Eclipsi Jedi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La Leia caminava de mampara a mampara en el reduït espai de la seva cabina a bord del transport de la Nova República. C3PO seguia els seus moviments, movent el cap d'un costat a un altre i amb els servos brunzint i grinyolant, mentre Olmahk i Basbakhan, el segon guardaespatlles personal de la Leia, romanien dempeus, vigilants, al costat de la comporta corbada. Una il·luminada mitja lluna planetària blava-i-marró dominava la vista de la finestra d'observació de transpariacer.

El comunicador de la suite va emetre un to que va fer que la Leia es detingués bruscament.

-Ambaixadora -Digué una veu estrident, tenim al ministre ralltiiri pel canal un.

C3PO va pressionar una tecla il·luminada de la consola, i sobre ella va aparèixer l'holografia a mida natural del cap i les espatlles d'un home de pèl gris.

-Ambaixadora -va saludar l'home mentre la Leia se situava en posició perquè la màquina emetés el seu imatge-. Com és que tinc aquest honor?

-No es burli de mi, ministre Shirka –va respondre la Leia arrufant les celles furiosa-. Per què ens neguen permís per desembarcar a l’espaiport de Grallia?

-Ho sento, ambaixadora -es va disculpar Shirka-, vaig pensar que ja havia estat informada.

-Informada de què?

-El Secretariat Ralltiiri ha vetat la proposta que ens hauria permès acceptar als refugiats.

-M'ho temia –bufà la Leia-. I què se suposa que he de fer amb els sis mil refugiats als quals se'ls va prometre un acolliment temporal a Ralltiir?

-Em temo que no està a les meves mans respondre en aquesta pregunta.

-Però el Secretariat estava d'acord la setmana passada. Què ha canviat des d'aleshores?

-És bastant complicat -Shirka semblava incòmode-. Però, per resumir, la idea d'acceptar refugiats no li va caure gens bé a alguns dels nostres inversors extraplanetaris més influents. Això, naturalment, va fer que els bancs centrals pressionessin el Ministeri de Finances i...

-Li vaig assegurar que el Senat de la Nova República havia aprovat una partida de fons per a Ralltiir.

-Es cert, ambaixadora, però aquests fons no han arribat i, per ser francs, hi ha rumors fonamentats que mai arribaran. Per això, els inversors han perdut la confiança. I sé que vostè és conscient que el que passa a Ralltiir afecta la resposta del mercat en tota la Ruta Comercial Perlemiana.

-No parlem d'accions i mercaderies, ministre, sinó de solidaritat –protestà la Leia, creuant-se de braços-. Potser el que passa a la Vora Mitjana no sembli important en el Nucli Galàctic, però s'enganya si creu poder mantenir-se al marge. Ja ha oblidat el que va fer l'Emperador quan Ralltiir va prestar el seu suport a l'Aliança?

Shirka es va posar en guàrdia.

-Ens està amenaçant, ambaixadora?

-No m'ha entès. Només estic suggerint que consideri els odiosos actes de Lord Tió i el governador Dennix Graeber com un simple preludi del que els yuuzhan vong són capaços de fer... i sense provocació. Recorda el que significa que li neguin ajuda, ministre? Recorda tot el que Alderaan va arriscar per Ralltiir?

-No hem oblidat l'ajuda que ens va prestar en aquells moments difícils -va reconèixer Shirka, fregant-la mandíbula-. Però l'Aliança va rebre alguna cosa a canvi...

L'al·lusió d’en Shirka era clara. La Leia havia rescatat un soldat imperial ferit, que va ser el primer a parlar-los de la superarma d’en Palpatine, l'Estrella de la Mort.

-Al marge de qui va guanyar què llavors... -va dir ella després d'un moment de dubte-, té Ralltiir intenció de romandre neutral davant la tempesta que s'acosta només per no molestar les vides privilegiades dels seus inversors i habitants rics?

La cara d’en Shirka es va contraure per la fúria.

-Aquesta conversa ha acabat, ambaixadora –va dir, i va tallar la connexió. La Leia va mirar C3PO i deixà anar un esbufec​​.

-Serà possible...!

-Ambaixadora -Li va interrompre la mateixa veu cridanera d'abans-. El governador general Amer Tariq de Rhinnal pel canal 4.

C3PO pressionà una altra tecla, i una imatge miniaturitzada d’en Tariq va sorgir de l’holoprojector.

-Leia, m'alegra veure que es troba fora de perill -va saludar l'ancià estadista i prestigiós metge. Portava un vestit impecable, la barreja de colors era massa vívida per a l’holo.

-Gràcies, Amer. Ha rebut el meu missatge?

-Sí, Leia, però lamento informar-la que no tinc bones notícies. Rhinnal no pot acceptar nous refugiats a hores d'ara, ni tan sols temporalment.

-Amer, si és pels fons... –la Leia estava confosa.

-No confonguis a Rhinnal amb Ralltiir, estimada –la va tallar ell amb un sec moviment de cap. El que passa, simplement, és que els deu mil refugiats que vàrem rebre d’Ord Mantell han forçat al límit els nostres recursos. Ahir ens vam veure obligats a desviar a més de dos mil al sistema Ruan.

Les celles de la Leia es van alçar de sorpresa.

-Ruan accepta més exiliats?

-Més que acceptar-los, els demana. De fet, estic segur que Ruan no només pot allotjar a tots els evacuats de Gyndine, sinó que li encantaria fer-ho.

Ruan, un dels nombrosos mons agrícoles controlats per la Corporació Salliche Ag, es trobava en els límits del Nucli Interior, entre Coruscant i el sistema de l'emperadriu Teta, a tot just un curt salt de distància segons els estàndards galàctics.

-Això espero, Amer –va dir la Leia.

-Rebi les meves més humils disculpes, estimada.

La transmissió es va tallar abruptament, i la Leia es va ensorrar en una cadira, portant-se una mà a la boca per amagar un badall.

-Potser pot descansar una mica quan arribem a Ruan -va començar a dir a C3PO quan el comunicador va tornar a sonar. -Sí?

-Hem rebut una transmissió d'origen desconegut, reenviada des de Bilbringi.

La Leia va sospirar pesarosament.

-I ara què?

-Crec que és el seu marit, ambaixadora.

Una imatge plena d'estàtica va aparèixer a la pantalla de la consola de comunicacions. La Leia va reconèixer immediatament el celler davanter del Falcó Mil·lenari, encara que li va costar un segon reconèixer el rostre d'en Han emmarcat darrera d'una barba.

-T'agrada el meu nou aspecte? -Va preguntar ell, acariciant-se la barbeta.

-Han! On estàs?

-Preferiria no dir-t'ho –va respondre, girant la cadira de l'ordinador de navegació.

Ella va assentir amb el cap, comprenent la precaució del seu marit, però no va poder evitar una punxada d'amargor.

-Com has sabut on trobar-me?

-Em vaig assabentar del que va passar a Gyndine... i a partir d'aquí no va ser massa difícil. Segueixes sent molt coneguda, t'agradi o no.

-Tu també, Han. I segons els rumors, els yuuzhan vong podrien estar ara buscant-vos tant al Falcó com a tu.

Les celles i la boca d'en Han formar una "O".

-No sóc un complet estúpid, saps? Per això m'he deixat créixer la barba i he repintat el Falcó.

-Repintat? -els ulls de la Leia es van obrir com plats.

-En realitat, l’he anoditzat. Ara és una encantadora ombra de negre mat. Sembla el somni d'un empresari de pompes fúnebres.

-En quin sistema planeges colar-te furtivament aquesta vegada?

-Furtivament?

-Ja m'has sentit.

-Ah, ja ho capto. Vols dir que en comptes d'anar saltant alegrement per aquí, hauria de dedicar el meu temps a salvar planetes.

-No estic interessada a salvar planetes, Han –bufà la Leia-. Estic interessada a salvar vides.

-Què et creus que intento fer jo? Estic buscant a Roa i als parents d’en Droma, Leia. Això no té res a veure amb Ord Mantell, Gyndine o qualsevol altre planeta. A més, un home només pot complir les seves promeses d'una en una... i li vaig fer una a Droma.

-Ho sento, Han, entenc el que fas -es va disculpar la Leia deixant anar aire lentament. -Almenys encara tenim alguna cosa en comú.

En Han va apartar la seva mirada un instant.

-Parlant del tema, vas ser tu la que va ordenar que els refugiats d’Ord Mantell foren traslladats a Gyndine?

-Lamentablement, si.

-Estàs complicant la meva recerca, amor -li va reprendre amb un somriure.

-Ah, sí? -la frustració va tornar a apoderar-se de la Leia-. I qui va crear tal confusió a Vòrtex, que el governador local va decidir no complir la seva promesa d'acceptar refugiats vinguessin d'on vinguessin?

-Només intentava... -la imatge d'en Han va oscil·lar de sobte a un costat, com si el Falcó s'hagués inclinat -. Ei, Droma, compte amb el que fas allà dalt! -va tornar a mirar a la càmera, assenyalant amb el seu polze en direcció a la cabina de control de la nau-. Aquest tipus diu que és pilot, però ningú ho diria per la forma en què tracta la nau.

La Leia es va mossegar el llavi inferior, inquieta.

-Com us porteu vosaltres dos?

-Si no li degués la vida, el tiraria per la borda.

-Estic segura –va dir la Leia amb tranquil·litat.

-A propòsit, potser vulguis informar a l'Armada que han vist una flotilla de yuuzhan vong prop d’Osarian. Un parell de pseudodestructors i...

-Han -li va interrompre-, la germana d’en Droma està a Gyndine.

-Què? –En Han es va aixecar de sobte en el seu seient-. Com ho saps?

-Perquè alguns dels seus companys de clan estaven en el grup que vam evacuar de Gyndine. No vam tenir temps d’embarcar-los a tots, i la seva germana va ser una dels ryn, sis per almenys, que ens vam veure obligats a deixar enrere. No ho vaig saber fins que els vam transferir a tots els transports.

-Per què no m'ho has dit abans? -va protestar en Han.

-Perquè ni tu ni jo podem fer res al respecte. Els yuuzhan vong han ocupat Gyndine.

-Hi ha maneres de solucionar això -remugà en Han distretament.

-Ets exasperantment predictible –va dir la Leia estrenyent els llavis.

-I tu et preocupes massa.

-Algú ho ha de fer.

-Leia, et quedaràs allà algun temps? A Ralltiir, vull dir.

Ella va negar amb el cap.

-Si la meva opinió compte, anirem a Ruan. Després viatjaré fins a Hapes.

-Hapes? –Repetí en Han, incrèdul -. I tu m'acuses de córrer riscos? Per què Hapes precisament?

-Si tinc sort aconseguiré l'ajuda del Consorci. La flota de la Nova República està massa escampada per defensar les Colònies, i el Nucli està desprotegit. I ara que Bilbringi, Corèllia i potser Bothawui corren perill, necessitem tota l'ajuda que puguem aconseguir. I això, Han, em recorda que l'almirall Sovv ha demanat a l’Ànakin que vagi a Corèllia per ajudar a posar en funcionament l'estació Centràlia.

-Ja era hora que la Nova República comencés a pensar en la defensa de Corèllia -rebufà Han.

-Llavors estàs d'acord amb aquest pla i amb la intervenció del nostre fill... encara que cap dels dos puguem ser-hi amb ell?

-Quants anys tenies quan vas acceptar portar els plànols tècnics de l'Estrella de la Mort? Qui de nosaltres té cura de la Jaina quan vola amb l'Esquadró Murri?

-Però...

-A més a més, l’Ànakin és un Jedi.

-Suposo que tens raó -va acceptar la Leia, encara que semblava clarament escèptica.

En Han va somriure ambiguament.

-Dóna-li records de part meva al Príncep Isolder.

-Per què no m'acompanyes a Hapes i es hi dius tu en persona?

-Com? I espatllar-te la diversió? -va riure en Han davant la idea.

-Què se suposa que significa això?

Ell va obrir la boca per contestar, però s'ho va pensar millor i va començar de nou:

-Quines esperances tenen els qui no vas poder evacuar de Gyndine?

La Leia va tancar els ulls i va moure el cap.

-No estic segura ni que hagin sobreviscut.

-OOOOO-

-Sóc Chine-kal, comandant de la nau en la qual us trobeu -anuncià el yuuzhan vong en perfecte Bàsic, mentre serpentejava lentament entre els éssers immobilitzats i emmanillats capturats a Gyndine.

Era prim i molt alt, portava un turbant en què niava una criatura alada de rodons ulls negres que brillaven a només uns centímetres per sobre dels del propi Chine-kal. La seva capa de comandament també semblava tenir ment pròpia i surava per sobre de la flexible coberta. Els dibuixos que adornaven els seus avantbraços tenien motius decididament animals, encara que d'una classe d'animals desconeguda per a qualsevol dels captius, i els dits de les seves llargues mans eren urpes corbades.

-Aquesta nau, que en el vostre idioma respon al nom de Guarderia, serà el vostre món en el previsible futur. El propòsit del seu disseny esfèric el comprendreu en el moment oportú. Però, encara que no comprengueu els seus misteris, vull que la considereu com la vostra llar, i a la meva tripulació i a mi mateix com els vostres pares i mestres. Tots vosaltres heu estat seleccionats entre els derrotats d’Ord Mantell i Gyndine perquè presteu un servei singular.

En Chine-kal es va aturar davant d’en Wurth Skidder, potser per casualitat, encara que el Jedi va preferir pensar que part de la seva veritable naturalesa, un toc de la Força, es filtrava a través de l'escut mental que havia aixecat per protegir la seva identitat. Darrere del comandant, vestint una túnica gastada, caminava el Sacerdot que va supervisar la selecció de presoners a Gyndine i la immolació de milers d'androides.

L’Skidder i els centenars de presoners nus reunits a l’orgànic recinte cavernós de la nau van ser literalment enganxats als llocs escollits per a cadascun mitjançant pegats de gelatina blorash, i immobilitzats amb pinces de criatures vivents. Skidder tenia a la seva dreta un ancià, òbviament capturat en una campanya anterior, que semblava més jove gràcies als tractaments cosmètics; a la seva esquerra, dues de la mitja dotzena de ryn que també havien estat seleccionats per aquell "servei singular" a bord d'aquesta nau yuuzhan vong que des de l'espai semblava un raïm de raïms. Per tot arreu es veien altres captius veterans: uns macilents, altres enfortits per les proves que havien superat, fossin les que fossin.

-Segur que heu sentit rumors del que ha passat en els mons que coneixeu com Dantooine, Ithor i Obroa-Skai -va prosseguir Chine-kal, avançant de nou-. I segur que heu sentit rumors sobre com tracten els yuuzhan vong als seus presoners. Puc assegurar-vos que tot el que heu sentit són només mentides i exageracions.

"Només intentem ensenyar una veritat que us ha estat tristament vetada des que us alçar del fang primigeni. Havent-vos resistit a ella no ens deixeu més opció que inculcar-vos-la a la força, si l’haguéssiu acceptat, hauríem estat molt més caritatius del que vostra la Nova República ho serà mai amb nosaltres.

"A causa dels pactes polítics i a un altre tipus d'aliances, els diferents mons no solen tenir l'opció d'acceptar o rebutjar la nostra oferta d’il·luminació, la veu d'uns pocs decideix el destí de molts. Però, en aquesta nau, tots i cadascun de vosaltres sou individus, i tots i cadascun vosaltres tindrà l'oportunitat de decidir per si mateix si ens rebutja o ens accepta. El vostre destí està a les vostres mans.

Flanquejat per guàrdies armats fins a les dents i sempre seguit pel Sacerdot, Chine-kal es va aturar al costat de l'enorme estàtua d'una criatura que només podia haver sorgit d'algun bestiari yuuzhan vong. El seu cos semblava modelat a partir d'un cervell humà, però mostrava dos grans ulls i el que semblava una boca o unes goles arrugades. Braços o tentacles s'estenien des de la base, alguns rabassuts, altres gràcils.

-No vull que penseu en vosaltres mateixos com a captius o esclaus, sinó com a col·laboradors d'una gran empresa -va continuar el comandant-. Serviu-me bé, poseu el vostre cor en la tasca i sereu recompensats amb les vostres vides. Si fracasseu a causa de la vostra debilitat, potser us pugui perdonar, però si intenteu sabotejar-nos, el càstig serà ràpid i despietat. En qualsevol cas, jo sempre seré recompensat pels déus, encara que em vegi obligat a buscar altres col·laboradors.

L’Skidder mirà l'home que es trobava al seu costat.

-Quant fa que ets a bord? -Preguntà xiuxiuejant.

-He perdut el compte del temps -va respondre el presoner en veu igualment baixa-. Un parell de mesos estàndard, crec -amb un lleu moviment de mandíbula va assenyalar l'home amagrit de la seva dreta-. El meu amic i jo vam ser capturats a la Roda del Jubileu d’Ord Mantell. Ens va absorbir una espècie de cuc espacial. Primer ens van portar a bord d'una nau d'esclaus, i per un temps vam creure que ens anaven a sacrificar tirant-nos a un estel. Després ens van traslladar aquí. -L'home va mirar a Skidder als ulls-. I tu?

-Em van capturar a Gyndine.

-Soldat?

-Forces Terrestres indígenes.

L'home es va girar lleugerament en direcció a Skidder.

-Però no ets natiu de Gyndine. Jo diria que ets del Nucli.

-En què et bases?

-Per començar, pel pentinat. I per com et mous. Especialista en infiltració? Agent de Intel·ligència?

-No.

-Aquests no són els peus d'un soldat d'infanteria –va insistir, estudiant-lo de dalt a baix.

-No he dit que ho sigui. Manejava un explorador TE-TT.

L'home va assentir amb el cap.

-D'acord, tu mateix.

-Com et dius? –Preguntà Skidder.

-Roa. El meu amic es diu Fasgo. I tu?

-Keyn. Tens idea d'on ens dirigim, Roa?

-No.

-I això d'aquest "servei singular"?

-Aviat ho sabràs, Keyn -rebufà Roa suaument.

En Chine-kal estava parlant de nou:

-Ha arribat el moment que vegeu l'objecte dels nostres esforços. Per ara, penseu en ell com en una tasca inconclusa que ajudareu a completar entre tots.

Darrere d'ell hi havia una mampara membranosa, a l'altre costat del qual, Skidder estava segur, es trobava el nucli de la nau. Quan Chine-kal es va donar mitja volta, la membrana es va obrir com el teló d'un escenari.

Encara que Skidder mai havia vist un en persona, va saber al moment que estava contemplant el model vivent de l'estàtua que adornava la sala: un coordinador Bèl·lic immadur..., la grotesca criatura biogenètica que els yuuzhan vong anomenaven yammosk.

Següent