La Prova de l'Heroi (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Els míssils de la fragata yuuzhan vong colpejaven els escuts del Falcó Mil·lenari i explotaven per tot arreu, mentre la nau es dirigia a tota velocitat cap al creuer immòbil. Les bateries principals del Thurse deixaven anar descàrregues de foc blavós contra la fragata, encara que no semblaven fer-li cap efecte.

-M’estàs dient que va recórrer tota aquesta distància en un segon? -Cridà Han a Droma mentre lluitava per estabilitzar la nau.

-Això és exactament el que t'estic dient! Estava allà, i un segon després la teníem pràcticament a sobre!

Les mans d'en Han volaven per tota la consola.

-Apunta als deflectors posteriors! Si no podem deixar-los enrere, almenys intentarem romandre sencers -Mirà per sobre l'espatlla a l’Elan i la Vergere-. Poseu-vos al seient d'acceleració, al celler davanter!

En Droma va esperar que marxessin per dir:

-Vergere no és d'una altra galàxia, Han. No sé com es diu aquesta espècie, però l'he vist abans.

En Han li va mirar.

-Què dius? És una impostora?

-No estic segur, però aquesta parella no té sentit.

-No et fies d'elles?

-Tu sí?

En Han va pensar un moment i va negar amb el cap.

-Hi ha alguna cosa que m’escata. Per què anaven a enviar els yuuzhan vong una nau per donar suport a la Brigada de la Pau? Si sabien que l’Elan estava al Reina, ells mateixos s'haurien ocupat de la seva recuperació. I una altra cosa més: en el cas que aquesta arma biotecnològica yuuzhan vong s’escapés a bord del transbordador, segueix sense estar clar per què va desaccelerar de cop i volta la nau.

-A menys que els yuuzhan vong la detinguessin a propòsit.

En Han va prémer els llavis.

-És el que crec. Recordes que el company d’en Reck li va dir que la corbeta estava atrapada..., que no podien separar-se del Reina?

En Droma va assentir.

-La corbeta va treure a la nau de l’hiperespai, però de sobte no va poder separar-se'n.

-Cosa que podria haver passat si els yuuzhan vong haguessin programat al dovin basal de la corbeta perquè s'agafés al Reina.

El Falcó va ser sacsejat per l'impacte d'un projectil. Han i Droma es van estremir, però hi havia dotzenes més de míssils passant a babord i estribord.

-M'encantaria saber què passaria si deixem de fugir.

-Espero que no tinguis massa ganes –va dir Droma, preocupat. Han va grunyir.

-Ja m'he enfrontat abans a naus yuuzhan vong. No solen fallar amb tanta freqüència. És com si fessin tot el possible per convèncer-nos que volen recuperar el seu...

-Quan el que realment volen és que Elan i Vergere romanguin on són.

En Han es va fregar la mandíbula.

-I a què ve aquesta estratagema?

-Cosa que no es revela –va dir Droma-. La Reina de l'Aire i de la Foscor.

En Han va fer una ganyota.

-Jo no crec en els jocs de cartes.

En Droma va arronsar les espatlles.

-Qualsevol ho diria, veient com jugues al sàbacc.

En Han es va quedar callat un moment, va agafar la motxilla i va treure d'ella la pistola enfundada. Posant-se dret, se la va cordar als malucs.

-Pren el control -va dir a Droma.

Es va afanyar cap al celler davanter, on Elan i Vergere s'asseien una al costat de l'altra, al seient d'acceleració.

-No pots deixar enrere la nau de guerra? –Preguntà l’Elan amb un to que pretenia ser innocent.

-Potser no -li va dir ell-. Però crec que la teva gent s'esforçarà per fer-me creure que sí.

Ella li va dirigir una mirada interrogant.

-Dic que estic començant a creure que no volen que tornis. Que tot això...: la teva deserció, fins i tot aquesta batalla, és part d'un elaborat pla dels teus superiors.

-I no et fa res que tingui informació important per als Jedi? –Va dir ella amb rudesa continguda.

Lluitant contra la incertesa, Han va passejar pel celler.

-No sé el que pensar -es va aturar de sobte i va mirar a les dues-. Suposo que podria portar-vos al Reina i deixar que decideixi el Mestre Jedi Skywalker.

-Sí –va dir l’Elan apressadament-. És el mínim que pots fer.

En Han la va escoltar. Però el que li va xocar va ser la mirada de sorprès reconeixement que va apuntar als exòtics trets de la Vergere.

-Tens raó va dir per fi-. Suposo que m'estic passant de suspicaç.

Es va girar, com per dirigir-se a la cabina, però es va aturar i va dir:

-Aquesta criatura que va atacar al teu emmascarador ooglith al Reina... respon només davant un cuidador yuuzhan vong o obeeix a qualsevol?

-Només davant un yuuzhan vong –va dir l’Elan.

En Han va veure que ella es posava rígida per un instant.

-Vas dir que els yuuzhan vong éreu immunes a l'arma biològica que es va escampar pel transbordador.

Amb la cara constreta per l'odi, ella va assentir.

En Han va somriure.

-T’acabes de recordar que el cuidador yuuzhan vong també estava mort a la cabina. Amb cura vas escampar la substància pel conducte del celler. Quan el verí es va dispersar prou, vas sortir i tirar la caixa del cuidador perquè sabies que atrauria la meva atenció. No et van drogar. Això era part del numeret.

En Han va deixar de somriure i va decantar el cap cap al passadís d'estribord del Falcó.

-Droma! Dóna la volta. Introdueix una ruta cap a la nau yuuzhan vong.

Encara ofegat per la distància, es va sentir el crit incrèdul d’en Droma.

-Què?

-Ja m'has sentit. Llevat que m'equivoqui, no obriran foc -va treure la pistola làser i les hi va ordenar que s'aixequessin del seient-. No penso córrer riscos amb vosaltres dues.

-Estàs cometent un error –va dir l’Elan.

-No seria la primera vegada. Aixeca't i camina.

Els hi va indicar que es dirigissin al passadís de babord i les va escortar cap a popa, cap al sorollós compartiment posterior del Falcó. Les càpsules de salvament estaven situades entre el sòl i els conductes de combustible del rugent nucli d'energia, a banda i banda d'un túnel d'accés que en el seu moment va albergar un muntacàrregues.

Els esferoides compactes d'alta tecnologia, a joc amb l'estatus del Falcó com a vehicle familiar, es llançaven per unes escotilles situades en el ventre de la nau, mitjançant càrregues explosives separadores, i incloïen prestacions com seients-g encoixinats, un sofisticat paquet de sensors, comunicacions i control de vol; una boia d'auxili automàtica, coets per maniobrar, un tren d'aterratge, i suficients racions alimentàries i equip de supervivència com per mantenir a dues o tres persones vives durant un bon temps.

En Han va considerar la possibilitat de mantenir tancades a les falses desertores en una de les naus, però va canviar ràpidament d'idea. Pel que sabia, podien ser capaces d'enverinar el Falcó tal com ho havien fet amb la llançadora d’en Reck.

Es va acostar a una de les càpsules d'estribord i va donar un cop de puny al manillar d'obertura. Quan l'escotilla ampla i circular es va obrir, Han els hi va indicar que entressin.

-Us torneu a casa, senyoretes, que és on heu d'estar.

Els va fer un gest amb la pistola, i l’Elan es va enfilar àgilment a la nau. La Vergere estava a punt de fer-ho, quan l’Elan la va apartar de cop i volta, va agafar al Han i va tirar d'ell per ficar-lo a l'esfera. Li va copejar contra el casc corbat i va retrocedir cap a l'escotilla encara oberta. En la seva boca es dibuixava un rictus de venjança.

En Han va sacsejar el cap perquè els seus ulls recuperessin la visió normal. Va alçar la pistola làser i va prémer el gallet, per adonar-se que estava descarregada. Contemplant l'objecte inútil, es va quedar bocabadat.

-Què descuidat -va dir l’Elan mentre continuava apropant-se a l’escotilla-. Però no et preocupis. Acabaré encantada amb els teus patiments.

-Eh? -Va preguntar ell, atordit.

Ella va esbossar un somriure maligne.

-Una exhalació per a tu, i la que queda per als Jedi. Respira a fons, Han.

Amagada per saltar per l'escotilla, Elan exhalà l'aire per un temps interminable. Després es va tornar per saltar cap a la escotilla, però el Falcó, que estava esquivant els trets, va girar bruscament a estribord, i l’escotilla es va tancar de cop i volta. Han, d'esquena, es va quedar sense respiració. Alhora, l'Elan va saltar cap a l'escotilla que es tancava i va rebotar en ella.

Dominada pel terror, es va posar dreta com va poder i va intentar obrir la escotilla desesperadament. Va donar cops de puny als vidres amb totes les seves forces, va propinar puntades expertes a la porta i després es va tirar contra ella repetides vegades, però no es va moure gens ni mica.

Atordit i encara sense respiració, Han va escoltar una veu que deia: "aire enverinat", tot i que no sabia amb seguretat de qui era, o si només era un pensament que va acudir en resposta al que havia vist en la llançadora.

La seva mà es va moure com si tingués vida pròpia i va agafar l'eina de supervivència que portava subjecta al cinturó. Manipulant frenèticament el compartiment de l'oxigen comprimit se les hi va arreglar per endur-se els dos tubs a la boca i mossegar la peça amb forma d'espàtula perquè comencés a córrer l'oxigen. Va observar a la Vergere per l'escotilla de la nau, però no va saber si intentava obrir la porta o assegurar-la més encara.

L’Elan es va apartar aterrida de l'escotilla, amb els llavis fortament premuts i la cara de color vermell fosc. Va mirar al Han, va intentar agafar-lo, però ell es va apartar i li va posar la traveta. Va caure de cara i li va mirar amb odi des de terra, maleint-lo amb cada cèl·lula del seu cos. Després va agafar aire.

El seu cos es va posar rígid. Una tos sobtada va fer que ragés sang de la seva boca, ulls, orelles i nas. Va alçar el cap i va cridar angoixada. Han es va prémer contra la paret i va apartar la mirada, mentre seguia estrenyent amb la boca el respirador que li estava salvant la vida. Va començar a veure puntets i va pensar que s'anava a desmaiar. Llavors, els punts van començar a caure i a anar d'un costat a un altre de la nau.

El residu negre de la tòxica exhalació de l'Elan va començar a grimpar pel Han, que es va acostar oscil·lant a l'escotilla, donant cops de puny a la manilla perquè s'obrís. Encantat, es va acostar a l’intercomunicador de la nau, però no funcionava, potser a causa d'un projectil yuuzhan vong que havia travessat els debilitats escuts del Falcó. Es va sacsejar frenèticament les minúscules formes de vida i va aixafar unes quantes a trepitjades.

L'eina de supervivència va començar a emetre un so d'alarma. Es quedava sense aire per moments. Amb els ulls desorbitats, va donar cops de puny a l'escotilla encoixinada i a la finestreta. Estava a punt de donar la seva última alenada quan l'escotilla es va obrir de cop, i ell va saltar de cap a terra del celler.

Agafant aire, va mirar i va veure a Droma sobre ell.

-Què et va fer venir fins aquí? -preguntà Han entre panteixos.

-Una intuïció -li va dir Droma.

En Han va assenyalat dèbilment la nau.

-Les bestioles...

En Droma va veure el cos ensangonat de l'Elan i es va quedar petrificat. Després va tornar a tancar l'entrada i va començar a matar amb mans i peus a les que havien aconseguit escapar. Al cap d'una estona, les poques que quedaven van començar a morir, transformant-se en flocs fràgils com plomes.

En Han es va recolzar a la paret i es va treure la suor del front.

-Ara et dec dues.

-T'ho apuntaré en el compte -va dir Droma, panteixant.

Una explosió va sacsejar la nau i va posar al Han en alerta.

-On és la Vergere?

En Droma mirà cap al passadís i va negar amb el cap.

-Torna a la cabina –va dir en Han-. Jo la trobaré.

Un altre potent atac va fer que el Falcó trontollés, i la mascota de l’Elan va sortir acomiadada pel passadís d'estribord, xocant amb Han just quan ell es posava dempeus. La col·lisió va fer que ell caigués just a l’escotilla, prement la maneta d'obertura. La porta va tornar a obrir-se, i unes poques criaturetes van sortir de l'interior i es van abalançar cap a la camisa d'en Han. Tallant un crit ansiós, ell se les va sacsejar de sobre i es va girar cap a la Vergere, que s'havia col·locat al mig del celler amb els braços penjant a cada costat i les anques preparades per a l'acció.

-No facis això més difícil per a tu -li va advertir en Han.

Un altre projectil va impactar contra la nau, provocant una enorme sacsejada. La veu d’en Droma va udolar pels altaveus de la nau.

-Han, estàs segur que no les volen recuperar? Estan sent realment convincents!

En Han es va quedar mirant a la Vergere i va adoptar una postura de baralla.

-S’hauran de conformar amb la meitat –va murmurar.

La Vergere va estirar la mà dreta, mostrant al Han un petit termo que, òbviament, havia agafat del rebost. El va estrènyer per buidar-lo, i de cop i volta se’l va acostar a l'ull dret, com per succionar les llàgrimes a punt de vesar.

En Han es va abalançar a per ella, però la Vergere va executar un àgil salt més enllà del seu abast, i després un altre que la va dipositar netament dins la càpsula d'escapament. Han es va acostar a la nau, però una maniobra evasiva d’en Droma va fer que el Falcó es balandregés de nou. Han va sortir disparat més enllà de la càpsula, i va caure al mig del passadís de babord. Quan va recuperar l'equilibri i va tornar a entrar al celler, la Vergere ja estava armant les càrregues del separador. Han va ficar la mà per agafar-la, però les seves mans es van veure rebutjades.

-Gràcies, Han Solo, per donar-me l'oportunitat de tornar amb els meus -li va dir ella. Sense previ avís, li va tirar el termo reomplert-. Assegura't que això arribi als Jedi.

Pensatiu, Han va agafar el termo i el va tirar a un costat. Es va abalançar cap a l'escotilla, però no va arribar a temps. El sistema d'alerta de llançament de les càpsules va començar a sonar, i les sirenes es van il·luminar enmig de l’estrèpit.

En Han va retrocedir ràpidament cap a la part posterior del celler i es va prémer contra la coberta, mentre la nau sortia amb un soroll sord que va fer que li fessin mal les orelles.

-Maledicció! -Cridà, posant-se dret.

Va córrer cap a la cabina i va trobar a Droma en zigzaguejant rumb cap a la fragata yuuzhan vong.

-Dóna la volta, dóna la volta! -Va exclamar Han, ficant-se al seient del pilot.

- Decideix-te d'una vegada! -Li va respondre Droma.

En Han va prendre els comandaments i va fer que el Falcó descrivís un gir ascendent, amb l'esperança de poder veure la càpsula de salvament a la corba de descens. Per un moment va tenir l'esfera en la retícula de la nau, però la va perdre just quan un míssil yuuzhan vong passar fregant el Falcó.

El flamejant projectil va semblar agafar-se a la càpsula de salvament com un depredador àvid per l'olor de la sang. Una explosió encegadora va obligar al Han a apartar la mirada, i quan va tornar a mirar, la càpsula ja no hi era. Però un segon després la va creure veure de cua d'ull, precipitant-se cap a la cara no il·luminada d'un planetoide ple de cràters. Però també era possible que el dovin basal de la fragata l'hagués atrapat ja, portant-la a bord.

Una veu nerviosa emanà de la consola de comunicacions.

-Han, què diantres estàs fent? Vaig pensar que volies que et cobríssim.

-Ho volem, ho volem! -Va dir Han a Mak Jorlen-. Endavant, Droma!

El Falcó es va decantar, va esquivar amb un gir una ràfega de projectils i es va dirigir ràpidament al Thurse. Amb el camí clar, el porta-creuers va obrir foc amb totes les bateries, i va agafar per sorpresa a la nau yuuzhan vong amb els canons d'ions i els trets de turbolàser. Els pocs coralites que quedaven aptes per a la batalla es van llançar cap al Thurse en un atac suïcida, però van ser polvoritzats a l'instant. Sense defenses, la fragata va abandonar la persecució del Falcó. Després, en la retirada, va realitzar un abrupte salt a la velocitat llum.

En Han va estabilitzar la nau i Droma va desaccelerar. El ryn i ell es van desplomar en els seus seients, com si algú els desinflés de sobte.

-Ha acabat ja? -Preguntà Droma al cap d'una estona. Han va assentir.

-De moment si.

En Droma mirà al Han i va deixar anar una rialleta.

-M'ha donat la impressió que portes fent això tota la vida.

En Han es va redreçar a la cadira i li va dedicar un somriure murri.

-I què et fa pensar que no?

Següent