CAPÍTOL 29
En Harrar va maleir el dia en què li havien
enviat a Obroa-Skai.
El planeta encara s'estava recuperant dels
danys infligits setmanes
abans per les
naus de guerra yuuzhan
vong, i ho podia veure
des del centre de comandament de la joia negra que el
Sacerdot tenia per nau, envoltat de grisos
núvols i aparentant
estar massa traumatitzat per rotar. Harrar es
veia obligat a suportar aquest paisatge mentre buscava una possible
explicació al fracàs del pla traçat per
Nom Anor i
per ell.
-En
aquest
moment, excel·lència, no sabem amb seguretat
si Elan i Vergere han estat
fetes presoneres o
si han desaparegut en combat.
-O si
han mort -va dir el comandant Tla darrere
d'ell.
En Harrar
es va quedar pensant en com de precisa que seria la
representació que el víllip
estaria fent de la seva ganyota adolorida als
que estaven a l'altre costat de la comunicació: el gran sacerdot Jakan,
pare de l'Elan, cap
del seu Domini i conseller del gran senyor
Shimrra; Nas Choka,
comandant suprem del vaixell insígnia de la
flota yuuzhan vong; i el prefecte Drathul,
administrador de la mónnau Harla. Els víllip enllaçats
dels tres estaven en gegantins recipients
ovoides situats entre Harrar i el paisatge
que tant avorria. Va ser Jakan qui va
respondre al comentari d’en
Tla.
-Per
què
inclou la mort en la llista dels possibles resultats d'en Harrar, comandant?
-encara que era una mica espectacular a la
vista, el víllip amb prou feines feia
justícia a la cara completament reformada i
transfigurada del gran sacerdot, amb el seu nas camús i
els ulls profunds.
Tla es
va tornar cap a un dels víllip
de transmissió.
-Malgrat els
nostres trets, la nau de la Nova República que transportava a Elan
i Vergere es va
dirigir cap a la nostra nau
amb la clara intenció
de tornar a la Sacerdotessa. Els infidels que la
pilotaven devien endevinar
que havíem immobilitzat la llançadora, i que
l’Elan havia exterminat
a la tripulació. En l'últim moment, abans d'alterar
el rumb i fugir,
la nau va deixar anar una càpsula de salvament, però Nom Anor no va aconseguir recuperar-la.
En Nom
Anor va estrènyer la mandíbula, però no va oferir cap
disculpa.
-Va
intentar recuperar
la càpsula? -Preguntà Jakan.
-Així
és,
excel·lència -va admetre Nom Anor.
-Malgrat saber
que així podries estar condemnant el pla d'en Harrar al fracàs?
En Nom
Anor mirà un instant al Sacerdot i va
assentir.
El víllip
del comandant suprem Choka va prendre la paraula,
convidant al comandant Tla i al seu magristó
assistent a apropar-se. Els tatuatges facials
d’en Choka li
feien més imponent. El seu lleu mostatxo
i escassa barba
li donaven una aparença noble.
-
Tal com
jo ho veig, comandant,
el teu paper en això va ser el de procurar les
victòries de la Nova República per fer-los creure
que l’Elan tenia informació valuosa -els
ulls enfonsats d’en
Choka, d'enormes i
blavoses bosses, es
van posar sobre l’estratega-.
Però a quin preu?
-Era una
empresa costosa Comandant Suprem -va començar a
dir l'estrateg Raff-.
Es van sacrificar molts coralites i
es van destruir diverses naus de guerra menors. D'estar
plens els nostres recursos, les pèrdues
haurien estat insignificants; però tenim a Belkadan i Sernpidal
sobrecarregats, i el reabastiment s'ha disminuït.
Si es vol seguir
garantint una defensa adequada a la flota, caldrà
reutilitzar algunes de les naus de major grandària per reforçar els grups de combat de
coralites, o apartar-nos
del pla d'invasió per tornar a suplir-nos, preparant nous planetes
per a la producció de corall Yorik.
Raff va
assenyalar a Nom Anor.
-L’Executor Nom
Anor garanteix que tindrem una càlida benvinguda
en un sector proper conegut com Espai
Hutt, ja que
l'espècie dominant, els Hutts, no tenen desitjos d'iniciar una guerra
amb nosaltres.
-Nom Anor
ho garanteix –va dir en Choka amb menyspreu.
-Prossegueixi, estrateg.
L'estrateg va
inclinar el cap.
-I finalment, l'exèrcit de la Nova República ha situat les seves flotes
per protegir el Nucli, però igual pretén muntar
una contra. Jo confio
en la nostra capacitat per repel·lir un atac, però
estic obligat a
informar que a poc a poc estan
aprenent a enganyar als nostres dovin basal
i a frustrar les
nostres armes.
-No canibalitzarem
parts d'altres naus
–va dir Choka amb
brusquedat-. Aviat arribaré de les drassanes de Sernpidal amb forces
addicionals i un jove yammosk. Mentrestant, la
flota es desviarà a l'Espai
Hutt, al comandament del comandant Malik Carr.
En Malik Carr va fer un pas endavant
i va saludar.
-El Comandant
Tla i la seva eminència
Harrar són aquí cridats
a regressar a la Vora Exterior.
Tla i
Harrar no van dir res.
L'atenció es
va centrar en el tercer víllip,
que estava connectat amb el Prefecte Drathul.
