CAPÍTOL 4
En Nom Anor va contemplar el desolat paisatge
cobert de pudents pantans, arbres rabassuts
coberts de floridura i lívids trossos de
gespa coberts d'insectes
des de la sala d'espera del gran palau amb cúpules
en forma de ceba de Nal Hutta, actual
governant hutt. El
cel, saturat per la barreja de contaminants industrials i esquitxat
per bandades d'ocells
desmanegats, formava un sostre sinistre que
semblava lamentar-se del seu
estat descarregant freqüents
dutxes torrencials de llardosa pluja.
Per cap part
es veien els miserables
recintes elevats, tan abundants a les rodalies de l’espaiport, però, tot i així, el
terreny feia pudor a pobresa i descomposició.
-Quin
món
més repugnant! -Comentà
el comandant Malik Carr quan es va unir a
Nom Anor al
costat de la finestra.
-Els Hutt
en diuen la Joia Gloriosa
–va replicar l’Executor amb indiferència -, però
té potencial. La lluna, Nar Shaddaa, és molt
pitjor... Està completament coberta d'edificis
i tecnologia.
-No li
veig cap potencial
–grunyí en Malik Carr-,
però potser l'únic
ull que et queda vegi
amb més claredat
que els dos meus.
En Nom Anor es va permetre un
somriure.
-Fa temps
que visc en aquesta galàxia, comandant, i he après a
veure més enllà
de les aparences
-es va tornar lleugerament
en direcció a Malik Carr-. Imagini a
Nal Hutta com..., diguem, un
laboratori d’experimentació genètica.
-Sí, sí... -va somriure Malik
Carr-. Fins i tot jo puc imaginar una cosa
així.
Més alt
que Nom Anor i sense emmascarador
ooglith, el comandant es mostrava en tota la seva glòria. Els talls
de la cara i el
nu tors superior d’en Malik Carr parlaven
d'una il·lustre carrera militar. Una cinta de
tela cenyia el seu
front i queia cap enrere amb les seves borles trenades al
lluent pèl negre, formant una llarga cua
de cavall que gairebé li arribava a la cintura. Recentment
arribat de la Vora Galàctica, on els argòsies
esperaven impacients a que la casta guerrera completés la
invasió, tenia ordres del comandant suprem Nas
Choka de supervisar la propera etapa de la
conquesta.
Tant per
deferència a Malik
Carr com per mantenir oculta la seva identitat fins i tot davant els hutt-,
Nom Anor portava
un emmascarador ooglith que ocultava les seves cicatrius, les
seves modificacions corporals i les proves dels seus
sacrificis als déus, així com la pròtesi
en la conca buida
del seu ull i que
normalment allotjava un plaeryin
bol que escopia verí.
En Malik Carr es va apartar de
la finestra i va clavar furiós els punys
en els seus malucs.
-Com s'atreveix aquesta
criatura a fer-nos esperar?
És que no sap
el risc que corren tant ell com el seu patètic
món?
-Ella, Comandant
-va corregir Nom Anor.
Almenys en aquests moments. Es diu que
els hutt són
hermafrodites. És a dir, que combinen en un
mateix ésser característiques d'home
i de femella.
-I ara
és només femella? -Preguntà Malik Carr
mirant-lo de reüll.
-Completament femella, com
aviat veurà. Quant a la llarga espera, és
una tradició.
-Però els
precedents...
-No es
preocupi pels precedents. Tinc
un pla per tractar amb aquesta formalitat passada
de moda.
Quan
els dos
yuuzhan vong van
caminar cap al centre de l’avantcambra,
un seguici de deu guàrdies d'honor i
altres tants servents
es van posar ferms. Els guàrdies portaven
armadures de crancs vonduun i amfibastons
vivents, a més de ganivets coufee de doble tall. Les
serventes anaven abillades
amb vels, túniques
i capes que només
deixaven visibles les sinuoses marques
que adornaven els seus braços
nus.
En Malik Carr va respondre a la
ràpida salutació dels guàrdies
i es va asseure en
un banc encoixinat. Nom Anor es va quedar dempeus.
L'alt sostre de
la sala d’espera descansava sobre
una dotzena de pilars florits, el terra era de
pedra polida fins a aconseguir
una lluentor enlluernadora i els murs estaven
decorats amb tapissos
d’intricats dissenys.
Un bípede
d'un verd lluminós i ulls sortits va
entrar a l'avantcambra.
El cap grumollós de
la criatura tenia dos apèndixs
bessons semblants a banyes, orelles punxegudes
i una estreta cresta
d'espines grogues. Els seus dits llargs, afusats, semblaven
rematats en ventoses.
-Un rodià
-va dir suaument Nom
Anor. Una espècie bel·licosa amb inclinació
a la guerra i al pillatge.
Aquest és Leenik, el majordom de la hutt.
Leenik es
va acostar als convidats del seu
amo, agitant incessantment
el seu musell de porc.
-Borga la
Totpoderosa està preparada per rebre'ls en audiència –va dir, parlant en Bàsic.
En Malik Carr va llançar a Nom
Anor una mirada indignada.
Tot el seguici dels
yuuzhan vong es
va moure, seguint al rodià
a través d'una enorme porta flanquejada per rabassuts guàrdies amb punxegudes
dents inferiors que encaixaven perfectament amb els enormes ullals
superiors.
-Li suggereixo
que aspiri profundament abans que hi entrem -aconsellà
Nom Anor al seu
comandant.
-Tan insuportable
és l'olor dels hutt?
-Pensi en
l'obertura d'una tomba.
En Malik Carr va fer una ganyota
i va respirar fondo.
El
sostre
de volta de la sala era més alta fins i tot
que el de la avantcambra, i un divan antigravitatori
surava entre el sostre i el terra. S'hi trobava
un enorme llimac de
cap bulbós amb braços desproporcionadament curts que haurien semblat mers vestigis
de no estar rematats en unes mans petites
que feien senyals imperioses a Malik
Carr i Nom
Anor perquè s'acostessin.
Els filtres
atmosfèrics funcionaven a ple rendiment, però
encara quedava la
suficient pestilència residual
en l'aire com per
provocar llàgrimes als ulls
del comandant. Una cort d'aduladors jeia
sobre divans i
catifes: músics, pistolers
i ballarines escassament
vestides pertanyents a diverses espècies.
Encadenada a una paret, encara que era òbviament un animal domèstic, es
trobava una bèstia d'aspecte
ferotge que Nom Anor
va reconèixer com un xanquer kintan.
Borga va distingir
a Nom Anor amb una mirada.
-Què agradable
tornar-lo a veure –ressonà la seva
profunda veu-. Vingui i segui a prop meu.
En Nom Anor, a qui Borga
coneixia com Pedric
Cuf, i que
assegurava ser únicament un
intermediari entre els yuuzhan vong i els hutt, va somriure sense
mostrar les dents, però no es va moure, mantenint-se
a bona distancia de la plataforma repulsora. A un senyal de la seva
mà, els servents van portar fins al centre
de la sala diverses caixes
ornamentades que donaven la impressió de contenir
tributs. Nom Anor
va caminar fins a la caixa més propera i la va obrir. Gairebé immediatament,
el divan flotant
va començar a tremolar, descendint bruscament i
sorollosament cap al terra de pedra, gairebé llançant
a Borga la
Totpoderosa sobre la seva rotllana d’aterrits sicofantes.
-Ho
sento
molt –va exclamar Nom Anor, mentre l’enfadat
hutt s'esforçava per recuperar la seva antiga calma-. No sabia que
els yuuzhan vong havien inclòs un dovin
basal per al seu entreteniment. La criatura s'haurà sentit
ofesa per l'intent del seu divan de burlar
la gravetat i haurà decidit rectificar
el desequilibri anul·lant-lo.
En Nom Anor era hàbil imitant els sons subharmònics
que esquitxaven de matisos el llenguatge hutt. Així
i tot, Borga va tenir dificultats per captar la
sinceritat de la disculpa.
Els seus ulls oblics
i de parpelles pesants
pestanyejaren confuses. Llavors, es va aixecar ràpidament
amb un impuls de
la seva musculosa cua plena de taques porpra
i gesticulà a
dos dels seus servents, indicant-los que portessin cadires per als seus convidats.
El
comandant
i l’Executor es
van asseure amb decòrum,
acuradament, per a no mostrar excessiva
presumpció per la seva petita victòria, encara
que Malik Carr no va poder evitar un fugaç somriure.
-Els Yuuzhan
vong han portat més
meravelles –va dir Nom Anor.
Responent una
vegada més al seu senyal, dos servents van situar un aquari dins de l'abast limitat
de Borga. Les seves aigües
fosques contenien una varietat de formes de
vida de la mida d'un puny que els hutt
mai havien vist.
Borga xiuxiuejà alguna
cosa a Leenik, i el majordom va pescar
una de les criatures del tanc, la va ensumar
i li va donar una cauta mossegada.
Davant l'assentiment
entusiasta del rodià,
Borga va agafar aquella
cosa de les mans de
llargs dits d’en Leenik, se lai va empassar sencera i va deixar
anar un llarg i sonor rot de
satisfacció.
-Un
altre
-va ordenar la hutt.
Aquesta
vegada,
Borga va obrir tant
les seves mandíbules que Nom Anor gairebé
va poder sentir el xipolleig del mos vivent caient
en la cavitat del
seu enorme estómac. La hutt rotà de nou i es va passar la poderosa llengua pels seus llavis
i els seus orificis
nasals.
-Fa el mateix gust que
una angula carnoviana, però amb una mica de
la resistència que
un espera en les millors granotes
de l'arbre nala que
subministren Fhnark i Companyia -va dir com
una veritable Gurmet-. És tan
saborosa com alguns
dels clàssics aperitius
droch preparats per
Zubindi Ebsuk -desvià
la seva mirada cap a Nom Anor. -Com els ha aconseguit,
Pedric Cuf? De
quin món són originaris?
-De cap
d'aquesta galàxia -Nom Anor va somriure complaent
-. Han estat creats genèticament.
-Per ell?
-Va preguntar la Hutt assenyalant a Malik Carr.
-No personalment.
Va ser un cuidador yuuzhan vong.
-I, això... aquest cuidador
pot replicar el producte?
-Estic
segur que
sí podrà -Nom Anor
es va posar dret i va assenyalar respectuosament a Malik
Carr-. Borga, permeteu-me
presentar al comandant suprem Malik Carr,
encarregat de supervisar aquest sector de l'espai.
La hutt
va parpellejar repetidament.
-Supervisar?
Amb el
cap lleugerament de costat, Malik
Carr la va mirar durant
el que va semblar una eternitat.
-Parla vostè
en nom de tota la seva espècie? -va acabar preguntant
en un acceptable huttès.
-Sí –va respondre Borga, alçant
orgullosament el seu bulbós cos-. I se m'ha investit amb
autoritat per negociar amb la seva espècie.
-Qui l'ha
investit?
-Els Líders
dels kajidic amb dret a vot. Així
com el Gran Consell.
-Kajidic? -Preguntà
Malik Carr a
Nom Anor.
-Els Sindicats
del crim -va aclarir l'Executor en la seva pròpia llengua. Malik Carr
va seguir estudiant obertament a Borga.
-Aleshores, la seva kajidic és el governant?
-Sóc Borga
Besadii Diori, cosina
d’en Durga Besadii Tai, filla de l’Aruk El Gran, germana d’en
Zavval. Pertanyo al kajidic més ric i més poderós de tots els kajidic
Besadii, i controlo
als Desilijic, als Trinivii, als Ramesh i
als altres clans. Els tres mil
milions de hutt d'aquest món em deuen obedien...
-És mascle
o femella? –la va
tallar Malik Carr.
Borga
va
pestanyejar.
-Ara estic
embarassada -i va assenyalar una bossa situada a la part
baixa del seu abdomen.
-Donarà a
llum descendència viva? -balbucejà Malik Carr,
òbviament sorprès. Quan Borga va assentir
amb el cap, la mandíbula
del comandant va caure lleugerament-. Com una dona
de les nostres castes més baixes -senyalà
a Nom Anor.
L'ampla front
de Borga es va
arronsar per la incertesa.
-Parlem de
negocis -va dir Malik Carr abruptament -. Com
indubtablement li haurà fet constar... això..., Pedric Cuf, els yuuzhan
vong necessitem alguns
dels seus mons per reaprovisionar-nos. Per a això potser hàgim de traslladar
la població de planetes sencers i, en alguns
casos, terraformar els mons seleccionats.
-Sí, Pedric
Cuf m'ho ha explicat
ja -va confirmar Borga
després d'un llarg moment-. De fet,
els hutt sabem
bastant sobre terraformar
mons. Per exemple,
quan vam arribar aquí
des de Varl, la Joia Gloriosa no era el paradís
que es veu ara, sinó un món primitiu
de densos boscos i
mars indomables. Fins
i tot hi havia una espècie
indígena que es feien dir evociï, que ens vam veure obligats
a reubicar a la lluna de la Joia Gloriosa, on
aquestes llastimoses criatures
van acabar extingint-se. Naturalment, per llavors
ja havíem reemplaçat totes les estructures
evociï amb palaus
i temples més
adequats...
En Malik Carr es va girar cap a
Nom Anor, mentre
Borga seguia parlotejant.
-Sembla quelcom
sorgit dels laboratoris
dels nostres cuidadors.
-Cert -va
admetre Nom Amor amb un breu somriure. La
primera vegada que la vaig veure, vaig pensar el mateix.
Borga havia
deixat de parlar i
contemplava a Malik
Carr amb recel.
-Em temo
que em té en desavantatge, comandant -va dir amb
alegre servilisme-. Encara que he fet algun
progrés amb els
tutorials que em va proporcionar Pedric Cuf, encara
no estic molt versada
en el seu idioma.
-El Comandant
només em deia que li encanta com ha transformat
aquest lloc -va respondre Nom Anor després
d’aclarir-se la gola.
-En aquest
cas -va afegir Borga amb un somriure ambigu -,
tornem a parlar de negocis... tal com vostè va suggerir abans.
En Malik Carr va assentir educadament.
-A canvi
de permetre'ls l'ús de certs mons, un dels quals ja
els hi hem proporcionat en senyal de bona fe,
els hutt ens
veiem obligats a
exigir als yuuzhan vong que no envaeixin
l'Espai Hutt i
que eviten els
següents mons: Ròdia,
Ryloth, Tatooine, Kèssel i certs planetes del cúmul estel·lar
Si'klaata i del
sector Kathol.
Borga va alçar
la veu, anticipant-se a qualsevol objecció.
-Sóc conscient
que tenen una flota de naus estacionades
en els límits del sistema Y'Toub, però
els Hutt tenim armes i recursos,
i una guerra contra
nosaltres només els desviaria del seu objectiu principal: la derrota de
la Nova República -es va detenir un segon-.
Perquè aquest és el seu objectiu, oi?
En Malik Carr i Nom Anor van intercanviar una breu mirada de confusió
abans que el primer contestés.
-De moment,
els nostres objectius no els hi incumbeixen. A més, seria
prematur decidir quin de nosaltres
té drets sobre quins
mons, quan ni tan sols sabem si l'aliança que
formem serà satisfactòria
per a ambdues parts. En tot cas, aquesta decisió li correspon
al nostre Sumo senyor Shimrra. Mentrestant, suggereixo
que tracti el tema amb el meu superior, el
Comandant Suprem Nas Choka, que vol
entrevistar-se amb vostè quan arribi a
l'Espai Hutt, d'aquí
a uns dies.
Borga
va
assentir.
-Em complaurà
concedir-li audiència i faré el que m'ha suggerit,
discutir amb ell els
termes de l'acord. No obstant això,
voldria proposar una cosa a la seva consideració. A més d'embarcar-nos en diferents empreses, els hutt
sentim una clara inclinació
pel comerç d'esclaus i tenim una llarga
tradició que ho demostra. He pensat que la nostra
experimentada i consolidada xarxa de rutes espacials
i hiperespacials ens
permetria servir millor als interessos de la
nostra societat, com vostè
l'ha anomenat, supervisant
el transport de captius, obrers, servents i
altres éssers destinats als seus sacrificis..., una tasca
per a la qual estem especialment preparats. D'aquesta manera, els
yuuzhan vong no
necessitarien utilitzar les seves
pròpies naus per al trasllat
d'éssers inferiors fins al seu ben merescut càstig, sigui l'esclavitud
o la immolació.
-A canvi
de què? -Preguntà Malik Carr previngudament.
-De la
seva promesa de no interferir en
el comerç d'espècia i altres articles prohibits.
-Espècia? -va
interrogar Malik Carr a Nom Anor.
-Euforitzants recreatius..., alguns dels quals són derivats
aràcnids.
Borga va seguir
l'intercanvi de paraules i va donar un copet amb
les dues mans. Van aparèixer
servents humans que
portaven diverses safates amb pols cristal·lina de
diverses composicions i colors.
-Aquí té
exemples de brillestim
i de kor extret del mineral ryll
-va explicar Borga, assenyalant una safata rere
una altra-. I allà té carsuno, lumni,
espècia, espècia gree i andris. -Va fer una
pausa per mirar a Malik Carr-. Si vol provar qualsevol d'elles...
En Malik Carr va alçar la mà en
un gest de negativa.
-En altre
moment potser –va dir Borga cortesament-.
Què opina de la meva proposta?
En Nom Anor es va tornar cap a Malik Carr amb excitada determinació.
-Això encaixa
perfectament amb els
plans del comandant suprem Nas Choka
de reunir les
poblacions resistents a uns quants mons seleccionats per
al seu adoctrinament i seguretat.
En Malik Carr va assentir evasivament
abans de dirigir-se
a Borga.
-No
té
escrúpols a trair
a les diferents espècies que abracen els principis
de la Nova República?
Borga va
deixar anar una sinistra riallada.
-No més
que els que té Pedric
Cuf. Al cap i a
la fi, comandant, el negoci
és el negoci, i si
algú ha de treure avantatge de la nova situació
de la galàxia, aquest algú bé poden ser els hutt.
-Que
així sigui
-va acceptar Malik Carr.
Borga va somriure
àmpliament.
-Un
altre
petit detall, comandant.
Atès que el nostre benefici mutu requereix
que les naus hutt procurin no
interferir involuntàriament en
les seves operacions, seria demanar
massa que ens mantinguin
informats de les seves... bé..., imminents
activitats?
En Malik Carr va creuar una
mirada amb Nom Anor.
-
Tal com vas
predir.
-La Negociació
també és part
de la seva tradició –va respondre
Nom Anor amb
una inclinació de cap a penes perceptible.
-Tens bon
ull, Executor.
-Tinc pràctica,
comandant.
Borga els
va mirar sense comprendre.
-Estàvem discutint
les condicions -li
va explicar Nom Anor.
-Consideren la
nostra demanda com part de
l'acord -va dir Borga despreocupadament -. Una mostra de confiança.
-El
que
demana sembla bastant
inofensiu -va concedir Malik Carr-. Com
vulgui, Borga, no
voldríem que les seves naus d'espècia
interferissin inadvertidament amb les nostres activitats.
-Això mateix
deia jo, comandant.
-Aleshores, fins
a nou avís, potser li convingui
evitar els sistemes tynnanià, bothan i
corellià. Especialment, Tynna.
L'àmplia ganyota
de Borga va tornar al seu rostre.
-Tynna, Bothawui
i Corèllia...
Així doncs, comandant, hem de
reduir el nostre comerç amb tots aquests sistemes.
En Malik Carr va aspirar amb
arrogància.
-Li suggereixo
que redueixi el seu comerç a zero.
-OOOOO-
Així
que els
yuuzhan vong i el
seu seguici van abandonar el palau,
tres hutt van entrar
precipitadament a la sala de la cort de Borga.
Un jove hutt, amb
uniforme color canyella, lliscava pels seus propis
mitjans; un de més vell, amb una banda verda recorrent-li
el dors i la cua
afuada, era transportat en una llitera portada
a coll per una dotzena
de weequays la seva pell semblava cuir;
i un altre encara
més vell, que lluïa
una espigada barba grisa, utilitzava un trineu flotant.
Aquest últim,
Pazda Desilijic Tiure,
oncle del famós Jabba
Desilijic Tiure, va ser el primer a expressar la seva indignació.
-Qui es creuen que són, presentant
exigències als hutt
com si fóssim una
espècie insignificant que només intenta evitar el vessament de sang? Aquest
Malik Carr em
recorda als pitjors Moffs imperials d’en
Palpatine. I el que es fa dir
Pedric Cuf és
igualment traïdorenc... Parla per ambdós costats
de la boca.
Pazda va mostrar
a Borga la seva expressió més austera.
-Els Desilijic
mai haurien permès tals indignitats en la
seva cort.
-Jabba hagués
llançat a Malik Carr
i a Pedric Cuf
al cau d'un rancor,
i s'hauria arriscat
a un enfrontament amb la flota dels yuuzhan vong.
-Com es
va arriscar amb el Mestre Jedi Skywalker? -Va
assenyalar el hutt més jove, Randa Besadii Diori-. Personalment,
sempre vaig creure que l’aridesa de Tatooine va trastornar el judici d’en Jabba -realitzà
una inclinació de cap a la seva mare, Borga,
elevant-se sobre la seva poderosa
cua. -Els has
manejat amb mà experta.
-Cadell impertinent
-xiuxiuejà Pazda-. Què en saps tu de
manejos i estratègies
si has crescut entre
riqueses i privilegis?
-Sé una
cosa, ancià hutt, que mai perdré les
meves riqueses i els meus privilegis –va respondre Randa.
-Ja n'hi
ha prou -va tallar Gardulla
El Jove, el hutt
que anava en la llitera, traspassant a Randa
amb la seva mirada-. Respecta als teus majors... encara que no estiguis d'acord amb ells. -va ordenar als seus musculosos portadors
que l'acostessin a Borga, saludant amb
un moviment de cap al divan levitant del cap
Besadii-. Si vols
enganyar un enemic, fingeix témer-lo.
La ganyota
somrient que Borga havia exhibit davant
Malik Carr i
Nom Anor s'havia
transformat en una de fúria.
-És preferible
que els yuuzhan vong sobreestimin el nostre servilisme
a la nostra agudesa.
Gardulla
va
riure sense alegria.
-Vas
aconseguir enganyar-los perquè revelessin
els seus pròxims objectius.
-Com us
vaig prometre que faria.
-Una informació
així és potencialment
inestimable. Informarem a la Nova
República dels seus plans d'invasió?
Borga negà
amb el cap.
-Els agents
d'Intel·ligència de la Nova República ja han donat
els primers passos per contactar amb nosaltres.
Esperem i vegem
el que posen damunt de la taula
de negociacions.
-Serà millor
que ens facin una oferta que valgui la pena
–va dir en Randa. Gardulla va ignorar el
comentari.
-No hi
ha dubte que els yuuzhan vong esperen que revelem
el seu pla.
-No, no
n'hi ha -va acceptar Borga-. Per això
no farem cap moviment.
La Nova República haurà d'acudir a nosaltres.
Va
lliscar
de la llitera fins a terra.
-Quan Xim
El Dèspota i les
seves legions d’androides van
intentar envair l'Espai Hutt, el Gran Kossak
els va derrotar a Vontor i els va enviar
d'una cuetada a la
seva Hegemonia Tió. I quan el Moff Sarn Shild va intentar
aixecar un bloqueig al voltant de Nal Hutta
i destruir la nostra lluna, els grans
clans van deixar de
banda les seves diferències per
manipular els febles imperials i enviar-los
també de tornada al seu patètic Imperi.
Va
fer una
pausa i va
passejar la seva mirada per
Pazda, Randa i
Gardulla el Jove.
-Hem capejat
molts temporals, i
també capejarem aquest.
Si fem bé les coses, aconseguirem
enfrontar a la Nova República amb els invasors
per a benefici dels hutt.
-I sense
necessitat d'una barroera
Estrella de la Mort per aconseguir-ho -xiuxiuejà
Pazda, en referència al fracassat
Projecte Espasa Fosca d’en Durga.
Borga el
va fulminar amb la seva mirada.
-Torna a
insultar a la meva família i
deixaràs de ser benvingut
en aquesta Cort.
Pazda abaixà
el cap.
-Perdoneu els
desvaris produïts per la meva avançada edat,
altesa.
Gardulla
va
agitar la seva massa al compàs d'una rialla sinistra.
-Com solia
dir el meu pare: "Sempre
hi ha prou per dividir, prou per guardar, prou
per malbaratar i prou
per robar... Sempre
que se sigui el primer a posar-hi la mà a sobre."
Borga va
riure amb ell.
-De moment,
avisem als nostres subcontractistes perquè siguin cautelosos amb
les seves transaccions i lliuraments -Mirà a
Leenik-. Qui s'encarrega dels nostres assumptes en els sistemes amenaçats?
El rodià
va fer una lleu inclinació
de cap abans de
respondre:
-Boss Bunji
supervisa els embarcaments a Corèllia, i Crev Bombaasa els de
Tynna i Bothawui.
Borga es
va llepar els llavis.
-Informi’ls
que
suspenem tot negoci
en els sistemes en perill... i que redoblin els seus esforços
en els altres -va començar a donar fortes palmades
per despertar els sicofantes que s'havien quedat adormits-. Escoltem música i ballem per celebrar aquest dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada