CAPÍTOL 20
Luke mirava
pel finestral circular
de transpariacer, donant l'esquena a l'habitació, quan van entrar Kyp Durron,
Wurth Skidder, Cilghal
i els altres Jedi als quals havia demanat
que acudissin a Coruscant.
L'estada ocupava l'últim
pis de l'edifici del Ministeri de Justícia, que, si
bé estava lluny de ser l'edifici més alt,
seguia gaudint de majestuoses vistes de la ciutat en totes direccions. Els vidres estaven
tintats, però no eren
impenetrables, i la
llum del sol ponent banyava
l’habitació amb els
mateixos vermells i taronges que tenyien
el cel.
Luke semblava
absorbit en la contemplació de l'incessant flux de tràfic.
Quan es va apartar de la finestra, els vint
Cavallers Jedi que
havien entrat ja s'asseien a la taula
rodona, o simplement
romanien dempeus, amb les caputxes
baixades, esperant que en Luke els expliqués per
què els havia demanat creuar pràcticament la meitat
de la galàxia.
-La Nova
República té dues desertores
enemigues sota custòdia
–va anunciar sense més preàmbuls -. Una
és una Sacerdotessa, i l'altra sembla
ser la seva mascota o la seva companya. Les
dades de caràcter militar que ens varen proporcionar va ser bona part del motiu
pel qual vam guanyar a Ord Mantell. Les desertores estan
sent traslladades a Coruscant per a un interrogatori
més a fons.
-Ara sí
que estem arribant a alguna cosa
-digué Kyp Durron
per sobre dels comentaris de sorpresa i alegria-.
Sabia que havia d'haver algun insurrecte entre
els yuuzhan vong –mostrà al Luke un
somriure ansiós -. I quan podrem accedir a l'interrogatori?
-Però això
ha de ser un truc, no? –Digué la Cilghal
abans que en Luke pogués respondre-. Per
moltes dades estratègiques que hagin proporcionat.
Les
seves mans
membranoses estaven ocultes en les mànigues
de la seva túnica Jedi, i va mirar al Luke i al
Kyp alhora amb
els ulls sortits.
Luke va
assentir mentre s'acostava a la
taula.
-La Nova
República està actuant amb cautela. Si les
desertores continuen proporcionant dades autèntiques, gaudiran d'una major credibilitat.
-Han accedit
a proporcionar-ne més? -Preguntà Wurth Skidder.
No era l'únic sense túnica Jedi, encara que
l'aspecte descurat dels seus
cabells ros semblava indicar
que havia passat tot
el viatge des de Yavin IV amb la
caputxa posada.
-Amb condicions.
Els Jedi
es van mirar els uns als altres, però ningú va dir res.
Luke es va asseure a la vora de la taula, amb
una cama recolzada a terra.
-Han demanat
reunir-se amb nosaltres.
Streen, de pèl canós i barba,
va deixar anar una rialleta.
-És exactament
el que suposava –Mirà al Luke-. I han expressat per què volen
fer-ho?
Luke es
va aixecar i va donar uns passos cap a l’ex-miner de Bespin.
-Afirmen tenir
informació sobre una malaltia que
els agents yuuzhan
vong van propagar molt abans que les
primeres mónnaus aterressin
a Helska IV.
Els presents
es van quedar muts de sorpresa.
-No vaig
a enganyar-me -va dir en després
d'una pausa. Vull creure amb totes les meves forces
que aquesta malaltia és la mateixa que
pateix la Mara, però això està per veure.
-I de
ser la mateixa, com saber que els yuuzhan vong
saben que la Mara la pateix? –Digué la Cilghal,
encara una mica sorpresa
per la revelació. Luke va prémer els
llavis i va negar amb el cap.
-Crec
que
no ens hauríem de precipitar a treure aquesta
conclusió.
-Doncs és clar que ho saben –digué
en Wurth amb fermesa-. I el que és
més, jo diria
que utilitzen la Mara
per atacar-nos, com
la van atacar a ella.
-Això
no
ho pots saber –replicà l’Ànakin al moment-. Les desertores han estat
investigades a la recerca d'alguna cosa semblant, i seran examinades de
nou abans de
reunir-se amb nosaltres.
Atònit, Wurth
es va recolzar en el suport i va mirar al Luke.
-Llavors ja
has donat el vistiplau a la trobada?
Luke va
assentir.
-Com a gest
de bona voluntat cap
a la Nova República, més que res. Per demostrar que
podem treballar en equip.
Molts es
van mirar entre si amb recel.
-Entenem les
teves raons, Mestre -va dir
Ganner Rhysode-, però
si anem a fer això, fem-ho per la Mara i
no per la Nova República.
Després de tot el que ha passat, em dóna exactament igual
el que pensin l'exèrcit o el Senat de la Nova República.
L'habitació es
va omplir de murmuris d'assentiment.
Luke va esperar que es fes el silenci.
-La
meva
proposta serà que la Mara i jo ens reunim tot sols
amb ells.
Jacen es
va posar dret.
-Llavors creus
que és un parany!
Luke es
va tornar cap a ell.
-No sé
si ho és.
-Aleshores, deixa
que es reuneixin amb mi, amb l’Streen o amb
Kam Solusar –digué
en Jacen-. Qualsevol de nosaltres estaria disposat
a arriscar les seves vides
per salvar la Mara.
La
Cilghal
els mirà als dos amb
la seva gran boca lleugerament
oberta.
-El
teu
nebot té raó,
Mestre. Si hi ha algun
tipus de risc, la Mara i tu hauríeu de ser
els últims a assumir-ho.
-Què esteu
suggerint, que ens reunim tots amb elles?
-Podeu comptar
amb mi –va dir en Kyp-. No hi ha res que desitgi més que uns minuts a soles amb un yuuzhan vong.
-El
mateix
dic –va dir en Wurth.
Lowbacca bramà
amb intensitat. MT-D,
l'androide traductor miniatura que surava
a prop de l'espatlla d’en Lowie, sobre els
seus propis motors retro-propulsors, va dir:
-Som tots
per a un. Junts som
més forts que la
suma del nostre potencial individual.
Construït
per
Chewbacca i programat
per C3PO, MT-D parlava amb la mateixa
veu que l'androide
de protocol, però sense el mateix to afectat.
-Jo estic
amb Lowbacca –va dir
l’Streen-. Tot el que s'esbrini dels yuuzhan
vong ha de ser compartit pels altres.
-Opino el
mateix -va afegir la Tenel
Ka.
Luke es
va posar les mans a l'esquena i es va
acostar als finestrals. La
companyonia l'animava. Va recordar els primers
anys de l'acadèmia, com els seus estudiants es van unir per vèncer l'esperit
d'un Jedi fosc que intentava posseir Yavin
IV. Alguns dels presents van estar llavors allí: Cilghal, Streen, i
fins i tot els seus nebots. I alguns dels participants
en aquell enfrontament havien mort, com Cray
Mingla, Nichos Marr,
Miko Reglia, Daeshara'cor...
Luke va
respirar lentament, es va girar
i va assentir.
-Informaré al
Servei d'Intel·ligència de la
Nova República de la nostra
decisió. Ens reunirem amb les desertores
quant arribin a Coruscant.
-OOOOO-
-Una per
l'humà –va dir el crupier, traient una
carta xip de sàbacc de la baralla.
Un portacartes
ithorià equipat amb
un apèndix en lloc de braç va retirar el
prim dispositiu de la part
inferior de la carta electrònica i la va
dipositar cap per amunt, enfront
d’en Han.
-Sis de
sabres –va anunciar el crupier
a taula.
En Han va calcular el total
de les tres cartes que tenia i va fer un subtil
gest al crupier amb
el dit índex i el
cor de la mà dreta, indicant que ell es
plantava.
El crupier,
un Bith amb uns dits
que facilitaven un hàbil maneig de les cartes, mirà el sullustà
assegut a l'esquerra d'en Han, esperant les seves instruccions. La criatura de grans mandíbules i
orelles protuberants va colpejar amb el puny
l'enorme superfície polida de la taula i
no va poder eliminar un somriure quan la carta que va
girar el crupier va resultar ser
la Resistència.
El bothan
del seient del costat es va retirar, així com
el diminut chadra fan que estava al seu costat. Això va deixar al Han jugant només
contra el sullustà
de l'esquerra, i un ithorià i un rodià,
a esquerra d'aquest, tots dos comerciants sense
escrúpols. Aquest últim agafava amb
força les dues cartes
que li havien repartit
des del principi, i no tenia cap a la taula.
En Han es va tirar enrere per mostrar a Droma les cartes que portava: l'as
de monedes, que valia quinze, i l'un de
pentagrames, recentment alterada
des de la carta de la Reina d'Aire i la Foscor
per l’aleatoritzador de sàbacc. Amb el sis de sabres descobert,
la mà tenia un valor total de vint, a tan sols un punt d'un sàbacc pur.
Estava segur que el sullustà no tenia
més de vint, tot i la carta descoberta de
Resistència. Les dues cartes
descobertes de l’ithorià valien dotze, i tal
com havia apostat l'alienígena, Han dubtava
que tingués més de
divuit o dinou. Pel que fa al rodià, les seves dues cartes certament pujaven
de vint, però probablement no sumaven més de vint. Un sàbacc
complet que havia aconseguit en una
partida anterior li havia fet saltar al seient,
però res en la seva mirada cristal·lina d'ulls sortits
indicava una altra victòria instantània, per molt entusiasme
que mostrés en rebre la següent mà.
Ningú havia
fixat el valor de
cap carta electrònica, posant-la en el camp d'interferència
del centre de la taula.
Tots van
rebutjar més cartes addicionals, i es van
fer les apostes finals. Llevat que l’aleatoritzador canviés de nou les cartes, Han sabia que s’emportaria
el pot.
El sullustà
va tancar, i tots
van mostrar les seves cartes.
Els instints
d'en Han no havien fallat respecte als
diners, i va guanyar el seu
tercer pot consecutiu.
El crupier va recollir les cartes, i el tresorer va ajuntar els
guanys d'en Han en piletes i les hi
va acostar, lliscant per la taula davant l'atenta
mirada d'un dels supervisors
de joc amb visió
augmentada per veure skifters, cartes amb
el xip trucat que
es colaven a les
partides, o jugadors
que intentessin veure reflexos de color
per la ionització del camp d'interferències.
La
partida
es desenvolupava en l'únic saló de joc que quedava
al Reina: Un parell de vídeos i
ruletes giraven sorollosament
al fons, i mitja
dotzena de twi'leks
amb les lekkus
tatuats anaven d'un
costat a un altre amb safates
de begudes gratuïtes, drogues transdèrmiques i
un munt de substàncies fumables.
Curiosament, Droma
s'havia rigut de
la proposta d’en Han d'entrar a
la partida, a costa de gairebé tots els seus crèdits, fins i tot quan en Han ho justificà
com la millor forma
de retardar el retorn a la repugnant cabina en la
qual Han havia passat, més mal que bé, la nit anterior
i gran part del dia,
i ni tan sols la
victòria actual va
aconseguir evitar que el
ryn mostrés el seu desdeny.
-Això
és
una cosa mancada de tota complexitat -comentà amb
arrogància a un Han
que amuntegava acuradament els
seus guanys-. I els humans, potser per la
seva bona fortuna evolutiva,
semblen ser més propensos
que qualsevol altra espècie a deixar-se enganyar.
El
comentari
d'en Han va ser una rialleta sorda, però
no va poder evitar recordar un sentiment similar escoltat
més de vint anys
abans.
"De totes les races que posen en joc el seu
benestar a canvi de dubtosos
beneficis, i estadísticament
no hi ha moltes, el tret és molt més abundant en els humans,
una de les formes
de vida més afortunades."
Ho
havia
dit un acadèmic ruurià
anomenat Skynx que
havia acompanyat al
Han a la recerca del tresor de Xim El
Dèspota.
-Burla’t
tot
el que vulguis –li digué -, però porto jugant
des de que tenia catorze
anys, i el
sàbacc em va fer guanyar
una nau en certa ocasió, per no esmentar
que també un planeta.
-Segueix sent
quelcom superficial –va dir
Droma.
En Han esbossà un cavallerós somriure.
-Prefereixo mil
vegades un grapat de bona sort abans que una càrrega de saviesa.
El Bith
ficà una altra baralla
al repartidor i
mostrà els palmells de les mans, la garantia
ritual que no
tenia res a la
màniga, així com el senyal que marcava el
començament d'una nova ronda.
Les partides
tradicionals de sàbacc consistien en dos
jugadors que s'enfrontaven per
apropar-se el més possible, en positiu o
en negatiu, a vint-i-tres, però sense
passar-se o usar cartes
que equivalguessin a zero. I encara que el casino del Reina
feia servir la típica baralla de quatre pals
i setanta-sis cartes,
amb aleatoritzador i camp d'interferència
inclosos, la casa no només exigia una forta suma per
entrar en el joc, sinó que
s’emportava el vint per cent de tots els pots, o el pot sencer si es retiraven tots els jugadors,
la meitat d'aquest es destinava a un dipòsit especial
de cara a les partides que es jugaven contra
la casa.
El
Reina també
tenia normes especials per a les mans de
sàbacc pur. Un
vint-i-tres positiu valia més que un
vint-i-tres negatiu, però un vint-i-tres de dues cartes era millor que un vint-i-tres
de tres cartes, i
no permetien més
de tres cartes addicionals
a les dues que repartien de sortida.
En
la següent
ronda, Han es va
trobar amb un valor inicial de catorze, després
l’aleatoritzador li va donar un valor
de vint, i finalment
un tretze. Així i
tot, va treure el cinc de monedes, i gràcies a
un faroleig expert, va
aconseguir que tres dels seus oponents
seguissin apostant fins que es va tancar la partida, i va tornar a endur-se
el pot.
La
següent
ronda va ser bastant semblant, encara que va acabar guanyant-la el sullustà per un sol punt, doncs
tenia cartes per
valor de quinze. Amb els calés de l'entrada en la partida, més el que havia
guanyat, en Han tenia
gairebé vuit mil crèdits amuntegats a la taula.
-Si es
retiren cada vegada que apostes en una bona mà,
jugues davant els seus ulls -va fer broma amb
Droma, a un volum
suficient perquè el
sentissin.
Estava a
punt d'anar a per una altra ronda quan Droma
va exclamar:
-Banca!
Mentre en Han
es quedava bocabadat, el supervisor de joc es
va acostar per parlar en privat
amb el tresorer, que
va anunciar que en Han necessitava
7.800 crèdits per
jugar la mà contra la casa.
Amb l'instint
assassí reflectit en els seus ulls, en Han es va girar cap a Droma.
-És
que
aquesta horrible perruca
teva t'està fonent
el cervell? Si perdo
em quedaré sense res!
En Droma es va limitar a arronsar les espatlles.
-L’aleatoritzador és
l'únic oponent digne
en aquest joc. L’aleatoritzador
és el destí. Juga contra això si realment
vols impressionar-me.
-Impressionar-te? –Repetí
en Han, furiós -.
Impressionar-te a tu? Però tu...
-Ha cridat
a la banca -li va recordar el supervisor de
joc en to amenaçador-. Va
a jugar o no?
Tots els
de la taula van mirar al Han, i una multitud
de passatgers es va reunir al voltant de la taula. Negar-se no només seria
una covardia, sinó un insult als jugadors
que havia deixat sense
res. Va empènyer els
crèdits cap al centre de la taula.
-Banca -Digué
entre dents.
Mentre
el
bth repartia les
cartes, els passatgers
es van encabir per veure millor. A part dels tornejos,
no era freqüent veure
tants crèdits sobre de la taula en una sola partida.
En Han mirà amb cura les seves
dues cartes i les va tapar de nou:
vint-i-u.
Gairebé immediatament,
l’aleatoritzador va reduir el seu valor a tretze.
Va
tirar
el Comandant de fioles, que valia dotze, al camp d’interferència,
just abans que un altre cop d’aleatoritzador convertís el seu as de monedes en l’Idiota,
un valor de zero.
Va
demanar
una altra carta i va deixar anar el Maligne, que valia menys quinze,
el que li va deixar amb un valor total de menys
tres. La multitud va començar a
xiuxiuejar la seva decepció.
La
tensió va augmentar
mentre en Han estudiava
la baralla, mirava a l’aleatoritzador
i tornava a
contemplar la baralla. Quan va
anunciar que es plantava, l'audiència
es va quedar de pedra. Un dotze en el camp
d'interferència i un menys quinze sobre la
taula; o era un
jugador inspirat o un perdedor nat.
El Bith
girà les dues
cartes de la casa, l'as de
pentagrames i el
Comandant de monedes, que sumaven
tretze. Les normes
de la casa exigien que el crupier tragués una
tercera carta si tenia dotze o tretze.
La
mà del Bith
es va acostar a la baralla, i la multitud congregada
aguantà la respiració. Una figura faria que la
casa es passés de vint, i una carta de menor grandària podria fer que la casa
es quedés en negatiu. Han semblava tenir una lluita
interna. Un fil
de suor li va baixar per la cara i va caure des
de la seva barbeta.
Però quan
el crupier va aixecar la carta, en Han va
veure el seu reflex en el camp
d'interferència.
El nou
de sabres.
Un vint
per a la casa.
El
seu cor
es va aturar per un moment.
En aquell
mateix moment, l’aleatoritzador es
va posar en marxa per tercera
vegada, una cosa sense
precedents. El Maligne
d'en Han es va convertir en la Dama de Pentagrames, augmentant el seu
total a vint-i-cinc. Però l’Idiota també va canviar, a la Reina de l'Aire i
la Foscor, que tenia un valor de menys dos, la qual cosa donava
un total de vint-i-tres.
Un sàbacc
pur.
Redreçant-se novament
a la cadira, en Han mostrà les seves cartes. La gent va prorrompre en
aplaudiments. Havia tornat
a guanyar.
El
tresorer
va acostar els seus guanys i va tancar la taula.
Mentre els descoratjats jugadors marxaven i
la multitud es dispersava
(a excepció d'una twi'lek que intentava desesperadament cridar l'atenció d'en Han), en Han va comptar la important
aposta inicial i la
va posar a part per donar-se-la
a Droma.
-Pren -va
somriure, burleta. -Compra't
roba nova...
Una mica menys cridanera.
En Droma va
somriure i es va
ficar els crèdits a la gorra bicolor.
-Conec gent
a les cobertes
inferiors a la que li vindrà molt bé aquests
crèdits.
En Han li va perforar amb la
mirada.
-Tu sabies
que guanyaria.
-Potser tingués
un pressentiment -va admetre Droma.
-Així que
tu també jugues.
En Droma va negar amb el cap.
-Però estic
familiaritzat amb les cartes. Les van
inventar els ryn. Els arcans majors i menors.
En Han va fer una ganyota.
-Això he
de sentir-lo.
-Cada carta
representava un principi espiritual –va prosseguir Droma-. La veritat és que eren un recurs per
entrenar-se de cara a un creixement
espiritual, per dir-ho
d’alguna manera. Però no es van
idear com a joc d'atzar.
Va
allargar
les mans per
agafar una de les baralles descartades. Subjectant-la
amb una mà, li va
treure totes les cartes que anaven de
l'as a l'onze, i va desplegar la resta en la taula.
-Les Figures:
el Comandant, la Dama, el Mestre i l'As,
representaven individus amb una inclinació específica.
Els pentagrames es
relacionaven amb les iniciatives espirituals, les fioles amb els
estats emocionals, els sabres amb les recerques mentals
i les monedes
al benestar material. Però mira els vuit
parells de cartes de l’arcà menor
i pregunta't per
què inclouria un
joc noms com Equilibri, Resistència, Moderació i Mort.
En Droma agafà el Mestre de
pentagrames del semicercle i
el va posar davant d'en Han.
-Aquest ets
tu va dir. Un
home bru, de força i intuïció formidables, que sovint és massa brusc
i egocèntric. Malgrat
els anys, es llança amb valentia a qualsevol aventura, independentment del
risc, i algunes
vegades es topa
de cara amb les coses. Però el que realment busca
és el coneixement.
-Religions sentimentaloides
–va dir en Han en
un xiuxiueig, encara que procurà
que en Droma el
sentís.
Somrient, Droma
es va apartar una mica, refilant-se la punta del
bigoti.
-Això creus?
A veure què esbrinem.
Deixant el
Mestre de pentagrames, va agafar
la resta de les
cartes, les barallà
amb destresa, va
tallar amb una mà i va col·locar la
baralla a la taula. Va agafar
la primera carta i
la va posar cap per amunt sota el Mestre de pentagrames.
-El Mestre
de fioles –va dir Droma-. Una figura paterna,
un protector, o
un amic íntim. Ple
d'amor, de dedicació i lleial fins a l’extenuació -Va agafar una altra carta de la baralla i la va
posar en perpendicular sobre
el Mestre de fioles.
Després va arrufar el front-. Creuada pel Maligne. Pot
tractar-se d'una addicció nociva,
però sol ser un enemic
poderós.
En Han empassà saliva però
no va dir res.
La tercera
carta, la Mort, va creuar la carta d'en Han de la
mateixa manera. Han va sentir que Droma el
mirava fixament.
-Has perdut
a un amic...
a un protector? -Preguntà
Droma. Han va
posar la seva millor cara de
sàbacc.
-Vinga, acaba
amb la teva petita endevinació.
En Droma va posar una carta a
l'esquerra del Mestre de pentagrames.
-L’Idiota. L'inici
d'un viatge o una recerca que sol discórrer
per un camí desconegut.
Una immersió inquietant
en el desconegut -col·locà la següent carta sobre
el Mestre. Moderació..., però està invertida.
Una necessitat de compensació, o de venjança.
En Han va
assentir i va
riure.
-Ets bo,
ets realment bo.
Observes, prestes atenció al que diu la gent,
i així et fas una idea de com
són o pel que estan passant. Després ho emboliques
tot en paper
de regal -va assenyalar les cartes-. I ho
deixes anar. Com quan
endevines el que dirà
algú.
En Droma va fer cara de fingida sorpresa.
-Jo només
estic tirant les cartes.
En Han va fer un gest de
rebuig.
-Has col·locat
les cartes al barallar.
O potser les
tenies a la màniga.
En Droma va alçar les mans
i va assenyalar amb
la barbeta a la
baralla.
-Treu les
quatre cartes que vulguis i posa-les al costat del Mestre de pentagrames.
En Han va
dubtar un moment i
ho va fer, però abans
que en Droma pogués dir res, va assenyalar a la primera de les quatre.
-No em diguis
el que significa, digues-me només el que significa la seva ubicació.
-Algú que
es podria veure afectat pels teus
actes.
La
inquietud
va fer que al Han se li tibessin les
comissures dels llavis
mentre observava la carta.
-El Comandant
de sabres –va dir lentament-. Podria ser una
versió més jove del Mestre. Obstinat, intel·ligent...
-I valent
–va afegir Droma-. Un lluitador hàbil.
L’Ànakin?, es
va preguntar a si mateix. Va assenyalar la següent carta.
-Aquesta és
la carta que indica les conseqüències
imprevistes o el perill ocult -li va informar
Droma.
-La Reina
de l'Aire i de la
Foscor -mussità en Han, examinant el seu dibuix a la recerca de pistes-. Podria ser una persona ocultant
alguna cosa. O un
engany, potser.
En Droma va
assentir.
-Alguna
cosa
que està oculta -va assenyalar la següent carta-.
Aquesta és la millor
manera de procedir.
-L’Equilibri –digué
en Han-. Poder romandre en peu quan
les coses van
malament i tot tremola al teu voltant.
-Acomodar-se al
que et depari la vida –va afegir Droma-. La
persistència davant l'adversitat. I el poder espiritual.
En Han posà el dit a l'última
carta.
-El Futur?
En Droma va
assentir, balancejant el cap.
-Un resultat
probable. En aquest
cas, el que es trobés l'Idiota.
En Han va fer una ganyota i
va observar la carta.
-L’Estrella. Però
del revés... invertida
-Mirà a Droma-.
No és tot el que
podria arribar a ser. No arriba a ser un
èxit complet.
En Droma va
somriure càlidament i va assentir.
-Felicitats, Roaky.
La fortuna t'ha deixat
veure una escletxa dels seus designis més ocults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada