CAPÍTOL 14
En
Han
va recolzar l'espatlla dreta contra les reixes del repugnant
calabós i es va
fregar suaument l’artell ferit
del seu anular esquerre.
-Bona baralla -va dir.
-La vaig gaudir de
veritat.
Fasgo i
Roa estaven asseguts
al fastigós terra,
amb l'esquena repenjada
contra una paret igualment
bruta. El primer amb
l'orella dreta còmicament
lesionada, i el
segon cridanerament immaculat.
-Quin desastre
–va dir Roa amb
un somriure.
Fasgo es
va tocar suaument la punta
del nas.
-Crec que
me l'han trencat –va murmurar.
Roa va
donar un copet a l'espatlla
al seu ex-agent d'impostos
i duanes.
-La propera
vegada recorda que la millor
defensa sol ser treure’s
del mig.
-L’únic
que lamento
és que el ganàpia no la palmes -va
dir Fasgo.
-Dóna-li
una mica
de temps -va dir en Han en veu molt alta,
clavant la mirada
en els tres trandoshans del calabós de davant.
Fasgo va ajuntar
el polze i l'índex.
-Va
mancar això
perquè li donés amb la cadira.
-Ho
sento
pel pobre Bith de
la taula del costat -va dir en
Han.
-Quina sort que cregués que la
cadira la va tirar un dels
trandoshans -va intervenir Roa.
Fasgo va assentir.
-Tenir en
aquesta colla de caps de globus del nostre costat ens va ajudar molt.
-Baixa la
veu –aconsellà Roa amb un murmuri -. Només estan
dues cel·les més enllà.
Fasgo va agitar
una mà, traient-li importància.
-La meitat
dels clients de l’Apostador són aquí –Mirà al Han i
es va riure-. L'hem
embolicat molt grossa.
-Sí, i
els de seguretat li
van posar el punt final -va riure en Han-. Ara
entenc per què no
es permeten pistoles làser a la Roda.
Una porta
que necessitava desesperadament
una mica de lubricant es va obrir al final del passadís, i un fornit
guàrdia de seguretat amb uniforme gris va
entrar a l'estança poc després.
-Vinga, vells
xarucs -va anunciar el guàrdia
en to burleta. -Podeu
anar-vos-en.
Han, Roa
i Fasgo van intercanviar
mirades estupefactes.
-Vaig
creure
que no podia
pagar la fiança abans del judici
previ –va dir Roa.
-No hi haurà judici
previ –va dir el guàrdia-.
Heu de tenir amics en les altes esferes.
Roa va
mirar al Han.
-Em temo
que t'han descobert, "Roaky Laamu". La veritat és que el trandoshà
et va reconèixer de
seguida.
En Han es va adonar que allò
tenia sentit. Ja
s'havia corregut la veu, i algú havia avisat la Leia.
La
porta del
calabós es va obrir, i els tres van sortir
d'allà. Han es va
aturar davant la cel·la dels trandoshans, procurant
mantenir-se fora de l'abast de les urpes
enemigues.
-Hem
de
repetir això el més aviat possible –va dir somrient.
-Pots
comptar-hi,
Solo -va dir Bossk
amb veu ronca.
El
guàrdia
els va guiar fora de la zona de confinament, els hi va tornar les seves pertinences i
els hi va indicar la sortida.
-Si torneu
per aquí, ho lamentareu, amb amics o sense
-va advertir l'home.
-Un tipus
encantador -murmurà Roa.
En
Han va
assentir.
-Segur
que
és funcionari en els seus dies lliures.
Un aqualish
sorprenentment ben pentinat es va acostar a ells tot
just entrar al passadís.
-Roa, Fasgo,
Roaky Laamu -va
començar a dir l'alienígena en un bàsic
mica bast, cortesia
dels seus ullals, corbats cap en dins-. El meu cap sol·licita
el plaer de la seva companyia.
-Cap B
-va recordar Roa al
Han en veu baixa-. El tractant d'informació.
Fasgo va empassar saliva.
-Que
potser
hem preguntat per
ell? –Preguntà Han en to exageradament teatral-. No recordo haver anat preguntant
per ell.
L’aqualish, un
quara, va mostrar els palmells de
les mans.
-Vinguin amb
mi, cavallers. Estic segur que tindran una
mica de temps per dedicar-li a la persona que els ha tret de la presó.
El sorprès
trio va intercanviar mirades de sorpresa.
-Bé, en
aquest cas –va dir en Han-. Tu davant.
Una limusina
amb repulsors els
va portar al llarg de noranta
graus de la Roda, de vegades maniobrant
entre la tempesta de refugiats perduts i
desanimats. L'ostentosa avinguda que conduïa al
cau del Cap B estava flanquejada per
sentinelles gamorreans de nas camús, i el luxós vestíbul estava
ple de cobistes, sicofants
i partidaris. Dues
femelles twi'leks amb vestits ajustats
de mesh es recolzaven
seductores en divans
anatòmics i s’acariciaven
els llargs tentacles.
En una altra banda, un rodià, un kubaz,
un whíphid i dos
weequays jugaven una
estranya partida de laro, mentre un avorrit
bith feia sonar
escales en un
prim instrument de vent.
L’aqualish
va
convidar al Han i
els seus amics a seure en uns tous sofàs
del saló i els va
oferir unes begudes. Han es va quedar dret.
-Guarda les
cerveses per a l’Apostador -va suggerir una aguda veu
de baríton-. Preneu
una copa de reserva de Whyren.
-Aquesta és
una oferta que no puc rebutjar –va dir
Fasgo somrient.
-Que siguin dos -va dir
Roa a l’aqualish.
-Tres –va dir Han vacil·lant,
intentant esbrinar la font de la sonora veu.
Una paret sencera estava coberta de pantalles planes que mostraven constantment
vistes dels diferents sectors de la Roda. En un monitor,
en Han va reconèixer l'estació d'immigració on li havien descarregat la pistola làser.
-Segui, si us plau -retronà la veu.
En Han va
accedir a la petició quan va arribar
el whisky corellià color ambre.
-Salut –va dir, deixant a terra
la seva motxilla i alçant el got a l'aire,
cap al seu amfitrió ocult.
-El
mateix
dic –va dir Roa,
unint-se al Han en
el brindis.
-La reputació
els precedeix, cavallers
–va dir la veu.
Fasgo es
va passar el dors de la mà
per la boca.
-Si et
refereixes a l’altercat l'Apostador, els trandoshans
van ser els culpables de gairebé tot...
-Podeu fotre’m
a mi la culpa d'això
-va interrompre el Cap B. -Jo els vaig manar anar-hi.
-Tu? Per
què? –Preguntà en Han.
-Com, si
no, anava a assegurar-me
que acceptaríeu la meva hospitalitat, si no
pagava la vostra fiança?
-No
ho
capto –va dir en Han.
El
Cap
B va riure.
-Se
m’informa
personalment de l'arribada de personatges de bona o
dolenta reputació a la Roda del Jubileu. Això va ser el que va passar amb tu, Roa. Però
imagina't la meva sorpresa quan, després d'una mica d'espionatge per càmera, descobreixo que el teu company
de viatge no és altre
que Han Solo.
En
sentir
aquell nom, el Bith
va deixar de trontollar i la twi'lek i els jugadors de cartes es van tornar a l'uníson. Han va buidar
el got d'un glop
i el va deixar sobre la taula amb un cop.
El
Cap
B va riure a
riallades.
-He de
dir, Solo, que et creia més jove.
-Ja, bé, abans ho era.
-I
jo
–va dir el Cap B.
-El cas és que assabentant-me que
anàveu cap a l’Apostador,
on sabia que estarien Bossk i els seus companys, em vaig limitar a informar el trandoshà que un dels
seus vells enemics era a la ciutat. No era
difícil predir el que passaria a continuació.
-És aquesta
la teva idea de l'hospitalitat? -Va dir en Han.
-Vinga, Solo,
tu mateix vas dir
que vas gaudir de la baralla.
En Han va deixar anar una rialleta.
-Tens intenció
de donar la cara o
haurem de jugar al qui és qui?
A menys
de tres metres davant d’en Han,
es va dissipar un
camp vetllat, revelant el que podria haver estat
el resultat de l'aparellament entre
un hutt i un
humà. Encara que l’humanoide color
lavanda s'ho feia per moure’s sobre dues
cames gruixudes com
troncs d'arbres, molt
possiblement amb l'ajuda d'implants retropropulsors, tenia l'amplada d'un
hutt i un cap
massa gran com per
passar per una escotilla normal. El seu rostre rodó
era simètric i de
trets humans, però cada un era tan enorme que
lluitaven entre ells per tenir més prominència. Els ulls, brillants
i lleugerament protuberants,
eren de la mida d'un
puny. El nas semblava
un disc, i un bigoti dens i desordenat de color gris
li cobria gairebé tota la boca. El pèl,
descurat i de color verd fosc, coronava
el seu cap com si
fos un niu d'au
abandonat, i les seves enormes orelles roses
onejaven contra el
crani com si fossin ales. En els seus dits
tacats de vermell portava un gruix cigar
d'arrel de Chak.
En
Han
gairebé cau de la cadira.
-Gran Bunji?
L’humanoide gegant
va deixar anar una riallada divertida, rient amb
la boca plena de fragant
fum.
-Cap Bunji,
Han.
Roa va
riure amb ganes.
-És sorprenent
que no ens hàgim
conegut abans, tenint
en compte tots els amics mutus que teníem a Etti
IV i en altres llocs del Sector Corporatiu. És un plaer,
després de tants anys.
Va
fer un
gest cap a Fasgo
i li va presentar. Bunji observà al
pèl-roig.
-Sí, no
ens han passat
desapercebudes les petites estafes d’en Fasgo
a bord de la Roda.
Fasgo empassà
saliva, però no
va dir res.
En Han seguia negant amb el
cap, sense poder-s’ho creure.
-He d'estar
a punt de morir i per això passa la meva
vida sencera davant meu -va somriure a Bunji-.
Si ara apareix
Ploovo Dos-Per-Un
de cop i volta em dóna alguna cosa.
-Si Ploovo
aparegués per aquí, Han, et puc assegurar que no es mostraria
gens cortès. Malgrat
tota la cirurgia estètica a què s'ha sotmès,
segueix sense recuperar-se de les ferides que va
patir la seva probòscide a mans del Dinko
que tan intel·ligentment
li vas tirar a
sobre a la Sala de Ball Vol Lliure. De fet, hi va haver una època
en què pagava bones
sumes de diners a
qualsevol que li portés un
Dinko, viu o mort.
Tenia exemplars dissecats
d'aquestes horribles criatures en totes les
seves cases, oficines i a bord
de les seves naus. Fins arribar a portar una polsera
amulet feta d'ullals
i esperons de
Dinko. Crec que
va aconseguir portar a l'espècie a la vora de
l'extinció.
En Han va
arrufar les celles.
-Ho
sento
per ell, però mai
em preocupo per la gent que intenta robar-me el
que és meu.
Bunji va
deixar anar una altra riallada,
fent retrunyir les
consoles amb l'estrèpit.
-Això
ho
sé molt bé.
-No seguiràs
enfadat per allò de bombardejar la cúpula pressuritzada
en aquell asteroide...
-Per a res
–va dir Bunji-. M'ho
mereixia per intentar
enganyar-te amb els
encàrrecs d'arrels Chak a Gaurick.
-M'has tret
les paraules de la boca -va riure en Han-. Vas
manipular el Falcó,
provocant el que em va passar a Gaurick. I després
vas intentar deduir els costos de la
reparació del que em devies.
Per això vaig
anar a demanar-li un préstec a
Ploovo.
El sospir
d'en Bunji era com una brisa càlida.
-Un aprèn
amb els anys,
Han. Però tu ja
sabies que t'havia
perdonat. I la
veritat és que estic en deute
amb tu pel que vas
fer a Tatooine -va fer un gest que
abastava la sala-. Es podria
dir que gran part
d'aquesta estació existeix gràcies
a tu.
En Han es va posar les mans al
pit.
-El
que jo
vaig fer a Tatooine?
Bunji va
prendre una calada i va somriure.
-Per ser
més precís, el que va fer la teva
dona. Veuràs, Han, en aquell moment jo
intentava establir el meu negoci a Tatooine, però Jabba
em va fer fora. No content amb això,
el hutt em va
deixar sense liquiditat durant diversos anys. La
seva mort em va permetre reconstruir la meva base econòmica, encara que hagués d’enfrontar-me
a gent com
Lady Valarian i
uns quants més. Uns
quants acords intel·ligents
en l'època d’en Thrawn i vaig recuperar tot
el que era meu. I
llavors, fa només un any, vaig fer que acoblessin
la Roda en un sistema proper i
que la remolquessin
fins aquí, a Ord
Mantell.
-Això és
teu? -Va dir en Han.
-Gairebé tot.
Borga el Hutt
té una petita participació.
I si ara la Nova República acabés
amb aquests yuuzhan vong...
En Han es va posar seriós.
-Alguns intentem
fer precisament això, Bunji.
-És això
el que et porta aquí? I amb una falsa identitat,
ni més ni menys...
-Han i
jo busquem a
un antic soci nostre
–va respondre Roa. Bunji va decantar el
cap amb interès.
-Per acabar
amb ell?
-Només localitzar-lo
-va dir en Han-. La resta dependrà del
que ens expliqui quan el trobem.
-De
quin
ex-soci es
tracta?
-Es
diu
Reck Desh.
Bunji es
va quedar un moment en silenci.
Va donar una calada al cigar i va llançar un
anell de fum gegantí cap al sostre.
-Què voleu
d'ell?
-És una
llarga història –va dir en
Han-. Fins i tot més llarga que la teva.
Bunji va assentir.
-Jo en
el teu lloc, Han, no tindria tanta pressa
per trobar en Reck Desh.
En Han es va tirar cap
endavant, recolzant els avantbraços
als genolls.
-Per què?
-Les coses
han canviat des dels vells temps. La gent ara
es fica en coses que
llavors no s'haurien tolerat... Ni tan sols
per canalles com
Bossk.
-Quina classe
d'activitats?
-Oferir informació
sobre defenses planetàries,
o traficar amb
refugiats perquè siguin sacrificats pels yuuzhan
vong.
En Han va
estrènyer els músculs
de la mandíbula. Bunji va prosseguir.
-Reck i
la seva colla, que es fan dir la
Brigada de la Pau, es tracten
amb agents dels yuuzhan
vong i estan
difonent sentiments anti-Jedi i desestabilitzant sistemes planetaris de cara a la seva posterior invasió. En
alguns casos fins i tot han arribat a convèncer planetes
sencers perquè es
rendeixin per endavant als
yuuzhan vong.
-I tu
no sabràs per on camina Reck ara?
-Preguntà Roa amb
gravetat.
-Segons els
últims informes, la
Brigada de la Pau opera a l'Espai Hutt –va dir
Bunji-, per desgràcia
d’en Borga. Si
voleu, puc fer
algunes investigacions.
En Han el
va mirar amb escepticisme.
-Per
què
anaves a fer tu
això per nosaltres?
Bunji va
arronsar les espatlles.
-Com
ja
t'he dit, estic en
deute amb tu. I per si amb això no
tens prou, et diré que ho faig pel wookiee.
Quan em vaig assabentar de la seva mort, em
va partir el cor. Jo hauria donat el que
fos per tenir un amic com Chewbacca.
Abans que
en Han pogués respondre, les sirenes van
començar a udolar i la il·luminació del ben situat cau d’en Bunji
van començar a parpellejar. La Roda del Jubileu es va estremir sense previ
avís, com si l’agités una mà gegantina. Un
dels sequaços d’en Bunji es va acostar ràpidament
a una terminal propera i va demanar unes dades
que van aparèixer a la pantalla.
-Atac Yuuzhan
vong! -Va exclamar.
Humans i
altres es van posar dempeus ràpidament, buscant
les sortides, algun refugi i l'armari
on hi havia el Whyren
Reserva i altres libacions
igualment excepcionals. Han i Fasgo van caure abatuts en
creuar-se amb un whíphid aterrit.
Roa va
agafar al Han dels braços i va tirar d'ell
per posar-lo dempeus. Bunji i els membres més importants
del seu seguici desapareixien
ja per una porta
al final de l'estada. Han es va tirar la motxilla
a l'espatlla i va
trontollar cap endavant, però
només va arribar a sentir el clic, mentre la porta
es tancava en els
seus nassos.
-Al Daga Afortunada –va dir Roa des de l’entrada-. No
tinc intenció d'estar en aquesta Roda
quan els yuuzhan vong
la tirin a rodar colina
a baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada