6
El càlid sol del
capvespre centellejava en l'aire humit i enganxós quan en Lowbacca va
acompanyar al seu oncle i a Han Solo de tornada al Falcó Mil·lenari. Els bessons Solo parlotejaven alegrement al seu
costat, sense que semblessin assabentar-se de l’opressiu calor de la jungla.
Però tot i així en Lowbacca va poder percebre una tensió subjacent: en Jacen i
la Jaina trobarien a faltar al seu pare tant com ell trobaria a faltar al seu
oncle Chewbacca, la seva mare i la resta de la família que havia deixat a
Kashyyyk.
Els ulls daurats
d’en Lowbacca es van moure nerviosament d'un costat a un altre recorrent la
clariana que s'estenia davant del Gran Temple. Seguia sentint-se incòmode en
els espais oberts estant tan a prop del terra. En el món natal dels wookiees
totes les ciutats estaven construïdes a la part alta de les copes dels
gegantins arbres que s'entrellaçaven entre si, i eren sostingudes per les
gruixudes branques. Fins i tot els wookiees més valerosos poques vegades
s'aventuraven pels res hospitalaris nivells inferiors del bosc, i molt menys
arribaven a terra, on abundaven els perills.
Per en Lowbacca les
altures significaven civilització, comoditat, la llar i la seguretat. I encara
que els enormes arbres Massassi tenien vint vegades l'altura de qualsevol altra
planta de Yavin IV, comparats amb els arbres de Kashyyyk no eren més que nans.
En Lowbacca es va preguntar si trobaria alguna vegada un lloc en aquella petita
lluna que estigués prou amunt per permetre sentir-se realment a gust.
En Lowie estava tan
absort en els seus pensaments que es va sobresaltar una mica veient que havien
arribat al Falcó Mil·lenari.
- Mai he tingut
l'oportunitat de fer un examen preliminar a l'enlairament quan ens estaven
disparant -va dir Han Solo -, però si disposem de temps sempre és una bona idea
fer-ho. - Es va aturar al peu de la rampa de pujada i els va dirigir el seu
millor somriure -. Si no esteu massa ocupats, nois, a Chewie i a mi no ens
aniria gens malament una mica d'ajuda per fer les comprovacions prèvies.
- Fantàstic -va dir
la Jaina abans que ningú més pogués respondre -. Jo m'ocuparé de
l’hiperimpulsor. - Va pujar corrent per la rampa, detenint-se només un mil·lisegon
per dipositar un ràpid petó a la galta del seu pare -. Gràcies, pare. Ets el
millor.
En Han Solo va
semblar immensament complagut durant un llarg moment abans de retornar a les
tasques que els esperaven amb una sacsejada del cap.
- Bé, noi, tens alguna
preferència? -Va preguntar mirant a Lowie, que s'ho va pensar durant uns
instants i va acabar grunyint una rèplica.
En Han Solo
indubtablement l’havia entès a la perfecció, però el sempre servicial androide
traductor es va afanyar a complir la seva funció.
- L'amo Lowbacca vol
inspeccionar els sistemes d'ordinadors de la seva nau per poder dir-li on ha
d'anar -va dir amb el seu estrident veueta metàl·lica.
En Han Solo va
llançar una ràpida mirada de reüll a Chewbacca.
-Em pensava haver-te
sentit dir que havies arreglat aquest trasto -va murmurar assenyalant TM2 -.
Necessita uns quants ajustos en l'actitud general.
Chewbacca va
arronsar les espatlles d'una manera molt eloqüent, va deixar anar un grunyit
amenaçador i va administrar el procediment de reparació d'emergència número u:
sostenir l'oval platejat amb una enorme manassa i va sacsejar el petit androide
fins que els seus circuits van cruixir i dringar.
- Ai mare! Potser
podria haver estat una mica més precís -va grallar l'androide parlant a tota
velocitat -. Eh... L'amo Lowbacca expressa el seu desig de dur a terme les
comprovacions preliminars al seu ordinador de navegació.
- Bona idea, noi -va
assentir en Han Solo, i es va refregar enèrgicament els palmells de les mans -.
Ocupa't del casc exterior, Jacen, i mira si algun bitxo ha niat en els
conductes exteriors durant les últimes dues hores. Jo començaré amb els
sistemes de suport vital. Chewie, inspecciona el celler de càrrega.
Les últimes paraules
van ser acompanyades per una pujada del mentó i un espurnejar dels ulls que en Lowbacca
va comprendre devien significar alguna cosa per al wookiee adult, però no tenia
ni idea del què. Una mica abatut, es va preguntar si mai arribaria a entendre
als humans tan bé com el seu oncle.
L'ordinador de
navegació li va presentar un desafiament molt interessant. En Lowie va dur a
terme totes les rutines prèvies a l'enlairament dues vegades, no perquè pensés
que se li podia haver passat alguna cosa per alt la primera vegada sinó perquè
els dos llocs en els quals se sentia més a gust eren les copes dels arbres i
davant un ordinador.
Quan en Lowie va
haver completat el seu segon repàs, en Han Solo ja havia acabat amb els
sistemes de suport vital i estava comprovant el generador d’energia
d'emergència de la nau. Quan va veure en Lowbacca, en Han es va netejar les
mans amb un drap ple de greix, el va llançar a un costat i va alçar un dit com
si se li acabés d'ocórrer una idea.
- Per què no li fas
un cop de mà al teu oncle al celler de càrrega mentre jo acabo aquí?
El seu somriure
maliciós estava encara més tort que de costum.
En Lowbacca es va
preguntar què significaria aquell somriure i per què el seu oncle hauria de
necessitar la seva ajuda amb la càrrega. De vegades els humans resultaven molt
difícils d’entendre. En Lowbacca va arronsar les espatlles i va anar a la
bodega de càrrega.
- Disculpi’m, amo Lowbacca
- trinà TM2 -, però m'estava preguntant si necessitarà els meus serveis com a
traductor en aquesta ocasió.
En Lowbacca va
respondre amb un grunyit de negativa.
- Molt bé, senyor
-va dir TM2 -. En aquest cas, li importaria que em col·loqués en un curt cicle
de desconnexió? Si necessita la meva ajuda per alguna raó, li prego que no
vacil·li a interrompre el meu període de repòs.
En Lowie va
assegurar a TM2 que l'androide en miniatura seria el primer a saber-ho si
arribava a necessitar una mica d'ell.
Va trobar al seu
oncle grimpant per una muntanya de caixes i paquets en què estava comprovant
les tires de seguretat. Pel que sembla, Lando Calrissian necessitava una considerable
quantitat de subministraments per a la seva nova explotació minera.
El celler de càrrega
no era molt gran i estava ple, però així i tot en Lowbacca va respirar fondo i
va gaudir de la barreja d'olors familiars: combustible per barredores, metall
treballat i poliment, lubricants, racions espacials i suor del wookiee, i tot
això en quantitats suficients per fer que s'enyorés de les ciutats arbòries de
Kashyyyk. No tindria gaire accés als barredores aèries i els ordinadors mentre
estigués estudiant a l'Acadèmia Jedi..., amb l'excepció de TM2, naturalment.
Però potser podria consolar-se de tant en tant grimpant als arbres de la jungla
i pensant en la llar.
Potser ho faria
després que el Falcó Mil·lenari
hagués enlairat, però en aquells moments hi havia feina a fer.
En Lowie va
preguntar al seu oncle què era el que faltava per fer i va començar a comprovar
la xarxa de subjecció d'un munt de carregament que Chewbacca li va assenyalar.
Les tires i la xarxa estaven bastant fluixes, igual que la lona que cobria el
munt de càrrega. De fet, tot estava tan fluix que va caure a terra quant en Lowbacca
va començar a treballar. Un instant després es va quedar bocabadat i va
retrocedir un pas per poder admirar el que havia deixat al descobert per
accident.
L’aerolliscador
estava desmuntat, però seguia sent recognoscible. Era un model bastant antic,
un saltacels T-23 amb controls similars als del caça-X, però amb ales
trihedrals, un seient de passatge i un petit compartiment de càrrega en la part
de darrere de la carlinga. El casc blau metàl·lic estava brut i mostrava els
senyals del pas del temps, però el motor instal·lat entre les ales semblava en
condicions de funcionar.
En Lowbacca va alçar
la mirada per veure que el seu oncle l’estava contemplant amb expressió expectant.
Després, per a gran sorpresa seva, Chewbacca li va preguntar què li semblava
l'aparell.
El saltacels era
compacte, i havia estat magníficament dissenyat i construït. No caldria molta
feina per tornar a unir totes les peces. En Lowbacca va elogiar les línies del
vell aerolliscador i va aventurar una conjectura sobre el seu radi d'abast i
maniobrabilitat. L'ordinador de bord probablement necessitaria una revisió
completa de sistemes, per descomptat, i l'exterior no li aniria gens malament
ser objecte d'una mica de treball manual, però eren problemes menors. Les
cicatrius i petits bonys del casc només aconseguien afegir més personalitat.
En Chewbacca va
deixar escapar un grunyit de satisfacció i va estendre els braços, i després va
sorprendre a Lowie dient-li que el T-23 era un regal de comiat. Si aconseguia
muntar-lo, l’aerolliscador seria de la seva propietat.
En Lowbacca estava
immòbil a la clariana al costat del seu T-23 amb en Jacen i la Jaina,
acomiadant-se amb la mà. Després d'una agitació d'abraçades, intercanvi
d'agraïments i missatges d'últim moment, els tres van veure com en Han i en
Chewbacca tornaven a la nau.
El Falcó Mil·lenari va deixar enrere les
copes dels arbres i es va inclinar per pujar per l'intens blau del cel, i els
tres joves estudiants Jedi van seguir agitant la mà, cadascun perdut en els
seus pensaments durant uns moments mentre seguien amb la mirada la nau que
s'anava allunyant ràpidament.
La Jaina va acabar
deixant escapar un sospir.
- Bé, Lowie -va dir,
fregant-se les mans amb una brillantor d'alegre impaciència als ulls mentre
contemplava el malmès T-23 -. Necessitaràs ajuda per fer funcionar aquest munt
de femelles i enlairar-te amb ell?
La Jaina era més
jove que ell, però en Lowbacca va comprendre que probablement havia tingut més
experiència en la reparació de motors d’aerolliscador i va assentir amb
gratitud.
Van passar les hores
següents preparant el T-23 per al seu primer vol a Yavin IV. En Jacen es va
entretenir explicant acudits que en Lowie no va entendre, o portant-los les
eines als dos entusiastes mecànics. La Jaina somreia mentre treballava, molt
feliç de tenir la rara oportunitat de poder compartir tot el que sabia sobre
els aerolliscadors, els motors i els T-23.
Quan per fi van haver
acabat i en Lowbacca es va inclinar sobre la carlinga per encendre el motor, el
T-23 va cruixir, va tossir i va cobrar vida amb un rugit. Es va aixecar del sòl
sobre els seus feixos repulsors inferiors, i una brillant claredat va brollar
dels cremadors iònics. Els tres amics van llançar dos víctors i un crit de
triomf.
- Necessites a algú
per fer un vol de prova? -Va preguntar la Jaina amb la veu plena d'esperança.
En Lowie balbucejà
una resposta vacil·lant que no va aconseguir acabar.
-El que l'amo Lowbacca
està intentant dir -va intervenir TM2, que havia acabat el seu cicle de descans
feia molta estona -, és que, tot trobant immensament amable la seva oferta,
preferiria de bon tros ser el pilot del primer vol.
En Lowbacca va
deixar anar un curt grunyit.
- I? -Va replicar el
petit androide -. Què vol dir amb això de «I»? Oh, comprenc... El que ha dit
després. Però, senyor, en realitat no...
En Lowbacca va
grunyir emfàticament.
- Bé, si
insisteix... -Va dir TM2 -. Ehem. L'amo Lowbacca també diu que consideraria un
honor tenir-la com passatgera a bord, mestressa Jaina. No obstant això -es va
afanyar a afegir -, permeteu-me assegurar-li que aquesta última afirmació va
ser emesa amb la màxima reticència possible.
En Lowbacca va
gemegar i es va colpejar el front amb el cant d'una mà peluda, expressant la
major vergonya i incomoditat que podia arribar a sentir un wookiee.
- En fi, no hi ha
dubte que és la veritat -va dir TM2, una mica a la defensiva -. Estic segur que
no he interpretat malament l'entonació.
La Jaina, que al
principi havia semblat desil·lusionada per la renúncia d’en Lowbacca, ja
semblava divertida davant la seva consternació.
- Ho entenc, Lowie
-va dir -. Jo també voldria anar sola a bord la primera vegada. Què tal si ens
portes a donar una volta demà matí?
En Lowbacca, molt
alleujat veient que els bessons no s’ho havien pres malament, va accedir
estrepitosament, va pujar d'un salt a la cabina i es va posar l'arnès de
seguretat. El brunzit dels motors va ofegar l'intent de traduir fet per TM2. En
Lowie va alçar una mà en senyal de salutació, va esperar fins que en Jacen i la
Jaina es van haver allunyat prou i va donar plena potència als motors, i
després es va enlairar i es va dirigir cap a la vasta jungla.
El T-23 maniobrava
molt bé, i en Lowbacca va gaudir la sensació d'altura i llibertat mentre
solcava el cel a gran velocitat. Però tot i això va descobrir que seguia
anhelant quelcom més, alguna cosa en el que portava pensant tot el dia.
Els arbres. Arbres
enormes, arbres gegantins que oferien seguretat.
Una mitja hora
després va posar el T-23 sobre les frondoses copes a una distància considerable
de l'Acadèmia Jedi i el Gran Temple, fent descendir l'aparell sobre les
branques més altes dels arbres Massassi. El dosser arbori no era tan alt com
aquell al qual estava acostumat. L'atmosfera era més tènue i les olors de la
jungla, encara que no desagradables, eren diferents de les de Kashyyyk. Així i
tot, en Lowbacca es va sentir més tranquil i en pau amb si mateix que en cap
altre moment des que havia posat els peus a Yavin IV.
En Jacen havia dit
que el lloc des del qual es veia millor l'immens gegant de gas ataronjat que
surava en el cel era la copa d'un arbre Massassi, i no hi havia dubte que el
noi humà tenia tota la raó. En Lowie va recórrer els voltants amb la mirada i
va contemplar el cel, els arbres i les ruïnes mig esbaldregades dels temples
més petits visibles a través dels buits en el dosser de la jungla. Va observar
els rius de mandrosa corrent, l'estranya vegetació i els animals que l'envoltaven.
Després va deixar escapar un sospir ple d'alleujament. Sí, podia trobar un lloc
solitari on sentir-se a gust en aquella lluna, un lloc en el qual podria pensar
en la família i la llar mentre estudiava per arribar a ser un Jedi.
Els raigs del sol
d'última hora de la tarda queien en angle a través de les gruixudes branques, i
una espurna llunyana va atreure l'atenció d’en Lowbacca. Es va preguntar què
podia ser. No tenia el color de la vegetació ni de les ruïnes d'un temple. La
llum reflectida per un objecte brillant i de formes regulars xocava amb un
tronc i pujava per ell. En Lowie es va inclinar cap endavant, com si això
pogués ajudar-lo a veure amb més claredat. Va desitjar haver portat un parell
de macrobinoculars.
La curiositat i la
sorpresa van fer néixer una espurna d'excitació dins d'ell. Volia apropar-se
més, però la cautela va intervenir. Estava fosc. I després de tot, si l'objecte
era important, per ventura algú no ho hauria vist ja feia temps? Potser no. En Lowbacca
dubtava que pogués ser vist des del sòl de la jungla, i era improbable que
molts estudiants anessin en aquell lloc i grimpessin fins a dalt del dosser
arbori en un punt tan allunyat del Gran Temple. En Lowbacca estava gairebé
segur que ningú més coneixia l'existència del seu descobriment.
Va fer una anotació
mental de la situació de l'objecte lluent amb el cor bategant-li a tota
velocitat. Tornaria allà a la primera oportunitat que tingués. Havia d’esbrinar
què era allò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada