7
- Em pregunto per
què en Lowie va faltar al sopar -va dir en Jacen.
La Jaina i la Tenel
Ka estaven assegudes al seu costat a la gran sala d'audiències, on en Luke
Skywalker havia convocat a tots els estudiants Jedi per fer un anunci especial.
L'última llum del crepuscle, que brillava amb una resplendor fosca de metall
fos, entrava a través dels estrets finestrals que s'obrien sobre els seus caps,
però la neta blancor dels panells lluminosos mantenia allunyades les ombres a
l'enorme estada plena d'ecos.
- Potser s'estava
divertint massa volant en la seva T-23 -va xiuxiuejar la Jaina -. Probablement
jo tampoc hauria tornat.
- Potser no tenia
gana -va dir la Tenel Ka en veu baixa i solemne, com si estigués meditant
seriosament en l'assumpte.
En Jacen li va
llançar una mirada d'incredulitat.
- Ei, un wookiee que
no té gana? Ha! I després dius que els meus acudits no tenen gràcia.
La Tenel Ka va
arronsar les espatlles.
-És un pensament que
m'ha passat pel cap.
-Bé, d'acord- va dir
en Jacen -. Ara no estic fent broma. I si ha tingut algun problema amb el
saltacels? I si en Lowie s'ha estavellat a la jungla?
- Impossible -va
replicar la Jaina. Seguia parlant en murmuris, però el seu to no podia ser més
ferm -. Vaig comprovar personalment tots aquests sistemes.
Les celles de la
Tenel Ka van pujar un mil·límetre.
- Ah. Justa la
fusta. Així que els sistemes no poden avariar-se perquè tu els vas comprovar,
no?
La Tenel Ka va
assentir, i en Jacen hauria jurat que va veure l'ombra d'un somriure aguaitant
a les comissures dels seus llavis.
- Oblideu-lo. Aquí
està en Lowie -va dir amb alleujament, movent els braços per atreure l'atenció
del seu amic wookiee.
- Veus? -Va murmurar
la Jaina amb satisfacció -. Ja et vaig dir que no podia haver-li passat res.
En Jacen va fingir
no haver sentit les seves paraules.
- Arribes just a
temps -va dir quan el wookiee es va reunir amb ells -. El Mestre Skywalker
hauria d'aparèixer en qualsevol moment.
Ningú sabia per què
havia convocat aquella reunió especial a l'hora del crepuscle, però era bastant
inusual. Tots els que vivien, treballaven o s'ensinistraven a l'Acadèmia Jedi
havien arribat ja, omplint la cambra amb una excitació reprimida.
- On estaves, Lowie?
- Va xiuxiuejar en Jacen.
En Lowbacca va
respondre amb un grunyit ofegat, un so més baix i suau que qualsevol dels que
en Jacen havia sentit emprar mai a un wookiee.
- L'amo Lowbacca
desitja fer saber que la seva expedició no ha pogut tenir més èxit -va anunciar
de sobte TM2 amb la seva límpida veu metàl·lica -, i que...
El traductor es va
interrompre a meitat de la frase quan en Lowbacca va deixar caure una mà
coberta de pelatge color canyella sobre l'altaveu de l'androide.
- Shhh! -Va
xiuxiuejar la Jaina.
- No pots
desconnectar-lo? - Va xiuxiuejar en Jacen.
Ulls plens de
curiositat es van tornar cap a ells des de totes les seccions de la gran càmera
d'audiències. En Lowbacca es va encongir en el seu seient, i l'expressió
afligida que hi havia al seu rostre no necessitava cap intèrpret per ser
entesa. El jove wookiee va inclinar el coll cap endavant i va clavar la mirada
en l'androide subjecte al seu cinturó. Després va deixar anar una sèrie de secs
murmuris.
- Oh! Ai, mare -va
replicar TM2 amb entusiasme, encara que en un to de veu molt més baix que abans
-. Li prego que em disculpi. No hi havia comprès que no tenia intenció de
compartir el seu descobriment amb tots els presents.
- Un descobriment?
-Va exclamar en Jacen -. Què...?
Però el Mestre
Skywalker va escollir aquest moment per fer la seva entrada. El silenci es va
estendre ràpidament per la gran sala, posant fi a qualsevol esperança que en
Jacen hagués pogut haver de satisfer la seva curiositat abans que comencés la
reunió. En Luke va pujar els esglaons que portaven al gran estrada, seguit de
prop per una esvelta dona d'abundant cabellera blanca i platejada i enormes
ulls opalescents.
- Us agraeixo que
hagueu vingut tot i haver-vos avisat amb tan poc temps -va començar dient en
Luke -. Aquest matí m'he assabentat que hi ha un assumpte urgent que m'obligarà
a anar-me'n.
Una sèrie de
murmuris plens de sorpresa es va estendre per la sala com ondulacions sorgides
d'un còdol llançat en un estany. En Jacen es va preguntar si la imminent
partida del seu oncle tindria alguna cosa a veure amb els missatges que el seu
pare havia portat.
Els ulls blaus que
van contemplar a la seva audiència, uns ulls plens de bondat que semblaven
contenir una saviesa impròpia dels seus anys, no donaven cap pista de quina
podia ser la missió del Mestre Jedi.
- No sé quant de
temps estaré absent, pel que he demanat a una de les meves antigues estudiants,
la Jedi Tionne -va moure una mà assenyalant a l'esvelta dona d'ulls
resplendents que romania immòbil al seu costat -que supervisi el vostre
ensinistrament durant la meva absència. La Tionne no només coneix els meus
ensenyaments gairebé tan bé com jo, sinó que també sap molt sobre les
tradicions i la història dels Jedi. Com descobrireu de seguida, és digna de ser
escoltada.
Això va intrigar en
Jacen. Recordava haver sentit dir que la Tionne no era una Jedi particularment
poderosa, però el càlid somriure que van intercanviar en Luke i la Tionne li va
indicar que s'entenien molt bé l'un a l' altre i que el Mestre Skywalker devia
tenir una confiança total en la seva antiga estudiant.
En Luke va baixar de
la plataforma deixant als estudiants a soles amb la Tionne, i la Jedi de
cabells platejats va agafar un instrument de corda de manera molt curiosa que
havia estat guardat darrere d'ella. Consistia en dues caixes de ressonància,
una a cada extrem d'un esvelt coll amb clavilles. Les cordes esteses al llarg
de l'instrument es desplegaven en ambdós extrems, formant una mena de ventall.
La Tionne es va
asseure sobre un escambell i va començar a lliscar els dits sobre les cordes.
- Us parlaré d'un
Mestre Jedi que va viure fa molt temps -va dir -. Aquesta és la balada del
Mestre Vodo-Siosk Baas.
Quan va començar a
cantar, en Jacen de seguida va estar d'acord amb el seu oncle. No hi havia
dubte que la Tionne era digna de ser escoltada. La seva cançó era tan límpida
com bonica i sincera. Les seves puríssimes notes i matisos arribaven sense cap
dificultat fins als racons més allunyats de la gran sala, i van transportar a
tots els presents a un temps que mai havien presenciat. La música va fluir al
seu voltant, creant corrents d'emoció, valor, triomf i sacrifici a què ningú
podia resistir.
La Tionne va seguir
cantant i els hi va parlar d'esdeveniments terribles que havien tingut lloc
quatre mil anys abans, i els hi va explicar com l'estrany Mestre Jedi
alienígena havia estat destruït per Exar Kun, un estudiant seu que s'havia
tornat cap al costat fosc. El Mestre Vodo havia suplicat als altres mestres
Jedi que no s'enfrontessin a Exar Kun i havia intentat raonar amb ell sense
ajuda de ningú, però les seves bondadoses esperances van acabar en tragèdia.
Durant el silenci
que va seguir a la seva cançó, en Jacen es va sentir estranyament canviat, i va
comprendre que aquella Jedi mereixia ser escoltada per més raons que simplement
la seva veu.
La Tionne es va
posar dreta, i el seu moviment va anar acompanyat per un sospir col·lectiu de
tots els presents. En Jacen ni tan sols se n'havia adonat que estigués
contenint l'alè.
- Confio que la meva
primera lliçó no us hagi resultat massa avorrida -va dir amb una espurna
maliciosa en els seus ulls perlins -. Demà hi haurà una altra després de dinar.
Les seves paraules
van posar punt final a la reunió nocturna. Alguns estudiants van romandre
asseguts, immòbils i fascinats, com si estiguessin intentant absorbir els
últims retalls de música que encara semblaven surar a la sala. Altres es van
anar en solitari o formant grups que parlaven en murmuris, i altres es van
quedar per parlar amb la Tionne.
En Jacen, la Jaina,
la Tenel Ka i en Lowbacca per fi podien parlar entre ells. Els quatre joves van
ajuntar els caps i van comentar la troballa d’en Lowie. TM2 va proporcionar les
traduccions, modulant acuradament la seva veu fins a deixar-la en un nivell
adequat al secret que volien guardar.
Els quatre van
especular per torns sobre l'estrany objecte lluent que en Lowbacca havia vist a
la jungla. Al final van acabar arribant a una sola conclusió: anirien allà per
investigar quan se'ls presentés la primera oportunitat.
La balada que la
Tionne va cantar al matí següent va descendir sobre els estudiants Jedi com una
delicada boirina musical, omplint els que l'escoltaven de sorpresa i antiga
saviesa. En Jacen estava assegut a la segona fila amb els seus ulls castanys
tancats, concentrant-se en les paraules de la Tionne i intentant assimilar tot
el que la música podia ensenyar. La massa multicolor d’en Raynar, vestit amb
les seves vestidures més superbs, li obstruïa la visió de l'estrada, pel que en
realitat tant donava que tingués els ulls tancats com oberts.
Les últimes notes es
van dissipar en el silenci i en Jacen va obrir els ulls per veure que la seva
germana l’estava observant amb silenciosa diversió. Ni en Lowbacca ni la Tenel
Ka, que estava asseguda al costat d'ell, van donar cap senyal que s'haguessin
adonat que en Jacen semblava estar absort en la música. Llavors la Tionne va
parlar, i en Jacen va tornar a concentrar la seva atenció en la Jedi de cabells
platejats immòbil sobre la plataforma.
- El major poder
d'un Jedi no prové de la seva mida o de la fortalesa física -va dir la Tionne
-. Prové de la seva comprensió de la força i de confiar en la Força. Com a part
del vostre ensinistrament Jedi, tots aprendreu a incrementar la vostra fe i la
vostra confiança a través de la pràctica. Sense aquesta pràctica, potser no
triomfarem quan més important és fer-ho. Això mateix passa amb moltes
capacitats en la vida. Escolteu la història que vaig a contar-vos.
» Fa molt de temps
hi havia una noia que vivia al costat d'un llac. Observar els altres va fer que
aprengués moltes coses sobre el fet de nedar. Un dia en què la seva família
estava ocupada, la jove es va capbussar en les profundes aigües del llac. Va
moure els braços i les cames tal com havia vist fer a altres nedadors, però no
va aconseguir mantenir el cap per sobre de l'aigua.
» Per sort, una
peixatera va saltar al llac i la va rescatar. La dona era una nedadora molt
experimentada i no necessitava pensar en com és res, però la jove, que només
havia après observant, ni tan sols sabia com mantenir-se. Quan van estar fora
de perill fora de les aigües, la pescadora li va agafar la mà. "Anem allà
on l'aigua no cobreix i t'ensenyaré a nedar, nena", li va dir.
La Tionne va fer una
pausa com si estigués absorta en els seus pensaments, i els seus ulls perlins
van relluir.
-Amb la Força passa
exactament el mateix. Llevat que practiquem el que aprenem i que siguem posats
a prova, mai estarem segurs que podem confiar en la Força si arriba a sorgir la
necessitat de fer-ho. Per això l'Acadèmia Jedi també és anomenada com un
praxeum. És un lloc on no només aprenem, sinó que a més utilitzem els
coneixements que adquirim. Igual que amb el fet de nedar, com més practiquem
més confiança anirem acumulant. Amb el pas del temps, la nostra capacitat es
convertirà en part de la nostra naturalesa.
» Durant els dies
següents m'agradaria que els principiants i els estudiants dels graus
intermedis practiquessin una de les habilitats més bàsiques: fer servir la
Força per aixecar objectes. Avui practicareu aixecant coses petites, i no
intentareu levitar res que sigui més gran que un full.
- Com pots esperar
que incrementem les nostres capacitats si ens fas tornar a un nivell infantil?
-Va intervenir en Raynar en un to bastant sec.
La grolleria d’en
Raynar va fer que en Jacen aixequés els ulls cap al sostre, però va haver
d'admetre que ell s'havia estat fent la mateixa pregunta.
La Tionne va abaixar
la mirada cap en Raynar i li va somriure sense cap irritació.
- Bona pregunta -va
replicar -. Permet que et doni un exemple. Si volguessis fer més forts els teus
braços, podries aixecar moltes pedres d'una vegada o podries aixecar una pedra
moltes vegades. Amb les teves capacitats Jedi passa el mateix. Per avui,
practiqueu tal com us he demanat que ho féssiu. No és l'única manera de
reforçar les vostres capacitats, però és una forma de fer-ho. Sempre hi ha
alternatives. Us prometo que aprendreu més coses a part d'aixecar un full.
La Tionne va
acomiadar als estudiants. Mentre sortien de la gran sala d'audiències i començaven
a baixar pels vells i desgastats graons de pedra, la Jaina va detenir els tres
joves Jedi.
- Esteu pensant el
que estic pensant? -Va preguntar amb una brillantor entremaliada a la mirada.
En Jacen no sabia
què estava pensant la seva germana, però tot i així va percebre la seva
excitació i l'impacient desig d'investigar el misteriós descobriment d’en Lowie.
La Jaina va arronsar
les espatlles.
- Hi ha algun lloc
millor per practicar la levitació de les fulles que la jungla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada