La Prova de l'Heroi (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Reck Desh, de pèl negre, prim i acabat de tatuar, va entrar al Nebulosa Orquídia amb arrogant seguretat i va donar un cop d'ull al lloc. La clientela del popular restaurant de Ciutat Kuat estava composta per la típica i bulliciosa barreja de tècnics humans i no humans, enginyers i mecànics de nau, molts vinguts de les drassanes orbitals de Kuat amb permís de terra, a més d'una dotzena o així de civils. Entre aquests hi havia tres telbun amb vel, que vestien túniques morades i vermelles i alts barrets cilíndrics, companyes pagades de les filles mimades de l'elit de Kuat. Per tot arreu hi havia cambrers androides i de carn i ossos, prenent nota i servint caríssims plats de menjar artísticament disposats.

-On t'han dit que esperis? -Va preguntar el més alt dels dos acompanyants d’en Reck.

Reck assenyalà la cornisa il·luminada situada al costat de les cabines del fons de la sala.

-A la número sis.

L'home va comptar les cabines en veu alta, decantant el cap mentre passava d'esquerra a dreta davant dels elevats finestrals que donaven al carrer.

-La 6 és buida.

-Comencem bé –va comentar Reck-. El millor serà que en Ven i tu us situeu on pugueu veure’m. Però quedeu-vos aquí. No feu res a menys que jo us ho indiqui.

-D'acord –va dir en Wotson mentre es dirigia al costat del seu company a una taula buida situada al centre de l'estada.

Reck es va pujar els abossats ​​pantalons, va creuar el local i es va ficar a la cabina número sis. La cinc també estava buida, però a la set hi havia una telbun sola, el vel li cobria tota la cara excepte els ulls. Reck es va recolzar en el respatller encoixinat, a l'espera que aparegués el seu misteriós contacte. Estava a punt de cridar a un cambrer quan li va parlar la telbun, asseguda esquena contra esquena amb ell.

-No et donis la volta, Reck -va ordenar la kuati en un to neutre típic d'una màquina d'alta tecnologia per alterar la veu.

Reck va estar a punt de girar-se. Va intentar recordar a la telbun pel breu cop d'ull que li va fer al restaurant, i es va reafirmar en les conclusions que havia tret al principi. Les riques vestidures i l'alt barret podien amagar a qualsevol ésser de qualsevol espècie, i l’alterador de veu li impossibilitava saber si es tractava d'home o femella.

-Ets el de veritat, o vas a una festa de disfresses? –Preguntà en Reck al cap d'un moment.

L'estrany va ignorar el sarcasme.

-Digues als teus companys que tot està en ordre, Reck.

Reck va tirar el cap cap enrere i gairebé va arribar a tocar a la telbun.

-Què m'impedeix dir-los que vinguin i que t’arrenquin aquest vel de la cara?

-Res. Però seria una estupidesa per la teva part pensar que he vingut sense suport.

Els ulls castanys d’en Reck van volar d'un costat a un altre, buscant el possible suport. Fora o no un farol, tampoc passava res per sentir el que havia de dir la telbun. Es va girar en el seu seient i va indicar amb la mà a Ven i Wotson que tot estava bé.

-Ben fet –va dir la telbun-. Com et vaig dir quan vàrem parlar per l'intercomunicador, tinc informació per a tu.

-Millor per a tu –va dir Reck-. Però abans vull que em diguis com m'has trobat.

-La senzilla explicació és que hi ha més gent de la que creus al corrent de les activitats i el parador actual de la Brigada de la Pau.

Reck esbufegà amb força i va negar amb el cap, apesarat.

-Això vol dir que estem treballant per la mateixa gent o que tens accés a informació privilegiada, i com dubto que estiguem en el mateix bàndol, has de pertànyer a les forces de seguretat de l'exèrcit o les del Servei d'Intel·ligència de la Nova República.

-Això és una cosa que de moment no cal saber.

-Potser si i potser no, però he vingut des de Nar Shaddaa per a aquesta reunió.

-Segur que ja trobes a faltar als Hutts.

-L'únic que dic és que més et val que tinguis alguna cosa que valgui la pena.

La telbun trigà un moment a respondre.

-Tu operes amb la Brigada de la Pau, però respons davant agents dels yuuzhan vong.

Reck també va trigar un moment a reaccionar.

-Això ja ho saps. Si no, no m’hauries demanat que vingués aquí.

-Resposta Correcta. Tinc debilitat per la sinceritat.

-Vés al gra -va xiuxiuejar Reck-. Quina informació tens?

-Sé com podries guanyar-te el favor dels teus caps.

-Sí, això vas dir quan em vas trucar. Però què et fa pensar que no el tinc ja?

-El que hagis vingut aquí. Quan em vaig posar en contacte amb tu no tenia clara la teva posició, però ara la sé. Ets ambiciós i estàs intrigat.

Reck va deixar anar una altra rialleta.

-Això t'ho diré quan acabis d’explicar-m'ho tot.

-La Nova República té presonera a una desertora yuuzhan vong. Pertany a l'elit, és una espècie de Sacerdotessa. Va escapar d'una nau enemiga que va ser destruïda en el Sector Meridian. Els yuuzhan vong ja han intentat recuperar-la, i segurament duplicaran els seus esforços després de l’ocorregut a Ord Mantell.

En Reck va arrufar les celles.

-Què va passar a Ord Mantell?

-Una flota de la Nova República va vèncer durant un atac yuuzhan vong, emprant informació proporcionada per la desertora.

En Reck va deixar escapar un xiulet de sorpresa.

-Així que aquesta Sacerdotessa s'ha convertit en un objecte de valor.

-Viatja amb una mascota. Totes dues estan sent traslladades de la Vora Mitjana a Coruscant per a la seva custòdia. I jo sé quina és la ruta que seguiran.

Reck va contenir l'impuls de donar-se la volta.

-No estic segur entendre't bé.

-Pensa-ho. Qui retorni a la desertora als yuuzhan vong, els estarà fent un enorme favor.

-Ja ho entenc. Així serem tots feliços, i potser jo em guanyi una recompensa. Però què guanyes tu amb això? Voldràs un tros del pastís, no?

-No, t'equivoques. A canvi d'això vull que em mantinguis informat dels futurs tractes de la Brigada de la Pau amb els yuuzhan vong.

-I si em nego a mantenir la meva part del tracte?

-Et tiraré a tot el món a sobre..., a l'exèrcit i al Servei d'Intel·ligència de la Nova República. Amb les coses que has fet, tindràs sort si et condemnen a cadena perpètua a Fodurant.

-Poses les teves cartes sobre la taula, eh? I per què vols que aquesta desertora torni amb els seus?

La telbun va deixar anar una rialleta.

-Et vas passar a l'enemic només pels crèdits, Reck?

-Els crèdits estafats s'aprecien el doble que els que es guanyen.

-Això és molt bonic, però no m'ho empasso. No dubto que els crèdits influïssin en la teva decisió, però saps tan bé com jo que hi ha coses més importants en joc.

-Què és més important?

-La Nova República perdrà aquesta guerra, i no es guanya res estant en el bàndol dels perdedors. Juga bé les teves cartes, Reck, i els dos estarem entre els guanyadors.

-Mentiria Si et digués que no em sembla una oferta temptadora –va dir en Reck-, però ja que no heu trobat difícil trobar-me, això significa que el SINR té a la Brigada de la Pau sota vigilància.

-Això deixa-m’ho a mi.

-A tu... I quan sabré qui ets?

-Quan arribi el moment... i jo ho decideixi.

Reck va respirar fondo.

-D'acord –Va dir per fi-. Estic disposat a intentar-ho.

-No ho lamentaràs -la telbun va fer una breu pausa. -La desertora i la seva companya seran reubicades a Bilbringi, a bord d'una vella nau de transport anomenada Reina de l’Imperi. Et donaré els plans de viatge i et mantindré informat de qualsevol detall addicional quan els esbrini. Però suggereixo que les interceptis abans d'arribar a Bilbringi.

-Això deixa-m’ho a mi –va dir en Reck, satisfet de poder igualar el marcador.

-Una cosa més: no diguis ni una paraula sobre com has obtingut aquesta informació, ni tan sols als teus superiors yuuzhan vong. De moment, això ha de quedar entre tu i jo, i els teus dos companys.

-Em sembla bé..., almenys durant un període de prova.

-Sé que no em fallaràs, Reck.

Una mà va tocar l'espatlla d’en Reck, es va sentir el frec de la tela, i la telbun es va aixecar.

-Seguirem en contacte. Ni se't passi pel cap seguir-me.

Reck es va quedar quiet, però no va deixar de mirar d'un costat a un altre, buscant als companys de la telbun. Veient que ningú s'aixecava per seguir la coberta figura per la sortida del darrere del restaurant, es va girar cap a Ven i Wotson.

-Ràpid! Seguiu-la!

En Reck anava a un pas de distància darrere d'ells quan van sortir per la porta de darrere, per arribar a un estret pati completament ple de telbuns idènticament abillades.

-OOOOO-

C3PO s'afanyava a creuar les àrees d'enlairament del principal espaiport d'Ord Mantell, quan l'udol de les sirenes va indicar la fi de l'alarma. Els escuts defensius havien protegit la ciutat de l'atac aeri, però cap al nord, en els coneguts abocadors del planeta, denses columnes de fum negre s'elevaven cap al brut cel.

-Gràcies al faedor -murmurà C3PO mentre caminava -. Gràcies al faedor.

La mestressa Leia s'havia ocultat amb el seu lleial guardaespatlles noghri, i li havia encomanat la missió de comprovar si la nau havia patit danys durant l’atac yuuzhan vong, i la veritat era que no. Però altres naus sí havien estat assolides, i la visió dels seus cascos calcinats i perforats va provocar en C3PO una tremolor descontrolada.

Es va estremir de pensar en la destinació que hauria patit si la flota de la Nova República no hagués repel·lit l'atac enemic. Potser hauria acabat en una muntanya de runa, o, pitjor encara, en el fons d'un pou ple d'androides incinerats, com el que havia vist a Rhommamul després d'una breu però inquietant trobada amb el difunt Nom Anor.

-La teva existència m'ofèn -li havia dit l'agitador polític, amb una mirada comminatòria que es va quedar gravada a foc en el nucli de memòria de C3PO.

Una cosa era ser evitat pels gotals, els sensibles òrgans sensorials tendien a sobrecarregar-se amb l'energia que rajava dels androides, i una altra molt diferent era ser escollit per a la desactivació o l'aniquilació. Per descomptat, hi ha hagut casos on un androide va resultar ser el culpable d'instigar sentiments anti-androides, com quan l'androide supervisor MerenData EV, al servei d’en Lando Calrissian, a Bespin, va destruir la quarta part de la població androide de la Ciutat dels Núvols. Però els actes repugnants d'EV-9D9 no eren típics d'un comportament androide.

I, el que era més, què podrien haver fet els androides, o un únic androide, per omplir de tant odi a Nom Anor? Buscant precedents, l'únic menyspreu semblant cap als androides que recordava C3PO provenia d'humans que es veien forçats a portar pròtesis. Però també hi havia molts humans als quals no els afectava el fet de tenir parts artificials. C3PO no podia recordar ni un sol comentari de l'amo Luke en contra de la seva mà artificial.

Era tot tan desconcertant!

C3PO havia estat massa a prop de l'aniquilació en diverses ocasiones. Els guerrers tusken li havien despullat d'un braç, els imperials i els manifestants de Bothawui li havien amputat traumàticament els membres a la Ciutat dels Núvols, el micollangardaix kowakià d’en Jabba el Hutt li havia tret un ull... Però sempre acabava reacoblant-se després de cada calamitat. L'havien reprogramat i regenerat, l'havien banyat en oli (un tanc de bacta per androides) i l'havien polit per retornar la seva esplendor àuria.

Aquestes resurreccions periòdiques feien que la desactivació fos una cosa inconcebible o, almenys, difícil d'imaginar. De fet, la fi de l’existència era ser apagat de manera permanent... eternament. Però com podia ser això possible? Quina tortura devia ser patir una desactivació forçosa a mans de l'enemic!

-Estem tots maleïts -murmurà C3PO-. Patir és el destí final de tots els éssers vius, metàl·lics o no.

Però per què resultava tan terrible la perspectiva de ser desactivat?

És que la por es devia al desig desesperat de mantenir-se activat, de mantenir la consciència indefinidament i de totes totes? O es devia a una inclinació extraordinària a l'existència? Una inclinació que, de vèncer, s’emportaria amb si tot els temors a deixar d'existir...

La revelació el va deixar confós durant uns moments. Es va aturar bruscament al mig del camp d'aterratge de permeociment, el que provocà que un altre androide de protocol que anava darrere xoqués contra ell.

- "I chu ta" ho seràs tu! -Digué C3PO, retornant a l'altre androide el comentari.

Els nervis, es va dir a si mateix mentre reprenia el seu camí. No mostrar respecte davant d'algú que havia vist tot el que ell havia vist, que havia viatjat tant, que havia acumulat tant coneixement des de la seva primera feina com a programador binari de muntacàrregues...

Els seus fotoreceptors es van centrar de manera inesperada en l'amo Solo. Conversant amb... un ryn, ni més ni menys.

C3PO es va acostar ràpidament a ells i no va poder evitar adonar-se que l'amo Han i el ryn tenien una pinta horrible, així com la nau de la qual evidentment acabaven de sortir, acompanyats per una barreja d'éssers abatuts i una unitat R2 de cap vermell. De fet, l'amo Han i el ryn no parlaven, més aviat discutien.

-Ens veiem –va dir el ryn a manera de comiat quan C3PO es va acostar.

-No si puc evitar-ho, col·lega -va dir en Han, donant a entendre que no li tenia en molta estima.

- Amo Solo! -Digué C3PO, saludant-lo amb el braç estirat -. Amo Solo!

En Han es va girar, el va veure i va esbossar un somriure, ni de bon tros tan sorprès com C3PO esperava que estigués. Després de tot, sabia que la mestressa Leia i ell estaven a Ord Mantell. Igual havia vingut a buscar-los.

-Amo Solo, està vostè ferit -va exclamar C3PO veient la sang seca a les mans i la cara.

-Podria haver estat molt pitjor -va respondre en Han amb la seva habitual apreci pels comentaris obvis-. On és la Leia, 3PO?

-Doncs es troba a l'Hotel Grand ara, senyor.

En Han va pensar un moment, aclucant els ulls mentre mirava a C3PO.

-Suposo que no cap la possibilitat que no li mencions que t'has trobat amb mi.

C3PO inclinà el cap perplex.

-No, suposo que no és possible –va dir Han, responent-se ell sol. Sospirà-. En aquest cas, crec que el millor serà que em portis davant seu.

Següent