Eclipsi Jedi (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Vista des del fons del vestíbul de Lorell, a Hapes, la Leia era una lluminosa taqueta blanca contra el negre blavós del cel nocturn, visible a través de les altíssimes finestres panoràmiques situades a la seva esquena. La sala d'assemblees s'alçava en angle agut des de les escarpades muralles de gres que dominaven la capital, i des d'ella es gaudia d'una vista impressionant de les Boires Transitòries i, en aquell moment, de quatre de les set llunes del planeta. Tan completa era la il·lusió, que els que es trobaven en els seients del terç més baix de les graderies podien imaginar-se fàcilment a bord d'una nau espacial, avançant cap a l'estrella que era l'ambaixadora Organa Solo.

-Benvolguts representants dels mons del Consorci de Hapes –va començar dient, amb una veu que no amagava la seva resolució ni tan sols en els racons més llunyans de la sala-. Fa divuit anys, quan la Nova República va conquistar el Nucli Imperial, vaig venir davant de vostès per demanar-los el suport financer que necessitava un govern en fallida a causa de la guerra i ple per un insidiós virus que matava milers d'éssers no humans a cada dia que passava.

"Aquesta visita va obrir una porta de comunicació entre les nostres respectives regions espacials, tancada durant tres mil anys, però que des de llavors ha estat oberta. De fet, poc després de la meva visita inicial, el Consorci va regalar a Coruscant una reunió amistosa en aquest món, durant la qual ens van oferir uns tresors que mai havíem somiat que existissin: gemmes precioses arc de Sant Martí, trencaclosques i arbres de saviesa, al costat d'una dotzena de destructors estel·lars capturats als comandants imperials que van intentar entrar en els vostres dominis.

"Llavors vam pensar que la Nova República i el Consorci podrien segellar una aliança per mitjà d'un matrimoni..., però el destí havia reservat altres unions per als supòsits contraents d'aquest matrimoni.

Rialles amables i intercanvi de murmuris van recórrer per al públic al costat de certs aplaudiments, uns continguts i uns altres més entusiastes.

La Leia va aprofitar l'oportunitat per mirar darrere seu, una mica a la dreta, on el Príncep Isolder s'inclinava cap endavant, expectant davant aquell reconeixement. Al seu costat, també somrient i elegantment vestida, s'asseia la seva esposa, la reina mare Teneniel Djo de Dathomir, amb dits refulgents pels anells de lava i els cabells castany vermellós recollits sota una enlluernadora tiara de gemmes arc de Sant Martí, estrelles de l’alba i llunes de gel.

Al costat de la Teneniel es trobava la seva sogra, Ta'a Chume, amb els cabells grisos elaboradament pentinats i mostrant únicament els seus ulls per sobre d'un vel color escarlata. Darrere d'ells hi havia diversos dignataris i oficials, inclòs l'ambaixador del Consorci davant la Nova República.

L'ambaixadora de Coruscant a Hapes s'asseia a l'esquerra del podi, entre d'altres dignataris i oficials, i, al costat d'ella, la filla Jedi de l’Isolder i la Teneniel, Tenel Ka. Els bíceps del monyó del seu braç esquerre -seccionat per sobre del colze uns anys abans, durant un duel d'entrenament amb sabre làser amb Jacen- anaven adornats amb bandes d'electro, i un sabre làser penjava de l'estret cinturó que cenyia la seva túnica.

En un extrem es trobava C3PO, acabat de polir i abrillantat, i l’Olmahk, indignat per haver de portar polaines, túnica i gorra.

-Amics meus –va prosseguir la Leia quan els aplaudiments es van anar apagant -, la Nova República i el Consorci sempre han estat aliats, però aquesta nit em presento davant vostre amb una petició que posarà a prova la solidesa d'aquesta aliança. I en lloc de regals, només porto un advertiment urgent.

Un silenci tens va caure sobre tots els reunits.

-Parlo en nom de la Nova República en dir que respecto el gran valor que li doneu al vostre aïllament. -Sense mirar, va assenyalar amb un gest l’ampli finestral que tenia darrere-. Així com el Consorci ha estat beneit amb un fenomen celestial tan majestuós com les Boires Transitòries, la Nova República també podria haver triat un camí més introspectiu, més personal, però, tristament, aquest no és el cas.

"Una enorme ombra plana sobre la galàxia, una ombra que ja ha eclipsat molts mons pertanyents a la Nova República. Per això, hem fet una crida a les armes. Encara que Hapes, Charubah, Maires, Gallinore, Arabanth i els altres mons que formen el Consorci no s'han vist engolits per la foscor, la seva sort no durarà eternament, perquè aquesta ombra és tan espantosa, tan monstruosa i enorme, que potser tingui poder suficient per extingir tota llum.

La Leia va fer una pausa i va romandre en silenci fins que es va apagar l’agitat murmuri.

-La font d'aquesta ombra es troba més enllà dels confins de la nostra galàxia, però la intenció dels que la projecten és clara: la conquesta. Inequívoca i completa. Es diuen yuuzhan vong i, mentre parlo, s’apressen a envair les Colònies i el Nucli.

Una altra vegada va haver d'esperar que amainessin els murmuris.

-La coexistència pacífica no és una opció perquè els yuuzhan vong només busquen refer la galàxia a la seva imatge i semblança. Volen que tots jurem obediència als déus als quals rendeixen culte i en el seu nom han emprès aquesta campanya. Alguns mons s'han rendit per evitar la guerra, i no se'ls pot retreure aquesta capitulació, sabent el que els yuuzhan vong van fer en els mons que se'ls van resistir. Però la Nova República no negociarà ni es rendirà. Cal aturar aquesta invasió, i això només s'aconseguirà mitjançant un esforç conjunt de tots els mons que prefereixen la llibertat a l'esclavitud.

La Leia va posar al podi les mans obertes i va deixar que la seva mirada vagués pel públic.

-Seré franca. El senador de la Nova República, Élegos A'Kla, va intentar negociar la pau i va ser assassinat brutalment. Les forces defensives de la Nova República van intentar salvar Ithor, Obroa-Skai i molts altres mons, però no ho van aconseguir. I sembla ser que els hutt han signat un tractat amb els yuuzhan vong que permet als invasors ocupar i utilitzar els mons hutt per obtenir recursos essencials per a la invasió.

"Ara, vinc a demanar al Consorci que decideixi el camí que prefereix prendre.

"No faig aquesta petició a la lleugera. Hi ha una possibilitat remota que els yuuzhan vong deixin en pau el cúmul estel·lar de Hapes, i en aquest cas us trobaríeu lluitant per una causa i no per la simple supervivència. La Nova República emprendrà aquesta batalla en solitari si es veu obligada a això, però les nostres possibilitats de victòria es veuran enormement reforçades si comptem amb el suport de l'exèrcit del Consorci.

Va prendre alè i va mostrar els palmells de les mans.

-El futur és incert, així que no puc prometre res a canvi del vostre suport. Però us commino a tots a què penseu acuradament a qui preferiu tenir com a veí galàctic, i que recordeu tot el que va fer l'Emperador Palpatine per enfosquir la llum de tants mons amb la seva pròpia ombra.

"Us agraeixo que hagueu escoltat a qui es veu obligada a expressar en paraules el que sent en el seu cor.

La sala no hauria estat més silenciosa de ser catapultada a l'espai profund.

-OOOOO-

-Delegada Miilarta, l'ambaixadora Organa Solo -va presentar la Ta'a Chume-. Ambaixadora Solo, Lol Miilarta de Terephon.

La Leia va estendre la seva mà dreta amb experta cortesia, i Miilarta la va estrènyer.

-Encantada, Ambaixadora -i va baixar el to de veu per agregar-: Puc assegurar-li que Terephon votarà per prestar la seva ajuda.

-La Nova República li ho agraeix –va respondre la Leia somrient amb els ulls.

La Miilarta va fer una lleugera reverència i es va apartar de la cua de la recepció. Seguint el protocol formal que tipificava esdeveniments com aquell, la Leia li va presentar a l'ambaixador de la Nova República en el Consorci i va tornar amb la Ta'a Chume, que li va presentar a una altra delegada igualment maca, la representant d’Ut, el món que havia enviat una cançó amb motiu de la visita del Consorci a Coruscant.

Dempeus darrere de la Leia, C3PO li xiuxiuejà a l'orella dreta:

-La Delegada Miilarta representa trenta-un mons, mestressa. Ja ha aconseguit la meitat dels vots que necessita.

La Leia va donar un cop d'ull a la cua, que entre esposos, esposes, parents i nens arribava fins a la gran entrada del Palau de la Font, residència de la família real de Hapes.

-Cansada de tantes formalitats, ambaixadora? –Preguntà la Ta'a Chume darrere del seu vel.

-En absolut -va assegurar la Leia tornant-se lleugerament cap a ella.

-No troba el procés una mica, com dir-ho, antiquat?

-En realitat, em fa pensar en Alderaan.

-Alderaan? Em sorprens, Leia. Equiparar un antic i brillant exemple de democràcia amb un matriarcat fundat per pirates. Com se't pot haver passat pel cap?

La Leia va somriure.

-La Nova República ha prescindit de les cerimònies moguda pel pragmatisme, però, de vegades, trobo a faltar la pompa i circumstància de la Vella República. I Hapes revifa vells records congelats en el temps.

-Vaja! Molt amable per part teva reduir el nostre estil de vida a simple nostàlgia -el vel escarlata va ocultar l'expressió de la Ta'a Chume, però el seu to de veu donava a entendre que era un somriure burleta.

-Interpreta malament les meves paraules, Ta'a Chume... A propòsit, suposo que... –La Leia passejà la mirada per la sala de recepció-... de no ser per l'Imperi, la meva vida podria haver estat aquesta. La reialesa, les recepcions socials... les intrigues.

Els ulls de la Ta'a Chume es van entretancar.

-Ah, tot això hauria pogut ser seu fàcilment, estimada! Vas ser tu qui va triar a Han Solo en comptes del meu fill.

La Leia va mirar cap a Chume'da Isolder; alt, impecablement vestit i increïblement bonic, situat al capdavant de la cua. Sí, es va dir a si mateixa, vaig preferir un aventurer lluitador sense un crèdit a la butxaca a un fill de pirates amb les butxaques prou plenes com per finançar la seva pròpia guerra. I segueixo donant gràcies a les estrelles per haver-ho fet. Els records de la infantesa solen perdre part del seu encant quan es veuen a la llum de l'edat actual. La Leia no podia imaginar-se a si mateixa sent una princesa, com no s'imaginava sent actriu o empresària. Va mirar la Teneniel Djo, amb les mans creuades i la barbeta alçada en gest regi, i es va estremir davant la mera idea de ser allà parada com ella, calçant sabatilles de mil crèdits.

I mentre pensava en tot allò, una sensació de temor va ennuvolar la seva satisfacció. Amb Han lluny, distant en més d'un sentit, el futur que havien forjat junts se li mostrava difús i ennuvolat. Odiava haver de preocupar-se per ell, però la veritat era que l’enyorava terriblement, i la pompa de la reialesa, la contemplació d'un sender que no va voler prendre, li produïa una sensació de fredor i distanciament.

-Arcont Thane, l'ambaixadora Organa Solo -estava dient la Ta'a Chume-. Ambaixadora Solo, -l’arcont Beed Thane de Vergill. Robust i barbat, un cap més alt que la Leia, Thane era un dels pocs delegats homes del Consorci. Va arrufar les celles mentre feia un pas per situar-se davant d'ella.

-Ambaixadora Solo -va dir, arrossegant les paraules-. La infame Jedi.

La Ta'a Chume es va quedar rígida.

-Li aconsellaria que contingués la seva llengua, arcont. O és que ha pres massa glops de la beguda que li hem ofert gratuïtament?

-Mil perdons, molt venerable Ereneda -es va disculpar, utilitzant un títol reservat a les reines mare hapanes passades o presents-. Certament, la seva generositat m'ha desarmat.

La Leia va temptejar els seus sentiments. Thane no estava borratxo, només ho feia veure.

-No soc una Jedi, Arcont -li va dir.-I pel que fa a la meva infàmia... pensi el que vulgui, és la seva prerrogativa.

En Thane es va girar cap a ella.

-Parla com una Jedi: tranquil·la i en plena possessió de les seves facultats. Una ment feble se sentiria inclinada a creure que diu la veritat.

-Vagi amb cura, Arcont -va advertir Ta'a Chume, respirant agitadament -. Estic segura que no vol provocar una escena compromesa.

-Això és precisament el que pretén, Ta'a Chume –La Leia va creuar els braços per sota del seu pit-. Per què privar-li de la seva diversió?

En Thane va deixar escapar un lleu somriure.

-Resulta que estava a Coruscant quan es va presentar davant el Senat per deixar anar el mateix discurs que ha llançat aquesta nit aquí. Quant devia molestar-li la seva naturalesa Jedi que no li fessin el més mínim cas!

-Potser no em va escoltar la primera vegada, Arcont...

-Si té problemes amb els Jedi, pot dirigir-se a mi.

Tot d'una, la Tenel Ka estava dempeus al costat de la Leia, descansant la mà a l'empunyadura del seu sabre làser, adornat amb una dent de rancor. Queixosa i tossuda per naturalesa, la Tenel Ka sempre havia estat ràpida en llançar-se a una baralla, i ara perforava a Thane amb els seus ulls grisos.

L’Arcont va resistir la provocació sense deixar de somriure de manera ofensiva.

-Vaja! Però si és la Dathomiri que rebutja la seva herència hapana, però es digna a salvar la família reial de les maquinacions de l'ambaixador Yfra. -La seva mirada va recórrer la fila de personalitats-. Quin grupet tan feliç!

Una multitud va començar a reunir-se al voltant d’en Thane, i es van anar apagant les converses al llarg de la immensa sala. La Leia va veure de cua d'ull com el Príncep Isolder es dirigia en línia recta al centre de la commoció.

-Únicament tenim la paraula de l'ambaixadora Solo que són incapaços d'afrontar els yuuzhan vong -deia Thane a tot el que volgués escoltar-. I si és cert el que diu sobre formar un front unit, per què la Nova República no és capaç de posar-se d'acord respecte a on desplegar les seves flotes i a quins sistemes ajudar? –girà sobre si mateix mentre parlava-. És això el que volem per al Consorci, una direcció dividida? Com Arcont de Vergill, dic que hauríem de romandre neutrals fins que els invasors revelin els seus plans cap al Consorci, sigui de paraula o mitjançant la força.

Va gesticular assenyalant a la Leia.

-Ve a nosaltres demanant-nos un favor i portant únicament un advertiment com a regal. Per què no ens regala la tecnologia turbolàser de recàrrega ràpida que la Nova República oculta des de fa tants anys?

-Ja n'hi ha prou, Thane -va dir l’Isolder, enfadat-. No és moment ni lloc per tenir un debat polític. Si no pots complir amb unes mínimes regles del decòrum...

-Em faràs fora del teu palau? –li va tallar en Thane-. Dónes més crèdit a una descendent d'aquests Jedi que van matar als teus avantpassats que algú que s'atreveix a dir la veritat en la teva presència?

-Prou –Exclamà l’Isolder.

Però en Thane no volia acabar. Es va dirigir un cop més a la multitud.

-Prefereix la companyia d'una filla que ha rebutjat la seva herència hapana... –la Tenel Ka va fer un pas endavant, però va ser detinguda pel seu pare. -... I la d'algú que només diu veritats a mitges, com l'ambaixadora Solo...

Amb una velocitat i una precisió increïbles, Isolder bufetejà la cara d’en Thane, llançant-lo contra la multitud i fent-lo sagnar pel llavi inferior. Instantàniament, el capità Asarta, vell amic de l’Isolder i la seva guàrdia personal, es va situar al costat d'ell, tirant-se l'espessa trena de cabell vermell per sobre l'espatlla i adoptant una posició intermèdia de parada o atac, segons convingués.

Dos dels partidaris d’en Thane es van afanyar a agafar-lo pels braços i posar-lo dret, però ell els va empènyer a un costat, es va netejar la boca amb el dors de la mà i va llançar una riallada a Isolder.

-L’aspirant menyspreat acudeix al rescat.

El cor de la Leia es va enfonsar. Podia sentir com lluitava Isolder per controlar la seva ràbia. Per molt enfadada que estigués amb ell per permetre la seva provocació, temia el proper moviment d’en Thane.

-Els meus padrins et visitaran demà al matí, Chume'da Isolder –va anunciar l’Arcont de Vergill completament sobri.

Isolder li va tornar una inclinació formal de cap.

-Els meus estaran esperant.

-Així comença el cisma –xiuxiuejà la Ta'a Chume en veu baixa, trista, mentre en Thane i els seus partidaris es dirigien cap a la porta.

 Següent