-Vull parlar
en privat amb l’Executor Nom Anor –va dir
Drathul. Una vegada van sortir tots del centre
de comandament, el rostre ample del Prefecte va adoptar
una mirada comminatòria.
-Què
va passar
exactament, Executor?
En Nom
Anor va fer un gest per restar-li importància.
-Harrar i Elan tenen la
culpa. No tenen capacitat d'improvisació.
-Van
estar els
Jedi involucrats en
la nostra derrota?
-Potser tinguessin
alguna cosa a veure.
El víllip
de Drathul va assentir.
-M'han arribat
notícies que alguns dels seus agents van ser responsables.
-Intentaven protegir
els nostres interessos, res
més.
Drathul va
pensar un moment.
-Pel
seu bé,
Executor, això espero. Després del desastre de
la Pretòria en el
sistema Helska, el mestre bèl·lic Tsavong Lah
no admetrà més fracassos
per la nostra part.
En Nom
Anor va assentir.
-Ho entenc,
Prefecte. Tinc un nou pla en ment,
que pretenc posar en marxa un cop canvieu de
lloc la flota a l'Espai Hutt.
-No em decebi.
-Té la
meva paraula. I, el que és
més, potser tinguem
un aliat potencial a Coruscant. Algú a qui
encara no coneixem, encara que gaudeix d'una elevada posició en el departament
d'Intel·ligència o en l'exèrcit de la Nova República. Es va posar en contacte amb nosaltres
mitjançant els nostres agents.
-Interessant -va
admetre el Prefecte Drathul-.
Esbrina la seva identitat.
-Així
ho
faré.
-Una última
pregunta, Executor. Hem subestimat a aquests infidels?
En Nom
Anor va riure burlescament.
-Només la
seva cega bona fortuna.
-OOOOO-
-Hem tingut
sort -va dir Droma
al Han des de dalt del Falcó-. Hi ha impactes menors
en els conductes de combustible de popa, però res que
no es pugui arreglar amb una mica de plastiacer
i una mica de pintura.
-No tenim
temps per això -va dir en Han des del terra, a
l'hangar 3733-. A més, a mi m'agrada amb les
seves esgarrapades i
imperfeccions.
El
Falcó jeia
sobre el seu suport, connectat a monitors de diagnòstic, pressuritzadors i tancs
de refrigerant i combustible
de metall líquid. Portaven més de dos
dies repassant la nau, per dins i per fora, fent reparacions
quan era necessari
i posant tot
en estat de revisió. Droma era un gran
mecànic autodidacta, encara que se li donava millor resoldre problemes
d'intuïció que manejar hidroclaus de femelles i
macro-fonedors.
-Però, ara
que hi penso, una maneta de pintura no seria tan
mala idea –va dir
en Han un moment després-. Després del
que ha passat al sistema Bilbringi, probablement hi hagi imatges del Falcó enganxades
en tots els coralites
i naus de guerra
yuuzhan vong.
-Mentre la
mà de pintura quedi
millor que la teva barba...
En Han va
arrufar les celles i es va tocar la barbeta.
-Si vols
que parlem de fol·licles desastrosos, et diré
que com et segueixi creixent aquest
bigotet teu te’l
tallaré.
En Droma va baixar del sostre i
va saltar àgilment a terra. Han li va
tirar un drap i el va observar netejant-se les mans i usant el borrissol eriçat
del dors per netejar-se
el vellutat cabell.
En
veure que
en Han el mirava, Droma es va aturar.
-Què? -Preguntà.
En Han ocultà un somriure.
-Res. Per
què no desenganxes els carregadors d'energia exteriors
mentre jo m'ocupo de les línies de proveïment de combustible?
En Droma va arronsar les espatlles.
-D'acord.
-Aleshores, estem
preparats.
En Droma el
va mirar un moment.
-Vindrà
la
Leia a acomiadar-se?
-No ho
crec.
-Quina Pena.
Volia dir-li adéu.
-La propera
vegada -va dir en Han, i es va afanyar a afegir-:
Si és que hi ha
una propera vegada.
-Bé, llavors
digues-li adéu per mi... la propera vegada
que la vegis.
En Han va fer una ganyota.
-L'únic que
dic és que no vull que et posis massa còmode al seient del
copilot.
-Sé que
no ho he de fer.
-Només vull
deixar clar que
això no és una situació permanent. Tu i jo, vull dir. Això és només fins que
trobem a la teva família.
En Droma va
somriure dèbilment.
-I què
passa amb el teu compte
pendent?
-Mira, noi,
els humans no
creiem en els deutes de vida.
Quan algú ens
fa un favor, el
tornem i la
pissarra està neta. Jo t'ajudo a trobar el teu
clan, i després
cada un pel seu costat, entesos?
-I si
no, què? Em quedaré
volant per la
galàxia amb tu en aquesta relíquia?
En Han va esbufegar.
-No deies
això quan vam anar a per Reck.
-Ho vaig
dir per educació. Vaig suposar
que eres el tipus de paio a qui li agraden
els elogis a la
seva nau.
-Ha, ha.
Es
va produir
un silenci incòmode, que Droma va trencar.
-Aniré a
veure aquests carregadors -es dirigia cap a popa
quan en Han li va
cridar.
-Escolta, Droma.
Trobarem a la teva germana, d’acord?
-Han es va permetre un somriure. -Encara que hàgim de recórrer mitja galàxia.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada