11
Quan el pilot del
TIE imperial va apartar els ulls d'ella durant una fracció de segon, la Tenel
Ka va reaccionar amb la velocitat del llamp, tal com li havien ensenyat a fer les
guerreres de Dathomir.
- Correu! - Els hi
va cridar als altres.
La Tenel Ka sabia
amb tota exactitud el que havia de fer. Girà sobre si mateixa i es va llançar
cap al massís d'arbustos més proper, movent-se en ziga-zaga per esquivar els
feixos desintegradors que esperava serien disparats contra ella d'un moment a
un altre.
La Tenel Ka va
reaccionar tan de pressa i amb tal fluïdesa que fins i tot les seves
ensinistradores de combat més severes i exigents haurien estat orgulloses
d'ella. Les seves tàctiques havien quedat gravades en el cervell de la Tenel
Ka.
Confon l'enemic.
Fes el més inesperat.
Pren per sorpresa al teu oponent.
No malgastis el temps en vacil·lacions.
La Tenel Ka es va
obrir pas a través dels cards i els arbustos de fulla blava, donant manotades
per aclarir un camí que es va anar tancant darrere d'ella a mesura que anava
avançant per l'espessor. Panteixant i esbufegant, va anar avançant el més de
pressa possible sense prestar atenció a les ratllades i les punxades de dolor
dels cards que es clavaven en els seus braços i cames nues. L'armadura
d'escates protegia les seves parts vitals, però la seva cabellera daurada
vermellosa voletejava al seu voltant i s'enganxava a les fulles i les tiges.
Les branques van tirar de les seves trenes i es van dur flocs de cabells,
arrancant-los-hi d'arrel. La Tenel Ka va llançar un xiuxiueig de dolor, però va
serrar les dents i va seguir corrent sense aturar-se.
Per què no podia sentir córrer als altres?
- Porta ajuda!
Era en Jacen,
cridant darrere d'ella. Seguia en el clar. Per
què no corrien?
Un esclat de flames
va sorgir en l'espessor a l'esquerra de la Tenel Ka. El pilot del TIE estava
disparant el seu desintegrador contra ella! L’acre olor de les fulles
socarrimades i la saba cremada va inundar les seves fosses nasals. La Tenel Ka
es va llançar a terra, va rodar cap a un costat i va arrencar a córrer a tota
velocitat en una direcció diferent. Si es donava per vençuda, el pilot la
mataria. La Tenel Ka ja no tenia cap dubte d'això.
Va seguir fugint,
canviant de direcció a l'atzar per confondre l'enemic i amb tota la seva ment
concentrada en l'únic objectiu d'interposar més distància entre ella i el pilot
del TIE. Les branques van cruixir sota els seus peus, i la Tenel Ka no va
prestar cap atenció al lloc cap al qual corria i va seguir internant-se en la
part més densa de la jungla de Yavin IV.
La vacil·lació d’en Lowbacca
només va durar una fracció de segon més.
La Tenel Ka semblava
haver-se evaporat mentre cridava «Correu!» I desapareixia entre l'espessor.
El pilot del TIE va
girar sobre si mateix i va apuntar el seu desintegrador cap al lloc pel qual
havia desaparegut la Tenel Ka, i en Lowbacca va utilitzar aquell instant de
distracció. El jove wookiee va llançar un crit de sorpresa i ira, i després va
reaccionar instintivament pujant pel tronc de l'arbre Massassi més proper,
enfilant-se cada vegada més amunt i fugint cap a les altures on hi havia la
seguretat.
Es va agafar a
branques i lianes, hissant-se cap a l’espès dosser arbori saturat de potents
olors. El pilot imperial va començar a disparar a cegues darrere d'ell. Les
explosions i les flames multicolors del fullatge que cremava es van inflar com
globus des dels llocs en què els feixos desintegradors xocaven amb les branques
sota dels peus d’en Lowie. Va poder olorar l'ozó de la descàrrega d’energia i
el vapor de la vegetació desintegrada.
Va usar la seva
força de wookiee per seguir grimpant més i més amunt fins que va acabar
arribant a unes gruixudes branques aplanades que li van permetre creuar les
copes dels arbres cap al lloc en què havia posat el T-23.
Havia d'aconseguir
ajuda. Havia de rescatar als seus amics. La Tenel Ka havia aconseguit salvar-se
-o això esperava -, però en Jacen i la Jaina no havien estat capaços de
reaccionar tan de pressa o de moure’s amb tanta habilitat per la jungla.
- Ai mare! - Va
gemegar TM2 des de la seva cintura -. On anem? Aquesta persona estava intentant
matar-nos! Pot imaginar-t’ho?
En Lowie va seguir
avançant a través de les gruixudes branques, saltant amb gran agilitat i
allunyant-se cada vegada més del pilot, que seguia disparant.
- Respongui’m, amo Lowbacca!
-Va exclamar TM2, forçant la seva veueta metàl·lica fins a l'extrem de fer
vibrar l'altaveu -. Ja sap que no pot deixar-me aquí penjat sense fer res, no?
En Lowbacca va
grunyir una rèplica i va seguir movent-se.
-Però no crec que
això tingui res a veure -va protestar TM2 -, ja que estic fent tot el que puc.
El sol fet que no tingui braços ni cames no vol dir que no vulgui ajudar-lo.
L'estrèpit dels
raigs desintegradors havia cessat en el clar, i en Lowbacca va témer que això
voldria dir que en Jacen i la Jaina havien estat capturats..., o alguna cosa
encara pitjor. Els seus pensaments van girar bojament en un remolí de pànic i
confusió. Sabia que havia de rescatar-los. Però com? Mai havia fet res semblant
abans. No creia que la Tenel Ka pogués fer-ho sola, pel que havia d'oferir tota
l'ajuda que fos capaç.
El teló arbori s'anava
obrint per davant d'ell, i les branques es van desplegar al voltant del clar en
què en Lowbacca havia posat el T-23. La petita nau hi era on la va deixar i el
jove wookiee es va afanyar a baixar per les gruixudes branques, agafant-se a
les lianes fins que va tornar a estar a terra. El T-23 era la seva millor
possibilitat.
En Lowbacca s'havia
sentit orgullosíssim del petit aparell quan el seu oncle Chewie li va lliurar,
però en aquell moment li va semblar diminut i malparat, i pràcticament inútil
contra un pilot imperial armat. Va córrer per la terra coberta de mala herba
fins al petit saltacels. Hauria d’utilitzar-lo per dur a terme el rescat. No
disposava de cap opció millor.
La feble música
borbollant dels insectes i les criatures de la jungla impregnava l'aire. En Lowbacca
no podia sentir cap soroll de trets desintegradors ni crits de desafiament o
dolor. Tot estava silenciós..., massa silenciós. Va intentar anar més de
pressa.
- Oh, excel·lent
idea! -Va exclamar TM2 quan van estar a prop del T-23 -. Anem a tornar a
l'Acadèmia Jedi per aconseguir reforços, oi? Sí, estic segur que és el curs
d'acció més savi i prudent.
Però en Lowie sabia
que en aquestes altures ja seria massa tard per als bessons. Havia de fer
alguna cosa de seguida. Li va dir a TM2 el que pretenia fer, i l'androide
traductor en miniatura va deixar escapar un xiscle de consternació.
- Però amo Lowbacca!
El T-23 no té armes. Com va a enfrontar-se amb aquest pilot imperial? Aquest
pilot és un soldat professional, i a més està desesperat!
En Lowie va sentir
els mateixos temors mentre connectava els motors que donaven energia als feixos
repulsors del T-23, però les hi va arreglar per dirigir un comentari optimista
a l'androide traductor.
- Trucs? Quins trucs
té amagats a la màniga? -Va preguntar TM2 -. I a més vostè ni tan sols té
mànigues, amo Lowbacca!
El motor semblava
estar en perfecte estat, i el seu rugit va fer vibrar el silenci de la jungla.
En Lowie va captar l'olor acre dels gasos d'escapament i va esbufegar. El seu
seient de pilotatge negre va tremolar mentre la nau es preparava per
enlairar-se.
Hauria de fer unes
quantes maniobres bastant complicades per ficar l'aparell a través dels arbres
i poder arribar fins al clar, però en Lowbacca havia de salvar els seus amics i
oferir-los tota l'ajuda que estigués a les seves mans. Potser la seva sorollosa
arribada espantaria prou al pilot del TIE com per fer-li buscar refugi entre
l'espessor, i llavors els bessons podrien pujar al T-23 d'un salt i escaparien.
En Lowbacca va
empènyer les palanques cap endavant i aixecà el T-23 de la mala herba aixafada
sobre la qual havia estat posat. Els cremadors iònics van rugir mentre la
petita nau sortia disparada cap al cel com una fletxa, esquivant branques i
telons de molsa per dirigir-se cap els seus amics i el perill que l'esperava.
En Jacen i la Jaina
s'havien quedat paralitzats en el clar, però la seva immobilitat només va durar
un moment. Els bessons van girar sobre els seus talons i van arrencar a córrer
intentant escapar, però la massa del caça TIE ja gairebé totalment reparat es
va interposar en el seu camí. La Jaina va agafar en Jacen del braç i els dos
van començar alhora, molt espantats però sabent que s’havien de moure.
El pilot imperial va
disparar el seu desintegrador, llançant dos feixos d’energia cap a l’arbust en
què havia desaparegut la Tenel Ka. Fragments de matoll en flames i trossets de
tija van saltar pels aires formant un núvol de restes. Durant un moment, la
Jaina va pensar que la seva amiga de Dathomir havia mort, però un instant
després va sentir més cruixits de fulles i branques que partien mentre la Tenel
Ka continuava amb la seva desesperada fugida.
El pilot del caça
TIE va disparar contra els arbres destruint les branques inferiors, però en Lowbacca
ja havia aconseguit fugir. Els bessons van envoltar a la cursa l'extrem del
caça estavellat, i de sobte en Jacen va ensopegar amb una caixa rectangular
plena de claus hidràuliques, ciberfusibles i altres eines que havien anat
reunint per reparar la nau..., i va caure de cara a terra.
La Jaina agafà al
seu germà del braç i va intentar posar-lo dret d'una tirada per seguir fugint.
El sòl udolà amb un esclat de foc desintegrador. Tres feixos d'alta energia van
rebotar al casc tacat per la intempèrie i el pas del temps del caça estavellat.
La Jaina es va
quedar totalment immòbil i va alçar els braços per indicar que es rendia. No
podrien amagar-se prou de pressa. En Jacen es va aixecar, es va posar al costat
de la seva germana i va començar a netejar-se. El pilot del TIE va donar dos
passos cap a ells, movent-se rígidament a la seva malmesa armadura i amb una
expressió de gèlida ira a la cara.
- No us mogueu o
morireu, púrria rebel -va dir.
La seva armadura
negra de pilot estava desgastada i esgarrapada pel seu llarg exili a les
jungles. El braç esquerre esguerrat de l'imperial es trobava tan rígid com el
d'un androide, i estava recobert per un guantellet cuirassat de cuir negre.
Havia estat severament ferit, però pel que sembla es tractava d'una vella lesió
que havia curat feia molt temps, encara que no correctament. El pilot era un
vell guerrer aguerrit per l'experiència. Quan va clavar la mirada en la Jaina,
els seus ulls no van semblar veure-la.
- Sou els meus
presoners -va dir.
El pilot va moure
l'antiquada pistola desintegradora que empunyava amb la seva retorçada mà
enguantada.
- Baixa el
desintegrador -va dir la Jaina en veu baixa i suau, utilitzant tot el que sabia
sobre les tècniques de persuasió Jedi -. No la necessitaràs.
El seu oncle Luke li
havia explicat com l’Obi-Wan Kenobi va utilitzar trucs mentals Jedi per
confondre els pensaments dels imperials de voluntat més feble.
- Baixa el
desintegrador -va repetir amb la mateixa veu afable i plena de suaus matisos
d'abans.
En Jacen sabia amb
tota exactitud què estava fent la seva germana.
- Baixa el
desintegrador -va dir també.
Els dos van tornar a
dir-ho amb una sola veu que es superposava i s'omplia d'ecos. Van intentar
enviar pensaments tranquil·litzadors i plens de pau a la ment del pilot del
TIE, igual que havia fet en Jacen per calmar la seva serp de vidre.
El pilot del TIE va
moure el seu canós cap i aclucà els ulls. El desintegrador va tremolar d'una
manera gairebé imperceptible, i només va baixar un centímetre.
«Per què no està
donant resultat?», Va pensar la Jaina amb desesperació.
- Baixa el
desintegrador -va repetir amb més insistència.
Però dins de la ment
del pilot imperial va xocar amb un mur de pensaments tan rígids i tan
nítidament delimitats en blanc-i-negre que semblaven la programació d'un
androide.
El pilot es va aixecar
de sobte i els va contemplar amb aquells ulls gelats i inexpressius.
- Rendir-se és
traïció -va dir, parlant com si fos una lliçó apresa de memòria.
En Jacen, veient que
estaven a punt de perdre la seva oportunitat, va desplegar la seva ment i va
tirar del desintegrador amb una envestida de pura força bruta mental.
- Agafa el
desintegrador! - Va xiuxiuejar.
La Jaina el va
ajudar a tirar amb la Força, estenent-se cap a la vella arma que brandava el
pilot. Però el guant blindat estava tan intensament premut al voltant de l'arma
que semblava haver estat soldat a la culata del desintegrador. L'empunyadura de
l'antiquada arma es va encallar en el guant, i el pilot del TIE la va agafar
amb l'altra mà, apuntant el canó directament als bessons.
- Prou trucs Jedi
-va dir amb veu gèlida -. Si seguiu oposant resistència, us executaré a tots
dos.
En Jacen i la Jaina
sabien que el pilot només necessitava pressionar el polsador de tret i que
podia fer-ho molt més de pressa que ells pel que mai aconseguirien arrencar-li
l'arma mitjançant les seves ments, raó per la qual van deixar caure les mans
als costats i es van relaxar, posant fi als seus esforços.
I en aquest mateix
moment una barreja de brunzit i rugit es va obrir pas a través del dosser que
s'estenia sobre els seus caps. Era el soroll d'un motor funcionant a plena
potència, i s'estava acostant ràpidament.
- És Lowie! -Va
cridar en Jacen.
El T-23 va travessar
les branques en un retrunyint esclat de tiges fetes miques i va baixar cap al
clar amb la velocitat del llamp, movent-se tan de pressa com un bantha
enfurismat llançat a la càrrega.
- Què està intentant
fer? -Va preguntar en Jacen sense aixecar la veu -. No té cap arma a bord!
- Podria distreure
el pilot -va respondre la Jaina -. Potser aconsegueixi donar-nos una
oportunitat d'escapar.
Però el soldat
imperial embolicat en la seva armadura va romandre immòbil al centre del clar,
separant les cames per conservar l'equilibri i adoptant la postura d'un tirador
experimentat. Després va alçar sense vacil·lar el desintegrador cap el
lliscador que se li aproximava.
La Jaina sabia que
si el feix desintegrador obria una bretxa en el petit reactor dels repulsors,
tot el vehicle esclataria..., matant en Lowbacca i potser a tots ells.
En Lowbacca va
seguir fent descendir el T-23 com si pretengués envestir al pilot del TIE. El
desesperat soldat imperial va apuntar el canó de la seva arma cap al nucli
motriu del T-23 i va pressionar el polsador de tret.
- No! -Va cridar la
Jaina, i empenyent-lo amb la seva ment en l'últim instant.
Va usar la Força per
moure el braç del pilot del TIE i interferir amb la seva punteria merament en
una fracció de grau. El lluent feix desintegrador va sorgir del canó amb un
estrident grinyol i va ballar al llarg del casc dels mòduls dels feixos repulsors.
Les planxes de l'estructura motriu es van fondre, deixant escapar dolls de
combustible i líquid refrigerant. Un fum gris blavós va sorgir del casc. El so
que produïa el T-23 va esdevenir un tartamudeig malaltís quan els motors van
començar a fallar.
En Lowie es va
aixecar al seient de pilotatge i va lluitar per evitar que el T-23 s'estavellés
contra els arbres Massassi. L'aparell estava seriosament avariat, i amb prou
feines podia aconseguir que seguís volant.
- Vés-te’n, Lowie! -
Va xiuxiuejar en Jacen -. Surt d'aquí mentre encara pots.
- Utilitza l’ejector
abans que esclati! -Va cridar la Jaina.
Però en Lowbacca les
hi va arreglar per tornar a cobrar alçada, i va traçar un gir al voltant dels
immensos arbres abans de tornar a pujar cap al dosser de verdor. Els seus
motors treien fum i anaven deixant un raig de pudents gasos d'escapament que
arrugaven les fulles de la jungla i les tornava de color marró.
- No arribarà molt
lluny -va dir el pilot imperial amb veu baixa i monòtona -. Ja se li pot donar
per mort.
El T-23 havia deixat
de ser visible, estant molt per sobre d'ells entre les copes dels arbres de la
jungla, però la Jaina encara podia sentir la tos del motor, que fallava i es
recuperava una mica després mentre el malparat aparell s'allunyava lentament.
El silenci de la selva feia que els sons es transmetessin molt bé. El soroll
del motor que donava energia als feixos repulsors es va esvair en la llunyania
acompanyat pels cada vegada més febles carrisquejos i espetecs dels cremadors
iònics, fins que tot va acabar tornant a quedar en silenci.
El pilot del TIE va
moure la seva pistola desintegradora. El seu rostre seguia estant pètriament
impassible.
- Veniu amb mi,
presoners. Si torneu a resistir, morireu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada