Eclipsi Jedi (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

-Entén-lo ja, Droma! –Cridà en Han fent virar el Falcó en un gir molt tancat.

Murmurant nerviosament cap a si mateix, Droma va injectar energia en els motors sublumínics i va prémer a fons l'accelerador.

-No passarà res per endinsar-nos a l'Espai Hutt, vas dir. Vaig tenir molts contractes per tot Sisar, i Sriluur era com la meva segona llar, vas dir. No hi ha res de què preocupar-se...

- Deixa de queixar-te i dóna'm les dades actualitzades d'aquestes naus!

En Droma girà la pantalla de l'autenticador amic-enemic de la nau, que li va mostrar set icones amb forma de bezel apropant-se ràpidament a la popa del Falcó.

-Són yuuzhan vong, segur.

En Han va contemplar la pantalla. Les imatges dels escàners podrien pertànyer a uns asteroides de no ser per les protuberàncies que formaven les cabines dels pilots i els característics morros on s'allotjaven les armes i el dovin basal.

-Coralites.

-Entrant coordenades per al salt a Nar Shaddaa.

-Encara no –va cridar Han manipulant diversos interruptors de la consola de comandaments-. No hi ha manera de despistar a aquests Coris. Desvia part de l'energia als escuts deflectors posteriors i traça un curs de tornada a Sriluur. Prefereixo enfrontar-me a ells en l'atmosfera que fer-ho aquí fora.

En Droma es va aplicar ràpidament a la tasca.

-Almenys no ens estavellarem des de tanta alçada.

-Gràcies pels teus ànims.

El Falcó va realitzar un mig bucle, i van tenir davant seu la corba marró del planeta. Les dades del terreny els hi van dir que viatjaven en direcció nord, mirant a un arc d'aquest hemisferi a l'est de la línia horària planetària.

-Els Coris no maniobren bé amb gravetat -va assegurar en Han-. Depenen de les capacitats antigravitatòries del dovin basal.

Com si ho haguessin escoltat, els pilots enemics van començar a disparar estels d'or fos des dels llançadors de plasma situats a la proa de les seves petites naus. Dos dels projectils van impactar a la nau d’en Han i, encara que afeblits per la distància, amb potència suficient per fer tremolar la nau més gran. Tots els sensors del Falcó van començar a udolar.

-Els escuts posteriors resisteixen -va dir en Droma mentre activava les contramesures i els sistemes de distorsió-. De moment.

En Han va aspirar tot l'aire que va poder, va posar la mà dreta a la palanca d'acceleració i es va llançar cap al planeta. El transport lleuger penetrà en l'atmosfera superior d’Sriluur tremolant però sense desviar-se de la seva trajectòria obliqua. Els yuuzhan vong es van cabussar darrere seu, mostrant el seu patent menyspreu per l'embolcall protector del planeta.

-Veus el que et deia? -Va exclamar en Han-. S'enganxen com una paparra!

Els indicadors de la nau van seguir protestant a mesura que el Falcó penetrava en les capes més denses d'aire, descendint en espiral per esquivar els trets letals que la buscaven. Deixant de banda tota precaució, en Han va augmentar l'angle de descens, perdent control a canvi d'augmentar la velocitat.

-El pont és teu! -Cridà a Droma.

-Què? -Droma li va llançar una mirada plena de pànic.

En Han es va descordar les corretges que l’asseguraven a la cadira del pilot, es va aixecar, va girar i es va dirigir a l'escaleta principal. No hi havia passat de la comporta de la cabina del pilot quan uns impactes en la popa el van derrocar sobre la coberta i van fer que es pensés dues vegades la idea d'intentar arribar fins a les armes de les torretes.

-Connecta l'automàtic dels làsers quàdruples –va dir atropelladament mentre intentava posar-se dret. Va tornar a seure a la cadira del pilot, es va posar uns auriculars i va començar a reunir les dades de localització de blancs a la pantalla del control de armes-. Vegem si podem anivellar el desavantatge.

En Droma va empunyar la palanca que controlava el canó ventral del Falcó, mentre en Han s'encarregava del dorsal. Les dades es van bolcar en les seves respectives pantalles. En Han va situar la retícula de localització sobre un coralita i va prémer el gallet del comandament.

La nau enemiga es va empassar el raig.

En Han va donar un cop de puny a la consola.

-Amb els làsers no n'hi ha prou! Hem de donar-los una mica més del que preocupar-se!

Abruptament, va fer que el Falcó rodés sobre si mateix mentre Droma seguia disparant el canó ventral. En un esforç per mantenir la persecució, el coralita líder forçà la potència del seu dovin basal i va accelerar.

En Han va tornar a situar la retícula sobre el seu blanc, però el coralita va desaparèixer de la seva vista amb una flamarada.

Va deixar que en Droma seguís disparant i va maniobrar la nau perquè accentués la seva trajectòria descendent. Diversos projectils van impactar contra els escuts del darrere, i el plasma es va vessar entre les mandíbules de la nau. Han va desviar energia cap al deflector davanter i va tornar a augmentar l’angle de descens.

Van travessar un espès mantell de núvols i van seguir descendint en espiral. Molt per sota d'ells, l'oceà s'obria a un costat, i el desert a l'altre. Un sistema tempestuós cobria l'horitzó occidental d’Sriluur; al nord, una espècie de boira color castany tapava el terreny.

En Droma li va fer un cop d'ull als sensors meteorològics.

-És una tempesta de sorra!

-Ho veus? –Digué en Han-. Alguns desitjos es fan realitat.

Tot just havia acabat de parlar quan el coralita líder es va acostar a una velocitat increïble fins a situar-se sota el Falcó i va disparar cap amunt. Guèisers de plasma van sorgir dels emplaçaments de les seves armes.

En Han va sorgir de l'espiral, va forçar l'accelerador i va traçar un cercle cap enrere que el va portar directament fins a la cua del coralita. Un projectil fos procedent de la nau enemiga va impactar de ple contra un dels seus companys d'esquadró. El coralita es va estremir, mentre trossos de corall Yorik volaven en totes direccions. Una explosió interior va sorgir de la cristal·lina cabina del pilot, i la nau va entrar en caiguda lliure, condemnada a mort per la gravetat.

Els companys del coralita destruït van virar i es van enganxar a la cua del Falcó, bombardejant-lo amb els seus projectils i negant-se a desenganxar-se malgrat els girs desesperats i les maniobres d'evasió d'en Han.

En Han va intentar aprofitar l'avantatge, però no va tenir temps. Una cosa va colpejar el Falcó, com si rebés un copet a l'esquena. Lluitant amb els comandaments, va aconseguir redreçar la nau, només per deixar de girar i trobar-se amb tres coralites enganxats a ell quan va entrar en la tempesta de sorra.

El pelatge d’en Droma es va estarrufar.

-Un altre impacte com aquest i serà com si ens llancessis contra la sorra perquè el Falcó ens serveixi de tomba!

Més projectils van passar fregant la cabina de pilotatge. En Han va portar la nau fins als seus límits donant bandades i fent rugir el motor Quàdex del Falcó, mentre els coralites seguien obrint foc contra ells. Va deixar caure la nau en una altra capbussada, i Droma va haver de lluitar per ajustar la impulsió i evitar el desastre mentre els projectils enemics s'acostaven més i més.

De sobte, una muntanya va aparèixer davant d'ells. En Han traçà un gir a estribord tan tancat que Droma i ell amb prou feines van poder mantenir-se en els seus seients. El líder dels coralites els va perseguir ferotgement, òbviament incapaç de mantenir al Falcó en el seu punt de mira, però disparant igualment, potser amb l'esperança de trencar la concentració d'en Han.

Sense previ avís, una descàrrega de plasma va esclatar contra els sobrecarregats escuts posteriors. Des de popa va arribar una explosió sorda, seguida del xiuxiueig sibilant dels sistemes extintors. Una olor acre va flotar en l'ambient abans de ser expulsat pels extractors.

En Han ensumà i li va llançar a Droma una mirada d'ulls desorbitats:

-Què ha estat això?

-El convertidor d'energia –va respondre Droma, revisant els indicadores de la consola.

En Han va fer una ganyota.

-Maleïda sort!

Va aprofitar la sorprenent velocitat de la seva nau per mantenir l'avantatge i es va endinsar encara més en els remolins de la boira. Els tres coralites van frenar la seva marxa i van esperar albirar al Falcó entre la sorra, però en Han va accelerar al màxim, va pujar, va fer una volta de campana i va aconseguir situar-se darrere del trio de naus.

En Droma disparà instintivament el canó ventral. El làser va travessar fàcilment l'escut del coralita estant el seu dovin basal massa ocupat a controlar al mateix temps la navegació i les defenses. L'impacte en la part dreta del morro va fer que la nau volés en trossos.

En Han va llançar un crit de triomf mentre desviava el Falcó a un costat i es posava amb avantatge darrere del segon dels seus perseguidors. El pilot coralita, adonant-se que la seva posició el situava en desavantatge, va intentar elevar-se, sense adonar-se que la maniobra el situava en el camp de tir de les bateries superior i inferior del Falcó.

-Facin Joc! –Cridà en Han-. Cent crèdits al primer que l’enderroqui!

-Fet! -Contestà Droma.

Tots dos van prémer el gallet a la vegada. Els làsers quàdruples van vomitar un torrent de dards vermells que van travessar la popa de l'enemic i van perforar la cabina del pilot, desintegrant la nau.

En Han i Droma van udolar d'alegria, mentre el primer realitzava un tirabuixó intentant esquivar les restes del coralita. Passats aquests, en Han va invertir l'impuls dels motors i va tornar a la tempesta.

Allà on podia albirar la superfície, la terra era d'un color vermell fosc i estava tatxonada amb monolítiques torres de pedra, restes d’erupcions volcàniques erosionades pel vent i la sorra. Malgrat la seva mida, els remolins de sorra feien que els enormes penyals gairebé poguessin veure’s.

En Han apuntà deliberadament a l'obelisc més proper, amb els ulls clavats a la pantalla que mostrava el relleu del sòl, controlant manualment les maniobres del Falcó. Fingint que ascendia, va mantenir a la nau de costat i es va desviar a estribord, mentre Droma disparava el canó ventral. Tot allò que no estava cargolat o fix a l'interior de la nau volava pels aires, xocava contra les mampares o rodava per cobertes i passadissos. Però dos làsers ben col·locats van impactar a la cabina de comandament del coralita partint-lo en dos, com si un mestre paleta l'hagués colpejat amb el seu cisell.

Així i tot, els tres coralites restants van seguir obstinadament rere de la cua del Falcó. Prop de la superfície, en Han va zigzaguejar a través d'un bosc d'agulles ocultes per la tempesta i esculpides pel vent. Els motors van tremolar i la nau va vibrar com si estigués a punt d’esmicolar-se. Desviant energia cap als escuts del darrere, en Han col·locà al Falcó de costat una vegada més per minimitzar el seu perfil mentre el plasma els hi passava fregant per ambdós costats.

En Droma va enrotllar la seva cua al voltant del seient per evitar que l'arnès d'aquest l’estrangulés.

-Al menys avisa’m quan vagis a fer una cosa així!

En Han va anivellar la nau i va realitzar un viratge absurdament tancat, forçant els motors fins que el Falcó gairebé va frenar per complet, per després aplicar tota la potència possible als impulsors i ascendir gairebé en vertical. Intentant evadir els trets d’en Droma, el coralita més proper va perdre el control, es va dirigir cap a un dels afloraments de lava i va esclatar en flames.

Els impulsors del Falcó van refulgir, i en Han el va treure de la tempesta a tota velocitat.

Cap dels dos coralites supervivents el va seguir.

-OOOOO-

Es van deixar caure en els seus seients, mentre les estrelles deixaven de centellejar i s'arraïmaven al seu voltant com lluminoses puntes d'agulla.

-Bon tret -va dir en Han després de buscar per última vegada el rastre dels seus agressors.

-Bona maniobra -Droma li va tornar el somriure.

El Falcó se sacsejà. Els indicadors van parpellejar i la consola va emetre sons d'avís. Han i Droma van callar un instant, desconcertats, abans de seguir amb la dolorosa tasca d'avaluar els danys soferts per la nau.

-El motor d’hipervelocitat ha resistit, però respon erràticament -va anunciar Droma després d'una llarga estona.

En Han va assentir amb displicència.

-Devia patir danys col·laterals quan el convertidor d'energia va rebre l'impacte.

-Potser puguem arribar a Nar Shaddaa -va titubejar Droma tirant de la punta del seu caigut bigoti-, però no ho asseguraria.

-No -va dir en Han-. No podem arriscar-nos.

-Torne a Sriluur?

En Han va negar amb el cap.

-Dubto que trobem els recanvis que necessitem. A més, no vull arriscar-me a trobar-me de nou amb aquests coralites.

-Aleshores Kashyyyk -va apuntar Droma després de consultar els mapes estel·lars-. Dos salts ràpids i haurem arribat.

En Han li va posar la mà sobre la boca.

-No és una bona idea. -Com Droma no va respondre, va afegir: -No és el que penses. Puc controlar els records, però la família d’en Chewbacca encara es fa responsable del meu benestar, i ara no puc enfrontar-me a això.

-Així doncs, on hi anem?

En Han va estudiar el mapa desplegat i va somriure dintre seu.

-Conec cert lloc una mica apartat on tindran tot el que necessitem.

-Tot el que en Han Solo necessita -va puntualitzar Droma.

-Potser tinguis raó -va admetre en Han. Es va girar lleugerament cap a Droma-. Creus que podràs fer-te passar per capità uns quants dies?

-OOOOO-

A Coruscant, en la nova oficina que li havien adjudicat després del seu inesperat nomenament en el Consell Assessor, la senadora Viqi Shesh dirigia als dos androides als quals havia encarregat reestructurar la decoració i el mobiliari.

-Gireu l'escriptori cap a la finestra -els hi va ordenar, movent-se per la sala.

Els androides humanoides van manipular el flotador sobre el qual descansava l'escriptori. Quan va estar en el lloc indicat, es van tornar cap a ella, aparentment ansiosos per veure si li complaïen els resultats. No era així.

-No, no, molt malament –va protestar Shesh agitant el cap i passant després una mà per la seva llustrosa cabellera de pèl negre com la tinta-. Torneu a deixar-lo on era i poseu la cadira sota de la finestra.

La parella d'androides semblava trista.

-De seguida, senadora -van respondre a l'uníson.

Shesh es va asseure en una vella butaca del seu Kuat natiu i va contemplar tot el despatx en el seu conjunt, ampliant el seu somriure comprovant que tot semblava encaixar en l'espaiosa sala. Dissenyada per no ser ostentosa, l'oficina gaudia d'unes vistes de l'avinguda del Comerç i de l'Obelisc de la Nova República que deixaven sense alè. Amb una mica de treball es convertiria en la més elegant de l'edifici i deixaria una impressió indeleble en tots els quals la visitessin.

No està malament per a algú que ha entrat a la sorra política fa només sis anys, va pensar Shesh. Però no hi havia esperat menys des del principi, i anticipava molt més per als propers anys, malgrat no haver aconseguit la unanimitat en la seva elecció al Consell Assessor.

Algunes suposades autoritats polítiques acusaven el cap d'Estat Borsk Fey'lya d'intentar guanyar-se el suport del ric Kuat. Altres denunciaven a la Shesh per deixar-se seduir pel poder i l'acusaven de donar l'esquena a tot el que havia propiciat el seu ràpid ascens. Què passaria amb la seva apassionada defensa de les necessitats, el seu patrocini econòmic cap als mons privats de veu i vot, el seu clar suport cap als Cavallers Jedi i tot el que representaven si es deixava dominar per Fey'lya?

El somriure de la Shesh es va eixamplar pensant en aquestes qüestions. En el fons demostraven com d’equivocats que estaven tots amb ella i el gran èxit que havia tingut alimentant les seves il·lusions.

El comunicador de l'oficina va brunzir en aquell moment.

-Senadora Shesh, ha arribat el comodor Brand -va anunciar la seva secretària.

-Que passi –va respondre ella després de mirar el seu rellotge.

Es va aixecar de la butaca, es va arreglar la faldilla negra que cobria les seves llargues cames i va ordenar als androides que sortissin de la sala. Quan Brand va entrar, ja es trobava darrere de la taula del seu escriptori.

-Comodor Brand, és un plaer tornar-lo a veure -va somriure i va estendre la mà per damunt de l'escriptori.

Brand, un funcionari sever, fosc i amb la mirada de qui només és capaç de veure la seva pròpia veritat, es va treure la gorra, va estrènyer la mà de la dona tan decorosament com li va ser possible i va intentar sentir-se còmode entre els rígids confins de la butaca.

Shesh va fer un gest ampli, abastant tota l'oficina.

-Disculpi aquest desastre. Acabo d'instal·lar-me.

-Felicitats pel seu nomenament per al Consell, senadora –va respondre, recorrent la sala amb els ulls.

-Espero satisfer totes les expectatives dels que m'han donat suport i m'han nomenat –va dir Shesh amb solemnitat.

-La guerra accelera l'ascens dels més preparats per al lideratge -va apuntar Brand inclinant el tors cap a davant-. Estic segur que superarà les expectatives de tot el món.

-Gràcies, comodor –La Shesh va fer una breu pausa. A què tinc l'honor de la seva visita?

En Brand es va escurar la gola per aclarir-se-la.

-La situació corelliana, senadora.

-El restabliment de l'estació Centràlia -va assentir la dona-. Una decisió assenyada, al meu entendre.

-Aleshores no li preocupen les possibles... repercussions?

-Una Corèllia armada i perillosa, per exemple? És clar que no. Una Corèllia amb bona capacitat defensiva beneficia tot el Nucli.

En Brand la va estudiar un llarg moment.

-Sí, però... i si li digués que pot ser-nos més beneficiós enganyar als yuuzhan vong perquè ataquin Corèllia?

Shesh arquejà una cella.

-Està parlant seriosament, comodor? Perquè si és així, i malgrat que em sento en el Consell de Seguretat i Intel·ligència, em veuria obligada a presentar immediatament aquest assumpte al Consell Assessor.

-Les Forces de Defensa només intenten fer honor al seu nom, senadora –va dir ràpidament Brand-. Per desgràcia, ens trobem en un dilema.

-Un dilema –repetí la Shesh.

-En el cas que poguéssim atraure els yuuzhan vong fins a Corèllia, hauríem d'assegurar-nos de poder-los derrotar allà... aixafar-los. I per a això hauríem de concentrar totes les nostres naus a Corèllia. I per reunir aquesta flota caldria retirar-les de Bothawui i d'un munt de mons semblants.

Shesh es va prendre un moment per respondre.

-Li preocupa que el Consell Assessor es negui a abonar qualsevol acte que posi en perill Bothawui i als altres. I per aconseguir aquest objetiu hauria de semblar que estem defensant Bothawui a canvi de desprotegir Corèllia.

En Brand gairebé va somriure àmpliament.

Ella li va estudiar sense dissimular.

-Ja veig que ho he interpretat correctament. Però segueixo preguntant-me per què ha volgut cridar la meva atenció sobre aquest tema.

-Potser la votació depengui d'un sol vot -Brand va sostenir la mirada inquisitiva de la dona-. Si és així, les Forces de Defensa volen assegurar-se que el seu pla s'aprovarà.

-Però, comodor –va dir Shesh somrient-, si els yuuzhan vong són dirigits cap a Corèllia, no seran vistos amb desaprovació que hagin votat a favor de Bothawui?

-Potser, però qualsevol vot emès en interès d'un bé més gran serà vist com un vot meditat.

Shesh va callar un llarg moment.

-Fa un segon, vostè va dir que tot el pla es basa en la presumpció que es pot incitar als yuuzhan vong perquè ataquin Corèllia. Tal com jo ho entenc, espera aconseguir-se deixant a Corèllia bàsicament indefensa, amb l'esperança que l'enemic se n'adoni i prengui nota d'aquest fet. Però no seria més profitós filtrar el que està fent realment? Donada la seva capacitat tecnològica, l'estació Centràlia seria un blanc irresistible per si mateixa.

En Brand es va fregar el lòbul de l'orella.

-Això no és una cosa que es pugui anunciar per l'HoloRed, senadora.

Shesh va deixar anar una breu rialleta.

-Hi ha millors maneres d'arribar fins als yuuzhan vong que l'HoloRed. -Va deixar que ho pensés un moment-. Per exemple: els hutt. Si tinguessin encara que només fos un indici del seu pla, segur que informarien als yuuzhan vong moguts per l'interès egoista de preservar el seu propi futur.

-Però la Nova República ha trencat les seves relacions diplomàtiques amb els hutt. Comunicar-nos amb ells a hores d'ara...

-El Cònsol general hutt encara es troba a Coruscant. Jo podria fer-li una visita i deixar que se m'escapessin unes quantes coses.

En Brand la va mirar fixament.

-Vostè faria això?

-Podria fer-ho, però, a canvi, en el cas que alguna vegada surti a la llum el veritable propòsit de la meva visita al cònsol, voldria que se sabés que les Forces de Defensa van sol·licitar la meva intercessió.

-Em demana que negui la seva participació voluntària –va dir en Brand.

-De forma irrefutable, comodor.

Va trigar un moment, però va acabar acceptant.

-Crec que pot arreglar-se. Podríem dir que només volíem sondejar l'opinió dels hutt.

-Em sembla bé.

-Hauria de ser militar, senadora. Seria una estupenda oficial tàctica.

-Militar? -Shesh va esbufegar burletament -. No vull faltar-li al respecte, comodor, però, per què havia de voler ser qui dispara l'arma, quan puc ser qui decideix a qui apunta aquesta arma?

Següent