La Prova de l'Heroi (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Les imatges hologràfiques dels sistemes estel·lars i de tots els sectors de la galàxia descrivien piruetes en el feix gris blavós de la llum projectada. Les capes resplendents mostraven les vies hiperespacials que enllaçaven les distants regions de la galàxia. Amb la pressió de la punta dels dits en una pantalla tàctil n'hi havia prou per obtenir informació sobre planetes individuals, estrelles o rutes de velocitat superllumínica. Punts de llum artificial s'expandien per mostrar dades sobre espècies i cultures natives, topografia planetària, estadístiques de població i, en alguns casos, capacitats defensives.

-Lamento haver de sotmetre’l a la tecnologia inert, eminència -es va disculpar l'estrateg del comandant Tla-, però hem de descobrir la forma de separar les dades de les petxines metàl·liques que els contenen. I fins que els nostres víllip puguin absorbir la informació capturada, només podem fer servir les mateixes màquines de l'enemic. Totes han estat netejades i purificades, però em temo que no hi ha manera d'ocultar la vacuïtat del seu esperit.

Encara fastiguejat pels dispositius que li havien enviat, Harrar va donar l'absolució a l'estrateg.

-Avorrir una cosa per desconèixer-lo equival a témer-lo. Una major comprensió de la naturalesa de les màquines només servirà per reafirmar la meva resolució de veure-les a totes exterminades -va reposar, agitant la mà mutilada-. Procedeix.

L'estrateg, Raff, va inclinar el cap tatuat en senyal de respecte, i va alçar una mà ossuda i enguantada cap a l’holograma animat.

-Com podeu veure, eminència, vet aquí ni més ni menys que el retrat de la galàxia. A grans pinzellades, és clar; però, tot i així, conté suficients detalls com per ajudar-nos en el nostre avanç cap al Nucli.

El seu dit ossut va fer contacte amb la pantalla tàctil, i en el con de llum va aparèixer una representació del sistema estel·lar d’Obroa-Skai i dels sistemes veïns.

Les mans de l'estrateg no eren l'únic que patia primesa extrema. Canells escanyolits apuntaven de les voluminoses mànigues de la seva túnica, i un coll llargarut emergia de la vestimenta ampla i espaiosa com un bastó. En Raff estava dedicat al servei de Yun-Yammka, el déu de la guerra, i la seva boca eren unes goles tacades de negre, que lluïen una dent desproporcionada que algunes vegades interrompia la claredat de la seva parla. Però el que comptava eren els seus poders de reflexió i anàlisi. La seva freqüent relació amb els Coordinadors Bèl·lics i els dovin basal el mantenien al corrent de gairebé tots els aspectes de la guerra, des dels detalls sobre les naus individuals de la Nova República fins a les estadístiques de baixes en combat. En reflex de les seves habilitats, portava el crani calb i distès, adornat amb marques que suggerien els remolins i remolins d'activitat del magistral cervell que contenia.

-Per desgràcia, la major part de les dades alliberades són de naturalesa històrica i d'escàs valor. Obroa-Skai es dedicava principalment a preservar documents culturals en els idiomes i formats d'accés originals.

L'estrateg va assenyalar una plataforma gravitatòria plena de textos en duralàmines, targetes de dades i altres dispositius d'emmagatzematge; tots ells plens de sang, esperant a ser purificats pel foc sagrat.

-Per això necessitem una quantitat tan gran de traductors i descodificadors. Tanmateix, el nostre assalt al món de les biblioteques estava justificat. Un cop traduïts a la parla dels víllip, aquests documents aportaran moltíssima informació sobre la psicologia de moltes d'aquestes espècies, i aquest coneixement serà crucial per mantenir el control sobre els territoris conquerits.

Un assistent descalç i vestit amb una llarga túnica va pujar per les bastes escales de corall Yorik de la plataforma de comandament per a col·locar plats amb menjar i una gerra amb un líquid ambre a la taula baixa que separava el Sacerdot de l'estrateg. Un tatuatge morat fosc dibuixava una barba a la barbeta punxeguda, i les bosses sota els seus ulls gairebé tancats estaven completament tatuades. El front, gairebé còncau a partir de les protuberants celles, també estava cobert de signes i dibuixos.

Una figura solitària esperava pacient en les ombres de la base de la plataforma. Harrar va fer que l'assistent preparés libacions per a ell mateix, per a l'estrateg i per a la figura que esperava. Va donar un glop a la seva beguda mentre pensava en l'elogi que havia fet l'estrateg de les restes de la batalla.

Generacions de viatge per l'espai intergalàctic havien fet efecte en moltes de les naus yuuzhan vong, tant en les naus de guerra com en les mónnaus. Hi va haver un temps en què l'interior d'aquestes naus gaudia de la calidesa de sumptuoses cortines i catifes, i la monotonia dels ponts de comandament es veia equilibrada per la riquesa dels mosaics; però ara prevalia una fredor austera. Els sostres de volta dels espais comuns seguien suportats per columnes ornamentals, però les seves superfícies estaven esgarrapades, apagades i mancades d'alegria. Les formacions bioluminoses que proporcionaven oxigen i llum ja no eren el que eren, i sovint parpellejaven com espelmes a punt d'apagar-se. Fins i tot els espais, que eren com grutes i estaven reservats per a l'elit, tenien un aspecte deplorable.

-I què diuen els documents confiscats dels Jedi? -Preguntà Harrar després d'una pausa.

-Curiosament poc, eminència. Sembla com si les dades sobre els Jedi haguessin estat exclosos a propòsit de la biblioteca, o eliminats de manera sistemàtica.

En Harrar deixà la seva beguda.

-La Distinció és significativa. Quina interpretació et sembla més plausible?

-La Segona. Les biblioteques estan plenes de documents sobre tota mena de filosofies, per què excloure llavors els estudis sobre els Jedi?

-Potser els mateixos Jedi vetessin aquesta documentació -va suggerir Harrar-. Potser siguin més partidaris del secret del que nosaltres creiem.

-Això explicaria la manca d'iconografia relacionada amb ells, juntament amb el fet que la Força no sembla ser la manifestació d'un ésser superior.

-I, tot i així, tens motius per creure que els arxius van ser eliminats.

-Encara que s'hagués prohibit per llei, eminència, seguiria havent històries orals o escrites, si no per un Jedi, per algú aliè a l'Orde, fins i tot algú oposat. Una crònica de les gestes Jedi, una cosa així.

-Un Orde, has dit.

L'estrateg Raff va mirar a la figura oculta que tenien als seus peus i va assentir.

-Sembla que, al principi, els Jedi eren un orde dedicat a estudis filosòfics i teològics. No se sap si van ser els primers a descobrir la font d'energia que ells denominen Força, o si simplement van ser els primers a descobrir formes d'accedir-hi. En qualsevol cas, semblen haver evolucionat gradualment des de meditadors d'abadia a servents del bé públic, i durant milers de generacions han servit com a guardians de la justícia a tota la galàxia.

En Harrar estirà els seus sis dits i es va fregar els llavis tatuats.

-Això devia requerir un exèrcit.

-Així és, eminència.

-Però no s'ha enviat cap exèrcit de Jedi contra els nostres guerrers. Els informes bèl·lics indiquen trobades amb només uns pocs -el Sacerdot va somriure lleument adonant-se comte. -Potser algú no es limités a purgar les biblioteques d’Obroa-Skai, sinó al propi Orde Jedi.

-Això Crec.

-Però qui?

L'estrateg va arronsar les espatlles.

-Defensors de l'anomenat Costat Fosc? Aquells als que els Jedi diuen Sith?

En Harrar es va recolzar en els coixins que li acollien.

-Aleshores potser tinguem aliats en la galàxia.

-Si queda algun Sith, potser.

Uns passos decidits van tallar la resposta d'en Harrar. Procedien d'una femella jove, molt bella, les vestimentes llargues i brillants accentuaven la seva ja de per si esvelta figura. Un turbant ocultava gairebé tot el seu pèl negre atzabeja, i uns insectes iridescents brillaven en les vores de la seva túnica.

Llargues passes la van portar, desafiant, fins a la base de la plataforma de comandament, on va creuar els braços sota els pits i va inclinar cap i espatlles amb profund respecte.

-Benvinguda, Elan –va dir Harrar amablement.

Elan va alçar el cap, menys protuberant que la del Sacerdot i menys asimètrica que la de l'estrateg. Al final dels seus pòmuls, la seva cara acabava en una barbeta punxeguda. Els seus ulls, d'un gèlid blau, nedaven en un mar de lavanda i remolins castanyers, i el seu nas era ample i gairebé sense pont.

-Què desitja, eminència?

-De moment queda't amb nosaltres -Harrar va donar uns copets al coixí que tenia al seu costat, com a invitació i amb un lleuger toc de condescendència-. Arribes a temps de presenciar el sacrifici.

Elan va mirar per sobre de les espatlles.

L'acompanyava una diminuta criatura d’estrafolària aparença i gestos peculiars. De colors clapejats a causa d'un tocat de plomes, el tors sense pèl tenia dues extremitats primes rematades en delicades mans de quatre dits. Unes orelles punxegudes i dues antenes retorçades sorgien d'un cap allargat i una mica desproporcionat, la nuca acabava en un floc ben arreglat. En el rostre, lleugerament còncau, destacaven unes conques d’ulls ben pronunciats, una boca ampla i un fi bigotet. Un parell d’anques i uns peus amples propulsaven la criatura en àgils salts.

En Harrar es va adonar de les reticències de l'Elan.

-El teu familiar també és benvingut entre nosaltres.

Elan va mirar l'estrany que estava al costat d'ella i li va agafar la mà dreta.

-Vine, Vergere.

Va pujar les escales i es va asseure, deixant lloc a Vergere, que es va instal·lar com si estigués incubant un ou. Llavors ella va mirar al Sacerdot.

-Per què m'ha convocat, eminència?

En Harrar va fingir estar decebut i va fer un gest a l'assistent més proper.

-Deixa’ns observar el sacrifici.

L'assistent va realitzar una inclinació i va donar una ordre a un parell de víllip de recepció intel·ligentment ocults, que instantàniament van emetre un camp òptic. Una vista general de l'espai local va aparèixer en l'aire i va omplir tota la porció davantera del compartiment, eclipsant panells i altres dispositius. Era com si aquesta porció de la nau poligonal s'hagués tornat translúcida i l'univers hagués entrat a la sala.

L'estrella primària d’Obroa-Skai era un calder ardent al centre del camp projectat pels víllip. Un malmès transport Gallofree capturat durant la batalla s'acostava cap a ella, i els seus escuts de defensa començaven a envermellir per la calor. Dins de la nau en forma de beina, uns dos mil captius i androides, netejats mitjançant ultrasons, purificats per l’encens i apilats com troncs per a la foguera, vivien el poc que els hi quedava de vida.

Harrar, els seus convidats i els assistents van romandre en silenci mentre l'enrogiment provocat per l'estrella feia que el morro del transport comencés a expandir-se cap a la popa, tenyint de carmí els aliatges i les superestructures que ja es deformaven per la calor. Les antenes parabòliques, els sensors i els generadors d'escuts es fonien com la cera. La carcassa exterior es va arronsar i va començar a separar-se de l'estructura. El casc es va omplir de butllofes, es va blegar i finalment va cedir. La nau es va convertir en una torxa, una flama resplendent, i després va desaparèixer.

En Harrar alçà les mans a l'alçada de les espatlles, amb els palmells cap a fora.

-En Honor del Creador, Yun-Yuuzhan, lliurem aquestes vides que no mereixien viure, en humil gratitud pels actes que va realitzar per nosaltres. Que trobem suport per al repte que se'ns planteja, de portar la llum a aquest regne en tenebres, i alliberar-lo de la seva ignorància i maldat. Ens obrim a tu... Que trobis sustent a les nostres ofrenes –va murmurar la resta dels presents.

-Alcem els nostres cors...

-Que prosperis.

-Ens lliurem lliurement...

-A través teu vencerem.

El víllip de transmissió que havia estat seguint a la nau es va incinerar, atrapat en el deixant del foc nuclear. Mentre el camp visual es desestabilitzava i desapareixia, els assistents d'en Harrar van tornar gradualment a les seves activitats.

-M’ocuparé que les imatges siguin analitzades a la recerca de senyals -va prometre l'estrateg.

En Harrar va assentir.

-Procura també que els resultats arribin al comandant Tla. Potser no li concedeixi molta importància a aquestes coses, però quan els presagis s'ignoren, i es fracassa, ens trobem davant els actes d'un convers.

L'estrateg es va inclinar.

-Així es farà.

De sobte, el coixí d’en Harrar es va alçar per sobre de la plataforma de comandament i va flotar sobre les escales.

-Ara parlarem del tema que ens ocupa -va anunciar.

La mirada de l'Elan va revelar el seu àvid interès, i la femella va estrènyer la mà de la Vergere.

-Fins ara la nostra campanya ha estat beneïda amb victòries senzilles -va dir el Sacerdot-. Els planetes s'esfondren i els seus habitants cauen als nostres peus. Però, tot i que no dubto que algun dia governarem en aquesta espècie, temo que trobem moltes dificultats per alterar la seva forma de pensar. Necessitarem per a això alguna cosa més que un armament superior.

Va mirar l’Elan.

-El nostre major impediment és un grup que s'anomena Jedi. Els Jedi pensen que són una mena de força policial moral. Pocs en nombre, però molt influents.

Elan va mirar un moment a Vergere i li va estrènyer una mica més la mà.

-A quina classe de déus adoren aquests Jedi? -Va preguntar ella.

-Sembla que, a cap. En lloc d'això extreuen la seva fortalesa espiritual d'un dipòsit inesgotable d'energia conegut com la Força.

-I compteu amb alguna estratègia per invertir o anul·lar aquesta Força?

-No, de moment. Però potser puguem fer alguna cosa respecte als Jedi. –En Harrar va assenyalar l'estrany que esperava al peu de les escales.

-Elan, aquest és un dels nostres agents de camp, l’Executor Nom Anor. No només va ser vital a l'hora de garantir la nostra presència en la Vora Exterior, sinó que ha aconseguit reclutar agents entre les poblacions natives i dur a terme molts actes de sabotatge i subversió. Està restant temps a les seves activitats habituals per supervisar un projecte planificat entre els dos.

L’Elan va mirar amb admiració a Nom Anor, mentre aquest pujava les escales fins a quedar davant seu. De complexió atlètica i altura mitjana, no tenia una aparença espectacular, ni tan sols amb les marques facials i els ossos trencats de la cara, testimonis de molt més que els sacrificis habituals. En algun moment havia perdut o havia ofert voluntàriament un ull. Tot i que la conca era només un buit negre, Elan es va adonar que l'os havia estat reconfigurat per albergar un plaeryin bol: la criatura escopidora de verí que s'assemblava a un globus ocular.

-Vestit amb un emmascarador ooglith, podria passar perfectament per un humà -xiuxiuejà ella a Vergere.

-És molt ambiciós, senyora –va murmurar Vergere a manera de resposta-. Vagi amb cura.

En Nom Anor saludà a Harrar amb una inclinació, encara que no va ser tan respectuosa com hauria.

-Abans de començar la invasió, i per testificar allò al que ens enfrontàvem –va dir Nom Anor,- vaig sembrar diversos planetes amb una varietat d'espores que contenien soques de malalties de la meva pròpia creació. Un tipus d'espores, de la varietat coomb, va créixer sense problemes i va causar la malaltia i la mort d'unes cent persones, a excepció d'una: una femella Jedi. No ha desenvolupat la malaltia i tampoc ha contagiat a altres Jedi.

En Nom Anor contemplà a l’Elan.

-Sabem que la humana segueix greument malalta, però ha aconseguit sobreviure, suposo que gràcies a la Força. No obstant això, la seva resistència pot arribar a ser una benedicció fins a cert punt, perquè estic segur que podem utilitzar-la per acostar-nos als Jedi.

-Et refereixes a infiltrar-nos? -Va dir l’Elan.

-Assassinar-los –Va respondre Harrar des del seu coixí -. O almenys, a tots els que sigui possible.

En Nom Anor va assentir.

-Semblant esdeveniment seria molt desmoralitzador per a un nombre incomptable d'éssers. Si els Jedi també poden caure, quina esperança els hi quedaria a la resta? La confiança en els Jedi i en la Força sofriria un cop irremeiable. Els planetes començarien a rendir-se sense lluitar. Es podria informar al súmmum senyor Shimrra que la nostra missió ha estat executada abans de temps, i que esperem la seva arribada.

Elan mirà a Harrar i Nom Anor, i va tornar per tornar a mirar a Harrar.

-I quin és el meu paper en tot això?

El Sacerdot surà cap endavant, fins que va estar surant davant seu.

-Un paper per al qual està perfectament preparada una Sacerdotessa de l’engany.

 Següent