Eclipsi Jedi (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Un fred plugim feia enfosquir les florents copes dels arbres més alts de Yavin IV. Les empinades escales dels antics temples que l'Aliança Rebel va utilitzar tants anys abans, i que ara eren terrenys d'entrenament per als Cavallers Jedi, s'alçaven fins a la boira per desaparèixer en ella. Els chucklucks i chitterwebs, normalment estridents a aquestes hores del matí, s'enfilaven sobre les branques baixes dels arbres Massassi, esperant que el cel es buidés. Els llangardaixos cornuts i els rosegadors stintaril romanien immòbils com estàtues. No es podia veure ni al gegant gasós que era el sol Yavin, encara que ja impregnés a la boira d'un profund color ataronjat.

En Luke Skywalker s'amarava en aquesta quietud enmig d'un camí que ascendia serpentejant fins al Gran Temple. La Força, habitualment lúcida, semblava coberta per la boira i amb prou feines li transmetia poc més que un murmuri.

Des d'alguna part del verdós paisatge fantasmal li va arribar el parrup d'un ventriocell. Luke sabia que aquell melodiós so era produït per l'ocell per marcar el seu territori i allunyar als seus rivals. Va escoltar amb més atenció i va captar el so d'altres criatures que forratgejaven o caçaven a la recerca de menjar. La Força decidia d'aquesta manera que alguns sobrevisquessin i altres morissin. La mort en la Naturalesa, sense un propòsit malèvol, no tenia un Costat Fosc. La serp de vidre buscant una presa no podia comparar-se amb el que havia fet l'Emperador durant el seu cruel regnat, ni amb el que feien ara els yuuzhan vong. Luke s'havia preguntat, gairebé des del principi de la invasió, com seria la vida als ulls i oïdes dels yuuzhan vong.

Va contemplar fixament la boira. Era com si algú hagués aixecat un vel boirós davant els seus ulls. Li van arribar imatges d'insectes que es disfressaven de fulles, branquetes i flors florents, d'animals petits que es mimetitzaven entre la variada porqueria del llit del bosc. Camuflatge, va pensar en Luke.

Engany, sigil, dissimulació...

Els yuuzhan vong estaven arrasant la galàxia com una de les impredictibles tempestes que assotaven Yavin IV. La fe que dipositaven en els seus déus era com la d’en Palpatine en el Costat Fosc de la Força. I, tot i així, malgrat tot el mal que personificaven, no eren Sith, no eren emissaris del Costat Fosc. L'obediència cega proporcionava una justificació fins i tot per als seus actes més horribles. No era la seva fe el que els convertia en serfs del mal, sinó la seva necessitat d'imposar aquesta fe en els altres i destruir perversament a tot el que s'interposés en el seu camí. No reconeixien la llum o la foscor perquè, en cert sentit, era una il·lusió per a ells. Menyspreant els valors intrínsecs de la vida, aquesta només mereixia ser viscuda posant-la al servei dels déus, i la recompensa per aquest servei només podia recollir-se en l'altra vida.

Quan Luke o qualsevol altre Jedi va intentar captar-los mitjançant la Força, van descobrir que els yuuzhan vong només transmetien buit, estaven desproveïts de l'animada lluminositat que envoltava a totes les coses vives. I si la Força no fluïa a través d'ells, seria possible que no existís en la galàxia en la qual havien evolucionat? Podia ser la Força alguna cosa específica d'un lloc concret, com si fos una ocurrència evolutiva única a l'univers? O potser la Força es limitava a estar absent dels yuuzhan vong... i de les seves armes vivents, és clar, que eren poc més que extensions de si mateixos?

Amb tota probabilitat, la Mara havia caigut víctima d'una d'aquestes armes, una malaltia propagada pels yuuzhan vong, i encara que el seu domini de la Força havia mantingut en escac a la malaltia quan altres sucumbien davant seu, Luke no estava completament segur que la Força hagués estat decisiva a la batalla de la Mara. No, quan la seva recent recuperació es devia a un antídot proporcionat indirectament pels yuuzhan vong.

Engany, sigil, dissimulació...

Malgrat tota la curiositat que sentia pels invasors, Luke comprenia que derrotar-los era quelcom imperatiu. Si aquesta derrota no comportava el total extermini dels yuuzhan vong, molt millor, ja que així obtindria resposta a algunes de les seves preguntes. Però, fins llavors, els Jedi estaven obligats a ajudar en la guerra que assolava la galàxia. La forma de complir amb el compromís que tenia tot Jedi envers la pau i la justícia era un problema que encara estava assimilant.

El críptic murmuri de la Força el va tornar a la realitat. Es va donar compte que el seu visitant havia deixat de parlar feia estona, i es va girar per enfrontar-ho.

-Ho sento, Talon, què deies?

En Talon Karrde va somriure dèbilment. Però, en lloc de seguir la conversa on havia quedat, va acariciar les puntes del seu fosc bigoti i va continuar observant el Mestre Jedi amb franc interès.

-Saps, Luke? Sovint m'he preguntat com es veu l'univers a través dels ulls d'un Jedi. Solia dir-me a mi mateix que no éreu molt diferents a un sacerdot de H'kig o a un ithorià que ha sentit la crida, però que en comptes de venerar H'kig o a la naturalesa, adoràveu a la Força. Però les comparacions són odioses. Veieu coses que els altres no veiem, o no sabem veure, i aquestes coses no són només producte d'una mentalitat cultivada pels Jedi per viure en una realitat separada de la nostra. Veieu el cor de la realitat, i aquesta és una habilitat que condiciona els vostres actes.

Els ulls blaus d’en Karrde van guspirejar.

-T'he vist prendre decisions que jo no podia entendre en aquell moment, però que després van resultar ser correctes. I el mateix puc dir de la Mara. I com algú que sempre s'ha enorgullit de manejar informació privilegiada, em preguntava si preníeu aquestes decisions basant-vos en dades a les quals jo no tenia accés, o si la Força us donava la habilitat de manipular la realitat segons les vostres necessitats... segons el dictat de les vostres visions. Sento aquest tipus de veritat en tu, però no estic segur que també pugui aplicar-se a la Mara -Karrde va deixar anar una curta riallada-. Lamento no haver-te conegut quan eres jove i vivies a Tatooine, abans de convertir-te en algú que s'ho pensa tot dues vegades abans d'actuar. No dic que la Mara no ho faci també, però la Força sembla impulsar-te a actuar de manera més intuïtiva.

En Luke es va treure cerimoniosament la caputxa del seu vestit Jedi.

-La Mara i jo som diferents però complementaris... com ho són l’Ànakin i en Jacen. La Força té diferents aspectes, i no tots els Jedi se centren en el mateix aspecte. Els meus mestres em renyaven per mirar sempre cap al futur sense veure’l realment.

-El teu pare podia veure el futur? -Preguntà Talon acuradament.

-El meu pare no era el vident sinó la lent -Luke va romandre en silenci per un moment, després va somriure enigmàticament -. A propòsit, si la Mara hagués sabut que venia a Yavin IV, hauria posposat la seva visita a Coruscant.

-Més anàlisis?

-Al contrari. Es nega a ser escanejada, examinada o avaluada per ningú.

-Aleshores està curada? Va funcionar aquest elixir màgic que li va donar en Solo?

-No era un elixir..., eren llàgrimes. I ningú s'atreveix a pronunciar la paraula "cura", ni tan sols la Mara. Li vaig instar a què no prengués l'antídot fins que poguéssim estar segurs que no era potencialment perillós, però es va negar. Va insistir a córrer aquest risc.

En Talon va assentir amb el cap.

-La Intuïció. Però tu no estàs convençut?

-La Sacerdotessa yuuzhan vong que va demanar asil polític era una arma enviada per assassinar tants Jedi com pogués congregar prop d'ella –explicà en Luke sense deixar de mirar fixament la selva-. L'ésser que viatjava amb ella, Vergere, no era yuuzhan vong, però això no vol dir que no servís als seus interessos.

-L’elixir podria formar part del pla -va dir Talon-. Potser els yuuzhan vong voldrien que aquesta Vergere donés la impressió d'estar de la nostra part perquè no dubtéssim de l'eficàcia de la substància que li va entregar a Han.

En Luke no va dir res.

-Però la Mara ha millorat.

-Està més sana del que ho ha estat en tot l'any passat -va admetre en Luke-. I contenta... Tant com jo.

-Si empitjora, si l'efecte resulta ser només temporal...

-Els elements de les llàgrimes de la Vergere no poden ser reproduïts. Les reaccions químiques són tan confuses com tot el que sabem dels yuuzhan vong. Només podem esperar que l'efecte sigui permanent.

-Saps que faria el que fos per ajudar a la Mara -va apuntar Karrde-. Buscaré la Vergere i, si cal, li arrancaré més llàgrimes.

-Gràcies, Talon –va respondre Luke somrient-. Li ho diré a la Mara de la teva part, encara que sospito que ja ho sap.

Van reprendre el camí cap al Gran Temple. A un costat del sender, una dotzena de joves Jedi entre els quatre i els dotze anys d'edat observava una demostració tècnica de l'ocupació de la Força a càrrec de la Tionne i Kam Solusar. Luke va fer una pausa per observar com un dels nens grans, Tahiri, intentava imitar les manipulacions d’en Kam.

-Yavin IV ha estat indetectable, però els yuuzhan vong estan a prop, a Obroa-Skai, i potser ens veiem obligats a evacuar tot el món a un planeta més segur.

-Em sorprèn que encara no hagin marcat a Yavin com a objectiu.

-Estem projectant una il·lusió -va explicar en Luke-. És una cosa que vaig aprendre dels fallanassi.

Els ulls d’en Talon es van estrènyer davant la revelació.

-Per això vas insistir a guiar-me quan vam entrar en el sistema de Yavin.

Els teus ulls haurien contradit el que indicaven els instruments de la nau.

En Talon va fer petar la llengua i va riure.

-De dominar jo mínimament aquesta tècnica, no hauria hagut de deixar Myrkr, on els arbres formaven una barrera natural contra els escàners -va somriure àmpliament-. Però, és clar, ja ho saps...

-Sí -va admetre en Luke sense mostrar cap expressió-. I malgrat això, el gran almirall Thrawn et va trobar. Atès que el compromís dels Jedi augmenta paral·lelament al conflicte, aviat no serem suficients per mantenir el miratge i haurem d'enviar els nens a un altre lloc.

-Si necessites ajuda amb aquest problema, fes-m'ho saber –es va oferir Talon sense deixar de contemplar els nens.

-Ho faré.

No havien donat ni deu passos quan Karrde va preguntar:

-És veritat que va morir un Jedi a Gyndine?

-Et refereixes a Wurth Skidder? -va precisar en Luke-. No estem segurs que hagi mort. La Leia va estar allà fins al final i insisteix que Wurth es va quedar deliberadament.

-Va deixar que el capturessin?

-Potser volia unir-se a la resistència de Gyndine.

-No conec a Skidder, però he sentit rumors -va apuntar Karrde movent el cap. -És la persona adequada per aquesta feina?

-És hàbil.

-Ser hàbil és important, però... és afortunat?

En Luke no va contestar la pregunta.

-Ara, com tants de nosaltres que han perdut amics i família, anhela venjança. Era amic íntim d’en Miko Reglia i de la Daeshara'Cor.

-Bé, no hi ha res dolent en deixar-te motivar per la venjança... si això et permet obtenir resultats.

L'expressió d’en Luke indicava el contrari.

-Estàs en contra?

-Diguem simplement que no veiem el món des de la mateixa perspectiva.

Van seguir caminant. Per sobre de la remor procedent del riu que fluïa més enllà del Gran Temple van arribar fortes veus que debatien apassionadament.

-Sembla que hi ha divisió en les nostres files –va comentar Talon mentre s'apropaven a la sala comuna del Temple.

-Segur que són Jacen i Ànakin.

-Complementant-se entre si, no hi ha dubte.

Quan Luke i Karrde van entrar en l'ampli espai dèbilment il·luminat, la Jaina ja s'havia situat entre els seus dos germans amb els braços estesos. Un grapat d'altres Jedi, inclosos Kyp Durron, Ganner Rhysode, Streen, Lowbacca, Kenth Hamner i Cilghal, els contemplava amb interès. En descobrir a Luke, R2D2 va començar a donar petits bots piulant i refilant, recolzant-se en una pota i després en una altra.

-Només estaven... això..., discutint la invitació de l’Ànakin per visitar l'estació Centràlia -va explicar la Jaina.

En Luke va passejar la seva mirada d’en Jacen a l’Ànakin, per tornar al primer.

-Termineu la discussió.

En Jacen va arrufar les celles encarant-se amb el seu germà petit.

-T'ho diré un cop més, i no penso repetir-ho: Centràlia és això –va agafar l'empunyadura del sabre làser que penjava del seu cinturó-, però a una escala gegantina. Suposant que l'estació pugui tornar a ser operativa, només hauria de ser utilitzada com a defensa.

L’Ànakin va esbufegar de cansament.

-I jo també et dic per última vegada que estic completament d'acord.

-Aleshores, mantingues-te allunyat de Corèllia –va replicar en Jacen-. No t’involucris en el restabliment de Centràlia o dels repulsors hiperespacials. La primera vegada eres un nen... Tots ho érem.

L’Ànakin va deixar anar un esbufec​​.

-Oblides que els meus actes inconscients van acabar desbaratant els plans de la Tríade per detonar una altra estrella, i aniquilant a totes i cadascuna de les naus que els bakurans van enviar contra ells.

-Això va ser un acte defensiu! Va ser la teva manipulació del repulsor de Drall el que va impedir que es pogués disparar Centràlia!

-Manipulació! –Repetí l’Ànakin burletament -. Deixa’m preguntar-te una cosa: estàs en contra que la Jaina voli amb l'Esquadró Murri?

En Jacen va mirar a la seva germana bessona, que s'havia pres un permís temporal de l'esquadró al qual s'havia unit quatre mesos abans.

-En teoria, no.

-Estàs en contra que la mare i la Tenel Ka vagin a Hapes?

-En principi, no.

-En principi, no? La Nova República espera que el Consorci s'involucri en la guerra. Si creus que l'Esquadró Murri o els hapanians són armes, una extensió d'això –va dir l’Ànakin, assenyalant el sabre làser d’en Jacen-, llavors, quina és la diferència entre el que li demanen fer a la Jaina o la mare, i el que em demanen a mi fer a Corèllia? Vaig prometre que ajudaria a ressuscitar l'estació, no vaig dir res de disparar la seva arma.

En Jacen va emetre un so exasperat i es va girar cap al Luke:

-Què opines d'això, oncle Luke?

En Luke va creuar els braços.

-Com vaig dir a l'Estat Major de les forces de Defensa, m'oposo al restabliment de Centràlia perquè el seu poder és massa incontrolable. I ja sabeu que vaig estar en contra dels intents de la Daeshara'Cor per ressuscitar algun altre Ull d’en Palpatine. Però si hi ha la més mínima possibilitat que Centràlia es pugui utilitzar per defensar Corèllia, fins i tot per estalviar el trasllat de les flotes estacionades en altres sistemes, estem obligats a fer tot el que puguem perquè l'estació torni a ser operativa.

Jacen va prémer els llavis i va tornar a mirar al seu germà.

-Està bé, Ànakin, fes-ho a la teva manera. Però penso anar amb tu.

L’Ànakin va arronsar les espatlles.

-M’alegrarà tenir-te al meu costat.

Acabada la discussió, els adolescents es van calmar i tots van formar lentament un cercle al voltant de Luke i Karrde.

-Talon té una proposta que fer-nos -va anunciar Luke-. Encara no me l'ha explicat, però, coneixent com el conec, segur que serà interessant.

-O almenys entretinguda -xiuxiuejà Kyp Durron, provocant somriures en els altres.

En Karrde es va prendre la broma amb calma.

-Estic segur que sabeu que els hutt han fet un tracte amb els yuuzhan vong. I en dir tracte, ho dic literalment, atès que els hutt tan aviat s'enrolen en una guerra com donen mitja volta davant l'enemic. Així que, a canvi de permetre que els yuuzhan vong entrin en el seu sector de l'espai, els Hutt han demanat i rebut alguna cosa a canvi. Per saber què ha estat, només calia seguir el rastre de l'espècia.

En Karrde va fer una breu pausa.

-M'he posat en això i no he vist indicis que s'interrompés el mercat d'espècia..., excepte en tres sistemes: Tynna, Bothawui i Corèllia. Va esperar que els murmuris es calmessin per continuar. Els hutt no interromprien bruscament els lliuraments en tres sectors molt rendibles a menys que tinguin una bona raó per fer-ho. I apostaria que aquesta raó és que els yuuzhan vong han complert amb la seva part del tracte, és a dir, informar-los que aquests sistemes seran l'objectiu d'una invasió imminent.

"El fet que ningú s'hagi afanyat a cobrir el buit deixat pels hutt suggereix que aquests han advertit a tots els seus socis i subcontractistes que evitin l'espai que envolta Tynna, Bothawui i Corèllia. Però ni tan sols això ens dóna arguments bastant sòlids davant la Nova República. Exigiran proves que el buit creat al voltant d'aquests mons no és únicament el resultat d'una especulació dels hutt sobre on poden colpejar els yuuzhan vong.

-Per què no contacten amb els hutt i els ho pregunten directament? -Preguntà Kenth Hamner. Alt i de bon bressol, Hamner havia estat coronel de les Forces de Defensa abans d'abandonar la vida militar per seguir el camí Jedi.

-Això és més fàcil dir que fer -va dir Karrde-. De fet, la Nova República ho està intentant. Però si algú extern a l'estament militar pogués aportar una prova irrefutable, Defensa tindria el que necessita per poder agafar els yuuzhan vong per sorpresa.

-Per què acudeix a nosaltres? -es va interessar l’Streen-. Des que es va establir l'acord de pau, vostè ha actuat d'enllaç entre el Romanent Imperial i la Nova República. No ens necessita per cridar l'atenció de l'almirall Sovv.

-Sé per què ha vingut fins aquí -va dir en Kyp Durron, mantenint la mirada fixa en Karrde-. Perquè la Nova República el va apartar del centre d'atenció quan va demanar a la Leia que negociés amb el Romanent Imperial perquè aquest s'impliqués en la guerra.

En Karrde va llançar un esbufec​​.

-Jo no era l'adequat per negociar amb el Romanent. Sóc un comerciant, Kyp, no un ambaixador.

-Aleshores per què creu que és l'adequat per negociar amb nosaltres? –Replicà en Kyp.

-La veritat és que no sé en qui més confiar. Si he de jutjar per la forma en què el Departament d'Intel·ligència de la República es va ocupar de la desertora yuuzhan vong, jo diria que aquest Departament, potser fins i tot el mateix Consell Assessor de la República, està infiltrat per agents enemics. És més, les Forces de Defensa no poden actuar sense l'aprovació del Senat, i no és probable que el Consell de Seguretat i Intel·ligència recolzi l'almirall Sovv només per la paraula d'un ex-contrabandista.

-Encara no ens ha dit per a què ens necessita -va apuntar Ulaha. Era un Bith, i com a tal tenia un aspecte delicat i talent musical-. Després d’allò d’Ithor, tampoc nosaltres estem ben vistos pel Senat.

-Aquesta és la qüestió: necessiteu que tornin a escoltar-vos. Era d'esperar que aprenguessin la lliçó després del que ha passat a Ithor, però els vells hàbits són difícils de trencar i encara són reticents a confiar en vosaltres. No volen donar la impressió d'estar en deute amb els Jedi. Seria una bufetada contra la manera de pensar de la Vella República.

Ganner va fer una ganyota, arrugant la cicatriu facial que li havia quedat després de la seva aventura a Garqi.

-M’arriba al cor el molt que es preocupa per nosaltres, Karrde, però els Jedi no necessiten relacions públiques.

-T'equivoques, Ganner, ets massa confiat. El sentiment antiJedi s'estén per tot arreu. Uns creuen que no feu tot el que podeu, i altres que sou uns incompetents. Hi ha molta gent que desitjaria que l'emperador Palpatine seguís en el poder, convençuda que ell sí sabria enfrontar-se als yuuzhan vong. Si voleu tornar a ser monjos, això és decisió vostra. Però necessiteu millorar la vostra imatge si voleu servir a la pau i la justícia. I una forma d'aconseguir-ho és proporcionant informació que permeti a la Nova República obtenir una victòria important. La millor defensa contra la traïció és la pròpia traïció.

-Quin paper jugaríem? –Preguntà en Jacen amb impaciència.

-Puc preparar una reunió amb un dels contrabandistes d’espècia dels hutt -respongué Talon, sostenint la seva mirada-. Podem descobrir per què ningú fa lliuraments a Tynna i a la resta dels planetes.

Jacen va fer rodar els ulls.

-Tornem a trobar-nos en la mateixa situació que a Centràlia -desvià la vista cap al Luke-. Els Jedi no haurien de participar en això. Ens degrada.

-Això no degrada a ningú -va interrompre l’Ànakin-. Podem ajudar a la República sense haver de moure un dit... o un sabre làser. I tu, més que ningú, hauria d'estar a favor d'una cosa així.

Tots van mirar al Luke.

Fins a ell van arribar imatges d'insectes disfressant-se de fulles, de branquetes i de flors, d'animals petits que es mimetitzaven en les escombraries del sòl del bosc. La Força va tornar a xiuxiuejar-li un cop més: engany, sigil, dissimulació...

Va comprendre que necessitava actuar amb cura per no dividir encara més als Jedi. Mentre molts lloaven el que havia fet Corran Horn a Ithor, altres recolzaven la tesi d’en Kyp Durron que havien de respondre a l'agressió en els mateixos termes. Encara més, a Ithor, Luke havia renunciat a la responsabilitat de ser la punta de llança dels Cavallers Jedi.

-No intento millorar la nostra deteriorada imatge –va dir finalment-. En tot cas, la Nova República no sembla molt ansiosa per criticar els nostres actes. Però si podem proporcionar informació que impedeixi la caiguda d'un altre món, la decisió és clara.

-Voldria anar amb Talon –va dir la Jaina.

En Kyp va fer una ganyota.

-Pretens fer-te passar per una compradora d'espècia de disset anys? Dubto que els hutt s'ho empassin -Mirà a Karrde-. Aniré jo. Necessitarà algú que sàpiga descobrir la veritat oculta en les mentides.

-És improbable –va dir Karrde-, però agraeixo l'oferta.

-Aleshores, compti també amb mi -es va sumar Ganner. Mirà fixament a Kyp-. Només per assegurar-nos que esbrinem tota la veritat.

-Aleshores, tracte fet? -Preguntà Karrde.

Només Jacen romania escèptic.

-Centràlia, allistament, espionatge... Mai vaig creure que acabaríem així.

En Kyp Durron va somriure obertament i li va donar un fort copet a l'espatlla.

-Alegra't, noi. Les coses ja no poden empitjorar.

Següent