La Nova Rebel•lió (LI)

Anterior

Cinquanta-un

*

Els Destructors Estel·lars continuaven avançant cap al Yavin. El Karrde Salvatge va disparar contra ells, igual que el Calamari, però els feixos desintegradors disparats per les dues naus van rebotar en els escuts deflectors sense causar cap dany.

-Vénen directament cap a nosaltres, senyor -va dir l’Ean.

Wedge estava contemplant la seva aproximació amb les mans crispades a l'esquena. S'estava jugant moltes vides en base a un pressentiment..., però si hagués seguit les pautes d'atac normals, a hores d'ara tant ell com tota la seva tripulació portarien molta estona morts. Encara hi havia força coses que ignorava, però estava totalment segur d'allò.

-Si s'acosten massa no podrem fer servir les bateries, senyor -va dir la Sela-. El nostre armament de curt abast no posseeix la classe de potència necessària per...

-Ja ho sé -la va interrompre Wedge-. Vull que tornin a disparar contra el Calamari.

No volia disparar contra el Karrde Salvatge perquè temia que el contrabandista decidís deixar d'ajudar-los.

Una nova andanada de feixos desintegradors va semblar perdre’s a l'espai després d'haver passat fregant el Calamari, i els caces TIE més propers es van unir a l'atac. El Calamari va fer un balanceig quan els feixos d'energia van xocar amb els seus deflectors. Tot havia passat tan de pressa que Wedge ni tan sols podia estar segur que els seus trets haguessin fallat el blanc tal com pretenia.

-Estan a punt d'entrar en el radi d'acció del nostre armament de curt abast, senyor -va dir el controlador de bateries-. Si anem a disparar...

-No anem a disparar -va dir Wedge.

Tenia les mans gelades. El silenci que s'havia apoderat del centre de comandament era tan absolut que resultava aterridor. Fins i tot Karrde havia deixat de maleir-lo. Les altres naus probablement pensaven que havia mort.

Els gegantins cascos dels Destructors Estel·lars ja ocupaven tota la curvatura de la cúpula que s'estenia sobre els seus caps. Les seves quilles estaven solcades per velles cicatrius d'impactes desintegradors, i les seves línies blanques es trobaven esquitxades de taques d'òxid.

-Crec que els nostres caces de curt abast... -Va començar a dir el controlador de bateries.

-No, Ean -el va interrompre Wedge-. Vull que vagi ara mateix als mòduls artillers superiors, i vull dotacions completes en cada lloc i que totes estiguin preparades per usar els canons quant jo ho ordeni.

-Podríem reactivar els androides, senyor.

-No. Anem a llançar una sola andanada el més precisa possible, entesos? Que tots els pilots d'ales-A o veterans d'ales-X disponibles vagin a aquestes bateries.

Wedge també hagués hagut d'estar allà, però donada la situació no podia confiar en els seus primers oficials. Ja es trobaven massa a prop del motí. Si els deixava sols al centre de comandament, podien fer fracassar el seu pla.

-Estan sobre de nosaltres, senyor. Si disparen ara, ni tan sols els nostres escuts aguantaran.

L'oficial que havia parlat tremolava.

-No dispararan -va dir en Wedge-. Informi’m quant les dotacions artilleres hagin acabat d'ocupar els seus llocs.

Els Destructors Estel·lars semblaven immensos tant a les pantalles com vistos a través de les cúpules. Els caces TIE havien reprès la seva temible ofensiva contra el Karrde Salvatge i el Calamari. Les dues naus estaven tornant tot el foc que rebien, i eliminaven els caces TIE tan de pressa com podien. Els ales-13 supervivents també estaven atacant als caces TIE, però els TIE disposaven d'un armament bastant més poderós. La carnisseria seguia sent terrible.

-Els Destructors Estel·lars ens estan flanquejant, senyor -va dir la Sela.

- Van a disparar? -Va preguntar en Wedge.

-No, senyor. -Sela semblava perplexa -. El que vull dir és que... Bé, que s'estan col·locant als nostres flancs tal com faria una de les nostres naus.

I llavors Wedge va somriure. El seu pressentiment no li havia enganyat. Aquelles naus estaven pilotades per androides. Les accions d’en Wedge resultaven totalment il·lògiques en un comandant de la Nova República, pel que els androides havien donat per fet que era un dels seus.

Ja només necessitava que aquella inesperada ratxa de bona sort es prolongués durant uns moments més.

- Estan els artillers en els seus llocs? -Va preguntar.

-Sí, senyor.

Wedge va córrer fins a la consola d'artilleria i va carregar el mapa d'objectius a la pantalla.

-Van a utilitzar aquests diagrames i hauran de donar just en el punt que he marcat -va dir-. Han de disparar just aquí, i no en cap altre lloc. Ho han entès?

-Just en aquest punt?

-Només tindran una oportunitat. Si no l'aprofiten i li donen als escuts... Bé, llavors aquestes naus concentraran tota la potència de foc de les seves bateries sobre nosaltres. -Wedge es va incorporar. El cor li bategava molt de pressa-. Quant disparin, vull disposar immediatament de canals de comunicació oberts amb el Calamari i el Karrde Salvatge. També vull que avancem a una velocitat de dos punt sis tres quant doni l'ordre. Ha quedat clar?

-Sí, senyor.

-Excel·lent.

Wedge va mirar cap amunt. La quilla del Destructor Estel·lar ocupava tot el seu camp visual.

Tot o res en una sola jugada..., i basant-se en una cosa tan poc fiable com un pressentiment.

Wedge va respirar a fons i es va preparar per donar l'ordre decisiva.

- Foc! -Va cridar.

***

En Luke va alçar la seva espasa de llum amb el cor bategant-li a tota velocitat. S'estava submergint en la Força, i tornava al lloc on havia anat quan va haver d'enfrontar-se amb Exar Kun. Estaria fora del seu cos, però quedaria protegit dins de la Força. En Luke anava a fer exactament el mateix que havia fet en Ben durant la seva batalla amb Darth Vader.

I tornaria d'aquell lloc sent encara més fort que abans, i llavors podria guiar la Leia perquè derrotés en Kueller.

L'espasa de llum d’en Luke havia pujat lentament fins a formar un angle de trenta graus amb el seu mentó quan de sobte va sentir que acabava de quedar-se envoltat per la suau pressió d'una manta invisible. Encara podia veure a través dels seus ulls, però els seus altres sentits semblaven haver deixat de funcionar sobtadament. Ja no podia percebre la presència de la Leia, i ni tan sols podia sentir la proximitat d’en Kueller.

La seva fulla d'energia va seguir pujant i la d’en Kueller va retrocedir en l'arc que formaria un cop mortal, però en Luke no podia sortir del seu cos. Havia perdut tot contacte amb la Força. Sense ella estava cec i era incapaç de sentir res..., i la Força havia desaparegut.

I sense ella, en Luke moriria.

La fulla d'energia d’en Kueller va començar a baixar i en Luke es va apartar de la seva trajectòria amb un parell de passos coixejants, però només va aconseguir que la seva esquena xoqués amb la paret de la torre. En Kueller havia aconseguit acorralar-lo. Ja no tenia escapatòria.

Luke estava atrapat..., tant per dins com per fora.

Següent