CAPÍTOL 6
La
Mara es
va aixecar de la butaca per donar la benvinguda al Luke quan aquest va
entrar per la porta del seu
apartament a Coruscant.
-Ja era
hora –va dir ella, tancant
els ulls i
abraçant-lo fort. R2D2 va entrar darrere
d’en Luke, va deixar anar una xiuladeta a la
Mara i es va
dirigir immediatament a l'estació de recàrrega de
l'habitació.
-Hauria tornat
abans si l’Streen
no m'hagués demanat
anar a Yavin IV.
-Problemes?
-Potser. Ara
que els yuuzhan vong han ocupat Obroa-Skai, podrien
descobrir l'acadèmia. I si això passa, haurem
de començar a pensar a reubicar els Jedi més
joves. Mentrestant, Streen, Kam i Tionne ho estan supervisant
tot.
Només portaven
separats una setmana estàndard, però en Luke
es va preocupar davant de com de delicada que semblava estar la Mara. Va intentar veure-la
a través de la Força, però li va fer por que
ella li detectés i es molestés per la intrusió. En lloc
d'això, va gaudir una estona de l'abraçada i va fer un pas enrere
sense deixar d'abraçar-la.
-Deixa que
et miri.
-Si ho
consideres necessari –va dir ella
amb to de patiment.
Tenia el
rostre pàl·lid i els ulls marcats
per cercles foscos,
però els seus cabells vermellosos havien recuperat
part de la seva lluentor, i els
seus ulls verds resplendien
amb vivesa davant
la mirada d'ell.
-Quin és
el diagnòstic, metge?
En
Luke
va fer com que no
havia sentit la tremolor en la veu de la seva dona, però la Mara es va
adonar. No hi havia moltes
coses que es poguessin ocultar l'un a l'altre, encara que un dels aspectes més devastadors de la malaltia
de la Mara fos el seu efecte negatiu en la
profunditat i intensitat de la
seva unió.
-Digues-m’ho tu.
-No ha
estat la millor setmana de la meva vida. -ella va somriure fràgilment, i
després va prémer els llavis, disgustada-.
Però no sé com et
vaig deixar convèncer per venir aquí... I no
em diguis que em
vas agafar en un moment de debilitat.
-No anava
a fer-ho.
Mesos abans,
la Mara havia arribat
a la conclusió que la millor
forma de vèncer la malaltia era romandre activa
i completament connectada
amb la Força. Però
el seu estat havia empitjorat després del brutal assassinat de l’Élegos A'Kla
i la devastació que
va presenciar a Ithor. Potser els instints
d’en Luke i la Mara
s'equivoquessin i que la malaltia no estigués
relacionada amb alguna cosa introduïda en la
galàxia pels yuuzhan vong, però la seva vitalitat
semblava disminuir a mesura que progressava la invasió. Ella s'havia
enfortit després de les petites victòries de
Helska i Dantooine,
però Ithor havia
causat una altra recaiguda, tant
en la Mara com
a tot el món.
En
Luke
es va treure la capa, i els dos van caminar agafats del
braç cap a la sala d'estar
modestament decorada. Els pantalons i la camisa negra d’en
Luke contrastaven amb la túnica blanca de la Mara. Ella es va asseure en
una cantonada del sofà, amb
les cames creuades
sota ella. Es
va agafar la llarga cabellera amb una mà
i es va apartar els
cabells, mirant durant un moment per la finestra
al trànsit que passava. L'apartament no estava lluny
del Gran Centre de Reunions,
però el vidre antisoroll
mantenia el soroll a ratlla.
-Vas
anar a veure al
doctor Oolos? -Li
va preguntar en Luke finalment.
Ella el va mirar.
-Sí.
-I?
-Em
va dir
el mateix que em van dir fa set mesos la Cilghal
i Tomla El.
La malaltia no s'assembla a res que hagi vist abans,
i no pot fer
res. Però això
t'ho podria haver
dit jo... I
ens haguéssim estalviat venir aquí. Oolos no
anava a dir-me directament que
la Força és l'únic que em manté amb vida, però
la veritat és que ho va deixar prou clar.
-I
l’altre... malalt -va començar
a dir en Luke.
La
Mara
va negar amb el
cap.
-Va
Morir.
Just després que partissis
cap a Kashyyyk.
Luke no
va poder ocultar la seva desil·lusió.
Ism Oolos un
ho'din, no era
només un famós metge, sinó també un cèlebre
investigador pels seus descobriments sobre la
plaga de la Llavor de la Mort
que dotze anys abans
va assolar el Sector Meridian.
- va
dir alguna cosa de l'escarabat?
-El Nefast
escarabat de Belkadan –va dir la Mara, jocosa,
i va negar amb el cap. Mai havia vist
res semblant, però les proves que va dur
a terme no van demostrar que la meva malaltia estigués
connectada a aquella cosa.
Luke es
va tornar pensatiu. Molts anys
abans, la Jedi calamariana
anomenada Cilghal va emprar
la Força per curar
la Cap d'Estat Mon
Mothma d'un virus nano-destructor inoculat
per un assassí. Llavors,
per què ella, Oolos i el curador ithorià Tomla
El no podien fer
res contra el desordre molecular que patia la Mara?
En Luke es va dir que la malaltia només podia procedir dels yuuzhan
vong. Enmig d'un
conflicte que els afectava
a tots, la Mara i
ell lliuraven la
seva pròpia lluita particular.
-Va Molt
difícil el funeral? –Va dir la Mara, clarament ansiosa
per parlar d'alguna
cosa que no fos el seu estat de
salut.
Luke va
alçar la mirada i va respirar fondo.
-No per
a la família immediata d’en
Chewbacca. Els wookiees accepten molt bé la
mort. Però en Han
em té preocupat.
La
Mara va
arrufar les celles, inquieta.
-Potser la teva germana sigui la
mitja taronja d'en Han, però
Chewbacca era la seva ànima bessona. Li
costarà temps.
-I
jo
vaig contribuir a facilitar-li les
coses. Quan vaig
intentar suggerir-li que s'obrís
a la Força no va trigar a recordar-me que ell no era
un Jedi.
-Una
altra
raó per la qual Chewbacca
i ell estaven tan units –va dir la Mara-.
No té sortida -ella
es va quedar silenciosa, va
deixar enrere els seus pensaments
i va mirar al Luke-.
M'estava recordant d'una vegada que vaig veure al teu pare llançar a
algú contra una consola
per mostrar falta
de respecte cap a la Força.
-No crec
que aquest sigui l'enfocament
adequat amb Han –va dir en Luke, irònic.
-Però és
just l'enfocament que se suposa que hem d'utilitzar els Jedi amb els yuuzhan vong.
-Sí. És
el que esperen els mateixos que temen que ens
apoderem de la galàxia, o que sucumbim al
Costat Fosc.
La
Mara
va somriure dèbilment.
-Les coses
no han sortit exactament com les planegem,
oi? Encara que es va signar la pau, mai
vaig dubtar que hi hauria nous reptes
als quals enfrontar-nos i que trobaríem alts i baixos en el camí. Però llavors vaig
creure de veritat que podríem
fer fugir espaordit
a qualsevol enemic
de la Nova República. Ja no estic tan segura.
En
Luke
va assentir, preguntant-se si la Mara no es referiria
també al seu propi enemic. Si era així,
les seves paraules suggerien que estava perdent confiança en la seva capacitat de curar-se.
-La
Mon
Mothma em va preguntar en una ocasió si
jo pensava que
els meus alumnes acabarien
sent un orde sacerdotal
d'elit o un grup
de campions. Optarien els Jedi per aïllar-se
o per actuar
en ajuda dels necessitats?
Seríem part de la ciutadania o estaríem al marge
d'ella? –Va entretancar els ulls mentre recordava -.
En la seva visió de
futur, els Jedi estaven disposats a tot, i
estaven presents en tots els aspectes de la vida:
medicina, dret, política
i exèrcit. I ella
considerava que jo tenia el deure de donar
exemple, de convertir-me en un autèntic líder en comptes de ser només una
cara visible.
-I ella
seria la primera a dir que les
seves preocupacions eren infundades.
-Tu creus?
L’Obi-Wan i
Yoda mai em van
parlar del que m'oferirà
el futur. Potser si
no m'hagués passat
els últims anys intentant aprendre a
superar els ysalamiris i ajustant-me el meu sabre
làser perquè pogués tallar un nucli del cortosis,
ara sabria quin
camí han de prendre els Jedi.
El Costat Fosc porta
constantment a l'agressió
i a la venjança...
Fins i tot contra els yuuzhan vong. Com més
fort ets, més
gran és la temptació.
En
Luke
va mirar la seva dona.
-Potser Jacen
tingui raó quan diu
que hi ha alternatives a la lluita.
-I
Tant,
és una cosa que no ha tret del seu pare.
-Doncs el
fet que hagi arribat sol a aquesta conclusió la fa més significativa. Ell
pensa que presto massa atenció
a la Força com a
poder, a costa de perdre una
major comprensió de la Força com element unificador.
-En
Jacen
encara és jove.
-És jove,
però és un gran pensador.
I el que és més,
té raó. A mi
sempre m'han preocupat
molt més els esdeveniments
d'aquí i ara que
el futur. Jo no visualitzo a llarg termini,
i per això
no tinc perspectiva. Ho he passat pitjor
lluitant amb mi mateix
que lluitant amb el meu clon.
Luke es
va posar dret i es va acostar
a la finestra.
-Els Jedi
sempre han estat pacifistes.
Mai han estat
mercenaris. Per això
he intentat protegir
la nostra independència, procurant
no jurar lleialtat a la Nova
República. No som part del seu exèrcit, i
mai ho serem.
La
Mara
va esperar fins que
va estar segura que ell havia
acabat.
-Comences
a parlar
com la fallanassiana
que et va portar en
aquella boja persecució yunax a la recerca de
la teva mare.
-Akanah Norand
Pell -li va dir en Luke-. Tant de bo sabés
a on va anar el seu poble.
La
Mara
va deixar anar una rialleta.
-Encara els
trobaràs, no crec que els yuuzhan vong
fossin tan susceptibles com els yevethans
a les il·lusions
creades pels fallanassians.
-No, a jutjar pel que es veu.
La
Mara
va riure amb ironia.
-Akanah. Akanah,
Gaeriel Captison, Callista... Els amors
perduts d’en Luke Skywalker. Per no esmentar
la de Folor...
-Fondor –La
va corregir en Luke-. I no
vaig arribar a enamorar-me de la Tanith Shire.
-És igual,
les vas conèixer a totes en moments de
crisi.
-I quan
no hem estat en
crisi?
-A això
em refereixo. Hauria
de preocupar-me perquè ara es creui algú
nou en el teu camí?
En
Luke
es va acostar a ella.
-La
nostra
crisi és la que més em preocupa -li va dir ell
amb tota serietat -. Necessitem una victòria.
-OOOOO-
-Vols saber
el que és irònic? El meu pare em va explicar una
història que va passar aquí
mateix, en el Sector Meridian,
fa uns dotze anys
estàndard.
El
capità
Skent Graff, humà
i orgullós de
ser-ho, d'espatlles amples
i un rostre molt
atractiu, estava assegut sobre la consola de l’escàner de comunicacions de l'atestat pont del Soothfast,
amb una de les cames,
calçades amb botes
altes, estirada cap
el sòl. El seu enamorat
públic, apinyat en
les diferents estacions de
treball, el componien sis integrants de la tripulació de pont del vaixell de càrrega lleuger. Les consoles
emetien xiulets i
trinats de forma intermitent,
i se sentia retrunyir la planta d'energia damoriana
de la nau. Des dels ondulants finestrals del
vehicle en forma de lingot
es veia el planeta
Èxode II, cobert
de núvols, i el
seu trist intent de lluna;
i a anys llum,
en la distància, suraven els lluminosos núvols de
pols de la nebulosa Vel d'Estrelles.
-Estava Destinat
al Corbantis,
més enllà de
l'òrbita de Durren, quan van enviar la seva nau a
investigar un atac pirata a Ampliquen. La
veritat és que ningú sabia
si eren pirates o
militars de Budpock
violant la treva, però al final tot va
resultar ser una pantomima ideada
per Loronar Corp,
un contingent d’imperials, i un tal Ashgad, que
intentava difondre una plaga
pel sector.
-La Plaga
de la Llavor de la Mort -va dir la jove sullustana
de l'ordenador de navegació.
-Que donin
una medalla a la senyoreta -va dir en Graff amb simpatia-.
Excel·lents coneixements d'història. Al que anava,
el Corbantis
mai va arribar a Ampliquen. Va ser interceptat per
míssils intel·ligents de Loronar, i els van donar per morts en un abisme de gel a Damonite Yors-B,
a un tir de pedra
d'aquí. Però llavors van arribar en Han Solo i el seu col·lega, el
wookiee...
-Passaven casualment
per allà? -Va preguntar l'oficial de comunicacions.
-Anaven buscant
a la Cap d'Estat
Leia Organa Solo,
que havia desaparegut,
però aquesta és una altra història –En Graff va recolzar
el colze en un androide sèrie R
desactivat i acoblat
a la consola-.
El wookiee i Solo
van explorar el Corbantis i van trobar disset
supervivents amb cremades,
un d'ells el meu pare, i els van portar a
l'hospital del sector a Bagsho,
Nim Drovis. En
aquella època, l'hospital estava
dirigit per un
metge ho'din molt conegut,
no recordo el seu nom... Oolups, Ooploss,
una cosa així. I Ooploss
feia tot el que
podia pels seus pacients.
Però l'hospital estava
ple, i alguns supervivents
van haver de reubicar-los en un annex ala pavellons
de bacta. I què
creieu que va passar?
-Que es
van encomanar amb la plaga de
la Llavor de la Mort -va suggerir l'oficial de
navegació.
Graff va assentir.
-Que es
van encomanar amb la plaga de
la Llavor de la Mort. La qual cosa ve a demostrar
que fins i tot quan creus haver enganyat al destí,
segueixes estant a punt de ser una baixa més.
-I aquí
estàs tu, anys
després -va dir l'oficial
de navegació-. Just on va estar el teu pare, procurant que l'espai local
sigui segur per als empaquetadors
de zwil de
Drovis.
-Zwil? Digué
un twi'lek des del lloc d'avaluació d'amenaces. És una mena de narcòtic
–va dir en Graff.
La
boca
corbada de l'oficial de navegació va dibuixar un estrany somriure.
-Per als
qui tenen vies respiratòries
membranoses el suficientment
amples com per...
-Capità –Va interrompre l'oficial de comunicacions-. Durren informa
que el seu orbitador d’hiperespai capta radiacions
cronau al nostre
sector. Hi ha moltes probabilitats que sigui una nau de grans dimensions que ha saltat a l'espai
real. Els interrogadors
esperen el senyal del telespondedor.
En
Graff
es va aixecar i va córrer cap al seu seient giratori.
-Tenim contacte
visual?
-Encara
no,
senyor. L'esdeveniment està molt allunyat de
l'abast dels nostres sensors.
En
Graff
es va tornar cap l'oficial de comunicacions intern.
-Que l'esquadró
Guantellet vagi a
la caserna general.
Les sirenes
van començar a udolar per tota la nau,
i una llum granat
inundà el pont.
L'oficial de
comunicacions intern va mirar
a Graff.
-Senyor, els
tècnics de proa informen
que han habilitat les contramesures, activant escuts a plena potència.
-Ja arriba
informació sobre el
succés -va dir el twi'lek-.
És una nau desconeguda.
El radar i l'ordinador ja estan generant una imatge
làser.
Graff es
va acostar a l’holoprojector, on la silueta fantasmal d'un
poliedre enorme, negre
com l’ònix, cobrava forma.
-Yuuzhan Vong?
-Desconegut, senyor –va dir el twi'lek-. No
coincideix amb res dels nostres
bancs de dades.
-Deixem l'òrbita
estacionària.
-Senyor, els
perfils dels motors
de l'intrús coincideixen amb els d'una nau de
la flota enemiga que
va atacar Obroa-Skai.
-L’esquadró Guantellet
acaba de marxar cap
a la posició de reconeixement.
-Alguna comunicació
de la nau dels yuuzhan
vong? –Preguntà en Graff.
-Negatiu, senyor. No, esperi. Els
escàners mostren dues naus.
Una
vegada
més, Graff es va
girar per contemplar l’holoprojector
on es formava un
segon políedre, més petit, al costat de l’original.
-Això acaba
d'arribar o estem presenciant
algun tipus de mitosi?
-Sembla un
component de la nau més gran, senyor. La nau número
u està canviant de rumb, es dirigeix a
l'estació orbital de Durren. Accelera per
interceptar als nostres caces.
L'esquadró Guantellet està trencant la formació,
dividint-se en elements d'atac.
-Posi’m amb
el líder del Guantellet -va
ordenar Graff a l'oficial de comunicacions.
-Guantellet Un,
pots mostrar el
que estàs veient?
La
veu
del líder de l'esquadró sonava per megafonia
feble, llunyana i
amb soroll d'estàtica.
-Ho estic
transmetent. És com
si el major anell
descodificador de la galàxia hagués perdut la seva pedra.
-Però
què
és això? -Va dir algú
en el pont, mentre la imatge en temps real
substituïa l’holosimulació.
-Senyor, a
la nau petita s'està
acumulant bioenergia. Ens tenen en el seu punt
de mira.
Graff es
va posar el cinturó de seguretat
del seient.
-Preparats per
l'impacte.
Una resplendor
daurada va omplir els finestrals davanters
del Soothfast.
La nau es va estremir com si una mà gegant l’agafés
i la sacsegés.
-Energia de
plasma –va dir el twi'lek-.
Coincideix amb l'armament
emprat pels yuuzhan vong. Sistemes vitals
sense danys. Els
escuts aguanten.
-Abast?
-La nau
secundària s'està acostant al nostre abast de tir,
senyor.
Graff va
baixar la visera de la seva gorra
de comandament.
-Que l'esquadró
Guantellet s'aparti. Vull les bateries
principals d'estribord preparades per tornar el foc.
El Soothfast, una
nau amb retropropulsió de classe Proficient i
disseny corellià, tenia 850 m. de longitud, però només
anava armada amb
deu turbolàsers pesats i vint canons d'ions. Part del fuselatge
que inicialment reforçava
el casc del creuer s'havia retirat per
crear hangars per als caces, però la nau d’esmolat
morro seguia sent una arma merament auxiliar.
-Guantellet ha
aclarit l’espai, senyor.
Graff va assentir.
-Prepareu
els
torpedes de protons. Que la detonació es
produeixi al primer senyal d'anomalia
gravitatòria.
-Senyor, torpedes
carregats segons el nou protocol.
-Prepareu
els
turbolàsers d'estribord -va ordenar Graff.
-Senyor, turbolàsers
actius.
Graff va
mirar al seu oficial d'armament.
-Si aquesta
"pedra" actua segons
s'espera d'ella, els seus buits s'empassaran els
torpedes, però els làsers tindran possibilitats
de donar en el blanc.
-Entesos, capità.
Graff girà
en el seu seient.
-Bateries principals,
obrin foc.
Els encegadors
projectils van viatjar per l'espai, seguits per
punts de llum verda blavosa. Van convergir en
la llunyania, amb esclats refulgents.
-Blanc encertat.
-Foc –va
repetir en Graff.
Els torpedes
i les llums que venien
a continuació van tornar a brollar, i les
explosions van sacsejar la nau enemiga, competint
en intensitat amb les estrelles.
-Alto
el foc
–En Graff mirà al seu oficial executiu-. Esperem
que això hagi facilitat les coses. Comandant,
digui als Guantellet que comencin l'atac.
L'oficial va
enviar l'ordre per la xarxa
de comandament. La vista ampliada a la pantalla principal
del pont mostrava als Ala-X T-65A3 i Ala-B E2 iniciant els atacs
contra la nau rocosa.
Esclats de làser escarlata
sorgien dels canons
de les ales dels caces de combat,
i els torpedes
de protons llançats
pels Ala-B
deixaven a l'espai rastres lluminosos de
tons rosats. Però la nau enemiga es va
limitar a absorbir la seva
energia, responent a l'atac
amb guèisers de
roca fosa. Les facetes individuals del
casc van brillar, cobrant vida com estelles
de vidre emmirallat, per desaparèixer després
amb una guspira, tornant-se
tan negres com el fons de la nau.
-Soothfast, aquesta
cosa va a pels nostres escuts -va dir Guantellet
U, un moment després.
-Guantellet U,
ordeni als seus caces
que ampliïn el camp dels compensadors d'inèrcia i
canviïn els nous
protocols d'escàner i punt de mira. I molt de compte amb
els coralites.
-Ja ho
hem fet, Soothfast. Però els escuts
no són suficients per compensar la força d'arrossegament de la nau de guerra.
-Els escuts
han caigut –va dir
una altra veu-. Retirada.
-Que cadascú
es quedi amb el seu company
de vol –va cridar Guantellet U-. Manteniu
els làsers en
cicle ràpid.
-El compensador
ha fallat. Atac
avortat.
-Compte en
cua, Guantellet Vuit!
-Capità, la
nau yuuzhan vong està acumulant energia.
Graff va
mirar al seu oficial executiu.
-Ordeni a l'esquadró
Guantellet que avorti la missió.
-La nau
enemiga està disparant.
A
la pantalla
principal, l'holograma en temps real mostrà
tres caces que s'esvaïen en fugaces
explosions. El to urgent puntuava les
paraules de Guantellet
U.
-Tenim baixes... Dos, Quatre i Cinc. Seguim sense poder localitzar els dovin basal o les armes.
-A
què es
refereix? –Preguntà en Graff bruscament.
El twi'lek
es va tirar els
tentacles del cap darrere de les espatlles i va estudiar la informació
de la consola.
-L’ordinador d'anàlisi
bèl·lic està en
això, senyor. Les armes enemigues i els projectors de singularitat semblen ser mòbils. Senyor,
és com si tot el
casc fos capaç de disparar
i crear anomalies gravitatòries.
-Capità, el
mòdul complementari torna a
disparar-nos.
El
creuer
va patir un gran impacte
quan aquestes paraules van sortir
de la boca de l'oficial de comunicacions. La il·luminació
del pont va disminuir, i després va augmentar,
i un camp elèctric
blau va ballar sobre
una de les consoles. L'androide
sèrie R va caure
a terra de la coberta, alliberat del seu agafador
magnètic a la consola. Els extractors es van
activar, buidant la zona de fum.
-Ens arriba
l'avaluació de danys de l'estació tècnica davantera.
El generador d'energia número dos no funciona. Els escuts deflectors
estan al mínim.
-Ordeni a
Guantellet que es reagrupi i es retiri
–va dir Graff ràpidament-. Que els equips
d'emergència estiguin preparats. Control d'armament;
preparats per coordinar
els canons d'ions i els turbolàsers davanters.
Vull una descàrrega sostinguda que faci tremolar
en aquesta nau de
proa a popa -una mirada a la pantalla
li va mostrar el que quedava de l’esquadró
Guantellet, fugint per salvar la vida-. Foc!
Un
cop
més, l'energia va
sortir disparada de la nau,
però no es van produir
les esperades explosions.
Graff va
contemplar la pantalla.
-Hem fallat?
-Preguntà sense poder-s’ho creure.
-Negatiu, senyor. La nau enemiga sembla
haver absorbit l'energia.
-Totes les
bateries –va dir en Graff-. Foc!
La
llum
va omplir l'espai amb tanta intensitat que tots els del pont
van haver d’apartar-se dels llocs
d'observació. Va ser com si el Soothfast
hagués estat copejat a la barbeta per un poderós
ganxo i estigués
veient les estrelles.
-La nau
enemiga altera el
rumb amb intenció de fugir.
-
Foc
a discreció! -Va exclamar en Graff.
-Impactes múltiples.
-Evidència de danys.
-L'enemic torna a
alterar el rumb, disminuint
la velocitat.
Graff es
va tornar cap l'oficial de
navegació.
-Mantenir la
persecució. No el perdi!
Llavors, sense
previ avís, una
enorme explosió va brillar
en la distància, saturant les pantalles amb
llum blanca. Així que va poder, Graff mirà pel finestral, però no va
veure ni rastre de la nau yuuzhan vong.
-On ha
anat? Ha saltat?
-Negatiu, senyor -li va dir el twi'lek -. Les restes donen a
entendre l'eliminació total.
La
tripulació
va deixar anar espontanis crits d'alegria.
- Silenci!
-Va exclamar en Graff-. Hem tingut sort o hem descobert un punt feble?
-Resposta desconeguda,
senyor, però la nau ha estat destruïda per
complet. Devem haver-lo
saturat, senyor. La nau que va generar el mòdul s'allunya de l'estació orbital
de Durren a tota velocitat.
Graff es
va treure la gorra i es va gratar el cap.
-No
ho
entenc.
-Capità, segons
els informes del líder del Guantellet, la nau destruïda
va projectar una càpsula de salvament que entrarà en el nostre camp visual
en qualsevol moment.
Graff va
contemplar la pantalla.
-Augmenti
la imatge.
L'oficial de
navegació assenyalà un punt
de llum que avançava ràpidament.
-Aquí la
té, senyor.
Graff va
observar el que semblava ser un
asteroide cilíndric, molt allunyat, amb una petita part de la superfície de
proa facetada.
-Quin rumb
porta?
-Cap a Èxode
II.
-Aquesta no
seria la meva primera opció -va comentar en Graff.
-La direcció
actual el situarà a l'abast del raig tractor número dos.
Graff va
mirar al seu oficial executiu.
-Podria ser
un parany, senyor. Una mena de bomba programada.
En Graff va assentir, ombrívol.
-Prepareu el
raig tractor, però només per mantenir a ratlla a aquesta cosa. Comandant,
avisi a l'esquadró Guantellet. Digui-li que
busqui armes en aquesta nau, però que guardi
les distàncies. No vull que s'acosti a aquesta nau
encara que sembli inofensiva. I posi-me'n amb l'oficial de la flota.
Una nova
veu va ressonar en
els altaveus.
-Soothfast, aquí
Guantellet Tres. Definitivament
es tracta d'una
càpsula de salvament, probablement de corall Yorik.
No té armes, però
les lectures confirmen
que hi ha vida al seu interior. És més petit que un
lliscant. Retropropulsors de dovin basal rudimentaris i control
d'actitud. Cabina facetada, però transparent.
Com una làmina de
mica. Es demana permís per investigar més de
prop.
Graff s’ho va pensar un instant.
-Guantellet Tres,
té llum verda
per investigar. Però tingui molta cura.
-Afirmatiu, Soothfast, la
tindré.
Ningú va
dir ni paraula durant una estona.
Llavors, la veu va
ressonar de nou.
-Soothfast, he
pogut mirar l'interior.
Semblen ser dos, repeteixo,
dos ocupants. Un és femella. L'altre... Bé,
senyor, l'altre a saber el que és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada