19
La Tenel Ka s'obria
pas a través de les lianes i els espessos arbustos espinosos en la foscor de la
nit de la jungla, esperant que els rèptils voladors no fossin capaços de seguir-la.
Estava panteixant a causa de l'esforç i l'alè li cremava en els seus pulmons,
però no va cridar.
Encara podia sentir
pujar i baixar les grans ales coriàcies dels rèptils molt a prop darrere d'ella
mentre atacaven amb les seves urpes esmolades com navalles per matar la seva
presa. Els roncs crits dels seus espantosos caps bessons li gelaven la sang. Va
recordar haver sentit dir que una d'aquelles bèsties havia estat a punt de
matar el Mestre Skywalker molts anys abans. La Tenel Ka es va preguntar com
s'ho arreglaven els monstres per anar per aquella jungla plena d'obstacles. Per
què no aconseguia despistar-los?
Els arbustos van
cruixir i van xiular al costat d'ella, i una cua acabada en un agulló va fallar
el seu braç per molt poc. Això volia dir que un dels monstres alats estava
directament sobre d'ella. Què podia fer?
Va avançar per un
espai més estret entre dos arbres, i un instant després va sentir un cop ofegat
sobre ella quan la criatura voladora va quedar encallada a l'obertura entre els
dos arbres. «Bé», va pensar. La resta hauria de fer una volta. Això li
proporcionaria una mica de temps.
La Tenel Ka va creuar
a la cursa un clar anant cap a l’ombra del que esperava fos una altra extensió
de mala herba, però havia subestimat la velocitat amb què les criatures
reptilesques eren capaces de superar els obstacles de la jungla. Va poder
sentir el vent amenaçador de les seves ales quan una d'elles es va llançar en
picat directament sobre el camí que estava seguint.
Va percebre més que
va veure les urpes esteses i va intentar desviar-se cap a un costat, però va
relliscar sobre la vegetació podrida i va caure, xocant amb un tronc recobert
de fongs. Va notar com un segon parell d'urpes fendia l'aire allà on el seu
estómac havia estat feia tan sols uns segons. La Tenel Ka es va estremir mentre
els caps bessons udolaven la seva ràbia i la seva frustració sobre d'ella, llançant
mossegades contra les branques que s'embullaven en la mala herba.
Per què no podia
recordar les seves tècniques de relaxació Jedi quan les necessitava? Per què no
s'havia esforçat més en practicar-les? La Tenel Ka va tancar els ulls i va
percebre tot el que hi havia al seu voltant, i va rodar a un costat mentre el
monstre alat descendia per llançar un nou atac.
El so de dotzenes
d'ales sobre el seu cap la va posar novament en moviment. La Tenel Ka va rodar
sobre les mans i els genolls, es va ficar per entre uns matolls espinosos, es
va aixecar i va seguir corrent.
«Percep -es va dir a
si mateixa -. Utilitza la Força.»
Tot d'una va canviar
de direcció, com impulsada per un reflex. No sabia per què ho havia fet, ja que
la nit era tan negra que no podia veure cap a on anava, però sí sabia que havia
fet el correcte. La Tenel Ka va esquivar una vegada i una altra les urpes i els
cops de les cues acabades en agullons fins que va acabar arribant a un massís
d'arbres Massassi. La seva sorollosa aproximació va fer que un cor de gralls i
crits enfurismats esclatés sobtadament en els troncs que s'alçaven sobre ella.
Eren salamandres
peludes, i a jutjar per l'estrèpit hi havia tota una rajada d'elles.
Probablement havia pertorbat el seu somni comunal. Potser serien una distracció
suficient.
La Tenel Ka es va
amagar i es va llançar cap al refugi que li oferien aquells arbres que creixien
molt a prop els uns dels altres. Sorprenentment, ni un sol monstre alat la va
seguir. La Tenel Ka va sentir els seus crits mentre traçaven cercles en les
altures i, privades de la seva presa inicial, decidien perseguir les
salamandres peludes. Les criatures alades van llançar udols plens de set de
sang i les veus de les aterrides salamandres peludes es van tornar sobtadament
ferotges i desafiants mentre la batalla feia estralls entre les branques per
sobre del cap de la Tenel Ka.
La seva cabellera
daurada vermellosa estava plena de suor, branquetes, fulles i granets de terra
adherits. La Tenel Ka va moure el cap per netejar-se. Estava gairebé segura que
havia sentit una feble veu familiar entre tot aquell estrèpit.
- Oh, si us plau,
tinguin molta cura. Els meus circuits són extremadament complexos i sota cap
circumstància s'haurien...
La veu es va
interrompre un moment després amb un gemec estrident. Després hi va haver un
cop ofegat quan alguna cosa pesada va caure als peus de la Tenel Ka.
- Ets tu, TM2? -Va
preguntar.
La Tenel Ka va
buscar a les palpentes a terra i va acabar trobant la forma metàl·lica de
contorns arrodonits.
- Oh, mestressa
Tenel Ka, és vostè! -Va cridar el petit androide -. Li estaré eternament agraït
per aquest rescat. Vaja, no té ni idea de les terribles experiències per les
que he passat... - Va gemegar TM2 -. Els bellugueigs, les sacsejades, els cops,
els tocaments i llançaments d'un costat a un altre... Ah, i el més horrible va
ser...
- La meva nit ha
estat tan poc agradable com la teva -li va interrompre secament la Tenel Ka.
- Escolti! -Va
exclamar TM2 -. Ep, quina sort! Aquestes horribles criatures s'estan marxant.
La Tenel Ka no sabia
si TM2 s'estava referint a les salamandres peludes o als rèptils voladors
gegants, però de seguida es va adonar que els sons de la batalla lliurada en
les altures s'anaven allunyant cada vegada més pel dosser arbori.
- Hem d’escapar
immediatament, mestressa Tenel Ka.
- No podem. Haurem
d'esperar fins que es faci de dia. Pots muntar guàrdia aquesta nit mentre
dormo?
- M'encantaria
muntar guàrdia per a vostè, mestressa, però... Bé, realment hem de passar la
nit aquí?
- Sí, hem de fer-ho
-va dir secament la Tenel Ka, posant-se a la defensiva havent passat el perill
més immediat -. Necessito esperar fins que hi hagi llum de dia per a poder
enfilar-me a un arbre i esbrinar on som.
- Oh -va dir TM2 -.
Però per quina raó vol fer això?
- Perquè estem
perduts a la jungla -va grunyir la Tenel Ka -. És un fet comprovat.
- Ai mare... I això
és tot el que la preocupa? -Va preguntar TM2 -. Per què no m'ho havia dit
abans? Després de tot, domino amb fluïdesa sis formes diferents de comunicació
i estic equipat amb tota mena de sensors: foto-òptics, olfactius, direccionals,
auditius...
- Direccionals? -El
va interrompre la Tenel Ka -. Vols dir que saps on som?
- Ei, sí, mestressa
Tenel Ka, amb tota exactitud i certesa. No acabo de dir-ho?
La Tenel Ka va
deixar escapar un gemec i va moure el cap.
- Molt bé, TM2,
endavant. Guia’m.
L'estat d'ànim de la
Tenel Ka havia deixat de ser ombrívol i, de fet, podia competir en claredat amb
els dos feixos lluminosos que brollaven dels ulls de TM2 i il·luminaven el seu
avanç per terra del bosc. Per molt irritant que pogués arribar a ser el petit
androide, s'alegrava de la seva companyia. TM2 semblava genuïnament interessat
d’assabentar-se de tot el que li havia passat des que el pilot del caça TIE
l’havia intentat capturar aquella tarda. Al seu torn, la Tenel Ka es va trobar
gaudint amb les seves descripcions de la caiguda del T-23 i les seves aventures
amb les salamandres peludes. Es va preguntar què hauria estat d’en Lowbacca i
dels bessons.
Només es van aturar
unes poques vegades perquè la Tenel Ka pogués beure o inspeccionar els embenats
de les seves petites ferides. Hi havia utilitzat el rudimentari equip de
primers auxilis que guardava en el seu cinturó per embenar les ratllades del
seu braç i el tall de la cama. Les ferides palpitaven i cremaven, però això no
la va frenar. La Tenel Ka va fer la major part del camí corrent, i va procurar
no afluixar la marxa ni tan sols quan necessitava descansar.
El llunyà sol blanc
de Yavin brillava al cel matinal quan la Tenel Ka i TM2 per fi van sortir de
l'últim massís d'arbres i van entrar a la clariana que servia com a pista de
descens. Les pedres escalfades pel sol del Gran Temple brillaven com un far que
els hi donés la benvinguda des de lluny.
- Ep, ho hem
aconseguit! -Va exclamar alegrement TM2.
La Tenel Ka va mirar
al seu voltant i va veure que al centre de la clariana hi havia una nau que va
reconèixer sense cap dificultat: era el Falcó
Mil·lenari.
Corrent cap al
vaixell de càrrega lleuger modificat tan de pressa com podien portar-li les
seves cames hi havia dos wookiees, un de molt gran i corpulent i un altre més
petit, i en Han Solo, el pare d’en Jacen i la Jaina. La Tenel Ka va endevinar
l'instant quina missió es disposaven a emprendre i va canviar de direcció per anar
cap al Falcó Mil·lenari, cridant i
agitant les mans mentre corria.
La Tenel Ka va
sentir l’aterridor udol d'un caça TIE que s'aproximava a tota velocitat pel
cel, i va seguir corrent desesperadament cap a la nau.
Però en Solo i els
wookiees no la van veure. Tenien tanta pressa per rescatar en Jacen i la Jaina
que van pujar corrent per la rampa del Falcó
Mil·lenari. La Tenel Ka va suposar que devien haver mantingut els motors en
marxa perquè no es refredessin, doncs podia sentir el seu estrident gemec.
La Tenel Ka volia
rescatar els bessons. No volia tornar a fallar.
- Crida'ls, TM2 -va
dir, intentant córrer el més de pressa possible tot i que les cames li
tremolaven d'esgotament.
- He de suposar que
desitja comunicar-s'hi? -Va preguntar TM2 amb veu pensativa.
- Sí, és un fet
comprovat.
-És clar, mestressa.
M'encantarà fer-ho, però em pregunto què he de...
- Limita't a fer-ho!
La Tenel Ka va
serrar les dents i va seguir corrent tan de pressa com podia.
La veu de TM2, posada
a màxim volum, va retrunyir sobtadament per la clariana.
- Atenció, Falcó Mil·lenari. Preguem retardin la
partida durant uns moments per acceptar dos passatgers addicionals a bord.
Veure baixar de nou
la rampa del Falcó Mil·lenari va fer
que ni tan sols li importés el brunzit de les orelles. La Tenel Ka va pujar
corrent per la rampa.
- Molt bé -va
panteixar, esfondrant-se sobre el terra del compartiment de càrrega -. Anem-hi!
En Han Solo i els
dos wookiees la van contemplar amb sorpresa durant un instant, però cap dels
tres necessitava que els incitessin a actuar. Les comportes es van tancar abans
que la Tenel Ka hagués acabat de parlar, i el Falcó Mil·lenari va emprendre el vol amb un desafiador esclat de
velocitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada