La Nova Rebel•lió (XLV)

Anterior

Quaranta-cinc

*

En Han tenia els palmells de les mans mullades. Mai no s'havia sentit tan incòmode pilotant el Falcó. Havia d'anar amb molt de compte, perquè la majoria dels seus agonitzants i ferits no portaven arnesos de seguretat. Qualsevol maniobra que se sortís de l'habitual agreujaria encara més les seves ja considerables patiments.

Chewie semblava sentir-se tan preocupat i a disgust com ell, i tota la cabina de control feia olor de wookiee nerviós. La porta estava oberta, i a través d'ella en Han podia sentir els gemecs dels ferits. Malgrat les protestes, s'havien emportat a un androide metge del Passadís i a un metge humà. Això volia dir que únicament disposaven de dos experts per atendre gairebé cent passatgers. El Falcó només podia transportar còmodament a vuit passatgers, però en Han havia reconvertit ràpidament les zones de càrrega, els mòduls d'emergència i els compartiments secrets per acomodar els ferits. Van trigar una eternitat a pujar-los a bord del Falcó, i quan va observar l'escena de destrucció des de l'escotilla de la nau en Han de seguida va veure que el carregament de ferits que s’emportaven amb prou feines semblava haver fet efecte en l’espantós total de baixes.

Caldrien dies, i potser fins i tot, setmanes, per extreure a totes les víctimes d'entre la runa de Salt 1, i això sense explicar el que passaria en els altres asteroides.

Chewbacca va grunyir.

-Ja les veig -va dir Han, i va esquivar un grup de roques tan grans com lliscadors de superfície.

Des que va sortir del Passadís, en Han havia estat obrint-se pas per entre les restes que envoltaven el cinturó d'asteroides. Normalment col·locava el Falcó de costat o tornat del revés per sortir d'aquella zona, però aquest cop havia de volar com si pilotés un navili glottalfib que estigués mig ple d'aigua. Cada vegada que algú cridava al compartiment de darrere, en Han saltava com si acabés de rebre un tret de desintegrador.

Ja gairebé havien sortit del passadís, i quant estiguessin fora d'ell en Han hauria de fer dues coses: hauria de trobar un planeta que estigués disposat a acceptar tots aquells ferits, i hauria d’esbrinar com estava la Leia.

Chewbacca es va inclinar sobre el cap d'en Han i va fer alguns ajustos en els controls de navegació suspesos del sostre. El Falcó es va inclinar cap a un costat en un viratge perillosament pronunciat i els ecos dels grinyols i cruixits metàl·lics van ressonar pels compartiments posteriors..., seguits per crits de dolor.

-Ho sento, ho sento -va remugar en Han.

Estava començant a entendre per què havia decidit convertir-se en un contrabandista. Dedicar-se al contraban resultava molt més fàcil de dur a terme rescats mèdics d'emergència.

El Falcó per fi va aconseguir sortir del cinturó d'asteroides.

-Envia un senyal d'emergència, Chewie -va dir en Han.

Després va obrir els canals de comunicacions per esbrinar quins missatges tenia acumulats. Algú havia hagut d’informar-li de com li estaven anant les coses a la Leia.

Acabava de fer aparèixer els missatges a la pantalla quan Chewie va deixar anar un grunyit ofegat. El wookiee s'havia posat en contacte amb Wrea, un dels planetes més propers al cinturó d'asteroides. Wrea havia respost al seu senyal d'emergència.

En Han va identificar al Falcó abans de començar a parlar.

-Sóc en Han Solo, espòs de la Leia Organa Solo, presidenta de la Nova República. Tinc la nau plena de ferits, i alguns d'ells s'estan morint. Disposen dels recursos mèdics necessaris per atendre'ls?

-Els nostres sistemes ja han captat la seva presència, president Solo. La seva nau ha sortit del Passadís dels Contrabandistes.

Han no va intentar treure'ls del seu error, i no els va aclarir que no ocupava cap càrrec públic.

-Així és -va dir-. Hi havia anat en una missió d'investigació quan el Passadís va ser atacat.

- Està sent perseguit pels atacants?

Els wreans sempre reaccionaven amb gran suspicàcia davant de qualsevol senyal de violència.

-Va ser un atac a llarga distància -va dir en Han-. Els seus androides van esclatar.

- Que els seus androides van esclatar? Tots els androides?

-No, només els que havien robat més recentment -va dir Han, decidint que la veritat podia ser la seva millor arma-. Hi ha certes sospites que aquests androides havien de ser enviats a Coruscant.

- Pot respondre de l'honradesa dels seus passatgers? -Va preguntar el wreà.

Chewbacca va mirar Han, i en Han es va empassar les paraules plenes de fúria que estaven a punt de sorgir dels seus llavis. Enfadar-se no serviria de res.

-Sí -va dir.

I en aquell moment podia fer-ho, per descomptat. Cap dels contrabandistes que viatjaven a bord de la seva nau es trobava en condicions de robar res.

-Acceptem els seus ferits basant-nos en la seva paraula, president Solo.

Posarem en estat d'alerta a les nostres instal·lacions mèdiques. Prepareu-vos per a rebre les coordenades.

Chewbacca va introduir les coordenades a l'ordinador de navegació i va dirigir la proa del Falcó cap a Wrea mitjançant una cautelosa maniobra. En Han es va aixecar de la seva butaca, va anar cap a la porta i es va recolzar en el marc amb les dues mans.

L'escena de devastació que s'estenia davant seu era tan greu com la que havia vist al Passadís. Potser fos fins i tot pitjor, perquè el fet d’estar dins de la nau en Han podia veure fins on arribaven els danys soferts pels individus. Cossos cremats, membres perduts, rostres sense faccions... Les imatges de l'esperança perduda i les vides alterades per sempre l'envoltaven per tot arreu.

-Acabo de parlar amb Wrea i m'han dit que ens ajudaran en el que puguin.

Els crits dels ferits van fer que les seves paraules semblessin espantosament buides i desproveïdes de significat. En Han no podia saber quants l’havien sentit i quants dels que l’havien sentit eren capaços d’entendre el que acabava de dir. Va girar i va tornar a entrar a la cabina de control, sentint-se més abatut i impotent que mai.

Es va deixar caure sobre la butaca de pilotatge, va dirigir un lent vaivé del cap a Chewie i va donar un cop d'ull als missatges de la llista d’espera. Hi havia diversos de la Leia, però cap d'ells era recent. El missatge més recent que havia rebut procedia d'Anoth, i havia estat enviat uns moments abans que sortissin del Passadís.

Han va fer que el sistema l’hi mostrés en la modalitat hologràfica.

El missatge havia estat enviat per l’Ànakin. L'habitació estava sumida en la penombra darrere d'ell, i el petit es trobava inclinat sobre la consola. Estava clar que la resta de la casa dormia, i que l’Ànakin estava enviant aquell missatge sense permís.

- Papà? -Va xiuxiuejar-. Ha passat alguna cosa terrible, i no puc parlar ni amb la mare ni amb l'oncle Luke.

Que el seu fill hagués pensat a recórrer al seu oncle abans que a ell va fer que en Han sentís una fugaç punxada de dolor. Però els nens sempre reaccionaven d'aquella manera en tots els assumptes relacionats amb la Força. Sabien que en Han no podia ser-los de cap ajuda en aquesta àrea.

-La Wínter diu que si hagués passat alguna cosa dolenta ja ho sabríem, però... No paro de somiar amb un home mort, pare. Estic segur que tornaran a passar coses molt dolentes. Sé que passaran coses terribles, pare...

L’Ànakin va llançar una ràpida mirada per sobre de la seva petita espatlla com si acabés de sentir un soroll, i després es va pegar encara més a la consola.

-Truca’m quan rebis aquest missatge, pare. Fes-ho, si us plau.

La imatge de l’Ànakin es va esfumar amb un últim parpelleig lluminós. Chewbacca va deixar escapar un suau grunyit. En Han va mirar al seu vell amic, i va veure que en Chewie l’estava observant amb els ulls entretancats per la preocupació.

-Tens raó -va dir-. Quina classe de pare sóc? Ni tan sols se m'havia ocorregut pensar que podien haver portat androides de Coruscant quan van anar a Anoth.

Chewie va tornar a grunyir.

En Han va assentir. Chewie tenia raó, per descomptat. El missatge havia estat enviat després que la destrucció s'hagués ensenyorit del Passadís. Els nens, que mai havia pensat que poguessin córrer perill fins que Chewbacca havia esmentat aquesta possibilitat, estaven fora de perill. No els havia passat res.

Però... Però l’Ànakin estava segur que havia passat «una cosa horrible». Hauria percebut la devastació del Passadís..., o alguna cosa encara pitjor?

L'explosió a la Sala del Senat havia afectat d'una manera terrible als seus fills. En Luke li havia explicat fins a quin punt es trobaven trastornats, perquè en aquells moments en Han estava massa preocupat per la Leia perquè fos capaç de veure-ho amb els seus propis ulls.

Chewie va deixar escapar un estrident udol.

-Sí, li trucaré -va dir Han-. Però abans vull assabentar-me de què està passant a Coruscant. No puc consolar l’Ànakin fins que no sàpiga si...

En Han es va interrompre abans que tingués temps de pronunciar el nombre de la Leia. No podia permetre’s el luxe de donar res per fet sobre Coruscant. El fet que els androides haguessin de ser enviats al centre del govern de la Nova República no significava que també haguessin esclatat allà.

Però hi havia moltes probabilitats que així hagués estat.

Es va tornar cap a la consola i va sintonitzar el canal oficial de Coruscant emprat per la Leia. La cara de la Mon Mothma va aparèixer gairebé a l'instant a la petita pantalla.

- Han! -Va exclamar-. Estàvem a punt de donar-te per perdut.

En Han es va mirar les mans i va veure que li estaven tremolant. Chewie va deixar escapar un suau ploriqueig.

-Volia parlar amb la Leia, Mon Mothma.

La Mon Mothma va assentir.

-Llavors sembla que no has rebut els seus missatges, oi? la Leia no és aquí.

- Que no hi és? -Han va sentir que se li assecava la boca-. Es troba bé?

-Que jo sàpiga, si - va dir la Mon Mothma -. Acabem d'assabentar-nos que ella i en Wedge han partit cap a Almània amb una flota.

- Almània? -Aquells misteriosos missatges havien vingut d'allà, i l'home de qui li havia parlat la Blava vivia a Almània. En Kueller semblava estar a tot arreu-. Per què?

-El governant d’Almània ha amenaçat la Nova República en general i la Leia en particular. Té presoner al Luke.

- En Luke? -La veu de la Blava va ressonar a les orelles d'en Han, en Kueller volia matar al Luke i a la Leia-. I la Leia ha anat a rescatar-lo?

-Fins i tot vaig aconseguir que en Wedge l'acompanyés, tot el que la Leia fes o deixés de fer era assumpte seu -va dir la Mon Mothma amb la seva calma habitual-. La Leia havia..., ha presentat la seva dimissió.

- La Leia ha presentat la seva dimissió?

Cada notícia suposava un cop més terrible que l'anterior. Quant de temps havia estat fora? La Leia vivia per la Nova República, i mai se li passaria pel cap la idea de dimitir.

Mon Mothma va assentir.

-Creu que en Kueller, el governant d’Almània, pot utilitzar la Força. La Leia està convençuda que totes aquestes amenaces contra la Nova República no són més que un pretext, i que en realitat en Kueller només vol acabar amb ella i amb la seva família. Potser té raó. Vols que et transmeti el missatge enviat per en Kueller?

-Sí -va dir en Han.

Mon Mothma es disposava a tallar la connexió quan Chewie va tornar a gemegar.

-Oh, naturalment -va dir en Han. El fet que no pogués recordar els seus temors inicials indicava fins a quin punt arribava la seva preocupació-. Va tot bé a Coruscant, Mon Mothma?

-La partida de la Leia ha creat una gran commoció entre els imperials del Consell. Volen que siguis jutjat per traïció, Han, perquè hi ha algunes proves que et relacionen amb l'explosió que va destruir la sala del Senat, i els processadors de les escombraries acaben de declarar-se en vaga a causa de no sé quina confusió en les seves tres últimes nòmines. -Mon Mothma va somriure -. En resum, que jo diria que tot va com de costum.

En Han ni tan sols volia pensar en aquestes acusacions de traïció. Probament tinguessin alguna cosa a veure amb els missatges dels que li havia parlat en Lando.

- Hi ha alguna novetat relacionada amb els androides?

La Mon Mothma arrufar les celles.

-Doncs ara que parles d'això, el cas és que en Luke ens va enviar un missatge bastant estrany. Va haver d'enviar-lo abans que fos capturat o potser immediatament després, atès que estava en codi. Ens advertia que havíem de desactivar tots els androides dels nous models. Confiava en la font de l'advertiment, i així ho vaig fer. Això ha generat tot un nou nivell de queixes. Hauries de sentir...

-Vau desactivar els androides.

En Han va tancar els ulls i va deixar que l'onada d'alleujament s'anés estenent per tot el seu ésser. Si en Luke no els hagués advertit, tot Coruscant es trobaria en el mateix estat de devastació en què es trobava el Passadís.

-Sí -va dir la Mon Mothma-. Es tracta d'alguna cosa important? T'ho demano perquè estava pensant a reactivar-los. He d’enfrontar-me a tantes crisis que ja no disposo de temps per fer front a aquest altre problema.

-No ho facis -va dir en Han.

Chewie havia començat a grunyir al mateix temps, dient exactament el mateix en wookieès.

-El Falcó està ple de contrabandistes greument ferits -es va afanyar a explicar en Han-. Els androides que havien robat de Coruscant van esclatar. De fet, Chewie t'enviarà les firmes d'identificació de diverses naus de contrabandistes. Necessitaran ajuda per localitzar els centres mèdics.

Els trets de la Mon Mothma, que normalment sempre estaven tranquils i impassibles, s'havien posat sobtadament tan pàl·lids com els d'un cadàver.

- Els androides del Passadís van esclatar? Però llavors... Penses que això és el que va passar a la Sala del Senat?

-Crec que sí -va dir en Han.

La Mon Mothma va respirar a fons, fent un obvi esforç per recuperar les formes.

-Bé, en aquest cas suposo que no els reactivarem fins que haguem esbrinat quina és la font del problema. Gràcies, Han.

-M'encantaria poder respondre't dient que ha estat un plaer, però aquests centenars de col·legues morts i malferits han aconseguit robar-me tota la meva possible alegria al moment.

La Mon Mothma va assentir. L’entenia, i potser millor del que la majoria de persones haguessin pogut entendre’l.

-La Leia opina que l'amenaça que suposa Almània és de naturalesa personal, Han-va dir.

-Ja m'ho imaginava. Gràcies, Mon Mothma.

-T'envio la transmissió d’en Kueller -va dir la Mon Mothma, i va tallar la connexió.

En Han es va tornar cap al Chewie. La boca d’en Chewbacca s'havia convertit en una prima línia plena de tensió, i els seus llavis estaven tan premuts com podien arribar a estar-ho els llavis d'un wookiee. S'estaven aproximant a Wrea. El planeta ja havia aparegut a l'altre costat del panell de transpariacer de la seva cabina de control, i era clarament visible sota la forma d'una gran bola blanc blavosa que tindria la mida del puny d’en Han.

Chewie li va dir que s'encarregaria de pilotar el Falcó durant el descens. En Han li ho va agrair, i es va alegrar de veure que encara podien arribar a entendre’s sense necessitat de paraules.

Després es va posar en contacte amb Anoth, esperant poder parlar amb l’Ànakin. Però va ser la Wínter qui va aparèixer davant seu.

En Han no volia que el seu altament creatiu fill petit tingués problemes amb la seva institutriu, pel que va somriure amb tot l'entusiasme que va ser capaç.

-Tens molt bon aspecte, Wínter -va dir.

-No cal que intenti utilitzar el seu innegable atractiu personal amb mi, general Solo-va dir la Wínter-. Ja he informat a l’Ànakin que cap comunicació no autoritzada tornarà a sortir d’Anoth.

En Han va reprimir un calfred. La disciplina de la Wínter, encara que ferma, mai havia de recórrer a la duresa o l'excés. Així i tot, fins i tot ell feia un salt cada vegada que la Wínter emetia algun dels seus ultimàtums.

-Però, i que això quedi estrictament entre nosaltres, la veritat és que els nens ho han passat realment molt malament -va seguir dient la Wínter -. Els vaig donar permís perquè establissin contacte amb la seva mare, però ha partit en alguna mena de missió secreta. Tampoc sembla haver manera de contactar amb el seu oncle Luke.

- Vols dir que es tracta d'alguna cosa relacionada amb la Força?

La Wínter va assentir.

-Tots han tingut la mateixa experiència, igual que els va passar abans de l'explosió a la Sala del Senat. I l’Ànakin afirma haver vist una vegada i una altra a un mort.

-Deixa’m parlar amb ell -va dir en Han.

-Com vulgui, general Solo.

La veu de la Wínter no contenia la desaprovació que semblaven suggerir les seves paraules. Era una dona molt sàvia, i probablement sabés complir millor les funcions de progenitora pel que feia als seus fills que en Han o la Leia. Després de tot, la Wínter sempre estava amb ells. En Han no tenia cap motiu de queixa respecte a l'acord..., deixant a part el que cada dia experimentés unes quantes punxades de culpabilitat per no passar tot el temps que hauria d’estar amb els seus fills.

El petit rostre de l’Ànakin va aparèixer a la pantalla. La seva semblança amb en Luke sempre sorprenia al Han, com també li sorprenien aquells ulls blaus que contenien més intel·ligència de la qual mai hagués vist en els de cap altre humà o extraterrestre.

-La Wínter ja m'ha dit que no hi hauria hagut d'enviar aquest missatge.

En Han va somriure, esperant que el somriure li hagués sortit realment tranquil·litzador.

-No es tracta d'això, Ànakin -li va dir-. Sempre pots parlar amb mi, però abans de fer-ho has de dir-li-ho a la Wínter.

El seu fill va assentir. Semblava molt abatut. Ni tan sols les pitjors reprimendes de la Wínter havien provocat aquest efecte.

- Què passa? -Va preguntar en Han-. Què és el que t'ha espantat tant?

-No puc trobar a la mare -va dir l’Ànakin -. Però en Jacen i la Jaina diuen que està bé, perquè si li hagués passat alguna cosa ja ho sabríem.

-I està bé -va dir en Han-. S'ha hagut d'anar de viatge, entens? No trigarà a tornar.

L’Ànakin es va fregar l'ull esquerre amb el puny. Resultava obvi que no havia estat dormint molt últimament.

-Ja ho sé -va dir després -. Ha anat a veure el mort.

En Han va mirar en Chewie, qui va arronsar les espatlles.

-Apareix en els meus somnis i em diu que ens matarà a tots. No pot matar-nos, oi, pare?

-No -va dir en Han, sentint una ira tan abrasadora que amb prou feines si va poder reprimir -. Ningú pot fer-vos res mentre estigueu a Anoth.

-Però una vegada uns homes dolents van venir aquí -va dir l’Ànakin.

Han no ho havia oblidat. La Wínter i un androide mainadera li havien salvat la vida al petit Ànakin, i en Han es va sorprendre que l’Ànakin encara se’n recordés. Però després de tot, en realitat res del que pogués fer l’Ànakin hagués hagut de sorprendre’l.

-La Wínter et va salvar. Està allà per això, fill.

-Tant de bo fossis aquí.

-A mi també m'agradaria ser allà, fill.

Llavors en Jacen i la Jaina van entrar a l'enquadrament i van exigir que els hi adjudiqués una mica del seu temps. En Han els hi va regalar els pocs minuts de què disposava fins que en Chewie li va fer una advertència. En Han va alçar la mirada, i va veure que Wrea ja omplia tot el panell de transpariacer.

-Crideu a la Wínter i digueu-li que vull parlar amb ella -va dir.

Els nens van protestar però van sortir de l'enquadrament llevat de l’Ànakin, que es va dedicar a observar-lo des d'un costat. En Han mai l'havia vist tan seriós.

- Tens algun androide per aquí, Wínter? -Va preguntar en Han.

-Seguim les instruccions del Mestre Skywalker i els vam desactivar.

-Doncs que segueixin així -va dir en Han-. I res de jugar amb els androides, Ànakin. M'has entès?

L’Ànakin va assentir sense la més mínima protesta. Aquell comportament resultava totalment impropi en ell.

- Papà? -Va murmurar un moment després.

La Wínter es va fer a un costat. Pel que semblava estava tan preocupada per l’Ànakin com en Han.

- Què vols, petit Jedi?

-L'home mort diu que matarà la mare.

En Han va sentir que la ira tornava a agitar-se en el seu interior, però va aconseguir somriure.

-Aquest condemnat mort no té cap dret a presentar-se en els teus somnis per a deixar un munt de mentides. Vaig a reunir-me amb la teva mare ara mateix, i t'asseguro que no li passarà res.

-La primera vegada gairebé la va matar -va dir l’Ànakin amb un fil de veu.

En Han va estar a punt de donar un salt al seient. La Sala del Senat, els androides, els missatges... Tot semblava tenir el seu origen en el Kueller.

-Potser això sigui el que ell creu -va dir-, però la teva mare és una de les persones més valentes i amb més recursos que conec. Li va donar un bon ensurt, d'acord, i ens el va donar a tots nosaltres..., però dir que «gairebé la va matar» és portar les coses una mica massa lluny.

-Però li va fer mal.

-Sí -va dir en Han-. Li va fer mal, per descomptat. Aquest «mort» teu no és un tipus molt agradable. Però no trigarem a treure’l del seu amagatall i farem que deixi d'aparèixer en els teus somnis.

- Ho promets, pare?

-T’ho prometo, Ànakin -va dir en Han-. Cuida't molt, d'acord? I obeeix a la Wínter.

L’Ànakin va assentir.

-T'estimo, pare.

En Han va mirar a Chewie. El wookiee mantenia la mirada fixa en els controls, com si no estigués escoltant la seva conversa.

-Jo també t'estimo, petit -va dir. Era tot el que se sentia capaç de dir davant d’en Chewie -. Aviat ens veurem.

I després va tallar la connexió.

Chewie va deixar escapar un murmuri ofegat i en Han va observar les lectures. Ja gairebé havien arribat..., i just a temps, perquè els sons impregnats de dolor que arribaven des de la part de darrere de la nau s'estaven afeblint cada moment que passava. En Han no volia ni pensar en quants dels seus passatgers haurien mort ja.

En Kueller era tan despietat que volia acabar fins i tot amb els seus fills, o almenys això era el que havia de témer en Han. Estava donant per descomptat que l'home mort que apareixia en els somnis de l’Ànakin era en Kueller, ja que no semblava haver-hi cap altra explicació mínimament plausible.

Fora qui fos, en Kueller podia usar la Força. I ja havia capturat al Luke, la qual cosa significava que posseïa una gran capacitat per a l'ús de la Força.

Igual que en Vader...

En Han va estrènyer els punys. Mai havia estat un rival digne d’en Vader, i sempre havia sortit dolorosament derrotat de cadascun de les seves trobades. Hi havia moments en què les capacitats que posseïen en Luke, la Leia i els nens li semblaven cosa de màgia.

Però en algunes ocasions la màgia podia ser utilitzada contra els seus amos.

-Intenta posar-te en contacte amb Mara jade, Chewie. Lando m'ha dit que estava amb Talon Karrde. Digues-los que necessitem la seva ajuda.

Chewie va emetre un grunyit interrogatiu.

Han li va somriure.

- Que si tinc un pla? Per descomptat que tinc un pla. Per ventura recordes alguna ocasió en què no ho tingués?

***

L’R2 havia patit alguns bonys, però no havia patit cap dany realment seriós. Algunes de les unitats R5 escampades al seu voltant havien quedat seriosament danyades a causa de la caiguda. Fars trencats, connexions fetes miques i panells de control destruïts figuraven entre les avaries més visibles. L’R2 sospitava que hi havia danys molt més seriosos que no podia veure.

Arribant-hi havia emès diversos xiulets d'interrogació, però no va rebre cap resposta. Una estona després la unitat R5 més propera a ell havia deixat escapar un suau gemec. Aquest so va iniciar la conversa. Els xiulets i brunzits que no van trigar a omplir la sala van aconseguir una potència situada molt per sobre del nivell de tolerància humana. Alguns d'aquells androides portaven anys sense parlar entre ells. Resultava obvi veure que la sala existia des de feia molt de temps.

L’R2 va anar deixant anar xiulets i refilets electrònics, va respondre a preguntes i va formular unes quantes. Els androides el van escoltar i després li van respondre amb llargues sèries de brunzits i grinyols. Tota la sala hi havia adquirit l'atmosfera gairebé febril d'una reunió política. Més i més androides s'anaven alçant a poc a poc. Algunes unitats es treien la pols entre si mentre que altres estenien braços, obrien els panells dels seus veïns i extreien els detonadors, llançant-los a terra quan els havien tret. El cruiximent dels detonadors fets miques no va trigar a ressonar de forma clarament audible per sobre del guirigall electrònic.

I després els androides es van anar apartant a poc a poc per deixar passar a l’R2. Mentre avançava lentament a través de les seves files, uns quants models R2 es van dirigir cap a ell. Eren del mateix model i any de fabricació que l’R2. Les unitats estaven tan nervioses que no paraven de bressolar-se sobre les seves rodes. Diverses unitats R2 van començar a imitar els seus moviments.

Els androides més antics es van anar incorporant i van reinicialitzar els seus sistemes a mesura que anaven apareixent més i més detonadors. Un R5 es va unir al balanceig, i va ser imitat per un R1. Uns instants després la majoria dels androides de models més antics s'estaven bressolant i emetien estridents brunzits mentre els detonadors restants eren extrets de les unitats astromecàniques de fabricació més recent.

L’R2 va anar cap a la sortida i va xiular una invitació als altres. Una unitat R5 es va connectar al panell d'ordinador instal·lat al costat de la sortida, i la porta va anar retrocedint lentament al llarg de les seves guies.

El passadís estava molt fosc.

I llavors un altre so es va elevar per sobre dels xiulets i brunzits. Era el so de moltes rodes que giraven a gran velocitat. L’R2 va tornar la seva cúpula en aquella direcció. Totes les unitats R2 de la seva generació havien començat a seguir-lo. Unes quantes unitats R5 s'havien unit a la desfilada, així com alguns R6.

L’R2 va arribar a la porta i va creuar el llindar. Un sorollós cor de xiulades va brollar de la sala i va formar l'equivalent androide a un crit de goig. R2D2 es va unir a ell..., i un instant després es va aturar quan els llums del passadís es van encendre de cop i volta.

Deu androides vermells, les seves siluetes metàl·liques estranyament acolorides relluïen sota la llum artificial, acabaven d'aparèixer davant seu. Tenien canons làser sobresortint dels seus pits, desintegradors en lloc de dits i ulls opacs, la seva capacitat intel·lectual no semblava estar molt per sobre de la d'un elevador de càrrega binari.

Els altres androides van retrocedir lentament, i l’R2 es va enfrontar al Terror Roig en solitari.

Següent