La Nova Rebel•lió (i LV)

Anterior

Cinquanta-cinc

*

L’R2 havia desactivat a tots els androides de la fàbrica excepte a aquells en què no s'havia instal·lat el xip detonador. Pel que semblava només les unitats astromecàniques i C3PO no en tenien. Les unitats astromecàniques havien perseguit en Brakiss fins a la seva nau, i l'havien vist enlairar-se amb rumb desconegut.

L'ordinador no contenia cap pista sobre el possible parador de l'amo Cole, pel que C3PO i l’R2 van haver de registrar les instal·lacions. Van acabar trobant l'amo Cole en una sala de tortures per androides tan horrible que, comparada amb ella, la que hi havia al palau d’en Jabba hagués semblat un sumptuós saló de massatges amb oli. L'amo Cole havia estat lligat a una plataforma metàl·lica, i es trobava mig inconscient.

L’R2 va decidir que l'amo Cole no es trobava en condicions de pilotar el vaixell de càrrega, pel que C3PO va començar a enviar missatges demanant un mitjà de transport a totes les persones que li van passar pels circuits.

Va aconseguir parlar amb Lando Calrissian, que es va posar a riure i li va dir que la Dama Afortunada s'estava convertint en un navili de passatgers. Després va prometre anar-hi el més aviat possible per recollir-los.

C3PO va esperar al costat de l'amo Cole. L’R2 havia insistit que havia d'alliberar als androides que estaven sent torturats, i els va enviar a una zona de reparacions amb l'esperança que podrien ajudar-se els uns als altres. Després es va dedicar a anar i venir per tota la sala, desactivant l'horrible equip que contenia. Ja havia extret tots els instruments de tortura del cos de l'Eva-9D92.

I llavors la mà de l'amo Cole es va moure. C3PO es va inclinar sobre ell, i el seu gest va ser recompensat quan les parpelles de l'amo Cole es van estremir. L'amo Cole va obrir els ulls, va veure C3PO i... va començar a udolar.

L’R2 va deixar anar un ràpid xiulet de resposta i es va afanyar a reunir-se amb C3PO.

C3PO va retrocedir un parell de passos.

-Ho lamento moltíssim, senyor -va dir mentre s'allunyava de l'amo Cole -. Només sóc jo... C3PO, al seu servei.

El crit de l'amo Cole es va extingir de cop, i el jove es va portar una mà a la cara. L’R2 el va intentar consolar amb un xiulet ple de simpatia.

-Seguim en aquest lloc horrible.

-Només per uns moments, senyor -va dir C3PO-. L’R2 ha trobat un mitjà de transport.

- I en Brakiss? -Va preguntar l'amo Cole.

-Se'n va anar, senyor. Els androides astromecànics es van llançar sobre ell i va haver de fugir. Després que jo...

L’R2 el va interrompre amb un sec xiulet.

-Eh... Després que l’R2 i jo aconseguíssim derrotar el Terror Roig.

- El Terror...?

-És una llarga història, senyor, però li asseguro que és realment fascinant. Veureu, després que em separés de vostè per...

-Més tard, C3PO. -L'amo Cole es va recolzar en els colzes, va aconseguir incorporar-se i va tornar la mirada cap a l’R2-. Vas fer tot això que havies de fer?

L’R2 va respondre amb un xiulet d'afirmació.

-I molt més, senyor -va dir C3PO-. Va desactivar tots els detonadors. Sembla que en Brakiss els havia dissenyat de manera que tots podien ser controlats des d'un sol sensor remot, encara que no acabo d'entendre per què va obrar d'una manera tan inusual. L’R2 m'ha assegurat que és costum entre els fabricants d'androides. Això permet que els models defectuosos siguin desactivats fins i tot en aquelles zones a les quals és difícil accedir i en què...

- És que ningú pot aconseguir que calli d'una vegada? -Va murmurar l'amo Cole mentre començava a aixecar-se de la plataforma metàl·lica amb un gemec ofegat.

-Em sembla que seria preferible que seguís al llit, senyor.

-I a mi em sembla que vull sortir d'aquí immediatament. On és el vaixell de càrrega?

-En el mateix lloc en què el vam deixar, senyor. Però vostè no està en condicions de pilotar. L'amo Calrissian no trigarà a arribar i ens portarà de tornada a Coruscant.

C3PO va fer un pas cap a l'amo Cole per ajudar-lo a aixecar-se, però el jove va rebutjar el seu oferiment amb un gest de la mà.

- Li van fer molt de mal, senyor?

L'amo Cole el va fulminar amb la mirada.

-Diguem que no es van conformar amb fer-me pessigolles.

C3PO va assentir.

-Bé, senyor, jo que crec que li convindria no oblidar dues coses: la primera és que l’R2 i jo li vam rescatar i la segona, i espero que perdoni la meva possible impertinència, és que no hi ha dos androides iguals. Sé que molts organismes biològics tendeixen a oblidar aquesta gran veritat, però l’R2 i jo som individus i podrem seguir sent-ho sempre que ningú ens sotmeti a un esborrat de memòria.

L'amo Cole va somriure.

-Ja ho sabia, C3PO. És només que... Bé, la veritat és que acabava de recuperar el coneixement i que em vas donar un bon ensurt. I quant a la resta, de moment encara estic bastant adolorit i prefereixo que ningú em toqui. Estic segur que se’m passarà. -Va abaixar la mirada cap a l’R2, que romania immòbil al seu costat-. M'heu ensenyat que mai he de subestimar un androide. He comès el mateix error que tota la resta de la galàxia i no he sabut apreciar-vos en el que valeu, però us asseguro que mai més tornaré a fer-ho.

L’R2 va deixar escapar un alegre xiulet.

- Què ha dit? -Va preguntar l'amo Cole.

-Que li sembla que ja està vostè recuperat. -La mà de C3PO ​​es va recolzar sobre la cúpula de l’R2 i va produir un sorollós toc metàl·lic -. Les meves capacitats negociadores i l'aguda intel·ligència de l’R2 s'han imposat a totes les dificultats, i ara ja no haurem de preocupar-nos per res.

L'amo Cole va somriure.

-Em sembla que tens raó, C3PO. Sí, em sembla que tens moltíssima raó...

***

La Mon Mothma va acompanyar a la Leia fins al saló de ball imperial redissenyat. La Leia s'havia posat un dels seus habituals vestits blancs, però havia prescindit de les trenes enroscades al voltant de les seves orelles i portava el cabell solt. En Han li havia somrigut abans que sortís de les seves habitacions, i havia aconseguit arrencar-li la promesa que tornaria més aviat del que és habitual. Els nens havien de tornar al dia següent, i en Han volia aprofitar al màxim les hores que podia passar a soles amb ella.

La Leia també volia aprofitar-les al màxim.

-Segueixo sense entendre com vas aconseguir convèncer-los que ja no calia que presentessin la petició de manca de confiança -va dir la Leia.

Mon Mothma va somriure.

-No vaig ser jo qui els va convèncer, Leia, sinó tu. Encara que en Wedge, en Han i en Luke també et van ajudar una mica, naturalment... Si no haguessis derrotat en Kueller, hauries tornat aquí per trobar-te amb la tempesta política més terrible de tota la teva existència. Però quan va quedar clar que en Han no havia tingut res a veure amb l'atemptat i que havíeu estat vosaltres qui vau aconseguir descobrir al culpable i acabar amb ell, Meido i els seus seguidors es van veure obligats a recolzar-vos.

La Leia va ajuntar les mans darrere de l'esquena.

-Però has d'haver fet alguna cosa. Quan vaig tornar ja havies aconseguit que Meido deixés de formar part del Consell Interior.

La Mon Mothma va arronsar les espatlles.

-Tinc molts anys d'experiència en el tracte amb els que no opinen el mateix que jo, Leia. Hauràs d'aprendre a col·laborar amb un grup que ha deixat de ser homogeni. El Senat del futur no sempre serà capaç d'adoptar decisions per unanimitat, i hauràs d'aprendre a fer servir les coalicions.

- Hauré de formar coalicions amb els imperials? -Va preguntar la Leia sense poder reprimir un estremiment.

- Amb els ex-imperials que en realitat no van tenir res a veure amb l'Imperi? -Va replicar la Mon Mothma-. Sí, per descomptat. No sempre pots culpar del seu passat a la gent. Tu hauries saber millor que ningú, presidenta Organa Solo -va afegir, posant un èmfasi gairebé imperceptible a l'última paraula.

La Mon Mothma tenia raó, per descomptat. El passat d'en Han era com a mínim una mica fosc, i no obstant això tots estaven disposats a atorgar-li honors d'heroi pels seus esforços per salvar els ferits al Passadís dels Contrabandistes. Lando també anava a rebre el mateix tractament. Lando ja li havia preguntat a la Leia si els honors anaven acompanyats per alguna mena de compensació financera, i havia arrufat el nas quan la Leia li va dir que aquesta gratitud no portava cap recompensa monetària. Veient la seva reacció la Leia havia promès pagar, de la seva butxaca si arribava a ser necessari, les reparacions i el reequipament de la Dama Afortunada. Era el mínim que podia fer, ja que Lando havia salvat centenars de vides.

- Se sap alguna cosa d’en Chewbacca? -Va preguntar la Mon Mothma.

La Leia va assentir.

- En Chewbacca i l’Alderaan haurien d'arribar en qualsevol moment. Va trigar una mica en localitzar el ramat de thernbees salvatges. Pel que sembla els je'hars havien reduït considerablement el seu nombre al llarg d'una sèrie de terribles caceres, i els thernbees s'havien allunyat dels seus territoris habituals. Però Chewie va aconseguir tornar al nostre thernbee.

-Pel que he sentit dir d'ell, deu ser una criatura encantadora.

-Era massa gran i tafaner per poder ser encantador -va replicar la Leia -. I va trigar dos dies a pair als ysalamiris! La Mara, en Luke i jo vam haver de quedar-nos a bord del Falcó jugant partides hologràfiques mentre que en Han i en Chewie discutien entre ells per decidir qui havia de reparar les avaries.

-I al final van haver reparar-les, no?

La Leia va somriure.

-Ho van fer..., després que la Mara amenacés amb fer-los servir com a blancs de tir.

La Mon Mothma va riure. S'havien aturat davant de la porta de la sala de ball, i la Mon Mothma va posar la mà sobre el braç de la Leia.

-Com potser ja t'hagis imaginat, alguns senadors estan dient que C3PO i l’R2 haurien de ser desactivats per haver mostrat tanta capacitat d'iniciativa. També volen adoptar algun tipus d'acció contra en Cole Fardreamer. El robatori del vaixell de càrrega els ha posat molt nerviosos. Intentaran que aquest assumpte figuri com a primer punt a discutir en l'ordre del dia.

La Leia va tornar la mirada cap a les portes tancades. L'última vegada que va entrar a la Cambra del Senat portant aquella mena de vestit, se sentia molt preocupada pels enfrontaments mesquins que estaven sembrant la discòrdia entre els senadors. L'explosió havia sorgit del no-res i s'havia cobrat moltes vides, i havia fet que totes aquelles preocupacions semblessin sobtadament trivials.

Kueller... El seu rostre de noi seguiria obsessionant-la durant molt, molt més temps que la seva màscara de la mort.

I el que havia fet encara trigaria més a esborrar-se de la memòria de la Leia.

Hi havia matat a tants éssers intel·ligents sense una sola vacil·lació, i havien hagut d'esforçar-se tant per derrotar-lo... Com a cap d'Estat, la Leia faria quant estigués a les seves mans per assegurar-se que cap altre monstre com en Kueller fos creat durant el seu mandat.

I el primer que havia de fer era assegurar-se que els polítics oportunistes no distorsionessin la veritat.

-No aconseguiran desactivar els androides -va dir-. L’R2D2 i C3PO són uns herois. Tinc certes idees sobre alguns canvis que haurien de ser introduïts en les lleis concernents als androides. I tampoc li posaran ni un sol dit sobre en Cole Fardreamer, perquè aquest jove va descobrir que els nous ales-X havien estat sabotejats i que presentaven seriosos defectes. Va ser ell qui va suggerir que tornem a utilitzar els vells models. M'ocuparé de tot això. Ah, i a més he de construir uns quants ponts...

-Em sembla que tindràs un dia molt ocupat -va dir la Mon Mothma.

-Doncs hauré d’escapar-me deixant algunes coses pendents -va dir la Leia-. En Luke serà sotmès al seu últim tractament en el tanc bacta aquesta tarda, i vull ser-hi quan desperti. Després me n'aniré a casa. En Han m'ha promès que tindrà el sopar preparat quan arribi.

-I res de nens fins demà -va dir la Mon Mothma.

La Leia va somriure.

-Cal saber treure el màxim partit possible de cada situació -va dir.

-I tu sempre has sabut fer-ho, Leia -va dir la Mon Mothma.

El moment s'havia tornat sobtadament massa seriós per la Leia.

-Tot un nou capítol de la història de la Nova República ens espera allà dins -va dir, lliscant un braç al voltant de la cintura de la Mon Mothma.

-Sí -va dir la Mon Mothma -. I el primer que hem de fer és materialitzar la meva dimissió i fer que recuperis el teu lloc.

- Creus que aprovaran el meu retorn? -Va preguntar la Leia.

 -T'asseguro que ningú s'oposarà -va dir la Mon Mothma.

La Leia va estendre una mà i la Mon Mothma la va imitar, i entre les dues van obrir la porta de la sala provisional del Senat. La Leia ja estava planejant el seu discurs. Seria diferent del que havia planejat pronunciar feia tant de temps, perquè aquesta vegada parlaria de la unitat i del respecte.

Fixaria les pautes que regirien la nova legislatura del Senat...

... i aquesta vegada s’asseguraria que fossin les pautes correctes.

FI