure en
somnis.
La serp es va agitar,
molt alarmada. En Jacen es va afanyar a enviar-li un missatge tranquil·litzador
utilitzant tècniques de relaxació Jedi que li havia ensenyat en Luke. Va enviar
pensaments tranquil·litzadors i reconfortants que no només van calmar a la serp,
sinó també a Raynar.
- Si treballéssim
junts, podríem utilitzar els nostres poders Jedi per aixecar en Raynar pels
aires -va suggerir en Jacen -. Després jo podria treure la serp de sota d'ell.
-Bé, a què estem
esperant? -Va replicar la Jaina, contemplant al seu germà amb les celles enarcades.
Els bessons van
tancar els ulls i es van concentrar. Van fregar la roba multicolor d’en Raynar
amb les puntes dels dits mentre imaginaven com de lleuger que podia arribar a
ser, que era merament una ploma que surava a l'aire i que no pesava res en
absolut, i que podien fer que fos ascendint lentament cap al sostre.
En Jacen va contenir
l'alè i l'estudiant Jedi, que seguia roncant, va començar a elevar-se sobre les
lloses del sòl. Els folgats vestits d’en Raynar van penjar com cortines sota
d'ell, deixant en llibertat a la serp endormiscada.
La sobtada privació
del seu calent amagatall va fer que la serp de vidre despertés sentint-se plena
d'ira i amb el desig instintiu d'atacar. En Jacen va percebre com es
descargolava i buscava un objectiu vivent, preparada per mossegar.
- Sostingues a
Raynar! - Li va cridar a la Jaina.
En Jacen es va
llançar cap endavant, movent-se a la velocitat del raig per atrapar
l'esmunyedissa serp de vidre. Els seus dits li van envoltar el coll, agafant-la
per darrere del compacte cap triangular. En Jacen va enviar un raig concentrat
de pensaments tranquil·litzadors dirigit al petit cervell reptilià, calmant-lo
i extingint la seva ira.
El ràpid moviment d’en
Jacen i la seva brusca ruptura del contacte amb la Força va sobresaltar a la
Jaina, i només va aconseguir mantenir en l'aire a Raynar durant un parell de
segons. Mentre en Jacen s'esforçava per calmar la serp, la presa invisible amb
què la Jaina sostenia en l'aire al noi flotant es va anar debilitant i va
acabar trencant-se.
En Raynar va caure
sobre el dur sòl de pedra en un confús munt de braços, cames i teles
multicolors. El cop de la caiguda va ser prou fort per despertar-lo fins i tot
del somni drogat en què s'havia sumit per la mossegada de la serp. En Raynar es
va aixecar amb un grunyit, movent el cap mentre obria i tancava els ulls blaus.
En Jacen va seguir
calmant a la serp invisible amagada a la seva mà. Va enviar pensaments pessigollejants
a la seva ment fins que la serp va bullir de plaer. Se sentia tan satisfeta i a
gust que es va enroscar al voltant del canell d’en Jacen, recolzant el seu pla
cap transparent sobre el seu puny. La resplendor iridescent que acomiadava amb
prou feines era visible fins i tot en les millors condicions d'il·luminació. Les
seves escates eren com una prima pel·lícula de diamants, i els seus negres ulls
semblaven dues taquetes de carbó.
En Raynar, encara
bastant atordit, va alçar la mirada cap els bessons de cabells foscos immòbils
davant d'ell i es va gratar el cap, visiblement confós.
- Jacen? Jaina? Bé,
bé, bé, què esteu...? Ep!
En Raynar es va aixecar
una mica més i va sacsejar el braç esquerre, com si el tingués entumit. Després
va fulminar amb la mirada en Jacen.
- Em va semblar
veure a una de les teves..., les vostres criatures aquí dins durant un moment.
I això és l'últim que recordo. Alguna de les teves mascotes camina solta?
En Jacen, incòmode i
avergonyit, va amagar la mà coberta per la serp darrere de la seva esquena.
-No -va replicar -.
Puc dir amb tota honestedat que tinc controlada fins a l'última de les meves
mascotes.
La Jaina es va
inclinar sobre l'altre noi Jedi per ajudar-lo a aixecar-se.
- Deus haver-te
quedat adormit, Raynar. Hauries d'haver anat al teu catre si realment estaves
tan cansat. -Li va sacsejar la roba -. Veus? Has aconseguit posar-te perdut de
pols.
En Raynar va contemplar
amb alarma la pols i les taques de brutícia de les seves esplendoroses
vestidures.
- Ara hauré de
canviar-me de vestit. No puc permetre que em vegin en semblant estat! -Va
exclamar mentre es passava les mans per la roba amb expressió consternada.
- Bé, llavors et
deixarem tot sol perquè et canviïs -va dir en Jacen, retrocedint cap a la porta
-. Ja et veurem a classe.
En Jacen i la Jaina
van sortir a corre-cuita de l'habitació d’en Raynar. En Jacen, que de sobte es
va sentir prou encoratjat per burlar-se d’en Raynar, es va acomiadar d'ell
agitant la mà que seguia sostenint la invisible serp de vidre.
Els bessons van
tornar corrent a les seves cambres per poder canviar-se també, no volent
arribar tard a la lliçó en què en Luke els hi ensenyaria com convertir-se en
Cavallers Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada