La Nova Rebel•lió (L)

Anterior

Cinquanta

*

Almània semblava estar totalment deserta. En Han va sortir del Falcó empunyant el desintegrador en una mà i sostenint als ysalamiris en l'altra. No suportava a aquelles coses. Li recordaven les serps de l'herba corellianes, però a més els ysalamiris eren grans, peluts i tenien urpes.

Ningú li havia parlat de les urpes.

I a més pesaven moltíssim. Les seves gàbies-dipòsits de nutrició, que estaven formades per diversos marcs de canonades que alimentaven les criatures i els permetien sobreviure, encara pesaven més. La Mara s'havia mantingut a una prudent distància. Tant en Han com Chewie havien accedit a permetre que es quedés molt endarrerida, i que estigués prou lluny per no veure’s atrapada per la bombolla anti-Força dels ysalamiris.

Però en Han hagués preferit tenir-la a prop seu. Hi hauria d'haver comprès que no podia confiar en la seva capacitat per utilitzar la Força després que hagués estat tan a prop dels ysalamiris, i començava a fer evident que la Mara s'havia equivocat. La Leia no podia estar a prop. Aquell lloc estava abandonat.

El Falcó havia baixat en una gran plaça. En Han es trobava envoltat de torres, la majoria d'elles parcialment destruïdes. Hi havia runa per tot arreu. Però no hi havia cadàvers, i això ja era alguna cosa.

Un instant després va sentir un soroll de roques que queien darrere d'ell. En Han i Chewbacca es van tornar al mateix temps. La brusquedat del moviment va fer que les gàbies dels ysalamiris es balandregessin d'un costat a un altre, i en Han havia estat a punt de perdre l'equilibri.

La porta principal de la torre acabava de ser enderrocada, i el marc havia quedat desprès de les pedres que l'envoltaven. Una cosa molt blanca i d'aspecte vagament fantasmal acabava d'aparèixer en el buit de la porta.

-Fantàstic -va dir Han-. Senzillament fantàstic... No només no aconsegueix trobar a la Leia sinó que a més ens ha portat fins un fantasma.

Chewbacca va deixar escapar un suau grunyit. En Han va aclucar els ulls. Chewie tenia raó. Allò no era un fantasma. Hi havia una cosa viva allà dintre. En Han va desenfundar el seu desintegrador i va avançar.

I llavors una dona va cridar a la llunyania.

En Han va aixecar el cap i va sentir que el cor li feia un tomb. Aquell crit no havia sorgit del coll de la Mara Jade, sinó del de la Leia.

- Anem al carreró, Chewie! Ja tindrem temps d'ocupar-nos d’aquesta cosa més tard.

En Han va girar i va arrencar a córrer cap al carreró mentre una veu masculina responia al crit de la Leia. Tant el desconegut com la Leia es trobaven massa lluny perquè se'ls pogués entendre.

Chewie va grunyir darrere d'ell, i el grunyit va ser seguit per un gran cop sord. En Han va mirar per sobre de la seva espatlla. Chewie era a terra, i una gegantina criatura peluda mantenia una pota sobre la seva esquena. La criatura estava usant la seva altra pota per sostenir en alt la gàbia dels ysalamiris i intentava aspirar als seus ocupants a través de les canonades com si fossin un plat de fideus. Quan aquest sistema no va donar resultat, la criatura es va empassar als ysalamiris amb gàbia inclosa.

En Han va deixar anar una maledicció i va apuntar al colós amb el seu desintegrador. Chewie estava cridant, i en Han va necessitar uns moments per entendre que el wookiee li estava dient que no disparés.

En Han va decidir no fer cas dels advertiments del seu company. La gola de la criatura es va inflar i es va anar cobrint d'embalums a mesura que la gàbia dels ysalamiris anava baixant per la seva gola. Després a la criatura va mirar en Han, els seus ulls vermellosos van brillar quan van veure el dipòsit de nutrició que en Han sostenia a la mà.

-Oh, no. Ni ho somiïs, noi -va dir en Han.

Va intentar amagar la gàbia darrere de la seva esquena. Chewie seguia cridant i udolant, però la criatura li havia tret la pota de sobre.

En Han va disparar el seu desintegrador, però la criatura va saltar sobre ell just mentre estrenyia el gallet i va aconseguir fregar-li amb les seves enormes potes. En Han va caure d'esquena i l'impacte li va arrencar la gàbia de la mà. Va tornar a alçar el seu desintegrador, però ja era massa tard. La criatura ja s'havia ficat la gàbia a la boca. Un veloç vaivé de les seves mandíbules va ser suficient perquè la gàbia sortís acomiadada cap al fons de la seva gola..., i la criatura se la va empassar.

La sang que brollava d'un petit tall va començar a lliscar per l'espatlla d’en Han i va tacar la seva camisa. La criatura va inclinar aquell cap tan gran com un graner fins a deixar-lo damunt de la ferida i una enorme llengua recoberta de pèls solts va sorgir d'entre les seves gargamelles. En Han va reptar cap enrere per allunyar-se'n, movent-se a quatre potes al mateix temps que intentava incorporar-se.

Chewie ja s'estava aixecant, però no hi havia empunyat el seu arc d'energia.

La Leia va tornar a cridar al final del carreró.

-No pots menjar-me -va dir en Han a la gegantesca i peluda criatura blanca -. Aquesta dona que està cridant és la meva dona, i acabes d'empassar-te el meu pla.

Chewie va deixar escapar un udol gemegós.

-No vaig a disparar -va dir Han, i es va aixecar.

La criatura s'havia quedat immòbil. Chewie la va saludar amb un gest de la mà mentre passava corrent al seu costat. Després en Han es va posar al costat d’en Chewie i els dos van arrencar a córrer cap al carreró.

La criatura no els va perseguir.

- Et faria res explicar-me per què de sobte has començat a tractar amb tanta amabilitat a una bola de pèls gegant? No serà algun dels teus cosins, oi?

Chewie va emetre el gemec que sempre precedia al seu udol d'irritació.

-D'acord, d'acord. Disculpa, noi -va dir en Han-. Em vaig posar una miqueta nerviós quan aquesta cosa es va menjar les bestioles amb què comptava per rescatar la meva dona.

Chewbacca no va dir res, i es va limitar a mantenir-se al costat d’en Han mentre corrien pel carreró.

En Han estava començant a sentir un agut dolor a l'espatlla, i l'atmosfera d'aquell planeta era una mica més tènue de la que estava acostumat a respirar a Coruscant. Va ensopegar amb una roca, però va aconseguir recuperar l'equilibri un instant després. Hi havia còdols i penyals escampats per tot el carreró.

No havia tornat a sentir cridar a la Leia.

Una cosa molt gran estava fent soroll darrere d'ells. En Han es va tornar a mirar per sobre de la seva espatlla i va veure com aquella criatura gegantina intentava entrar al carreró, fracassava i es donava la volta, semblant molt trista i abatuda.

-Fantàstic -va murmurar -. Ara se sent dolguda perquè està tan grossa que no cap al carreró.

Chewie li va deixar anar un grunyit d'advertència i en Han va torçar el gest. Com era possible que en Chewbacca i aquella cosa s'haguessin fet amics tan de pressa?

Ja gairebé havien arribat al final del carreró quan la Leia va tornar a cridar. Aquesta vegada es trobaven prou a prop d'ella perquè en Han pogués entendre el que deia.

Estava cridant el nom del seu germà.

I ho feia en un to de veu que en Han mai havia sentit anteriorment, però el significat l’entenia molt bé.

Aquell crit li estava dient que arribaven massa tard.

***

La Leia no podia usar les mans, i en Kueller havia deixat d'escoltar-la. Estava massa ocupat mirant al Luke.

Kueller no apartava els ulls d’en Luke, que semblava haver estat posseït per alguna força diabòlica.

Luke, que sempre li havia advertit que no havia de deixar-se dominar per la ira, s'estava deixant dominar per la fúria que cremava al seu interior.

I en Kueller somreia. Semblava estar tornant-se més alt i robust, i l'aura de poder que palpitava al voltant del seu cos era tan intensa que feia que semblés invencible.

I llavors una nova expressió va aparèixer a la cara d’en Luke. L'expressió resultava familiar, però no li pertanyia. La Leia ja l'havia vist abans.

El dia en què el va conèixer, feia tants anys...

Havia vist aquella expressió l'única vegada en que va veure a l’Obi-Wan Kenobi abans de la seva mort. L’Obi-Wan havia estat lluitant amb Darth Vader, i de sobte havia somrigut i havia alçat la seva espasa de llum...

... i Vader l’havia partit per la meitat. La fulla d'energia de l'espasa de llum d'Obi-Wan es va extingir a l'instant, i l'empunyadura va girar pels aires durant uns moments abans de caure sobre els plecs fumejants de la seva capa sobtadament buida.

En Luke li havia dit que l’Obi-Wan creia que aquell moment li havia tornat més fort, però en realitat només havia servit per convertir-lo en un cadàver.

Un cadàver...

La Leia va donar uns quants passos trontollosos. Ja estava massa fosc perquè en Luke pogués veure-la. En Kueller va titubejar mentre en Luke alçava lentament la fulla d'energia de la seva espasa de llum i la dirigia cap al seu rostre.

Tal com havia fet l’Obi-Wan.

Kueller va somriure.

Tal com devia haver somrigut en Vader.

- Luuuuuuuuuuuke! -Va cridar la Leia mentre en Kueller alçava la seva espasa de llum i es preparava per deixar-la caure sobre el seu germà.

Següent