La Prova de l'Heroi (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

-He passat tot el salt a Coruscant submergit en un tanc de bacta -va dir la Belindi Kalenda als sis membres del Consell de Seguretat i Intel·ligència per explicar per què tenia millor aspecte de com se sentia.

-Els seus esforços han anat més enllà del mer compliment del deure, coronel -va dir el senador diamala Porolo Miatamia des de l'altre extrem de la llarga taula de fusta-. S'hauria d'haver quedat a descansar a Wayland. Podíem haver-nos reunit per holoconferència.

La Kalenda va somriure dèbilment.

-Wayland no té la tecnologia necessària per a una holoconferència, senador.

-Anem al gra, d'acord? -Va dir el senador Krall Praget des de la cadira més propera a la Kalenda. Poc amic de moltes paraules, Praget, representant d’Edatha, havia lluitat per destituir la Leia Solo del seu lloc durant la crisi yevethana.

Entre Praget i Miatamia es trobaven els senadors Gron Marrab, de Mon Calamari; Tolik Yar, d’Oolidi; Abel Bogen, de Ralltiir; i Viqi Shesh, de Kuat. També es trobava present en Luke Skywalker, sorprenentment callat i completament embolicat en la seva túnica Jedi, al costat del seu taciturn nebot, l'adolescent Ànakin Solo.

La Kalenda es va dirigir als assistents.

-Gràcies per venir, Mestre Skywalker i Jedi Solo.

Skywalker es va limitar a saludar amb una inclinació de cap.

-Per començar –va dir la Kalenda, aixecant-se de la seva cadira amb un visible esforç-, la incursió enemiga a Wayland justifica totes les precauciones que hem pres a l'hora de traslladar als desertors. L'atac aeri provocà danys considerables a Nova Nystao, però les baixes van ser mínimes... Cosa que no hauria passat de no traslladar-los a Bilbringi o qualsevol altre món més poblat.

Va respirar amb esforç.

-Una de les baixes va ser el doctor Yintal, del Servei d'Intel·ligència de la Flota, encara que va morir a conseqüència de les ferides rebudes a l’atac directe a l’Elan, la Sacerdotessa yuuzhan vong. La doctora Joi Eicroth, d'Alfa Blau, també va resultar ferida, però està a punt de recuperar-se completament; així com el major Showolter, que va acabar amb diverses costelles trencades i un pulmó perforat. Els nostres dos agents noghri ja caminaven pel seu propi peu quan vaig sortir de Wayland.

-On es troben ara les desertores? -Va preguntar el senador Shesh.

-Han estat reubicades a Myrkr, sota custòdia, fins que decidim què fer amb elles.

-Coronel -va dir en Praget-. Tinc entès que una de les desertores no sembla un yuuzhan vong, i que encara està per descobrir què és.

-Així és. Encara no s'ha determinat si Vergere és una espècie nativa de la galàxia dels yuuzhan vong, o si és producte de l'enginyeria genètica.

-Han pogut esbrinar alguna cosa més sobre el que va impulsar a l'enemic a envair la Vora Exterior? -Preguntà Miatamia.

Kalenda va negar amb el cap.

-L’atac de l'assassí va tenir lloc just quan vam començar l’entrevista. Fins en aquell moment, Elan es va limitar a repetir el que ja sabíem sobre les motivacions dels yuuzhan vong. Estan decidits a netejar la nostra galaxia i / o convertir-nos a la seva religió, en nom dels seus déus. Elan afirma que prefereixen convertir-nos, a exterminar-nos. Tenen a la seva disposició gravacions de l'entrevista, encara que no va ser molt reveladora.

Va inspirar profundament.

-No obstant, el que he vingut a dir-los és que, després de l'atac, Elan ens va oferir informació de naturalesa secreta i amb un potencial incalculable. Si es confirma, el director Scaur i jo demanarem autorització per portar aquí als desertors, a Coruscant.

La veu melosa de la senadora Shesh es va obrir pas entre la remor que es va aixecar.

-Considera això una decisió intel·ligent, tenint en compte el que va passar a Wayland? Nova Nystao ha exigit una compensació.

Si he triat Coruscant és en part precisament perquè no es tracta d'un blanc fàcil. Sóc la primera a admetre que no es van prendre les precauciones necessàries per traslladar els desertors de Nim Drovis a Wayland. Però això no tornarà a passar. El pla que hem traçat es beneficiarà del caos actual a la Vora Mitjana. Semblarà que perdem l’Elan i la Vergere entre la multitud de refugiats, però seran reconduïdes a Coruscant per una ruta alternativa. Així mateix, s'empraran multitud d'equips per despistar a tot el que intenti sabotejar l'operació.

La Kalenda va fer una pausa per repartir uns documents d'un color que indicava que eren del més alt secret.

-La ruta portarà a l’Elan i a Vergere per Bilbringi, Jagga-Dos i Chandrilà. Això en el cas que no passi res, i tret que sorgeixin noves informacions que donin a entendre que aquest pla pot suposar una amenaça per a la seguretat de la Nova República.

-Segueixo sense entendre el propòsit de portar-les aquí -va dir Bogen, negant amb el cap de forma tan enèrgica que gairebé desordena el seu pèl ros meticulosament pentinat-. Estic d'acord amb la seva afirmació que l'atac yuuzhan vong confirma l'estatus de les desertores. Però potser aquest atac fos només una maniobra pensada per convèncer-nos de la utilitat de l'Elan.

Amb molt de compte, la Kalenda va tornar a prendre seient.

-Una vegada més, senador, el pla depèn que es corroborin les dades que ens va proporcionar l’Elan -va fer una breu pausa. Jo tinc les mateixes sospites que tots els presents, que tothom, però també estic segura que l’Elan podria ser-nos vital, fins i tot formant part d'una trampa. No només afirma conèixer el parador dels agents yuuzhan vong infiltrats en els planetes de la Nova República, sinó que coneix la identitat de molts dels seus agents reclutats en cèl·lules de contrabandistes, mercenaris, pirates i altres.

"De fet, tenim motius per pensar que una d'aquestes cèl·lules, l'autodenominada Brigada de la Pau, va poder ser la que va informar als yuuzhan vong que Elan i Vergere havien estat traslladades a Wayland.

La Kalenda va repartir un altre document en el qual apareixia la insígnia de la cèl·lula mercenària: dues mans entrellaçades; una que podria ser humana, i l'altra totalment tatuada.

-El que els acabo d'entregar són informes sobre els membres de la Brigada de la Pau, juntament amb un breu resum dels seus suposats actes de subversió -Mirà al Luke Skywalker-. Sembla que una de les seves especialitats és avivar els sentiments anti-Jedi.

Skywalker va assentir.

-Espero que l'agència d’Intel·ligència estigui vigilant de prop en aquest grup -va dir Shesh, aixecant la vista de la duralàmina.

-Segueixi llegint –va dir la Kalenda amb amabilitat.

Bogen es va aclarir la gola.

-Sobre la importància de la tal Elan...

La Kalenda es va tornar per mirar-lo.

-A més de poder identificar els agents, Elan sap com pensen els estrategs yuuzhan vong. No, és més que això. Coneix els auguris i presagis que consulten per planificar els seus atacs. Potser fins i tot sigui capaç de portar-nos a planetes on s'hagin establert els Coordinadors Bèl·lics.

-Un moment -va dir Tolik Yar, introduint un munt de dades en un datapad-. Hi ha un informe, encara que no el trobo ara mateix, que suggereix que els Coordinadors Bèl·lics tenen habilitats telepàtiques -Yar va deixar de teclejar per mirar-la -. I si aquesta suposada desertora està telepàticament connectada amb les criatures i ara mateix els està enviant informació sobre nosaltres?

-L'informe a què es refereix va ser redactat per una científica d’ExGal que va patir una breu captivitat a les mans dels yuuzhan vong –va afegir la Kalenda-. En qualsevol cas, la possibilitat que existeixi una connexió entre les desertores i els yuuzhan vong, ja sigui telepàtica o d'un altre tipus, és la raó per la qual les hem mantingut virtualment aïllades. Se'ls ha apartat de tot el que pogués resultar de valor estratègic per a l'enemic. Encara que els yuuzhan vong aconseguissin recuperar-les, no tindrien res vital que oferir.

-I per què estan aquests dos tan ansiosos per desertar? -Va preguntar la senadora Shesh.

-Elan afirma que existien diferències entre els rangs dels yuuzhan vong. Desacords sobre la legitimitat de la invasió. Pel que sembla, vol ajudar-nos.

-A canvi de què? De riqueses, d'una nova identitat, d'un lloc on amagar-se? No estic segura que no tinguin un motiu ocult. Un vornskr que ha perdut les dents no perd també la seva naturalesa.

Kalenda aclucà els ulls.

-Elan ha demanat alguna cosa -Mirà fixament l’Skywalker-. Vol tenir una trobada amb els Cavallers Jedi.

Skywalker va centrar tota la seva atenció en aquella revelació. Fins i tot l’Ànakin va fer un bot.

-Ha dit per què? -Preguntà Skywalker.

-Sembla que té a veure amb una malaltia que els yuuzhan vong van propagar abans de l'arribada de les seves mónnaus. Es va negar a dir més. Va dir que els Jedi ho entendrien.

Skywalker i el seu nebot van intercanviar mirades de sorpresa.

-Això és tot? –Va dir en Luke, clarament intrigat.

Kalenda negà amb el cap.

-Com li vaig dir al senador Miatamia, tenen a la seva disposició la gravació de la trobada. De fet, m'agradaria saber què opinen al respecte. Potser vostès captin alguna cosa que a nosaltres se'ns ha escapat.

-Mestre Skywalker -va interrompre Gron Marrab, amb un dels seus sortints ulls fixos en els Jedi, mentre l'altre observava la Kalenda-. Potser no calgui dir això, però vull que quedi clar que no estan vostès obligats a res.

-Per descomptat que no -va afegir el senador Praget amb un somriure equívoc. -Al cap i a la fi, els Jedi tampoc estan al servei de la Nova República.

-No calia dir això, senador -replicà Shesh.

Però l’Skywalker va romandre impassible davant el comentari d'en Praget.

-Això està per discutir –va dir per fi-. Però, personalment, puc dir que estic ansiós per reunir-me amb la Sacerdotessa.

Tots van guardar silenci uns instants, i llavors Shesh va prendre la paraula un cop més.

-Coronel Kalenda, quina informació ha proporcionat l’Elan?

-El Pròxim objectiu dels yuuzhan vong... Ord Mantell.

-OOOOO-

La Leia es va prendre un moment, donant l'esquena al mar que banyava la costa sud de Worlport, per mirar les columnes que s'alçaven dels abocadors del nord coberts de boira, més enllà de les enormes extensions de deixalles que arribaven fins a l'Altiplà de les Deu milles. La vista des del mirador de transpariacer de la Casa del Govern d’Ord Mantell, seu del Conclau a favor dels Refugiats, abastava també bona part de la vertiginosa capital, de manera que antany van ser grans exemples de l’arquitectura neoclàssica corelliana. No obstant això, gairebé totes les agulles ornamentals, enormes columnates i grans places, amb els seus arcs elevats, llindes monolítiques i frisos llaurats, havien estat engolits per un frenesí de cúpules i obeliscs del pitjor estil rococó, que delatava el terrible gust dels jugadors i hedonistes que freqüentaven el planeta. I tot això estava surcado per un laberint d'escales estretes, rampes corbades, ponts coberts i túnels humits.

És fàcil perdre’s en aquest laberint, es va dir Leia, que de fet s'havia perdut en ell vint anys abans, al final del seu període com a princesa i diplomàtica, però abans de Hoth i Endor, i molt abans de casar-se i ser mare. Va intentar traçar mentalment una ruta des de la Casa del Govern fins a les planes terroses que es veien al lluny, un joc per passar l'estona, per no pensar en els nens, o on estaria Han...

-Ambaixadora Organa Solo -va interrompre el representant de Balmorra-, va tot bé?

La Leia va sortir de la seva abstracció i va esbossar un lleu somriure.

-Disculpi. Em deia...?

-Li deia que no ha respost a la meva pregunta -va dir l'humà prim en un to ofès-. Com justifica la Nova República semblant petició, havent innombrables planetes que podrien acollir els refugiats sense por a arriscar el benestar econòmic de la seva població nativa?

La Leia es va esforçar per mantenir el seu aplom diplomàtic.

-Comptem amb mitjans per transportar desenes de milions de refugiats a tots els planetes propers que puguin acollir-los, però la nostra intenció no és limitar-nos a treure'ns de sobre una molèstia. Estem parlant de pobles que contribueixen de manera significativa a l'estabilitat i prosperitat de la Nova República, i que ho han perdut tot...: les seves llars, les seves vides, i en molts casos a les seves famílies o races.

-De què serveixen aquests grups sense el seu món? –rebufà un dels presentes a la taula.

-Per això ho dic precisament -va dir la Leia-. El que demana el Comitè per a Refugiats del Senat són planetes amb una infraestructura intacta. No només amb terreny habitable, sinó amb defenses planetàries, espaiports, xarxes de transport en superfície i comunicacions fiables amb Coruscant i els mons del Nucli.

El representant de cabells arrissats d’Alsakan va esbufegar.

-Un ideal digne d'elogi, ambaixadora, però qui alimentarà i vestirà en aquests milers de milions de refugiats? Qui construirà els refugis i instal·larà els mitjans per garantir que les poblacions natives estiguin protegides contra qualsevol malaltia que poguessin portar els refugiats?

-El Senat està reunint fons per a aquests problemes concrets.

-Però durant quant de temps? -Va preguntar l'enviat de Devaron-. Si la Nova República es desdigués del seu compromís, o es veiés obligada per les circumstàncies, la responsabilitat econòmica recauria sobre els planetes d'acollida, que per llavors no estaran en posició de rebutjar en aquests grups que van acollir de bona fe. El resultat podria ser una catàstrofe econòmica.

La Leia va deixar que es notés la seva frustració.

-Necessito recordar-los que ens trobem enmig d'una guerra que amenaça fins i tot l'existència de la nostra economia? Sense esmentar les llibertats que hem gaudit tots des de la derrota de l'Imperi.

Quan es va assegurar que tots li prestaven atenció, va prosseguir:

-Estem capacitats per traslladar poblacions des de la Vora Exterior fins als planetes més propers al Nucli. En cas necessari, i de no necessitar-se per a altres fins, utilitzaríem transports de gran tonatge i vaixells de càrrega per reubicar desenes de milers d'éssers alhora. Però abans que passi això, alguns de vostès hauran d'acollir voluntàriament en aquests pobles, tal com van fer els Mon Calamari amb els ithorians, i com acaba de fer Bimmisaari amb els refugiats fugits d’Obroa-Skai.

"El nostre objectiu és crear enclavaments autosuficients que puguin ser gestionats per individus triats entre els mateixos refugiats. Administradors, metges, professors, tècnics... Però aquests enclavaments només serviran com instal·lacions temporals. A poc a poc, reubicarem grups o espècies específiques en mons més adequats, o potser transportarem poblacions senceres a planetes deshabitats.

-Enclavaments individuals per a cada espècie? -Va preguntar el delegat de Jagga-Dos.

-En la mesura del possible –va dir la Leia-. Si no és així, intentaríem posar junts als grups que siguin compatibles.

-Tenint en compte les diverses necessitats d'aquests grups?

-Per descomptat.

-I què passarà quan grups antagònics hagin de compartir una mateixa ubicació? -Va preguntar el representant d'un planeta repoblat a la Constel·lació Koornacht.

-Resoldrem aquests problemes quan sorgeixin.

-Com? Mitjançant l'ús de forces de seguretat?

-Sí, seran necessàries.

El balmorrà va riure amb sorna.

-Utilitza la paraula "enclavaments", però el que realment vol dir és "camps de concentració".

El devaronià va mirar la Leia amb fredor.

-I què passa si els yuuzhan vong obtenen el control de més planetes? Quants refugiats haurem d'acceptar? Hi ha algun límit a això, o és que la Nova República pensa acumular la població de milers de planetes en centenars?

-Limitarem la quantitat –va replicar la Leia. Es va girar cap al representant d’Ord Mantell-. Ord Mantell podria inaugurar el pla permetent que la gent que ara es troba temporalment a la Roda del Jubileu s’estableixi en campaments temporals al nord de la ciutat.

La representant de morro xato del planeta es va quedar de pedra.

-Ho sento, però això és impossible, ambaixadora. Perquè, per començar, la zona que envolta l'Altiplà de les Deu Milles és una de les principals atraccions turístiques del planeta.

-Atraccions Turístiques? –Va dir la Leia sense poder-s’ho creure -. Ord Mantell està pràcticament a la frontera de l'espai en guerra. Quants turistes creu que vindran en els propers mesos?

La dona es va posar seriosa.

-Ord Mantell sembla haver-se quedat al marge dels horrors. Esperem un increment turístic a curt termini.

La Leia va respirar fondo.

-Aleshores més a l'oest -va suggerir.

La dona va ridiculitzar la proposta amb un riure condescendent.

-Ho sento molt, però aquestes terres han estat seleccionades com reserves per als savrip mantelians. Vénen caçadors des de molt lluny per practicar amb aquestes bèsties.

La Leia va esbufegar, desesperada.

-És que aquí no hi ha ningú que doni la cara?

El representant de Gyndine i del sistema Circarpous va prendre la paraula.

-Gyndine acceptarà a part dels refugiats de la Roda del Jubileu.

-Gràcies –Va dir la Leia.

-I Ruan també -va anunciar, orgullós, Borert Harbright, delegat de Salliche Ag. -La Casa Harbright farà tot el que pugui per la causa.

La Leia va somriure amb amabilitat, però es va veure obligada a forçar un somriure. La corporació Salliche Ag, poderosa i de molta riquesa, controlava una sèrie de planetes a la vora del Nucli Interior, entre ells Ruan i un munt de mons similars idonis per a centres de reubicació. Però hi havia alguna cosa en l’altiu Comte Harbright que la intranquil·litzava. L'engany semblava brillar en els seus ulls negres com el carbó, i aguaitar darrere del seu enganyós somriure.

Però la Leia li va donar les gràcies de totes formes.

-El Consell aplaudeix la seva proposta en nom de les milers de vides que salvarà amb la seva generositat. -La mirada va recórrer la taula. -Potser ara la resta es convenci de la necessitat de seguir els passos del comte.

-OOOOO-

Quan la reunió es va interrompre per dinar, la Leia va sortir apressadament de la sala circular, abans que ningú pogués interceptar-la. Olmahk, un dels seus guardaespatlles noghri, l'esperava al passadís al costat de C3PO.

-Espero que la reunió anés bé, mestressa Leia -va dir C3PO, corrent per mantenir el pas d'ella.

-Tan bé com era d'esperar -va murmurar la Leia.

Es van obrir pas fins a un turboascensor i van baixar a l'ampli i ostentós vestíbul de la Casa del Govern, on tots els androides a la vista semblaven moure’s amb estranya celeritat cap a les diferents sortides de l'edifici.

-A què ve tot això? –La Leia es va aturar per preguntar.

-No puc ni imaginar-m'ho –va respondre C3PO-. Però faré tot el possible per esbrinar-ho.

C3PO va creuar el vestíbul, col·locant-se directament en el camí d'un androide administratiu que tenia un cap amb forma de proveta invertida. El 3D-4X es va veure obligat a parar-se bruscament sobre el polit sòl. En un contacte impossiblement ràpid, la parella va intercanviar informació com dos insectes que es troben en una filera.

Un moment després, C3PO es va girar i va tornar cap a la Leia amb l'esquena rígida i els braços movent-se d'una manera que ella havia après a relacionar amb el perill.

-Mestressa Leia, acabo de rebre les pitjors notícies -va dir C3PO-. Pel que sembla, Ord Mantell és el proper objectiu dels yuuzhan vong.

Següent