13
La Tenel Ka va
córrer a través de la fresca penombra de la jungla, intentant traçar un pla
mentre ho feia. Mantenia els braços doblegats davant d'ella per protegir-se els
ulls i apartar obstacles del seu camí. Les branques assotaven el seu rostre i
tiraven dels seus cabells, i esgarrapaven implacablement els seus braços i les
seves cames nues.
L'alè brollava dels
seus llavis en panteixos entretallats, no tant per l'esforç de córrer, al que
estava àmpliament acostumada, sinó pel terror del que acabava d'experimentar.
Esperava haver pres la decisió correcta. El pols li retrunyia a les orelles,
competint amb la simfonia de sorolls estranys amb què les criatures de la
jungla donaven la benvinguda al vespre. La Tenel Ka va buscar desesperadament
en el seu cervell, però no va aconseguir recordar cap tècnica de relaxació
Jedi.
Quan l’estrident
grall d'uns éssers alats van sonar directament darrere d'ella, la Tenel Ka va
llançar una mirada plena d'alarma cap enrere. Abans que pogués tornar de nou,
va xocar amb el tronc d'un arbre Massassi. Va retrocedir uns quants passos,
atordida, i va acabar deixant-se caure a terra i es va emportar una mà al
costat de la cara que havia colpejat el tronc per examinar la seva ferida.
«No hi ha sang -va
pensar, com des de molt lluny -. Bé.» Va notar que la carn estava molt sensible
sota les puntes dels seus dits, i una inflor que anava des de la seva galta
fins a la seva templa. Caldria morats, naturalment, i potser un mal de cap de
primera classe. Pensar-ho -va fer que la Tenel Ka s’encongís sobre si mateixa.
«De primera classe...» Ningú podia veure-la, però tot i així la humiliació li
va enrojolar les galtes.
La Tenel Ka es va
posar dreta i va examinar la seva situació. La calma que acabava de retrobar li
va permetre admetre que estava totalment extraviada. En Jacen i la Jaina, i en
aquestes altures potser fins i tot en Lowbacca, comptaven que tornaria portant
ajuda. La Tenel Ka sempre s'havia enorgullit de ser forta, lleial i digna de
confiança, i de no deixar-se afectar per les emocions. Durant la fase inicial
de la seva escapada havia aconseguit mantenir-se bastant tranquil·la, però
després havia sucumbit al pànic. La Tenel Ka va expulsar de la seva ment tots
els pensaments referents a la seva estúpida i interminable fugida.
«Bé, ara torno a ser
propietària de mi mateixa», va pensar mentre unia els seus pàl·lids llavis fins
a formar una ferma línia. Va decidir seguir avançant fins a trobar un lloc més
segur on passar la nit. Quan es fes de dia, intentaria orientar-se i tornar a
l'Acadèmia Jedi.
Va seguir avançant i
examinant els voltants a la cada vegada més feble claror del dia, i el nivell
del sòl va començar a pujar i el terreny es va anar tornant més rocós. Els
arbres ja no eren tan abundants. Davant d'ella hi havia un gran promontori de
rugosa pedra negra, lava refredada feia molt de temps puntuada per líquens.
La Tenel Ka va tirar
el cap cap enrere i va mirar cap amunt, però no va poder veure quina altura
tenia el promontori. La creixent foscor de la jungla ho engolia tot. Va iniciar
una cautelosa exploració avançant pel costat del promontori i va trobar una
interrupció en el cingle de roca, un retall de foscor més profunda: era una
petita caverna. Potser podria passar la nit en aquell lloc acollit i fàcil de
defensar. L'obertura no era més ampla que un dels seus braços i només li
arribava fins a l'espatlla, el que la va obligar a encorbar-se per seguir
explorant. Només necessitava trobar un lloc còmode i segur on descansar.
La Tenel Ka es va
asseure sobre la freda sorra que formava el sòl de la caverna i es va estremir.
Li feien mal tots els músculs, però de moment no podia fer res sobre el seu
dolor. La Tenel Ka ho podia suportar tan bé com qualsevol guerrera. Però no hi
havia menjat res des del migdia. Va furgar en la petita bossa que penjava de la
cintura i va descobrir que encara quedava una galeta de carboproteïnes. Pel que
fa al fred, podia encendre un foc amb l'aparell de llampades de la mida d'un
dit que portava dins d'una altra bossa penjada del seu cinturó.
Es va posar de
quatre grapes i va recórrer el sòl al voltant de la boca de la caverna, buscant
branquetes, fulles i qualsevol cosa que pogués cremar. A Dathomir havia
acumulat una gran experiència en les acampades més dures i a resistir la vida a
l'aire lliure.
Pensar en la
reconfortant calor d'una foguera i un suau llit de fulles li va aixecar una
mica l'ànim. Els esdeveniments d’autèntic malson del vespre van començar a ser
vistos sota una nova perspectiva. La Tenel Ka es va assegurar a si mateixa que
allò era una aventura, una prova de la seva voluntat i la seva determinació.
Va recollir material
combustible i unes quantes branques més gruixudes, i va començar a preparar la
seva foguera contra les ombres vellutades de la nit que s'aproximava. Va furgar
en les borses del seu cinturó buscant el seu aparell de llampades, i va deixar
anar un gemec quan es va recordar que la Jaina l'hi havia demanat prestat
aquella tarda. La Tenel Ka es va fregar els braços nus i gelats, i va bufar
sobre les seves mans per escalfar-se.
Va pensar amb
anhelant nostàlgia en l'alegre calor d'un foc que crugia i guspirejava, i de
beure cervesa calenta hapaniana assaonada amb espècies al costat dels seus pares.
Una dels seus rars somriures va creuar pels llavis de la Tenel Ka quan va
pensar en Teneniel Djo i el príncep Isolder. Si estigués a casa, en tindria
prou amb alçar una mà per fer acudir a un servent de la Casa Reial de Hapes,
que vindria corrent per fer el que li demanés.
La Tenel Ka va
torçar el gest. Mai havia conegut la pobresa o les privacions, excepte per
elecció voluntària. «Bé, princesa, tu vas escollir tot això -es va recordar a
si mateixa amb salvatge apassionament -. Volies aprendre a fer les coses pels
teus propis mitjans.»
El seu pare, Isolder
de Hapes, sempre havia dit que els dos anys que va passar disfressat de
contrabandista i pirata havien fet més a l'hora de preparar-lo per al lideratge
que qualsevol ensinistrament que puguin proporcionar els tutors reals de Hapes.
I la seva mare, criada i educada al planeta primitiu de Dathomir, estava
orgullosa que la seva única filla passés diversos mesos de cada any aprenent
els costums del Clan de la Muntanya del Càntic i portant el vestit d'una guerrera,
una pràctica de la qual la Tenel Ka havia gaudit encara més per tot el que
disgustava a la seva ambiciosa i astuta àvia hapaniana.
La Teneniel Djo
s'havia sentit encara més complaguda quan la seva filla va decidir anar a
l'Acadèmia Jedi i rebre la instrucció per esdevenir una Jedi. S'havia inscrit
senzillament com la Tenel Ka de Dathomir, no volent que els altres estudiants
la tractessin d'una manera diferent a causa de la seva ascendència real.
A l'Acadèmia Jedi
només el Mestre Skywalker, que era vell amic de la seva mare i l'home a qui més
admirava la Teneniel Djo, coneixia el passat i la veritable procedència de la
Tenel Ka. Ni tan sols li ho havia explicat al Jacen i la Jaina, els amics més
íntims que tenia a Yavin IV.
En Jacen i la Jaina.
Els bessons confiaven en ella, i necessitaven la seva ajuda. La Tenel Ka es va
estremir a la caverna. Havia de romandre refugiada allí durant la nit, i tornar
a l'Acadèmia Jedi al matí per portar reforços.
La Tenel Ka va
sentir uns febles cruixits, espetecs i xiulets en la foscor darrere d'ella. Va
tornar la mirada cap a les ombres ondulants, i va parpellejar intentant veure
millor. S'havien mogut realment les ombres? Potser havia comès una estupidesa
passant la nit en una caverna no explorada, però el fred i la fatiga s'havien
imposat a la seva cautela natural. Va alçar la vista i va creure poder albirar
unes siluetes fosques vagament lluents que s'aferraven al sostre, i que es
movien com ones sobre un mar negre invertit.
«No siguis nena», es
va renyar a si mateixa. Sempre havia intentat demostrar als seus amics com
d’autosuficient i digna de confiança que era. En aquells moments tenia fred,
estava plena de morats i se sentia fatal. Què diria en Jacen si pogués
veure-la? Probablement comptaria algun acudit idiota.
Va estrènyer les
dents fins a fer-les cruixir. Hauria d’encendre un foc sense l'aparell de
llampades, utilitzant habilitats que li havien ensenyat a Dathomir.
Els seus forts
braços van necessitar un temps espantosament llarg per produir la fricció
suficient fent girar una branqueta llisa contra una branca plana. La Tenel Ka
va acabar aconseguint fer sorgir una brasa lluent i un circell de fum. Es va
afanyar a agafar una fulla seca i la va posar en contacte amb la brasa, i
després va bufar. Una diminuta flama daurada va llepar la fulla i va anar
pujant per ella. La Tenel Ka va afegir una altra fulla i una altra més amb una
creixent excitació, i després va afegir unes quantes branquetes.
Una ràfega de vent
va amenaçar amb extingir la flama que lluitava per prendre, de manera que va
envoltar el seu foc amb un diminut cèrcol de terra per protegir-lo. Va afegir
més combustible, i les flames que cruixien i espetegaven no van trigar a ser
prou grans per escalfar i projectar un reconfortant cercle de llum.
La Tenel Ka aviat va
comprendre que els cruixits, friccions i esgarrapades que havia sentit abans
s'havien tornat més forts..., molt més forts.
I llavors una forma
reptilesca que clacava i cridava es va precipitar sobtadament des del sostre
amb les seves ales coriàcies desplegades. Dos caps serpentins bessons van
llançar dues ferotges mossegades i una cua d'escorpí es va agitar d'un costat a
l'altre mentre urpes tan esmolades com navalles d'afaitar s'estenien cap a
ella. La Tenel Ka va alçar un braç per protegir-se la cara mentre la criatura
es llançava directament sobre ella. Les urpes van esquinçar el seu braç en el
mateix instant en què la Tenel Ka retrocedia d'un salt cap a la paret de la
caverna. Uns ullals molt esmolats li van obrir un tall a la cama nua i la Tenel
Ka va llançar una puntada en la que va posar tota la seva força, colpejant un
dels dos caps de la criatura amb la seva bota escamosa. A la intermitent llum
de la diminuta foguera, la Tenel Ka, horroritzada, va veure com tot un eixam
d'aquelles horribles criatures, l’envergadura de la punta d'una ala a una altra
era superior a l'altura del Tenel Ka, es deixaven caure des dels racons plens
d'ombres de la caverna i es llançaven sobre ella.
Es va debatre
intentant trobar un punt de suport a terra sorrenc de la caverna i enganxant
els peus a la paret de pedra. La Tenel Ka es va impulsar cap a la boca de la
caverna, movent-se sobre les mans i els genolls.
Va llançar les
brases del seu foc d'una puntada contra les bèsties aletejants mentre passava
pel seu costat, i amb prou feines es va assabentar dels trossets de branca i
fulles que li van socarrimar les cames. Una criatura reptilesca va llançar un
xiscle de dolor.
La Tenel Ka va
somriure amb ombrívola satisfacció i es va llançar per l'obertura de la
caverna, tornant a la negror absoluta de la nit de la jungla.
Els monstres la van
seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada