14
El pilot del TIE va
portar als seus captius a punta de pistola de tornada al clar en què s'alçava
el petit i tosc refugi en el qual havia viscut durant algun temps.
- Així que per això
vas venir corrent -va dir la Jaina al seu germà -. Vas descobrir on viu.
En Jacen va
assentir.
- Silenci! -Va
ordenar secament el soldat imperial.
La Jaina va haver de
fer un esforç perquè la seva resseca i tensa gola empassés saliva i va recórrer
amb la mirada el petit espai buidat sota les cada vegada més fosques ombres del
vespre. Un rierol corria al costat d'ells. No podia imaginar com se les havia
arreglat el pilot del TIE per sobreviure durant tants anys estant sol i sense
tenir cap contacte humà.
El clima de Yavin IV
era càlid i acollidor, i no imposava moltes exigències a la llar que el pilot
del TIE s'havia creat. Hi havia obtingut un refugi prou gran a partir del tronc
d'un arbre Massassi mig cremat, davant del que havia subjectat un petit sostre
de branques. El conjunt li proporcionava un allotjament senzill però còmode,
com una petita caverna. La Jaina va intentar imaginar quant de temps havia
necessitat l'imperial per ampliar la zona buidada sota del nuós sortint de
fusta utilitzant una eina esmolada, possiblement un tros de metall de la seva
nau estavellada.
El pilot del TIE
havia improvisat un sistema de fontaneria amb joncs buits units que prenien
aigua del rierol proper i la portaven fins a recipients de recollida col·locats
dins de la seva barraca. Hi havia fabricat toscs estris amb fusta, carabasses
del bosc i lloses de fongs petrificats. Aquell home havia mantingut una
existència solitària i lliure de desafiaments, i s'havia limitat a sobreviure i
esperar noves ordres amb l'esperança que algú vindria a rescatar-lo..., però
ningú havia vingut mai.
El soldat imperial
es va aturar davant de la barraca.
- A terra -va dir -.
Va, tots dos. Poseu les mans damunt del cap.
La Jaina va mirar en
Jacen mentre jeien sobre l'estómac al terra del clar. No se li acudia cap
manera d'escapar. El pilot del TIE es va endinsar en l'espès fullatge i va
furgar entre les branques amb la seva mà bona. Els seus dits es van corbar al
voltant d'unes primes lianes purpúries que penjaven d'unes orquídies nebuloses
de colors enlluernadorament intensos escampades en les branques per sobre del
seu cap. L’imperial va donar una estirada i va arrencar les lianes.
Els circells de
vegetació es van retorçar entre els seus dits com si estiguessin vius o
intentessin escapar. El pilot del TIE els va usar ràpidament per lligar els
canells de la Jaina, i després va fer el mateix amb els d’en Jacen. Les
contorsions de les plantes es van anar tornant més lentes a mesura que la saba
d'un violeta fosc traspuava dels extrems trencats, i les lianes flexibles d'una
consistència gomosa es van contraure i es van estrènyer formant nusos que eren
impossibles de trencar.
En Jacen i la Jaina
es van mirar l'un a l' altre i els seus líquids ulls castanys es van trobar
mentre un torrent de pensaments circulaven entre ells sense necessitat de ser
expressats mitjançant paraules. Però no van dir res, tement irritar al seu
raptor.
El lent i difícil
avanç a través de la humida jungla havia fet que acabessin acalorats i
enganxosos, i la Jaina encara estava coberta de la brutícia acumulada durant
les seves reparacions en els motors del caça TIE. El fresc vespre de la selva
va anar refredant la seva transpiració, i la va fer estremir. Les mans li
bategaven i li pessigollejaven, i les tenses lianes que s'incrustaven en la
seva carn van fer que se sentís encara més incòmoda i adolorida.
Durant l'hora que
havia transcorregut des de la seva captura, cap dels bessons havia vist o
sentit res que pogués indicar-los que en Lowie o la Tenel Ka eren a prop. La
Jaina temia que els hagués passat alguna cosa, que els seus dos amics
estiguessin perduts i indefensos en algun lloc de la jungla. Però un instant
després va comprendre que la seva situació probablement era molt més perillosa
que la d'ells.
El pilot del TIE els
va obligar a aixecar-se sense dir ni una paraula, i després va fer que fossin
cap als grans penyals de roca de lava que s'alçaven a prop del pou per a les
fogueres que havia cavat davant del seu refugi. Els tres es van asseure allà.
Les cadires de pedra havien estat allisades, i les seves esmolades vores i
arestes havien anat sent desgastades lentament i pacientment al llarg dels anys
per l’imperial perdut.
Els últims raigs de
llum color coure procedent de l'immens planeta ataronjat Yavin van desaparèixer
quan la ràpida rotació de la lluna va cobrir la jungla amb el mantell de la
nit. Espesses ombres es van anar acumulant a través del gruix dosser que
formaven les copes dels arbres, fent que el sòl de la selva estigués més fosc
que la nit més negra de Coruscant, el resplendent planeta on vivien en Jacen i
la Jaina.
El pilot imperial va
anar cap a les restes mig estellades de fusta seca i coberta de molsa que havia
anat recollint lentament amb el seu únic braç útil i que estaven amuntegades al
costat del seu refugi. Va agafar unes quantes i va anar deixant caure branca
rere branca al forat, acumulant la fusta meticulosament per poder encendre una
petita foguera.
El pilot va treure
un vell i bastant malparat cilindre d'ignició d'un petit compartiment que
guardava dins del seu refugi i va dirigir la punta cap a la foguera. La càrrega
ja gairebé estava esgotada, i el canó platejat només va emetre unes quantes
espurnes calentes sobre el combustible, però el pilot semblava acostumat en
aquestes dificultats. Va treballar en silenci, sense una sola queixa o
maledicció, senzillament concentrat en la tasca d’encendre la foguera. Quan ho
va haver aconseguit, no va mostrar satisfacció ni alegria.
Quan la foguera per
fi va estar flamejant, el pilot del TIE va tornar a ficar-se en la seva
barraca, va furgar dins d'un cistell confeccionat amb lianes i va tornar amb un
gran fruit esfèric que tenia una lletja pell marronosa recoberta de berrugues.
La Jaina no el va reconèixer. No s'assemblava a cap dels que menjaven a
l'Acadèmia Jedi.
El pilot el va
sostenir amb el guantellet de la seva mà lesionada i va usar una pedra esmolada
per tallar la pell, i després la va anar pelant amb els dits. La carn de
l'interior era d'un pàl·lid verd groguenc puntuat per taquetes color escarlata.
El pilot va trencar el fruit en diverses parts, va anar fins als dos captius i
va sostenir un dels trossos davant del rostre de la Jaina.
- Menja.
La Jaina va prémer
els llavis durant un moment, tement que el soldat imperial pogués estar
intentant enverinar-la. Després va comprendre que el pilot del TIE podia haver
matat qualsevol dels dos en qualsevol moment..., i també es va adonar que
estava extremadament famolenca i assedegada.
Es va inclinar cap
endavant, amb les mans encara lligades per les lianes resseques, i va obrir la
boca per donar una mossegada al fruit multicolor. L'explosió de suc amb sabor
cítric va demostrar ser sorprenentment vigoritzant i deliciós. La Jaina va
mastegar lentament, paladejant aquell sabor, i se’l va empassar.
En Jacen també va
menjar el tros que li va ser ofert. Els dos van agrair al pilot del TIE el que
els hagués donat de menjar amb un assentiment de cap, al qual l'imperial va
respondre llançant-los una mirada pètria.
- Què farà amb
nosaltres, senyor? -Va preguntar en Jacen, percebent una possibilitat
d'esbrinar alguna cosa més sobre la seva situació.
Va intentar
refregar-se el mentó amb l'espatlla per netejar-se el suc que gotejava dels
seus llavis.
El pilot del TIE el
va seguir contemplant en un silenci inquietant durant uns moments més abans
d'acabar tornant la cara cap als arbustos.
-Encara no està
decidit -va dir per fi.
La Jaina va sentir
una sobtada opressió en els músculs del pit. Tot allò havia estat un accident,
un error. El pilot del TIE probablement estava ocult entre els frondosos
arbustos, i havia vist com treballaven durant dies en la seva nau estavellada.
Però el descobriment accidental del seu primitiu refugi per en Jacen l'havia
obligat a reaccionar.
Què podia fer el
soldat imperial amb ells? No semblava tenir moltes opcions.
- Com et dius? -Va
preguntar la Jaina.
El pilot del TIE es
va aixecar bruscament i va baixar la mirada cap el guant de cuir negre que
cobria el seu braç retorçat. Després es va tornar lentament cap a ella, com un
androide que tingués els servomotors gastats.
- CE3K-1977.
Va recitar els
números com si se'ls hagués après de memòria. S'havia limitat a donar-los el
seu rang i el seu número de servei operacional.
- No em referia al
teu número, sinó al teu nom -va insistir la Jaina -. Jo em dic Jaina. Aquest és
el meu germà Jacen.
- CE3K-1977 -va
repetir el pilot del TIE sense cap emoció.
- Com et dius? -Va
preguntar la Jaina per tercera vegada.
La seva pregunta per
fi va semblar produir un efecte sobre el pilot, i el va deixar perplex. Va
clavar la vista a terra i va contemplar el seu uniforme tot estripat. La seva
boca es va obrir i es va tancar diverses vegades, però cap so va sorgir d'ella
fins que va acabar aconseguint parlar amb una veu que semblava un grall.
- Qorl... Qorl. Em
deia Qorl.
- Nosaltres vivim a
l'Acadèmia Jedi dels antics temples -va dir en Jacen.
Els seus llavis
s'havien corbat en un feble somriure, el mateix que sempre acabava desarmant a
la seva mare quan s'havia enfadat amb ell. Però el somriure no semblava estar
donant cap resultat amb el pilot del TIE.
- La base rebel -va
dir en Qorl.
- No, ara és una
escola -va replicar la Jaina -. Tots els que hi són han anat a aprendre. Ja no
és un lloc. No ha estat un lloc des de fa... vint anys o més.
-És un lloc rebel
-va insistir en Qorl en un to tan sec i decidit que la Jaina va decidir que
seria millor no seguir parlant del tema.
- Com vas arribar
aquí? -Va preguntar, intentant trobar una postura més còmoda sobre la llisor
lluent de la roca. La foguera crugia i guspirejava entre ells -. Quant temps
portes vivint a la jungla?
Les tenses lianes
que li tallaven la circulació estaven fent que les seves mans s’entumissin. La
Jaina va flexionar els dits mentre s'inclinava cap al foc. La fusta de la jungla
impregnava el fum de la foguera amb una agradable aroma.
El pilot del TIE va
obrir i va tancar els seus pàl·lids ulls i va clavar la mirada en les flames.
Semblava com si hagués estat transportat cap enrere en el temps i estigués
contemplant un enregistrament dels seus propis records enterrats.
- L’Estrella de la
Mort... -Va dir -. Estava a l'Estrella de la Mort. Vam venir aquí per destruir
la base rebel després que el Gran Moff Tarkin destruís Alderaan. Era el nostre
següent objectiu.
La Jaina va sentir
una punxada de dolor recordant a la seva mare parlar del bell planeta cobert
d'herba d'Alderaan, les plàcides cançons dels vents i les enormes torres que
s'alçaven per sobre de les planes. La llar de la princesa Leia havia estat el
cor de la cultura i la civilització galàctiques..., fins que va ser escombrat
d'un sol cop per la increïble crueltat de l'Imperi.
- Hem d’aniquilar
als rebels a qualsevol preu -va seguir dient en Qorl -. Els rebels causen danys
a l'Imperi.
Després va recitar
una lletania del que semblaven frases apreses de memòria, pensaments que li
havien estat inculcats mitjançant el rentat de cervell.
- El Nou Ordre de
l'Emperador salvarà la galàxia. Els rebels volen destruir aquest somni, i per
tant hem d’eradicar els rebels. Són un càncer per a la pau i l'estabilitat.
- Estaves a bord de
l'Estrella de la Mort -li va recordar en Jacen -. D'això ja fa més de vint
anys. Què va passar?
En Qorl va seguir
amb la mirada clavada al foc. La seva veu rogallosa tot just arribava a ser un
murmuri.
- Els rebels sabien
que veníem. Van lluitar. Van enviar les seves defenses contra l'estació de
combat. Tots els esquadrons TIE van ser llançats a l'espai.
» Vaig volar amb el
meu esquadró. Tots els meus companys van ser destruïts pel foc defensiu dels
caces-X. El foc creuat va fer que patís avaries, i un panell solar va quedar
fora de servei. Vaig perdre el control i la meva nau va començar a donar tombs,
i es va anar allunyant de l'Estrella de la Mort.
» Havia de tornar
per efectuar reparacions. Tots els canals de comunicacions estaven saturats,
plens de dotzenes de peticions d'ajuda. La meva òrbita s'anava reduint cada
vegada més, i vaig caure cap a la quarta lluna de Yavin. Vaig seguir intentant
parlar amb algú pels canals de comunicacions. Quan per fi ho vaig aconseguir,
em van dir que hauria d'esperar a ser rescatat. Em van donar instruccions de
fer un descens forçós si podia..., i d'esperar.
- Així que et vas
estavellar -va dir la Jaina.
- La jungla va
esmorteir l'impacte. Vaig ser llançat fora de la meva nau i vaig caure entre
l'espessor..., quan un panell solar va quedar encallat entre els arbres. Vaig
anar coixejant fins al meu caça TIE. Vaig romandre tot el prop d'ell que em
vaig atrevir, tement que pogués esclatar. El meu braç... - Va alçar el braç esquerre
embolicat en el guantellet de cuir negre -. Una lesió greu. Lligaments
estripats, ossos trencats.
» Vaig aixecar la
mirada cap al cel amb el temps just de veure esclatar l'Estrella de la Mort. Va
ser com si hi hagués un altre sol al cel. Restes embolicades en flames van
caure per tot arreu. Va haver de provocar dotzenes d'incendis a la jungla.
Durant setmanes, les pluges de meteors van ser com focs artificials mentre les
restes seguien caient sobre la lluna.
» I he seguit aquí
des de llavors.
La llum de la
foguera banyava el rostre d’en Qorl amb una ballotejant claredat groga. Els
sons de la jungla s'agitaven al seu voltant amb un brunzit hipnòtic. El pilot
del TIE no va donar cap senyal de ser conscient que els seus dos captius
l'estaven escoltant. Només els seus llavis es van moure quan va prosseguir la
seva història.
- He esperat aquí
tal com em va ordenar. Ningú ha vingut a rescatar-me.
- Però tots aquests
anys! -Va exclamar la Jaina -. Aquest lloc ha estat abandonat durant algun
temps, però ja fa onze anys que hi ha gent a l'Acadèmia Jedi. Per què no t'has
lliurat? No saps què ha passat a la galàxia des que et vas estavellar?
- Rendir-se és
traïció! -Va replicar secament en Qorl, fulminant-la amb la mirada mentre la
ira cremava a la cara aguerrida per la intempèrie.
-Però no t'estem
mentint -va dir en Jacen -. La guerra va acabar. L'Imperi ja no existeix. - Va
respirar fondo, i va seguir parlant a tota velocitat -. Darth Vader ha mort.
L'Emperador ha mort. La Nova República governa la galàxia. Només queden unes
quantes restes de vells reductes imperials enterrats en els Sistemes del Nucli
del centre de la galàxia.
-No ho crec -va dir
en Qorl amb veu àtona.
- Si ens portes a
l'Acadèmia Jedi, podrem demostrar-t'ho. Podem ensenyar-t’ho tot -va dir la Jaina
-. No t'agradaria tornar a casa? No t'agradaria poder sortir d'aquest lloc?
Podríem aconseguir algun tractament per al teu braç.
En Qorl va alçar el
seu guantellet i el va contemplar.
- Vaig utilitzar el
meu equip mèdic d'emergència -va dir -. El vaig curar el millor que vaig poder.
Ara està bastant bé, encara que em va doldre molt... durant molt de temps.
- Però tenim Jedi
amb poders curatius! -Va exclamar la Jaina -. Tenim androides mèdics. Podries
tornar a ser feliç. Per què quedar-se aquí? No hi ha res a trair. L'Imperi ja
no existeix.
- Silenci -va dir en
Qorl -. L'Imperi sempre governarà. L'Emperador és invencible.
- L'Emperador és
mort -va dir en Jacen.
- L'Imperi mai pot
morir -va insistir en Qorl.
-Però si no ens
deixes portar-te a l'Acadèmia Jedi per obtenir ajuda, què vols llavors? -Va
preguntar la Jaina.
En Jacen va
assentir.
- Què estàs
intentant aconseguir?
- Què podem fer per
tu, Qorl?
El pilot del TIE va
apartar la vista de la foguera i els va mirar. El seu rostre arrugat i marcat
per la vida a l'aire lliure contenia un nou poder i una nova obsessió que
acabaven de sorgir de les profunditats de la seva ment.
- Acabareu les
reparacions de la meva nau -va dir -, i després me n'aniré d'aquesta lluna que
s'ha convertit en la meva presó. Tornaré a l'Imperi com un gloriós heroi de
guerra. Rendir-se és traïció..., i jo mai m'he rendit.
- I què passarà si
no t’ajudem? -Va preguntar en Jacen en el to més agosarat i desafiant que va
ser capaç.
La Jaina de seguida
va sentir el desig de donar-li una puntada per provocar al pilot del TIE.
En Qorl va
contemplar al noi. El seu rostre tornava a estar gèlidament inexpressiu.
- Llavors no em
serviu de res i hauré d’eliminar-vos -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada