dissabte, 23 de maig del 2015

La Prova de l'Heroi (i XXIX)

Anterior



CAPÍTOL 29

En Harrar va maleir el dia en què li havien enviat a Obroa-Skai. El planeta encara s'estava recuperant dels danys infligits setmanes abans per les naus de guerra yuuzhan vong, i ho podia veure des del centre de comandament de la joia negra que el Sacerdot tenia per nau, envoltat de grisos núvols i aparentant estar massa traumatitzat per rotar. Harrar es veia obligat a suportar aquest paisatge mentre buscava una possible explicació al fracàs del pla traçat per Nom Anor i per ell.
-En aquest moment, excel·lència, no sabem amb seguretat si Elan i Vergere han estat fetes presoneres o si han desaparegut en combat.
-O si han mort -va dir el comandant Tla darrere d'ell.
En Harrar es va quedar pensant en com de precisa que seria la representació que el víllip estaria fent de la seva ganyota adolorida als que estaven a l'altre costat de la comunicació: el gran sacerdot Jakan, pare de l'Elan, cap del seu Domini i conseller del gran senyor Shimrra; Nas Choka, comandant suprem del vaixell insígnia de la flota yuuzhan vong; i el prefecte Drathul, administrador de la mónnau Harla. Els víllip enllaçats dels tres estaven en gegantins recipients ovoides situats entre Harrar i el paisatge que tant avorria. Va ser Jakan qui va respondre al comentari d’en Tla.
-Per què inclou la mort en la llista dels possibles resultats d'en Harrar, comandant? -encara que era una mica espectacular a la vista, el víllip amb prou feines feia justícia a la cara completament reformada i transfigurada del gran sacerdot, amb el seu nas camús i els ulls profunds.
Tla es va tornar cap a un dels víllip de transmissió.
-Malgrat els nostres trets, la nau de la Nova República que transportava a Elan i Vergere es va dirigir cap a la nostra nau amb la clara intenció de tornar a la Sacerdotessa. Els infidels que la pilotaven devien endevinar que havíem immobilitzat la llançadora, i que l’Elan havia exterminat a la tripulació. En l'últim moment, abans d'alterar el rumb i fugir, la nau va deixar anar una càpsula de salvament, però Nom Anor no va aconseguir recuperar-la.
En Nom Anor va estrènyer la mandíbula, però no va oferir cap disculpa.
-Va intentar recuperar la càpsula? -Preguntà Jakan.
-Així és, excel·lència -va admetre Nom Anor.
-Malgrat saber que així podries estar condemnant el pla d'en Harrar al fracàs?
En Nom Anor mirà un instant al Sacerdot i va assentir.
El víllip del comandant suprem Choka va prendre la paraula, convidant al comandant Tla i al seu magristó assistent a apropar-se. Els tatuatges facials d’en Choka li feien més imponent. El seu lleu mostatxo i escassa barba li donaven una aparença noble.
- Tal com jo ho veig, comandant, el teu paper en això va ser el de procurar les victòries de la Nova República per fer-los creure que l’Elan tenia informació valuosa -els ulls enfonsats d’en Choka, d'enormes i blavoses bosses, es van posar sobre l’estratega-. Però a quin preu?
-Era una empresa costosa Comandant Suprem -va començar a dir l'estrateg Raff-. Es van sacrificar molts coralites i es van destruir diverses naus de guerra menors. D'estar plens els nostres recursos, les pèrdues haurien estat insignificants; però tenim a Belkadan i Sernpidal sobrecarregats, i el reabastiment s'ha disminuït. Si es vol seguir garantint una defensa adequada a la flota, caldrà reutilitzar algunes de les naus de major grandària per reforçar els grups de combat de coralites, o apartar-nos del pla d'invasió per tornar a suplir-nos, preparant nous planetes per a la producció de corall Yorik.
Raff va assenyalar a Nom Anor.
-L’Executor Nom Anor garanteix que tindrem una càlida benvinguda en un sector proper conegut com Espai Hutt, ja que l'espècie dominant, els Hutts, no tenen desitjos d'iniciar una guerra amb nosaltres.
-Nom Anor ho garanteix –va dir en Choka amb menyspreu. -Prossegueixi, estrateg.
L'estrateg va inclinar el cap.
-I finalment, l'exèrcit de la Nova República ha situat les seves flotes per protegir el Nucli, però igual pretén muntar una contra. Jo confio en la nostra capacitat per repel·lir un atac, però estic obligat a informar que a poc a poc estan aprenent a enganyar als nostres dovin basal i a frustrar les nostres armes.
-No canibalitzarem parts d'altres naus –va dir Choka amb brusquedat-. Aviat arribaré de les drassanes de Sernpidal amb forces addicionals i un jove yammosk. Mentrestant, la flota es desviarà a l'Espai Hutt, al comandament del comandant Malik Carr.
En Malik Carr va fer un pas endavant i va saludar.
-El Comandant Tla i la seva eminència Harrar són aquí cridats a regressar a la Vora Exterior.
Tla i Harrar no van dir res.
L'atenció es va centrar en el tercer víllip, que estava connectat amb el Prefecte Drathul.
-Vull parlar en privat amb l’Executor Nom Anor –va dir Drathul. Una vegada van sortir tots del centre de comandament, el rostre ample del Prefecte va adoptar una mirada comminatòria.
-Què va passar exactament, Executor?
En Nom Anor va fer un gest per restar-li importància.
-Harrar i Elan tenen la culpa. No tenen capacitat d'improvisació.
-Van estar els Jedi involucrats en la nostra derrota?
-Potser tinguessin alguna cosa a veure.
El víllip de Drathul va assentir.
-M'han arribat notícies que alguns dels seus agents van ser responsables.
-Intentaven protegir els nostres interessos, res més.
Drathul va pensar un moment.
-Pel seu bé, Executor, això espero. Després del desastre de la Pretòria en el sistema Helska, el mestre bèl·lic Tsavong Lah no admetrà més fracassos per la nostra part.
En Nom Anor va assentir.
-Ho entenc, Prefecte. Tinc un nou pla en ment, que pretenc posar en marxa un cop canvieu de lloc la flota a l'Espai Hutt.
-No em decebi.
-Té la meva paraula. I, el que és més, potser tinguem un aliat potencial a Coruscant. Algú a qui encara no coneixem, encara que gaudeix d'una elevada posició en el departament d'Intel·ligència o en l'exèrcit de la Nova República. Es va posar en contacte amb nosaltres mitjançant els nostres agents.
-Interessant -va admetre el Prefecte Drathul-. Esbrina la seva identitat.
-Així ho faré.
-Una última pregunta, Executor. Hem subestimat a aquests infidels?
En Nom Anor va riure burlescament.
-Només la seva cega bona fortuna.

-OOOOO-

-Hem tingut sort -va dir Droma al Han des de dalt del Falcó-. Hi ha impactes menors en els conductes de combustible de popa, però res que no es pugui arreglar amb una mica de plastiacer i una mica de pintura.
-No tenim temps per això -va dir en Han des del terra, a l'hangar 3733-. A més, a mi m'agrada amb les seves esgarrapades i imperfeccions.
El Falcó jeia sobre el seu suport, connectat a monitors de diagnòstic, pressuritzadors i tancs de refrigerant i combustible de metall líquid. Portaven més de dos dies repassant la nau, per dins i per fora, fent reparacions quan era necessari i posant tot en estat de revisió. Droma era un gran mecànic autodidacta, encara que se li donava millor resoldre problemes d'intuïció que manejar hidroclaus de femelles i macro-fonedors.
-Però, ara que hi penso, una maneta de pintura no seria tan mala idea –va dir en Han un moment després-. Després del que ha passat al sistema Bilbringi, probablement hi hagi imatges del Falcó enganxades en tots els coralites i naus de guerra yuuzhan vong.
-Mentre la de pintura quedi millor que la teva barba...
En Han va arrufar les celles i es va tocar la barbeta.
-Si vols que parlem de fol·licles desastrosos, et diré que com et segueixi creixent aquest bigotet teu te’l tallaré.
En Droma va baixar del sostre i va saltar àgilment a terra. Han li va tirar un drap i el va observar netejant-se les mans i usant el borrissol eriçat del dors per netejar-se el vellutat cabell.
En veure que en Han el mirava, Droma es va aturar.
-Què? -Preguntà.
En Han ocultà un somriure.
-Res. Per què no desenganxes els carregadors d'energia exteriors mentre jo m'ocupo de les línies de proveïment de combustible?
En Droma va arronsar les espatlles.
-D'acord.
-Aleshores, estem preparats.
En Droma el va mirar un moment.
-Vindrà la Leia a acomiadar-se?
-No ho crec.
-Quina Pena. Volia dir-li adéu.
-La propera vegada -va dir en Han, i es va afanyar a afegir-: Si és que hi ha una propera vegada.
-Bé, llavors digues-li adéu per mi... la propera vegada que la vegis.
En Han va fer una ganyota.
-L'únic que dic és que no vull que et posis massa còmode al seient del copilot.
-Sé que no ho he de fer.
-Només vull deixar clar que això no és una situació permanent. Tu i jo, vull dir. Això és només fins que trobem a la teva família.
En Droma va somriure dèbilment.
-I què passa amb el teu compte pendent?
-Mira, noi, els humans no creiem en els deutes de vida. Quan algú ens fa un favor, el tornem i la pissarra està neta. Jo t'ajudo a trobar el teu clan, i després cada un pel seu costat, entesos?
-I si no, què? Em quedaré volant per la galàxia amb tu en aquesta relíquia?
En Han va esbufegar.
-No deies això quan vam anar a per Reck.
-Ho vaig dir per educació. Vaig suposar que eres el tipus de paio a qui li agraden els elogis a la seva nau.
-Ha, ha.
Es va produir un silenci incòmode, que Droma va trencar.
-Aniré a veure aquests carregadors -es dirigia cap a popa quan en Han li va cridar.
-Escolta, Droma. Trobarem a la teva germana, d’acord? -Han es va permetre un somriure. -Encara que hàgim de recórrer mitja galàxia.


FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada