10
Durant els dies
següents, la Tionne va anar incrementant la complexitat de les tasques que
assignava als estudiants Jedi, i els quatre companys van practicar com refinar
el seu control de la Força.
La Jaina, en Jacen,
en Lowie i la Tenel Ka van trobar excuses per tornar una vegada i una altra al
lloc on s'havia estavellat el caça TIE. Amb en Jacen com a força impulsora, els
quatre amics es van enfrontar al projecte de reparació de la mateixa manera en
què ho haurien fet si fos un exercici de grup, però tot i així les seves
expedicions a la jungla no els van impedir acabar qualsevol sessió de pràctica
que se'ls hagués assignat.
La idea no era massa
agradable, però la Jaina es va veure obligada a admetre que una part de la seva
motivació per a aquell treball era l'enveja que li produïa el T-23 personal
d’en Lowbacca. Volia tenir la seva pròpia nau per poder volar per sobre de les
copes dels arbres. Però també se sentia atreta pel desafiament que representava
el caça TIE estavellat. La seva vellesa i la seva complexitat oferien una
oportunitat única per acumular nous coneixements mecànics, i la Jaina no podia
donar-li l'esquena.
Però la gran raó per
embarcar-se en el projecte - i, potser, la que els mantenia a tots treballant
sense queixar-se -era que forjava un llaç entre els quatre amics. Van aprendre
a funcionar com un equip, obtenint el màxim profit de les millors dots de cada
un i compensant les debilitats dels altres. Els fils de la seva amistat es van
entrellaçar i es van anar unint per formar un dibuix tan senzill com sòlid.
Aquest llaç abastava fins i tot a TM2, que va aprendre a fer contribucions
verbals en els moments adequats i ser acceptat gradualment com a membre del seu
grup.
La Jaina passava la
major part del seu temps supervisant les reparacions mecàniques, mentre que en Lowbacca
es concentrava en els sistemes d'ordinadors. En Jacen tenia moltes oportunitats
d'examinar i observar la vida salvatge local mentre «explorava» de manera
oficial l'espessor a la recerca de components trencats o que faltaven, i també
feia ràpids viatges d'aprovisionament a l'Acadèmia Jedi en el T-23 per portar
les peces que necessitaven la Jaina o en Lowbacca. La Tenel Ka treballava amb
callada competència en qualsevol tasca que s’hagués de dur a terme, i resultava
especialment valuosa a l'hora de moure les planxes noves per apedaçar els grans
forats que hi havia al casc del TIE.
- Ei, Tenel Ka! -Va
dir en Jacen -. Què és el que fa ha-ha-ha i després fa buuum?
Els ulls grisos de
la Tenel Ka, tan llustrosos com dos còdols polits, es van clavar en ell.
- No ho sé.
- Un androide que ha
perdut el cap de tant riure! - Va dir en Jacen, i va començar a deixar anar
rialletes.
- Ah. Justa la fusta
- va dir la Tenel Ka, i va estar pensant en silenci durant un moment -. Sí, és
molt graciós -va afegir després sense la més mínima petjada d'alegria a la veu,
i va tornar a concentrar-se en el seu treball.
De tant en tant en Lowie
s'enfilava fins a dalt del dosser arbori per meditar i absorbir la solitud. El
jove wookiee gaudia d'aquelles estones de soledat que passava assegut en
silenci. Ocasionalment, la Tenel Ka es prenia un breu descans de la feina per
posar a prova les seves capacitats atlètiques corrent per entre l'espessor de
la jungla o grimpant a un arbre.
Però la Jaina
preferia no apartar-se del caça TIE, i l'examinava des de l'exterior mentre
s'anava imaginant possibilitats. Mentre estava reparant la nau, no hi havia cap
posició corporal que li semblés massa difícil o indigna.
La Jaina va ficar el
cap per sota del tauler de control de la carlinga amb l'estómac sostingut pel
respatller del seient del pilot. El seu cul sobresortia pels aires i els seus
peus s'estaven movent d'un costat a un altre mentre treballava quan de sobte va
sentir que alguna cosa se li s'incrustava a la cama.
Es va retorçar fins
a sortir d'aquella incòmoda postura i en Lowie li va passar un quadern de dades
en què havia introduït els esquemes i especificacions d'un caça TIE, que havia
pres dels fitxers d'informació principals del centre d'ordinadors del Gran
Temple. La Jaina va estudiar les dades i va donar un cop d'ull a la llista de
components d'ordinador que necessitava en Lowbacca.
- En Jacen hauria de
poder-los trobar sense moltes dificultats -va dir després -. Tinc la major part
a la meva habitació.
TM2 va parlar.
- L'amo Lowbacca
desitja saber en quins sistemes té intenció de concentrar-se a continuació.
Un arrufament de
concentració va omplir d'arrugues el front de la Jaina.
- Ja hem decidit que
no necessitarem els sistemes d'armament -va dir -. Crec que els canons làser
funcionen perfectament, però no tinc intenció de connectar-los. Suposo que el
proper pas podria ser treballar en els sistemes d’energia. Encara no he fet
gran cosa amb ells.
En Jacen i la Tenel
Ka van venir trotant per prendre part en la discussió.
- Necessitaràs
l'altre panell solar -va dir la Tenel Ka -. Segueix a l'arbre.
En Jacen la va mirar
i va arquejar una cella.
- Ah, això és un fet
comprovat? -Va preguntar, utilitzant una de les frases favorites de la Tenel
Ka.
La Tenel Ka no va
somriure, però va inclinar el cap en senyal d'aprovació.
En Jacen es va
creuar de braços, semblant sentir-se molt complagut de si mateix.
- Algú recorda
l'exercici que la Tionne ens ha assignat per avui?
- Levitació
cooperativa amb un o més estudiants -va recitar la Tenel Ka sense cap
vacil·lació.
La Jaina va aplaudir
i es va fregar les mans, i es va afanyar a sortir de l’estreta carlinga.
-Bé, a què estem
esperant llavors?
El procés era molt
més difícil del que havien previst, però al final ho van acabar aconseguint. En
Lowbacca i la Tenel Ka es van enfilar a l'arbre per treure la molsa i les
branques que mantenien immobilitzat el panell. La Tenel Ka el va assegurar amb
el prim fibrocable del seu cinturó mentre en Lowbacca afegia gruixudes lianes
perquè ajudessin a sostenir la pesada llosa. La Jaina i en Jacen els observaven
des de les branques inferiors de l'arbre, estirant el coll per poder veure-ho.
- Tothom està
preparat? -Va preguntar la Jaina -. D'acord, i ara a concentrar-se.
Els hi va donar un
moment perquè contemplessin el panell solar, que brillava sota els raigs de
llum que queien del cel. Els quatre amics van estudiar aquell fragment de la
nau i el van aferrar amb els seus pensaments.
- Ara -va dir la
Jaina.
La paraula va fer
que quatre ments es tornessin cap amunt i empenyessin. Van aixecar el panell en
un moviment suau i concertat, apartant-lo de la branca sobre la qual havia
reposat durant dècades. El gran rectangle pla va oscil·lar en l'aire durant un
moment i després va començar a baixar lentament. La Tenel Ka va mantenir tens
el seu fibrocable, i va anar guiant cap avall l'objecte alleugerit per la
Força.
Els quatre van
seguir treballant junts fins a deixar el panell solar unes quantes branques més
avall d'on havia estat. La Tenel Ka i en Lowbacca van desencadenar el
fibrocable i les lianes de la branca més alta, les van baixar i ho van tornar a
lligar tot a la branca sobre la qual havia quedat recolzat el panell.
El procés no va ser
perfecte. La coordinació mental entre els quatre amics va demostrar ser difícil
d'assolir, i van perdre la seva agafada en més d'una ocasió. Però les lianes i
el fibrocable van aguantar, evitant que es produís un desastre.
Quan els esgotats
companys van baixar el panell al sòl de la jungla i el van portar al lloc on
s'havia estavellat el caça, els quatre estaven panteixant i suaven a causa de
l'esforç mental.
La Jaina es va
deixar caure al costat del caça TIE amb un gemec d'esgotament. Després es va
estirar entre les fulles i la terra, sense que en aquell moment li preocupés
gens ni mica el que els seus cabells anessin a acabar tan despentinats i plens
de branquillons com solien estar els del seu germà.
En Lowie va llançar
a cadascun un paquet de menjar de la cistella de provisions que havien portat
cada dia. El paquet de la Jaina va aterrar damunt del seu estómac, i la Jaina
va rodar sobre si mateixa fins a quedar ajaguda de costat mentre fingia grunyir
d'indignació. Es va trobar contemplant un forat en un flanc del caça TIE, i un
pensament va passar sobtadament pel seu cap.
- Sabeu una cosa?
