5
En Jacen i la Jaina
no van aconseguir reunir-se amb el seu pare, Chewbacca i el seu nebot Lowbacca
fins a finals del matí. Els bessons, que havien passat diverses hores ocupats
amb les seves diverses obligacions i els seus exercicis d’ensinistrament Jedi,
van tornar als allotjaments dels estudiants just a temps de veure com el trio
sortia d'una habitació que havia estat buida fins a la seva arribada.
- Hola! -Va cridar
en Jacen, corrent cap a Lowbacca amb la seva germana darrere d'ell -. Estàs
cansat pel viatge? Si no ho estàs, podria ensenyar-te la meva habitació. Tinc
unes quantes mascotes d'allò més rares. Gairebé totes les he trobat en les
jungles d'aquesta lluna i la Jaina ha construït unes quantes gàbies per a
elles. Hauries de veure aquestes gàbies, saps? Ah, i la Jaina també hauria
d’ensenyar-te la seva habitació... Té tota classe d'equip trencat i avariat que
utilitza per construir coses amb ell.
En Jacen estava tan
entusiasmat que no va parar ni un sol cop per empassar aire.
En Lowbacca, que era
molt més alt que el noi humà, el va contemplar des de dalt mentre en Jacen
seguia parlotejant.
- T'agraden els
animals? T'agrada construir coses? Has portat alguna mascota o equip amb tu des
de Kashyyyk? T'agrada...?
El seu pare va
interrompre el torrent de preguntes amb una rialleta.
- Ja hi haurà temps
de sobres per això després, noi. Hem passat la major part del matí amb en Luke,
i després hem acompanyat a Lowbacca a la seva habitació perquè s'instal·lés.
Voleu portar-lo a fer un volt per l'acadèmia perquè es vagi familiaritzant amb
el lloc? A hores d'ara probablement sabreu orientar-vos per aquí millor que en
Chewie o que jo, així que...
- Ens encantaria -va
respondre la Jaina abans que el seu pare hagués acabat de parlar.
- Som els guies
ideals per fer aquest recorregut -va afegir en Jacen amb un encongiment
d'espatlles ple de seguretat en si mateix -. La Jaina i jo vam venir a
l'Acadèmia Jedi per primera vegada quan només teníem dos anys.
El noi va somriure
amb un somriure tort ple de fatxenderia, la mateixa que la seva mare sempre
deia que el convertia en el viu retrat del seu pare.
En Lowbacca va
deixar anar un grunyit interrogatiu.
- Ha preguntat
quantes vegades heu fet aquest recorregut -va traduir en Han.
-Bé... Eh... - Va
balbucejar en Jacen, enrogint lleugerament -, si es refereix d'una manera
oficial en lloc de... Ehem... Oh...
En Jacen va acabar
callant.
-El que en Jacen vol
dir és que és la primera vegada que ho fem -va intervenir la Jaina amb veu
ferma.
En Lowbacca va
intercanviar una mirada amb el seu oncle. Chewbacca va alçar un puny cobert de
pèls marrons, va assenyalar un llarg passadís amb un voleteig de la mà i va
deixar escapar un curt grunyit.
- Molt bé -va dir en
Han-. Anem-hi.
Els bessons van
guiar al grup per un tram de graons esquerdats i coberts de molsa que portava
al nivell principal i fins al clar ple d'herba que s'estenia davant del Gran
Temple. En Jacen estava decidit a demostrar que era un bon guia turístic, i va
anar assenyalant cadascun dels nivells en forma de quadrat de la gegantina
piràmide mentre parlava.
- A dalt de tot hi
ha una plataforma d'observació des de la qual té un dels millors panorames del
planeta Yavin..., llevat que trepis per un d'aquests vells i enormes arbres
Massassi de la jungla, és clar -va explicar amb una riallada -. El nivell
superior de la piràmide només conté una enorme sala, la gran càmera
d'audiències, en la qual caben milers de persones.
- Allà és on es
reuneixen els estudiants Jedi quan l'oncle en Luke..., vull dir el Mestre
Skywalker, dóna les seves lliçons -va dir la Jaina.
En Jacen va passar a
explicar-los que els nivells inferiors havien estat remodelats durant els
últims anys. El nivell més gran situat directament sota la gran càmera
d'audiències albergava als que vivien a l'acadèmia, els estudiants, el personal
de l'acadèmia i el Mestre Skywalker, i també contenia magatzems i habitacions
per a la meditació, així com estades per convidats i dignataris de visita.
El gegantí nivell
inferior de la piràmide contenia el Centre de Comunicacions, els ordinadors
principals, zones de reunió i despatxos i sales on es preparaven els àpats i
eren consumits. També contenia el Centre d'Estratègia, la càmera que havia
estat coneguda amb el nom de Sala de Guerra en els dies en què el temple havia
acollit la base secreta de l'Aliança. Sota del nivell del sòl, i totalment
invisible des d'on es trobaven, hi havia un enorme hangar en el qual es
guardaven llançadores, caces, barredores i altres aparells.
En dos costats del
Gran Temple i al llarg de la pista de descens fluïen cabalosos rius, i més
enllà d'ells s'estenien les exuberants i en la seva major part inexplorades
jungles de la quarta lluna de Yavin.
- Els temples van
ser construïts pels Massassi, una misteriosa raça antiga. De fet, hi ha munts
d'estructures escampades per les jungles -va dir en Jacen -. Algunes d'elles
realment no són més que ruïnes..., com el Palau de la Salamandra Peluda, que
està a l'altre costat d'aquest riu.
Va descriure la
central generadora d’energia que es trobava al costat del temple principal, una
sèrie de rodes de paletes amb forma de safates que tenien dues vegades l'altura
d’en Jacen col·locades en posició vertical i unides pel centre mitjançant un
llarg eix.
-Amb la central
d’energia, el riu i les jungles, l'Acadèmia Jedi és pràcticament autosuficient
-va dir la Jaina, reprenent el fil de l'explicació allà on l'havia deixat el
seu germà -. Veniu, entrem.
El recorregut va
concloure a les habitacions dels bessons, on en Jacen i la Jaina van gaudir
enormement ensenyant al seu pare i als dos wookiees els seus respectius tresors
de mascotes i maquinàries reconstruïdes. En Han Solo irradiava orgull patern.
En Lowbacca va mostrar un satisfactori encara que callat interès cap a les
criatures que formaven el zoo d’en Jacen.
Quan el grup va anar
a l'habitació de la seva germana, en Jacen es va afanyar a ficar la serp de
vidre que havia estat ensenyant dins de la seva gàbia i es va afanyar a
seguir-los. Va creuar el llindar d'un salt, i es va trobar que en Lowbacca ja
estava absort en un assortiment de peces i cables que hi havia escampat sobre
el sòl de la cambra de la Jaina. L'electrònica semblava interessar-li molt més
que els animals salvatges de la jungla.
- T'agrada treballar
amb les màquines, Chewie..., vull dir Lowbacca? -Va preguntar la Jaina,
inclinant-se al costat del desmanegat wookiee.
La peluda criatura
va expressar la seva fascinació amb una sèrie de grunyits, rugits i gemecs tan
llarga que en Jacen no va aconseguir entendre com una simple pregunta del tipus
si o no podia produir una resposta tan plena d'animació.
Com de costum, el
seu pare es va encarregar de traduir-la-hi.
- En primer lloc, en
Lowbacca consideraria com un gran senyal d'amistat que li diguéssiu Lowie.
En Jacen va
assentir, visiblement complagut.
- Lowie, eh?
M'agrada.
- I pel que fa a la
resta... - Va seguir dient en Han-. Bé, no estic segur d'haver-ho entès tot. El
més important és que el que realment li torna boig són els ordinadors.
La Jaina li va donar
un copet a l'espatlla al jove wookiee.
- Aleshores podem
fer moltes coses junts, Lowie -va dir.
En Chewbacca va
grunyir, indicant que estava d'acord amb ella.
Però llavors una
arruga de sobtada preocupació es va estendre pel front de la Jaina.
- Escolta, pare,
resulta obvi que en Lowie ha estudiat el nostre llenguatge i ens entén tan bé
com Chewie -va dir -. Però nosaltres no podem entendre’l a ell. Després de tot,
tu vas necessitar anys per aprendre el llenguatge dels wookiees. Com se les
s'arreglarà en Lowie a l'Acadèmia Jedi, on ningú pot entendre'l?
En Jacen va mirar al
jove wookiee i va assentir.
- Qui ens farà de
traductor?
Un lladruc triomfant
d’en Chewbacca els va interrompre en aquest moment.
- Tenim la resposta
perfecta en aquesta pregunta teva -va dir Han, picant de mans i fregant-se les
mans -. És una cosa que se'ls va ocórrer a Chewbacca i C3PO.
En Chewbacca es va
girar i va alçar un brillant artefacte metàl·lic perquè tots poguessin veure’l.
Vist de costat l'aparell tenia forma ovoïdal i era de color platejat,
lleugerament més llarg que la mà d’en Lowie i d'uns quatre dits de gruix, llis
per la part de darrere i arrodonit per davant. Semblava una cara, amb dos
sensors òptics grocs col·locats a prop de la punta, una protuberància més o
menys triangular cap al centre i un oblong perforat a la secció inferior que en
Jacen va suposar seria un altaveu.
En Chewbacca va
manipular alguna cosa oculta en la part de darrere del giny i uns ulls grocs
van cobrar vida amb un parpelleig lluminós. Una feble veu metàl·lica que
articulava les paraules amb meticulosa precisió van brollar del diminut
altaveu.
- Salutacions -va
dir -. Sóc un Androide Traductor Miniaturitzat del Tipus Dos, TM2 en forma
abreujada, especialitzat en les relacions entre wookiees i humans. Domino amb
fluïdesa més de sis formes de comunicació. La meva funció primària programada
és traduir el llenguatge wookiee a altres llenguatges humanoides. –L’artefacte
va fer una pausa expectant -. Puc ajudar-los en alguna cosa? -Va afegir
després.
En Jacen es va posar
a riure.
- No pot ser!
La Jaina estava
bocabadada.
- Però si parla
igual que C3PO!
-Gairebé -va
replicar el seu pare amb els llavis corbats en un somriure ple de diversió, i
es va gratar mandrosament sota el coll de la camisa amb la punta d'un dit -. La
veritat és que em recorda massa a C3PO, si he de dir la veritat. Però com es va
encarregar de la major part de la programació de TM2, no vaig poder
convèncer-lo que hauríem preferit una altra personalitat -va explicar.
En Han els hi va
demanar disculpes amb un encongiment d'espatlles.
- Per què no ho
proveu durant el dinar? Chewbacca i jo encara hem de parlar d'alguns assumptes
amb en Luke, i després ens anirem al Falcó
Mil·lenari a la tarda. Hem de reunir-nos amb Lando a la seva estació
minera.
La sala que els
estudiants Jedi utilitzaven com a menjador estava plena de taules de fusta de
diferents altures. Els seients; cadires, bancs, nius, lleixes, coixins i
tamborets, abastaven una àmplia varietat de formes i mides per adaptar-se a les
diferents costums i anatomies dels estudiants humans i alienígenes.
Els membres
d'aspecte vegetal de l'Acadèmia Jedi havien sortit als esglaons banyats pel sol
del Gran Temple, on podien absorbir la llum del sol blanc de Yavin i
fotosintetitzar les substàncies nutritives, afegint petits paquets de minerals
que tiraven dins dels seus orificis digestius. Però al menjador hi havia
representants de dotzenes d'estranyes espècies asseguts uns al costat dels
altres i consumint els aliments exòtics preferits de cadascuna.
En Jacen s'havia
quedat una mica endarrerit i seguia parlant dels vells temples Massassi mentre
la Jaina trobava una taula a un extrem de la gran sala on hi havia un seient
adequat per en Lowbacca. Fins ara en Jacen no havia aconseguit obtenir més que
uns quants gestos i inclinacions de cap del wookiee, que semblava sumit en els
seus pensaments i molt concentrat assimilant els sons, imatges i olors que
l'envoltaven.
En Jacen estava
decidit a iniciar una autèntica conversa amb el nou estudiant, i s'havia
espremut el cervell buscant una bona pregunta:
«Bé, Lowie, has de
ficar moltes coses a la teva habitació?» No, era una pregunta estúpida.
Què tal «Quants anys
tens?». No, amb això només aconseguiria una resposta molt curta. I de totes
maneres a primera hora d'aquell matí el seu pare els hi havia dit que en Lowie
tenia dinou anys, de manera que per als wookiees amb prou feines era un
adolescent. Potser alguna cosa de l'estil de «Com vas saber que volies arribar
a ser un Jedi?" Serviria. Sí, era una bona pregunta.
Però abans que
pogués formular-la, la sòlida i musculosa silueta de la Tenel Ka es va
instal·lar al seient contigu al d’en Jacen, quedant davant d’en Lowie.
- Un estudiant nou
-va dir, reconeixent la presència d’en Lowbacca d'aquella manera breu i directa
que resultava tan típica d'ella.
- Lowie, aquesta és
la nostra amiga Tenel Ka, del planeta Dathomir - va dir en Jacen.
- I aquest és en Lowbacca,
nebot d’en Chewbacca, de Kashyyyk, el món natal dels wookiees -va afegir la
Jaina, fent les presentacions per al seu costat de la taula.
La Tenel Ka es va
aixecar i va inclinar el cap, fent oscil·lar la seva cabellera daurada
vermellosa.
- Et saludo, Lowbacca
de Kashyyyk -va dir, i va tornar a seure.
En Lowbacca va
tornar la salutació amb una inclinació de cap i tres curts grunyits.
En Jacen va esperar
en silenci durant un moment amb els ulls clavats en el petit androide traductor
subjecte al cinturó d’en Lowie, però no va passar res.
- I bé? -Va exclamar
la Jaina amb impaciència -. Vas a traduir o no, TM2?
- Ai mare! Ho
lamento moltíssim, mestressa Jaina -va replicar el diminut androide amb una
tremolosa veu mecànica plena de preocupació -. Oh, que espantós! La meva
primera oportunitat de dur a terme la meva funció primària al servei de l'amo Lowbacca,
i li he fallat... Amos i mestresses en general, els hi asseguro que a partir
d'ara m'esforçaré per oferir cada traducció de la manera més ràpida i eloqüent
possible, i que...
En Lowbacca va
interrompre els retrets que l'androide traductor s'estava dirigint a si mateix
amb un sec grunyit.
- Traduir? -Va
replicar el petit androide -. Traduir què? Oh! Ah, ja veig. Sí Immediatament. -
TM2 va emetre un soroll increïblement semblant a un estossec i va començar a
parlar -. L'amo Lowbacca diu: «Que cap sol surti sobre un dia i que cap lluna
s'alci sobre una nit en què no se senti honrat de veure-us, i d'estar en la
vostra presència, tant com se sent en aquest mateix instant».
La Jaina va alçar
els ulls cap al sostre. En Jacen va moure el cap amb incredulitat. Però el rostre
de la Tenel Ka va romandre totalment inexpressiu.
En Jacen va veure de
cua d'ull a Raynar, el jove estudiant que sempre estava creant problemes.
Raynar, que anava vestit amb una elegància tan bigarrada com de costum, els
estava observant des d'una taula propera i somreia burleta. Servents automàtics
van treure bols generosament plens de menjar de la cuina i els van anar
col·locant davant de cada estudiant.
Però l'atenció d’en
Jacen va tornar a ser atreta cap a la seva taula quan en Lowie es va inclinar sobre
els sensors òptics de l'androide traductor i li va deixar anar un grunyit.
-Bé, i què més dóna
que l'hagi adornat una mica? -Va preguntar l'androide, posant-se a la defensiva
mentre un servent automàtic col·locava un plat ple de fumejant carn color vermell
sang davant del wookiee -. Només estava intentant aconseguir que fossis més
civilitzat.
El grunyit
amenaçador d’en Lowbacca no va deixar cap dubte.
- Molt bé -va dir
secament TM2 -. És possible que una traducció més fidel de les paraules de
l'amo Lowbacca hagués estat: «El sol no ha brillat amb tanta intensitat per a
aquest humil wookiee com el dia en què ens vam conèixer».
En Jacen va acceptar
el bol de sopa calenta que la seva germana li va passar des de l'altre costat
de la taula. Va llançar una mirada interrogativa a Lowie, que va tornar a
dirigir un altre grunyit a TM2.
-D'acord, ho farem a
la teva manera -va dir l'androide, amb altivesa però en un to de veu més baix
-. Però t'asseguro que les meves traduccions eren molt més refinades. Ehem,
ehem... El que l'amo Lowbacca ha dit en realitat és el següent: «Estic encantat
de conèixer-vos».
-És un plaer
compartit, Lowbacca -va dir la Tenel Ka amb veu molt seriosa i solemne després
que el wookiee per fi hagués deixat anar un grunyit de satisfacció, parlant com
si no hagués sentit cap de les traduccions anteriors.
Una safata
automatitzada va passar al costat de la taula en què estava assegut en Raynar,
i la Tenel Ka va allargar la mà i va agafar l'última gerra de suc acabat
d'esprémer que quedava en ella. Va abocar el líquid color vermell robí en
cadascun dels seus gots i després va deixar la gerra sobre la taula davant
d'ells amb un suau dringar de vidre. La Tenel Ka va parpellejar,
contemplant-los amb els seus ulls gris acer, i va alçar solemnement el seu got.
- En Jacen i la
Jaina ja són els meus amics -va dir -. T'ofereixo l'amistat, Lowbacca de
Kashyyyk.
El wookiee va
titubejar, no gaire segur del que havia de fer. La Jaina li va ficar el got
entre els dits.
- Amistat -va dir en
Jacen, alçant el seu got.
- Amistat -va
repetir la Jaina.
En Lowie va assentir
i va alçar el seu got. Després va tirar el cap cap enrere i va deixar anar un
rugit que va ressonar per tot el menjador.
La veueta de TM2 va
interrompre el silenci que va seguir al seu rugit.
- L'amo Lowbacca
accepta amb un èmfasi considerable la seva oferta d'amistat, i correspon a ella
oferint-los la seva.
Per gran sorpresa de
tots, el wookiee no va corregir l'androide traductor.
- Queda acceptada
-va dir la Tenel Ka, i va prendre un glop del seu got -. I ara som amics -va
afegir quan tothom la va haver imitat.
-Això vol dir que
ara pots dir-li Lowie -va dir la Jaina.
La Tenel Ka s'ho va
pensar durant un moment.
- Escullo honrar-lo
utilitzant el seu nom complet -va dir per fi.
En una altra taula tres
cha'as, uns alienígenes no molt alts amb aspecte de rèptils, estaven asseguts
al voltant d'una safata plena d'ous calents que tremolaven, i mantenien els
ulls clavats en ells com els depredadors que eren. Quan les closques es van
esquerdar i es van trencar, els cha'as es van llançar sobre els pollets coberts
de plomissol rosat que van sorgir d'elles.
Dues criatures que
semblaven ocells enormes i es comunicaven mitjançant xiulets i xiuxiuejos
estaven compartint un plat ple de cucs-bri que no paraven de retorçar-se,
gruixudes erugues de pelatge blavós que anaven xuclant una per una amb els seus
estrets pics cornis.
Mentre anava prenent
cullerades de la seva sopa i intentava que se li ocorregués alguna cosa
divertida a dir a la Tenel Ka o, almenys, per poder continuar la conversa amb
en Lowie, en Jacen va percebre un moviment de cua d'ull i va veure que alguna
cosa es lliscava cap a la taula al costat d'ells. Era una espurna vidriosa, un
llum que serpentejava.
En Jacen va sentir
que se li formava un nus a la gola, i de sobte es va preguntar si hi havia
tancat el recipient de la serp de vidre quan el seu pare i els wookiees havien
acabat de veure les seves habitacions.
- Eh -va dir en
Raynar, inclinant-se sobre la taula al costat d'ells amb les seves cridaneres
robes tan plenes de colors que en Jacen va sentir que li feien mal els ulls -,
us faria res tornar-me la nostra gerra de suc?
-En Raynar va utilitzar els seus poders Jedi per aixecar la gerra de la seva
taula i portar-la pels aires fins a ell -. La propera vegada us pregaria que
demanéssiu permís abans d'agafar-la.
En Raynar es va
tirar enrere i va creuar els braços davant del pit, semblant molt satisfet de
si mateix.
I just llavors un
raig de llum va caure sobre la serp de vidre i en Jacen va poder veure-la amb
tota claredat. La serp es va aixecar sobre la falda d’en Raynar i li va xiular,
i el seu xato cap triangular es va aixecar per clavar la seva mirada
directament a la cara del noi.
En Raynar la va
veure i va cridar, perdent la seva concentració sobre la Força. La gerra va fer
un balanceig i va acabar caient, escampant el suc vermell fosc per sobre de les
seves robes multicolors.
En Jacen es va
aixecar i es va llançar sobre la serp. Havia de capturar-la abans que creés més
problemes. En Jacen va caure sobre en Raynar i va intentar agafar la serp, que
seguia sobre la falda del noi. En Raynar, creient que estava sent atacat
simultàniament per totes bandes, va llançar un crit de terror emprant tota la
potència dels seus pulmons.
Mentre ell i en
Jacen es debatien, tota la taula es va bolcar vessant púding marró fosc,
escampant altres recipients de beguda a dreta i esquerra i llançant un diluvi
de menjar sobre els companys d’en Raynar.
La Tenel Ka, que no
entenia el problema però sempre estava disposada a defensar als seus amics, es
va unir a la contesa. Va agafar la sopa calenta d’en Jacen i la va llançar
contra els companys d’en Raynar, que van optar per prendre represàlies
veient-se sotmesos a aquell atac procedent d'un nou front.
Una safata plena de
fideus amb mel va creuar el menjador anant cap a la Jaina, però es va ajupir i
va aconseguir esquivar-la. Els fideus van saltar pels aires i es van adherir a
l’abundant i encrespat pelatge blanc d'un talz, una criatura amb aspecte d'ós
que es va aixecar i va fer trompeteig amb una nota musical plena de
consternació. Quan la Jaina va veure els fideus enganxats al pelatge blanc de
l'alienígena no va poder contenir el riure.
La serp de vidre es
va escórrer entre els dits d’en Jacen mentre aquest reptava sobre la falda d’en
Raynar, que no parava de retorçar-se. El jove Jedi cridava com si l’estiguessin
assassinant, però en Jacen no li va fer cas i es va ficar per sota de les
taules del menjador per perseguir la seva serp. Es va llançar cap endavant per
agafar-la, de manera que va tirar una taula, i va sentir el frec sec i llis
d'unes escates en les puntes dels seus dits..., però la serp va lliscar per
entre ells i en Jacen no va poder retenir-la.
Una altra taula va
ser bolcada quan en Lowie es va llançar a ajudar. Les criatures ocellaires es
van posar a cridar entre una agitació de plomes, i van començar a barallar-se
pel plat de convulsos cucs-bri recoberts de pelatge blau.
Més menjar va volar
pels aires, levitat mitjançant els poders Jedi, i va ser llançada d'una taula a
una altra. Els estudiants Jedi estaven rient, i semblaven considerar que la
baralla era una bona manera d'alliberar la tensió acumulada durant els durs
estudis i la profunda concentració que se'ls exigia per al seu ensinistrament.
Una massa de fulles
bullides va xocar amb les cares dels cha'as, interrompent el seu tràngol de
depredadors. Els tres es van aixecar a l'instant i van girar sobre si mateixos
per enfrontar-se a l'atac, col·locant-se esquena contra esquena en una formació
d'estrella de tres puntes mentre llançaven xiuxiuejos i mirades amenaçadores.
Els ous d'un marró lletós de la safata seguien trencant-se, i els pollets
coberts de plomissol rosat van decidir que era el millor moment per escapar.
En Lowie va emetre
un rugit wookiee capaç de fer tremolar les pedres, i TM2 va deixar anar un crit
estrident ple d'alarma.
- No puc veure res,
amo Lowbacca! Els comestibles estan enfosquint els meus sensors òptics. Li
prego que tingui la bondat de netejar-los!
R2D2 va entrar al
menjador i va llançar un gemec electrònic, però els seus crits d'androide van
quedar ofegats per les riallades i el tumult del menjar que volava en totes
direccions. Abans que l’R2 pogués girar sobre les seves rodes i fer sonar
l'alarma, una gran safata plena de pastissets amb crema va escampar el seu
contingut per sobre de la seva cúpula. L'androide astromecànic es va afanyar a
batre’s en retirada amb un brunzit de servomotors.
La serp de vidre va
lliscar cap a les esquerdes de la paret de pedra per fugir per alguna d'elles,
i en Jacen es va llançar desesperadament sobre ella. Va estendre una mà i la va
agafar per la cua. La serp onejà, donant la volta al seu cos invisible en un
sol i fluid moviment, i va dirigir els seus ullals cap en Jacen preparant-se
per mossegar la mà que l'agafava. Però en Jacen va estendre l'altra mà,
assenyalant a la serp amb un dit i amb la Força i establint contacte amb el
diminut cervell del rèptil.
- Ep! No
t'atreveixis a fer-ho -va dir en veu alta.
La serp de vidre va
titubejar, i en Jacen la va agafar pel coll i la va aixecar en l'aire. La part
inferior del llarg cos de la serp va començar a retorçar-se bojament. En Jacen
es va enroscar la serp al voltant del braç i va enviar pensaments
tranquil·litzadors a la seva ment. Després es va aixecar, somrient i sentint-se
ple d'alleujament.
- La tinc! -Va
cridar amb veu triomfal..., en el mateix instant en què tres fruits molt madurs
s'estavellaven contra la seva cara i el seu pit.
L'impacte va
rebentar les primes pells dels fruits i va vessar l'espessa polpa per sobre de
tot el seu cos, en Jacen va tossir i es va ennuegar, i després es va permetre
riure sense deixar anar a la serp de vidre que tenia fermament agafada.
- Prou!
Una veu tronadora
amplificada mitjançant la Força va ressonar per tot el menjador.
Tot va quedar
sobtadament immòbil, com si el temps s'hagués aturat. Tot el menjar que estava
volant per l'aire va quedar suspès on es trobava, i cada gota de líquid va
penjar sense moure’s sobre les taules. Tots els sons van cessar, llevat dels
esbufecs i murmuris ofegats dels estudiants.
El Mestre Luke
Skywalker acabava d'aparèixer a l'entrada del menjador, i contemplava la
baralla d'aliments suspesa amb cara molt seriosa i ombrívola. En Jacen va
observar l'expressió del seu oncle i va creure veure ira, però també una certa
diversió oculta.
- Aquesta és la
millor manera que heu pogut trobar d'utilitzar els vostres poders? -Va
preguntar en Luke -. No us ha passat pel cap cap altre desafiament més digne?
Va moure la mà en un
gest que va abastar tot el menjar immòbil, i durant un moment va semblar
sentir-se molt trist. Després va girar sobre si mateix per marxar, però no
abans que en Jacen pogués veure com un somriure anava corbant els seus llavis.
- Bé, potser podríeu
utilitzar els vostres poders Jedi... per netejar tot aquest desgavell -va dir
en Luke abans de marxar.
La seva mà dreta es
va moure en un gest gairebé imperceptible, i totes les safates de menjar, bols
de sopa, postres, fruita i complicats plats suspesos en l'aire van quedar
alliberats del poder de la Força i es van desplomar com una allau. Pràcticament
tothom va tornar a quedar cobert de taques quan els fragments enganxosos i els
líquids van sortir volant pels aires.
En Jacen va
contemplar el final de la guerra del menjar i es va treure una mica de crema
del nas, sense deixar anar a la serp de vidre que seguia sostenint a la mà.
Els altres
estudiants Jedi van començar a llançar febles rialletes d'alleujament, i
després es van concentrar en la neteja del menjador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada