Eclipsi Jedi (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

L'enorme transport Amo Estel·lar, de la mida d'un destructor estel·lar classe Victòria, surava inert sobre Ryloth, el món natal dels twi'leks. L'envoltaven multitud de diferents naus -gavarres, canoneres i transbordadors-, algunes de casc tan llis com les criatures marines, i altres tan atapeïdes i desmanegades com el propi transport. Un iot de luxe ubrikkià surava ancorat a l'ombra de l'enorme nau. També sota la seva ombra, una altra nau amb forma de mitja lluna que havia estat llançada des de la zona més mesquina de Ryloth, amb el seu inhabitable crepuscle, es dirigia a l'hangar d'atracament rectangular de l'Amo Estel·lar.

En un compartiment davanter del transport, dos rodians supervisaven en una pantalla l'acostament de la mitja lluna. Quan la petita nau va desaparèixer de la seva vista, van canviar a un pla interior de l'hangar d'atracada.

-Aquesta és la seva nau? -van preguntar els twi'leks situats darrere seu quan la nau va entrar al camp magnètic de contenció de l'hangar i va aterrar. Com gairebé tots els altres a bord de l’Amo Estel·lar, el trio portava vestits espacials inflats i amb enormes butxaques.

-La seva nau... -es mofar un dels rodians-. Té dotzenes de naus. Esperem a veure qui desembarca.

A la rampa extensible d'abordatge de la nau van aparèixer tres homes i una femella, humans. Caminant amb una elàstica economia de moviments, els dos primers podrien haver estat germans, encara que el rostre del més alt mostrava unes cicatrius horroroses i el de l'altre era prim i angulós. La dona, esvelta i de cabell fosc, també es movia a poc a poc, però el seu pas desprenia cautela i els seus ulls una espurna vigilant. L'últim home tenia un aire de segura indiferència. En algú que hagués heretat un títol, la barbeta alçada i les fines mans es podrien prendre com a mostra d'arrogància, però ell portava aquests refinaments com només pot fer-ho qui s'ho ha guanyat a pols. En contrast amb les botes espacials, que li arribaven fins a la canyella, i les afectades capes llargues dels seus companys, ell vestia de seda i cuir.

-És ell -va dir l'altre rodià, assenyalant a la pantalla a l'últim home amb la punta d'un llarg dit rematat per ventoses-. Aquest és Karrde.

El twi’lek es va col·locar els extrems dels tentacles tatuats sobre les seves espatlles i es va inclinar entre els dos rodians per veure’l millor..

-Estàs segur?

-Si no ho és, és el seu germà bessó o un clon –va respondre el que l'havia identificat, torçant el curt musell.

-Avisaré al cap -va anunciar el twi’lek.

Va travessar de pressa l'escotilla del compartiment i va entrar en una enorme estada plena d'activitat. Amuntegades per tota la sala fins al sostre es podien veure caixes metàl·liques recentment portades de Ryloth, des de l’espaiport de Kala'uun. Carretons binaris bípedes dirigits per capatassos twi’leks emmascarats ordenaven les caixes per facilitar més càrregues i descàrregues, mentre androides d'aspecte utilitari les etiquetaven amb les dades dels seus ports d'escala, aplicant codis llegibles mitjançant làser. Fosques partícules dansaven i s'arremolinaven en l'aire reciclat malgrat la potent absorció d'uns sobreescalfats aspiradors d'aire.

Amb una mà tapant-se la boca, el twi’lek es va obrir camí entre el laberint de caixes apilades i va arribar finalment a un laboratori aïllat de l'estada per altes finestres de permeoplàstic. Dins, dos humans amb gastades ulleres protectores, respiradors i vestits d'aïllament avaluaven la qualitat d'una fina pols negra extreta d'una caixa oberta que portava el logotip corporatiu d'Exotismes Galàctics, i que se suposava plena de fongs comestibles. El més rabassut es va treure la màscara i les ulleres protectores per revelar uns ulls sortits en un rostre, d'altra banda, anodí.

-Acaba d'arribar -va el twi’lek-. Hangar 6738. L'acompanyen dos homes i una dona. Ara estan en control i descontaminació.

-Segur que és ell?

-Segur, però, per si de cas, ens assegurarem passant-li un escàner d'identificació.

L'home es va treure els guants que li arribaven fins al colze, es va desembarassar del vestit d'aïllament i es va situar davant d'una consola.

-Manteniu la càmera i l'escàner oberts perquè pugui veure’l i sentir-ho tot.

-Informarà a Borga?

L'home s’ho va pensar un instant.

-Ja veurem.

El twi’lek va desfer el camí fins al compartiment. En arribar va donar un cop d'ull a la pantalla per sobre les espatlles del rodià, quan Karrde i els seus companys arribaven literalment a la porta.

-Identificació positiva d’en Karrde –va dir el rodià després d'estudiar les lectures del escàner-. No tenim informació registrada dels altres homes, però cap porta pistoles làser. L'escàner indica que la dona és la Shada D'ukal, una coneguda sòcia d’en Karrde. -El rodià va mirar al twi’lek-. Letal. Fins i tot sense armes.

El segon rodià va treure una pistola làser de la funda del maluc, va comprovar la càrrega i la va connectar.

-Innecessari -li va assegurar el twi’lek-. Serien estúpids si intentessin alguna cosa.

Els rodons ulls negres del rodià es van clavar en ell.

-Se’m paga per estar preparat.

El twi’lek va assentir amb el cap, somrient, mostrant les esmolades dents.

-Té raó.

-Mireu –va interrompre el company del rodià-. Està a punt d'arribar.

El twi’lek va desviar la seva mirada cap a la pantalla a temps de veure com Karrde saludava cap l'escàner òptic ocult en la mampara situada sobre l'escotilla.

-Segueixo sense entendre per què li interessa tant a Karrde tractar amb nosaltres -va comentar el rodià armat-. Sol traficar amb informació, no amb espècia.

-Això no té res a veure amb l'espècia. -El twi’lek va acariciar el seu voluminós front i es va acostar a l’escotilla-. Però esperem, escoltem i després veurem el que fem.

Va apuntar al sensor de l'escotilla amb un control remot, i la comporta va lliscar a l'interior de la mampara. Karrde i els altres van entrar. Els seus dos companys masculins es van situar darrere seu, i la Shada D'ukal es va apostar en una cantonada des de la qual podia vigilar tot el compartiment.

-Benvingut, Talon Karrde -va saludar el twi’lek en bàsic-. Sóc Rol'Waran.

-És un plaer. -No es va molestar a presentar els altres.

-La seva cadira -va bordar Rol'Waran a un dels rodians, que es va posar immediatament dempeus i va fer un pas lateral. Va esperar que Karrde es posés còmode-. Em diuen que està interessat en aconseguir el nostre producte.

-Vuit blocs.

Els ulls habitualment estrets d’en Rol'Waran es van eixamplar.

-Una quantitat important. No obstant això, atès que conec tant el seu passat com les seves recents activitats, li importaria explicar-me per què està sobtadament interessat en el nostre producte?

En Karrde va riure innocentment.

-Si li preocupa que es tracti d'un parany o alguna cosa semblant...

-De cap manera -va assegurar ràpidament Rol'Waran-. Al cap i a la fi, només som jugadors secundaris en el gran joc. Però em van donar a entendre que vostè havia abandonat les activitats il·legals per altres de naturalesa... diplomàtica.

En Karrde va creuar les cames, deixant que un dels seus turmells descansés al genoll.

-La meva posició com a enllaç entre Bastió i Coruscant ha quedat obsoleta per culpa de la invasió yuuzhan vong.

-És a dir, s'ha quedat sense feina -va dir el més baix dels dos homes que es trobaven darrere d'ell.

-Sí -va admetre Rol'Waran, acariciant pensatiu el lekku esquerre-. Els yuuzhan vong també ens han obligat a fer molts canvis.

-No ho sembla, segons els rumors –va comentar el mateix home.

-I què diuen aquests rumors? -Preguntà Rol'Waran.

-Que l'espècia continua sent una aposta segura.

En Karrde es va aclarir la seva gola.

-Vol dir que aquest producte sempre ha estat un article molt apreciat. I ara, amb més boques que alimentar...

-Són temps difícils i la gent necessita una mica d'evasió -va tallar el company d’en Karrde-. Per què no deixar que enterrin el cap a la sorra si això és el que volen?

Rol'Waran clavà els rosats ulls en Karrde.

-Així que li interessa entrar en el negoci.

-Suposant que puguin lliurar el carregament.

-I tant, sempre que pagui el preu -el somriure del twi’lek es va tornar tens -. I on té pensat fer el lliurament?

-Començaré per Tynna.

El silenci es va apoderar del compartiment, mentre Rol'Waran i els rodians intercanviaven dissimulades mirades.

-A hores d'ara, Tynna és un planeta summament problemàtic –va dir per fi Rol'Waran-. Podria enviar el carregament a Ròdia, potser fins i tot a Kalarba. Però, a partir d'aquí, serà cosa seva.

-Què em diu de Kothlis o Bothawui? -Preguntà Karrde.

-Actualment, no -respongué Rol'Waran.

En Karrde esbufegà fastiguejat.

-Si pot enviar-lo a Ròdia, no pot aconseguir que arribi almenys a Corèllia? Aquest és el veritable destí.

-Em temo que de nou tenim un problema -va balbucejar el twi’lek.

-Quin problema? -Preguntà secament l'acompanyant d’en Karrde amb la cicatriu a la cara-. Ens van dir que es podia moure l'espècia impunement gràcies a les noves condicions.

-Les noves condicions? -Repetí Rol'Waran aclucant els ulls.

Estava a punt de seguir parlant quan la comporta es va obrir per revelar a un tècnic de laboratori. Els companys d’en Karrde van reaccionar instantàniament, però Karrde va ser encara més ràpid i, somrient obertament, es va interposar entre l'intrús i ells.

-Crev Bombaasa! -Va exclamar amb genuïna sorpresa-. Estàs molt lluny de casa.

-Tu també, Talon –Bombaasa va mirar en direcció a la Shada-. I la sempre encantadora Shada D'ukal. Pel que fa a mi, fins i tot la vida al sistema Pèmbric pot resultar avorrida.

Amb un gest explícit, Bombaasa va acomiadar Rol'Waran i als rodians. Després es va asseure en una cadira davant de la consola i va desconnectar els sistemes de seguretat de la cambra.

-Si no recordo malament -va dir a Karrde-, l'última vegada que ens vam veure va ser a Erwithat. Buscàveu a Jorj Cardas, i Shada i tu vau sol·licitar un salconduit per al sector de Kathol. T'ho vaig aconseguir per saldar un deute anterior contret amb la teva ex-companya, Mara Jade. Estem en pau. T'ho recordo per si esperes algun favor de mi, com el lliurament del nostre producte en els sistemes estel·lars que has esmentat.

Va mirar a Kyp Durron i a Ganner Rhysode abans de dedicar un somriure a Karrde.

-Aclarida la situació, per què has vingut, Talon? I no em menteixis dient-me que has pensat seriosament ficar-te en el negoci de l'espècia.

-Agraeixo la teva franquesa, Crev -va acceptar, mirant-lo fixament als ulls-. La veritat és que els yuuzhan vong han canviat la forma de fer negocis de tots nosaltres. La majoria dels jugadors seguim sent els mateixos, però les regles del joc han canviat. A la Vora, els imperials combaten al costat de les forces de la Nova República. Els vells enemics deixen de banda les seves diferències per unir-se en una causa comuna. Fins i tot els hutts s'han vist obligats a cedir part del seu territori per evitar una guerra que podria aniquilar-los.

Bombaasa va tornar a centrar-se en el Jedi.

-Sí, l'única cosa bona que ens ha portat aquesta guerra és que Kyp Durron té alguna cosa més per distreure’s a part de perseguir contrabandistes. -Va fer una breu pausa per mirar de reüll els companys d’en Karrde, i després sospirà-. Vaig pensar que el teu amic reaccionaria davant d'això, però ja veig que no és moment per ironies.

-Pots riure tan com vulguis -va tallar en Kyp.

-Puc riure tan com vulgui –va repetir monòtonament Bombaasa. Es va donar uns copets al cap, teatralment -. Algú aquí dins m'ha fet dir això?

Ganner va tocar suaument el braç d’en Kyp per tranquil·litzar-lo. Bombaasa mirà als dos Jedi i va fer amb el cap un gest d’assentiment a Karrde.

-Tens raó, Talon, les regles del joc han canviat. El problema és si els jugadors com tu i jo podem seguir jugant o si estem eliminats de la partida.

-Parla per tu, Crev. Jo segueixo a la partida.

Bombaasa respirà fondo.

-Sóc un home pràctic, Talon. Només desitjo sobreviure... i en les millors condicions possibles per a mi. Tu has pres una decisió, què tal si m'expliques el que tens en ment?

Els ulls d’en Karrde es van estrènyer.

-No estàs enviant carregaments a Tynna, Bothawui i Corèllia.

-Cert -Bombaasa va entrecreuar els dits i va deixar que les seves mans descansessin sobre la seva prominent panxa-. I lloo la teva perspicàcia a triar els sistemes on hem suspès temporalment les nostres operacions.

-Els Yuuzhan vong estan a l'espai hutt -va dir en Karrde-. Ja han atacat Gyndine. Així que resulta raonable suposar que evites les zones potencialment conflictives.

-Molt perspicaç novament. Per què arriscar els nostres embarcaments enviant-los a un sector espacial en disputa? Seria perillós fins i tot per als homes i les naus que els transportessin.

-Aleshores, estàs sent simplement previngut... o estàs seguint ordres dels hutt?

Bombaasa contemplà atentament el sostre.

-Diguem que, en la conjuntura actual, els hutt estan en bona posició per saber quins sectors espacials poden ser perillosos.

-Això pensava. I com justificaràs aquesta conversa davant Borga?

-Li explicaré el que ha passat –va replicar Bombaasa arronsant les espatlles amb esforç-: Talon Karrde volia que li lliuréssim el nostre producte en els sectors prohibits i no vam aconseguir arribar a un acord. –El seu rostre va tornar a posar-se irònic-. De tota manera, Borga sabia que això passaria tard o d'hora.

-Està apostant per ambdós bàndols?

-Intenta no perdre.

-No oblidaré això, Crev -va assegurar Karrde sense poder contenir un somriure.

Bombaasa va recolzar la barbeta en els seus entrellaçats dits.

-Llavors, explica-li als teus amics... perquè sàpiguen de quin costat estic.

-Compta amb això –va dir Karrde-. Potser algun dia, tots nosaltres..., contrabandistes, informants, pirates i mercenaris..., haguem de treballar junts. I això em sembla un bon principi.

-OOOOO-

La nau Guarderia orbitava sobre el planeta Kamino. A l'hangar d’atracada, similar a una gruta, el comandant Chine-kal i el Sacerdot Moorsh donaven la benvinguda a Randa Besadii Diori. Els primers a sortir del iot espacial ubrikkià procedents de Kamino van ser el twi’lek del jove Hutt i els criats rodians, seguits pels guardaespatlles aqualish, amb el seu aspecte humanoide i els seus enormes ullals. Només llavors va aparèixer Rada, impulsat per la seva musculosa cua, somrient àmpliament i sentint-se com a casa dins d'aquell espai cavernós i poc il·luminat.

-Veig que els hi agrada tant la penombra com a nosaltres, els hutt –va dir Randa a Chine-kal després de la protocol·lària sessió de salutacions i presentacions. El comandant li va somriure amistosament.

-Preferim la foscor... quan convé als nostres propòsits.

En Randa va atribuir l'ambigüitat del comentari a la inexperiència del traductor del yuuzhan vong.

-Hauria de venir a Nal Hutta i visitar el palau del meu pare, comandant. Estic segur que ho trobaria del seu gust.

-Hem sentit parlar molt d'ell, jove hutt -va reconèixer Chine-kal amb un somriure de cortesia-. El comandant Malik Carr va quedar molt impressionat.

-Com Borga amb Malik Carr -va replicar Randa amb elegància-. Estic ansiós per saber tot el possible sobre les seves operacions perquè els hutt puguem atendre les seves necessitats. -Els seus sortits ulls negres van desaparèixer breument rere de les membranes que els mantenien humits. -Amb tants mons caient davant la seva potència superior, la tasca de transportar captius deu ser cada vegada més pesada.

-I ens distreu del nostre principal objectiu -va concedir Chine-kal-. Per això estem tan ansiosos per instruir-los, com vostès per aprendre.

-Aleshores, com més aviat comencem, millor -va sentenciar Randa-. Però potser abans pugui indicar-me les meves habitacions perquè pugui refrescar-me i descansar del viatge.

-Li hem preparat una estança especial, Randa Besadii Diori –va intervenir el sacerdot-. I hem pensat de presentar-li al passatger més important de la nau.

-Em sentiré molt honrat -va acceptar Randa, unint les mans en gest de respecte.

En Chine-kal va llançar una brusca ordre als seus guàrdies, que van colpejar les espatlles amb els seus punys oposats i es van col·locar en formació d'escorta. La meitat va precedir als convidats a través d'un pòrtic en forma d'iris que es va obrir en la mampara biòtica del celler, mentre la resta se situava darrera d’en Randa i el seu seguici.

Es van internar en la nau passant d'un mòdul al següent, ascendint de vegades gràcies a les pròpies cobertes, que s'elevaven com si fossin una llengua que volgués tocar el paladar de la boca. La il·luminació variava, però la bioluminescència que rarament emanava dels murs proporcionava una llum més que feble. El que va augmentar progressivament va ser cert olor acre que, si bé no era desagradable, tendia a irritar les fosses nasals i a provocar mucositat i llagrimeig. Randa, per descomptat, trobava aquelles condicions ambientals d'allò més agradable.

En Chine-kal va detenir la processó al ventre de la nau i va dirigir l’atenció d’en Randa cap a una obertura en la mampara membranosa que permetia una visió panoràmica de la sala adjacent. Sota ells, en el centre en un tanc rodó ple de líquid ensucrat, surava una forma de vida tentacular que només podia haver estat creada pels yuuzhan vong. Diverses dotzenes de captius compartien el tanc amb la criatura, i l’assistien sol·lícitament, submergits en el líquid, uns fins al genoll i altres fins a l'espatlla. Uns quants eren acaronats pels tentacles, i, un d'ells, un humà, semblava completament entrellaçat per dos dels apèndixs més prims.

En Randa es va descobrir pensant que a certs membres del clan Desilijic els hi agradava encadenar a les seves ballarines o servents..., fins i tot a ells mateixos. Els seus ulls es van veure atrets per l'humà que abraçava la criatura. Veient als éssers que es trobaven a prop seu, Randa es va tornar excitat cap al seu majordom twi’lek.

-Aquests són ryn? -Preguntà assenyalant-los amb un dels seus rabassuts braços.

El twi’lek va assentir amb el cap.

-Sí, excel·lència, crec que són ryn.

En Chine-kal havia seguit l'intercanvi de paraules i va demanar una traducció.

-Hi ha res que li cridi l'atenció, jove hutt?

-Sí, comandant. Ha capturat espècimens d'una rara espècie.

-A qui es refereix?

-Veu l'humà que tant sembla interessar-li a la seva criatura?

En Chine-kal mirà cap al yammosk i els seus servents captius.

-L’anomenat Keyn, si.

-I veu els bípedes de morro esmolat que es troben al seu costat i enfront d'ell? -va seguir preguntant Randa-. I allà, al costat del tentacle adjacent? Són ryn, una espècie interessant i entretinguda, molt apreciada pels hutt, encara que injuriada per molts altres.

-Apreciada per què?

-Són famosos per la seva habilitat per al cant i la dansa, però el seu veritable talent és el de l’endevinació.

En Chine-kal esperà la traducció i després es va girar cap a Moorsh.

-Era conscient d'això?

-No, comandant -negà el Sacerdot.

En Chine-kal es tornà cap a Randa.

-Diu que són endevins?

-I bastant astuts.

-Quina tècnica utilitzen?

-Diverses. Diuen que poden llegir el futur en les ratlles de les mans, els bonys dels caps o el color dels ulls. A vegades utilitzen un mall de cartes que es rumoreja van crear ells mateixos.

-Diuen, es rumoreja... Vol dir que no ha tingut cap experiència personal amb ells?

-Tristament, no -va somriure Randa-, però potser vostè pugui rellevar-los temporalment dels seus deures i jutjar-lo vostè mateix. Al cap i a la fi, la seva criatura sembla mostrar poc interès per ells.

-Confesso que ha despertat la meva curiositat –va dir Moorsh en resposta a la mirada interrogant d’en Chine-kal.

El comandant va assentir i es va tornar cap a un dels guàrdies.

-Porti en aquests sis ryn a les estances del jove hutt.

 Següent