-Va preguntar, recolzant la barbeta a les mans -. Apostaria que allà dins hi ha
espai suficient per instal·lar un hiperimpulsor.
- Vas dir que els
caces TIE eren aparells de curt abast -va dir la Tenel Ka.
En Lowie va
respondre amb un so meditabund mentre pensava en això. En Jacen es va limitar a
gemegar sentint parlar de més treball.
-Van ser dissenyats
per ser naus de curt abast -va dir la Jaina -. Mai van arribar a equipar-los
amb hiperimpulsors perquè l'Emperador no volia sacrificar la maniobrabilitat.
En Jacen va deixar
anar un esbufec.
- O potser no volia
que cap dels seus pilots de caça pogués aprofitar-ho per fugir -va dir.
La Jaina es va
tornar cap a ell i va somriure.
- Suposo que mai se
m'havia ocorregut veure-ho des d'aquest punt de vista. - L'entusiasme va
il·luminar el seu rostre mentre contemplava als seus amics -. Però no hi ha res
que ens impedeixi equipar aquest caça TIE amb un hiperimpulsor, oi? El pare em
va regalar un perquè treballés amb ell.
- És una
possibilitat -va dir la Tenel Ka sense gaire entusiasme.
La Jaina sabia que
tots estaven cansats, però l'excitació d'aquella nova idea havia fet que la
seva ment funcionés a tota velocitat. En va tenir prou amb uns moments per
prendre una decisió.
- D'acord, tornem a
l'Acadèmia Jedi -va dir -. Vull prendre algunes mesures. Ja està bé per avui.
En Jacen va deixar
anar un sospir d'alleujament.
- Crec que és el millor
suggeriment que has fet en hores.
A la tarda següent,
en Jacen estava estirat sobre l'estómac amb el mentó recolzat en un puny mentre
contemplava el sòl humit sota un frondós matoll. Havia deixat els peus apuntant
sota l'arbust perquè els altres poguessin localitzar-lo amb facilitat si
alçaven la mirada del seu treball, encara que hi havia poques probabilitats que
això passés. En Jacen podia sentir els cops i espetecs metàl·lics que
ressonaven darrere d'ell mentre la Jaina intentava instal·lar l’hiperimpulsor
al caça TIE.
Un sorollós
regalimar de líquid viscós li va indicar que la Tenel Ka i en Lowbacca estaven
aplicant pasta segelladora sobre la planxa amb la qual havien tapat el forat a
la base del panell solar, que ja tornava a estar col·locat al seu lloc. Els
altres estaven ocupats, i això volia dir que en Jacen podia tornar a buscar
«peces soltes».
En Jacen, fascinat,
va contemplar com una criatura en forma de fulla que feia joc amb el color verd
blavós del fullatge que l'envoltava s'agafava a una branca. La criatura va
estendre una llarga llengua esquitxada de taques marrons que va aplatar contra
la branqueta en un camuflatge perfecte. En Jacen podia percebre la nerviosa
expectació de la criatura en forma de fulla. Un eixam de diminuts insectes atrets
per una olor que en Jacen no va poder discernir no va trigar a posar-se sobre
la «branca», i es van trobar enganxats a ella. En Jacen va deixar anar una
rialleta i va moure el cap mentre la criatura en forma de fulla retreia la seva
llengua amb un so de succió clarament audible.
A terra no hi havia
res interessant a veure, pel que en Jacen sacsejà suaument l'arbust quan la
criatura amb forma de fulla es va haver marxat. Va ser recompensat amb un
cruixit quan un objecte desallotjat pel moviment va caure a terra prop del seu
colze. En Jacen el va agafar.
Era una insígnia
imperial.
En Jacen va fer
girar l'objecte metàl·lic en el palmell de la mà, però un instant després va
veure una espurna familiar al límit del seu camp visual i va allargar la mà cap
a ell en un acte reflex. Va sortir de l'arbust retorçant-se i arrossegant-se
cap enrere, es va posar dret i va anar corrents fins al caça TIE.
- Mireu el que he
trobat! -Va cridar.
La meitat inferior
del cos de la seva germana sobresortia en un angle bastant forçat i incòmode de
la carlinga, on pel que sembla estava intentant connectar alguna part de
l’hiperimpulsor darrere del seient del pilot.
La veu de la Jaina
va arribar fins a ell, ofegada pel metall.
- Espera un moment
-va dir -. Necessito un centellejador.
La Tenel Ka li va
passar una petita eina des de l'altre costat de la cabina. Després, ella i en Lowbacca
van anar a reunir-se amb en Jacen per veure el que havia descobert, netejant-se
les mans plenes de pasta segelladora mentre venien.
- És algun tipus de
fermall? -Va preguntar la Tenel Ka, examinant-lo amb gran atenció.
En Jacen va moure el
cap.
-És una insígnia
imperial que es va desprendre d'algun uniforme.
- Ja està -va dir la
Jaina, sortint de la cabina del caça TIE i baixant a terra d'un salt al costat
d'ells -. Amb això hauria de ser suficient.
En Jacen li va
allargar la insígnia, i la Jaina va assentir distretament.
- Mireu què més he
trobat -va dir en Jacen, alçant el seu braç esquerre, que estava embolicat en
una iridescència lluminosa.
La Jaina va deixar
escapar un so a mig camí entre un grunyit i una riallada, i va retrocedir.
- Fantàstic. Just el
que necessitem: una altra serp de vidre que pot escapar-se en qualsevol moment.
En Jacen va usar una
tàctica que sabia que la seva germana era incapaç de resistir.
- Oh -va dir,
deixant que el seu rostre s'omplís de desil·lusió -. És només que tu sempre has
tingut tanta habilitat per dissenyar i construir coses que... Bé, vaig pensar
que podries inventar una gàbia de la qual les serps no fossin capaces
d'escapar. Però si realment creus que no pots fer-ho...
Va veure com la cara
de la Jaina s'il·luminava davant el desafiament, però un instant després els
seus líquids ulls marrons es van entretancar i guspirejar amb una brillantor
d'astúcia, i en Jacen va comprendre que la seva germana se n'havia adonat del
que pretenia.
-Això és un truc
molt brut -va dir la Jaina -. Ja saps que podria... - Va bellugar el cap, va
sospirar amb fingida exasperació i va semblar resignar-se a l'inevitable -. Au,
molt bé! Et construiré una nova gàbia per a les teves serps de vidre, i...
-Gràcies - la va
interrompre un somrient Jacen abans que la Jaina pogués canviar de parer -. Ets
la millor germana de tota la galàxia!
La Jaina va deixar
anar un esbufec que no tenia res de
femení o delicat.
-Però no portis
aquesta nova serp a la teva habitació fins que tingui a punt la gàbia.
-D'acord -va dir en
Jacen -. La guardaré en algun lloc del qual no pugui escapar, potser en el
compartiment de càrrega. Pots retornar-me la insígnia imperial, si us plau? -
la Jaina la hi va llançar, i en Jacen va començar a treure-li brillantor
refregant-la contra la màniga de la seva mico -. Em pregunto si pertanyia al
pilot.
En Lowbacca va
tornar la mirada cap al caça TIE estavellat i el va contemplar durant un
instant, i després va acabar tornant-se cap en Jacen i va grunyir una pregunta.
- L'amo Lowbacca
suggereix que és improbable que el pilot sobrevisqués a la col·lisió encara que
l'impacte fos esmorteït pels arbres Massassi -va dir TM2.
La Tenel Ka va
recórrer el petit clar amb una lenta i penetrant mirada.
- No hi ha ossos.
En Jacen va arronsar
les espatlles.
- Després de vint
anys, això no té res de sorprenent -va dir -. A la jungla hi ha munts de
carronyers. He estat suposant que va sortir acomiadat de la carlinga.
Els impassibles ulls
grisos de la Tenel Ka semblaven una mica preocupats, però va assentir.
- Potser.
Els quatre van
seguir treballant en el silenci tranquil i relaxat propi d'uns bons amics i van
col·locar l'últim pedaç al casc. Després, mentre els altres tres aplicaven la
pasta segelladora d'assecat lent, en Jacen es va dedicar a buscar per entre
l'espessor. Sabia que no havia de desaparèixer de la vista dels seus amics
durant més d'uns segons, però ja havia inspeccionat tots els arbustos que es
podien albirar des del lloc on havia caigut el caça TIE.
Es va prometre a si
mateix que tornaria de seguida, i es va obrir pas a través d'un matoll
d’atapeïdes fulles fosques particularment frondós i va sortir a un petit clar
que tenia el diàmetre dels seus braços estesos. El sòl estava totalment buit de
vida vegetal, com si algun animal el trepitgés amb tanta freqüència que la
vegetació ja no podia créixer allà. S'anava allargant cap a la jungla... Un
camí! Era bastant estret, però el sender de terra piconada resultava
inconfusible.
En Jacen va oblidar
la seva promesa anterior de no allunyar-se i va avançar per entre els arbustos
seguint el camí. Els arbres Massassi d'aquella zona eren més joves, i les seves
branques estaven més prop de terra. Potser aquesta sigui la raó per la qual cap
dels seus companys havia vist aquell sender des de dalt.
La jungla es va anar
enfosquint al seu voltant a mesura que avançava. Els grunyits, trinats i
xiscles dels animals del bosc semblaven més amenaçadors.
En Jacen acabava de
comprendre que estava massa lluny dels altres quan va arribar a un clar al
costat del qual hi havia un petit rierol.
Alguna criatura de
la selva havia construït una presa a través del rierol, desviant part del
corrent cap a una depressió al costat d'ell per formar un estany no gaire
profund. Recolzades en el tronc buidat pel foc d'un enorme arbre Massassi que
s'alçava al costat de l'aigua hi havia unes quantes branques molt llargues i
gruixudes recobertes de floridura i falgueres que formaven un tosc refugi.
Potser fos el cau de la criatura que havia fet el camí havia estat seguint en
Jacen.
En Jacen va fer un
sondeig mental del petit aixopluc, però no va percebre res més gran que
insectes vivint en ell. Resseguint l'estany i va anar cap al refugi, sentint
com el cor li bategava sorollosament dins del pit. Sabia que hagués hagut de
ser més cautelós. Però què era aquell lloc?
I si la bèstia que
hi vivia era un depredador? I si tornava mentre en Jacen estava investigant el
lloc?
Un sorollós espetec
va fer que en Jacen donés un salt, però no era res més que una branqueta que
acabava de partir-se sota d'un dels seus peus. Es va inclinar cap endavant per
fer una ullada a l'obertura del refugi de branques, i va deixar anar un panteix
ofegat davant el que va veure allà.
Una tercera part del
tronc de l'arbre Massassi havia estat buidat per formar una sòlida caverna seca
prou alta perquè un home pogués estar dret dins d'ella. Una cadira construïda
amb fustes s'alçava al costat d'un petit monticle de fulles que podria haver
estat un llit i que estava parcialment cobert per un tros de tela. A la part de
darrere de la cova hi havia equip, lianes, fruita i baies seques. A sobre de la
pila d'objectes hi havia alguna cosa que semblava haver sorgit d'un malson, un
casc negre amb visors triangulars i un respirador connectat a un parell de tubs
de goma que en Jacen va suposar havien estat units a un tanc d'aire en algun
moment del passat.
Era un casc de pilot
d'un caça TIE imperial.
En Jacen va
retrocedir trontollant, allunyant-se del refugi amb la respiració convertida en
un panteixar entretallat. Ensopegà i va caure, i es va trobar dins d'un cercle
de pedres i cendres. Era un forat per encendre fogueres. En Jacen va apartar
una mica de la terra que el cobria i va buscar dins el forat amb dits
tremolosos. El sòl encara estava calent.
Es va aixecar d'un
salt i va fugir pel petit sender, corrent tan de pressa com podia. Va córrer al
llarg d'aquell estret camí sense preocupar-se de les branques que li colpejaven
la cara ni dels cards que estripaven el seu mico, i sense prestar atenció als
animals que espantava i feia fugir dels seus amagatalls. No va reduir la
velocitat fins a estar a prop dels matolls que envoltaven el caça TIE
estavellat.
Va irrompre en el
petit clar i va córrer cap a l'aparell.
- Jaina! Tenel Ka! Lowie!
- Cridava mentre corria -. Sou aquí. Està viu. La pilot del TIE no és mort!
Els tres van alçar
el cap per contemplar-lo amb sorpresa en el mateix moment en què la Jaina va
sentir un cruixit entre els arbustos darrere d'ell. Es va tornar per veure a un
home prim i aguerrit per la intempèrie que s'obria pas a través de la
vegetació. El rostre del desconegut estava solcat per profundes arrugues, i
vestia un vestit de vol tot estripat. El seu braç esquerre estava doblegat en
un angle estrany i es trobava recobert per un guantellet blindat de cuir negre.
Però el guant sostenia l'embalum amenaçador d'un desintegrador d'un model molt
vell, i el canó de l'arma apuntava directament als joves Cavallers Jedi.
-Sí -va dir el pilot
del caça imperial -. No puc estar més viu, i vosaltres sou els meus presoners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada