Eclipsi Jedi (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

La mort va perseguir a la llançadora fins als confins de l'espai, escopint foc des de baix, agullonant-la amb míssils llançats des de caces, aferrant-se a ella amb els dovin basal de les naus bèl·liques ancorades a l’abric de Gyndine. L'escorta d'Ala-X va haver d'obrir camí entre eixams de coralites per acabar amb una fragata, sacrificant cinc pilots en el seu intent de posar fora de perill als evacuats.

La Leia anava asseguda a l’abarrotada carlinga, contemplant el curs de la batalla i preguntant-se si aconseguirien arribar a temps al transport. Una nau que s'havia enlairat abans de l'albada no havia tingut tanta sort i la seva ovalada forma es movia ara a la deriva sota la daurada llum del sol, amb el casc perforat per diversos llocs i expulsant a l'espai atmosfera i runes.

Mirés on mirés la Leia, hi havia naus yuuzhan vong i naus de la República perseguint-se amb làsers i míssils, mentre les naus de desembarcament enemigues descendien en rumb oblic, projectant extensions semblants a ales, amb els amortidors de corall enrogits per la calor. Els reforços esmentats pel comandant Ilanka estaven una mica apartats del planeta. Dues de les naus tenien cascos amb una forma que recordava tendes de campanya construïdes amb algun material diàfan en què sobresortia una dotzena o més d'extensions trencades, com dendrites d'un niu d'insecte. La tercera amb prou feines era un raïm de bombolles unides, o uns sacs d'ous esperant eclosionar.

A la cabina de passatgers de la llançadora, els refugiats de Gyndine conversaven en veu baixa o resaven en alt als seus déus. Del grup brollava la por amb onades que colpejaven el nas de la Leia. Anava movent-se entre ells quan un calfred familiar va recórrer la nau. La dona va reconèixer amb alleujament el raig tractor que acabava de capturar-los.

Moments després, la llançadora era transportada amb suavitat, gairebé amorosament, a l'hangar del transport.

Però fins i tot allà els va perseguir la mort.

Quan l’abordaven, una parella de coralites, que se les havia arreglat per enganyar d'alguna manera l'escut d'energia del transport, va entrar a l'hangar en un rumb suïcida, va relliscar per la coberta i va explotar contra una paret blindada que es va alçar en el seu camí just a temps. Diversos refugiats i membres de la tripulació van morir en l'impacte, i d'altres van quedar ferits.

Dues de les donzelles de la Leia, que s'havien quedat a bord, van córrer cap a ella quan aquesta es va aixecar de la coberta esquitxada de corall. Els hi va deixar molt clar el que pensava dels seus intents de pentinar-la i apartar-li els cabells de la cara.

-Us preocupeu pel meu pentinat -va reposar, fulminant-les amb la mirada-, quan hi ha gent que necessita atenció mèdica?

-Però la seva galta –va dir una de les dones, dolguda.

S'havia oblidat de la ferida de metralla. La seva mà va repetir els moviments que va realitzar abans, recorrent amb la punta dels dits les vores de la ferida oberta. Va sospirar pesadament i es va asseure a la coberta amb les cames creuades.

-Perdoneu.

Va permetre en silenci que li curessin la ferida, conscient de sobte de com de cansada que estava.

-No recordo quan va ser l'última vegada que vaig dormir -va dir quan C3PO i l’Olmahk es van acostar a ella.

-Ja fa cinquanta-set hores i sis minuts, senyora -va C3PO-. Temps estàndard, és clar. Però, si ho prefereix, puc expressar la durada emprant altres divisions temporals, en el cas...

-Ara, no, 3PO –va dir la Leia dèbilment -. De fet, igual hauries de prendre un bany d'oli abans que se't congelin les parts mòbils.

-Oh, gràcies, senyora Leia. Començava a témer que no tornaria a sentir aquestes paraules.

-I tu –va dir la Leia mirant a l’Olmahk-. Procura netejar-te aquesta sang de yuuzhan vong de la barbeta.

El noghri murmurà quelcom truculent, va assentir cortesament i es va allunyar amb C3PO.

Cinquanta-set hores, va pensar la Leia.

La veritat era que no havia dormit bé des que en Han va marxar de Coruscant, gairebé un mes abans. No passava un dia sense preguntar-se què podia estar fent, encara que devia estar buscant a Roa, el seu antic mentor, capturat pels yuuzhan vong durant un atac a l'estació orbital de la Roda del Jubileu, a Ord Mantell, al costat de diversos membres del dispers clan del seu nou company ryn. Seria possible que el Droma esmentat a Gyndine fos el mateix amb el qual estava en Han?

De tant en tant li arribava algun informe dient que el Falcó Mil·lenari havia estat vist en aquest o aquell sistema, però en Han encara no l'havia trucat personalment.

No era el mateix des de la mort d’en Chewbacca, però res ni ningú havia estat el mateix, i més havent mort al principi de la invasió yuuzhan vong, i per culpa d'ells. Era lògic que la mort d’en Chewie afectés al Han més que a ningú, però fins i tot a la Leia li havia sorprès el rumb que havien pres els seus actes, o al que li havia empès la pena. El Han alegre i despreocupat d'abans estava ara dominat per una fúria taciturna. L’Ànakin havia estat la primera víctima de la ràbia del seu pare, i després, totes les persones properes a ell.

Els experts parlen de les etapes de la pena com si la gent passés per elles de forma ordenada i rutinària. Però les etapes d’en Han estaven barrejades -Ira, negació, desesperació- sense un indici de resignació, i molt menys d'acceptació. Aquesta incapacitat per progressar era el que més preocupava a la Leia. Encara que ell seria el primer a negar-ho a plena veu, la seva pena havia provocat certa involució, un retrocés al Han del passat: al solitari que ocultava els seus sentiments mantenint-se a distància, que afirmava no importar-li ningú excepte ell mateix, que deixava que l'excitació substituís als sentiments.

La Leia es va témer el pitjor quan Droma, un altre aventurer, va entrar en l'òrbita d'en Han. Però s'havia animat coneixent al ryn, ni que fos de manera superficial. Tot i que no podia substituir a Chewie, com podia fer-ho ningú?, Droma oferia almenys la possibilitat d'una nova relació per al Han, i si en Han arribava a acceptar-la, podria tornar a acceptar les seves altres relacions personals. Només el temps diria el que passaria amb Han, amb el seu matrimoni, amb els yuuzhan vong i amb la destí de la República.

La Leia es va apartar de les seves ajudants emportant-se una tira de picallosa sintecarn a la galta i es va dirigir cap a la bodega dels passatgers, on ja hi havia molts refugiats apropiant-se de les zones de la coberta. Malgrat la batalla que es lliurava al voltant del transport, prevalia al lloc un ambient d’animosa i alleujada xerrada. La Leia va localitzar al representant de la Nova República a Gyndine i es va dirigir cap a ell. L'home de distingida elegància s'asseia recolzant el cap a les mans.

-Vaig prometre treure'ls a tots –va dir a la Leia amb to destrossat -. Els he fallat. –Negà amb el cap. -Els he fallat.

La Leia li va acariciar l'espatlla en gest de consol.

-A vostè li van concedir la Medalla d'Honor en la Batalla de Kashyyyk, té una menció per servei exemplar durant la crisi yevethana, va ser membre del Consell Assessor del Senat per al cap de l'Estat... –la Leia es va interrompre i va somriure-. Reservi’s les recriminacions per als yuuzhan vong. Ha fet vostè més del que ningú creia possible.

Va seguir avançant, escoltant retalls de conversa, la majoria referits a un futur incert, a rumors sobre l'horror dels camps de refugiats, o crítiques al Govern i l'exèrcit de la Nova República. Li va alegrar veure que els ryn havien trobat lloc per a ells, fins que va notar que els havien relegat a un racó fosc del celler, i que ningú, de cap espècie, es dignava a asseure’s a un metre d'ells.

La Leia es va veure obligada a prendre una ruta sinuosa per arribar fins a ells, travessant i envoltant a alguns grups familiars. Es va dirigir a la femella ryn que sostenia l'infant.

-Quan estàveu abordant, vaig sentir que algú esmentava el nom de Droma. És un nom molt corrent en la vostra espècie? Ho pregunto perquè resulta que conec un ryn que es diu així.

-És el meu nebot -va respondre l'únic mascle del grup-. No el veiem des que els yuuzhan vong van atacar Ord Mantell. La germana d’en Droma estava entre els que vostè... els que van decidir quedar-se a Gyndine -va fer un gest cap al nadó-. El nen és seu.

-Oh, no -va dir la Leia, sobretot dintre seu. Va respirar fondo i es va alçar -. Sé on està el seu nebot.

-Llavors està fora de perill?

-En certa manera. Està amb el meu marit. Us busquen a vosaltres.

-Ah, quina ironia –va dir el mascle. -I ara ens veiem encara més dividits.

-Intentaré contactar amb el meu marit quant arribem a Ralltiir.

-Gràcies, princesa Leia -va dir l'anomenada Melisma, pillant-la per sorpresa.

-Ambaixadora -La va corregir.

Tots ells van somriure.

-Per als ryn –va dir el mascle, -vostè sempre serà una princesa.

El comentari la va animar a la vegada que li va provocar un calfred. Els ryn no haurien estat a Gyndine si abans ella no els hagués reubicat des de Bilbringi. I què seria dels sis que s'havia vist obligada a deixar enrere per afrontar l'empresonament o la mort? Què seria ella a ulls de la germana d’en Droma, princesa o desertora? L'afalac havia sonat sincer, però també podria haver estat irònic.

La Leia es dirigia al pont quan va sonar l'alarma general en el transport. Quan va arribar al centre de comandament, la nau ja s'agitava per l'impacte de les explosions, que posaven a prova el tremp dels escuts.

-Ambaixadora Organa Solo  -li va dir el comandant Ilanka des de la seva cadira giratòria, mentre violents esclats es deslligaven a l'altra banda dels corbats miradors -. M'alegra veure-la a bord. Tinc entès que va ser vostè l'última a abordar la nau d'evacuació.

-En quina situació estem? -Va preguntar ella, ignorant el sarcasme.

-Jo la classificaria com desesperada a la vora de l’irremeiable. A part d'això, estem en molt bon estat.

-Tenim capacitat de salt?

-Els ordinadors estan traçant les coordenades –va dir el navegador des de la seva consola.

-Vénen coralites –va afegir un altre oficial.

La Leia va mirar a la pantalla localitzadora d'objectius, que mostrava vint o més puntes de fletxa apropant-se a la nau. Es va tornar per mirar Gyndine i va pensar novament en els milers d'éssers que s'havia vist obligada a abandonar al seu destí. Llavors es va adonar que no havia vist a Wurth Skidder ni a la llançadora ni durant el passeig pel transport. Estava a punt de cridar-lo pel comunicador quan va veure entrar al pont al oficial de la nau d'evacuació. Recordava a l’Skidder, i les ordres de la Leia.

-Quan em va dir que procurés que pugessin a bord, vaig creure que es referia a la mare i a la nena, no al seu rescatador. –Mirà a la Leia amb docilitat -. Li prego em disculpi, ambaixadora, però ell no tenia el menor interès per a pujar a bord. Qui era?

-Algú que creu que pot salvar ell sol a la galàxia –va murmurar la Leia.

A Gyndine, les explosions començaven a florir al llarg de la línia d'ombra i per tot el seu costat fosc. La drassana orbital del planeta es va desintegrar lentament, com una mota flamígera al cel. La Leia va sentir marejos davant d'aquesta imatge i va haver de recolzar-se en una mampara. En comptes d'agitar records passats, les explosions li provocaven torbadores visions d'algun esdeveniment esdevenidor.

De l’ordinador de navegació brollà una veu.

-Coordenades d’hiperespai traçades i inserides –va anunciar el navegant.

La nau es va estremir. La llum de les estrelles es va allargar, com si el passat fes un intent desesperat per ajornar el futur, i el transport va saltar.

-OOOOO-

En Wurth Skidder s’ajupia en les ombres del fumejant edifici de l'ambaixada, contemplant com l'últim transport de tropes s'elevava cap a l’encapotat cel. Milers de soldats indígenes de Gyndine s’havien replegat al complex amb l'esperança de ser evacuats pels efectius de la República. Però s'havien portat a molt pocs, i molts dels que van aconseguir anar-se'n eren oficials amb connexions polítiques amb Coruscant o altres mons del Nucli.

Encara es lluitava a la ciutat, però la majoria de les tropes d’infanteria, adonant-se que les seves esperances de salvació se n'havien anat amb l'última nau, tiraven els làsers de repetició i es desprenien dels uniformes creient que els yuuzhan vong es portarien millor amb els no combatents.

La qual cosa demostrava com de lentament que arribaven les notícies als mons remots, va pensar Skidder amb pesar.

L'enemic no feia distincions a l'hora de sacrificar captius als seus déus. De fet, en alguns casos, un uniforme o l'evidència d'un esperit combatiu podia significar la diferència entre la pietosa mort ràpida que oferien els que estaven a l'altura dels seus ideals guerrers i la mort lenta que reservaven per als que capturaven. Havia sentit històries sobre captius que havien estat desmembrats i viviseccionats, i de carregaments de presoners llançats al cor d'una estrella en un sacrifici per garantir així la victòria.

Com si necessitessin alguna ajuda.

Les bosses de gas, aquestes abominacions que respiraven foc i havien cremat els boscos de Gyndine, convertint llacs en bullents calderes, s'agrupaven al límit oriental de la capital. Els projectils incendiaris no haurien aconseguit fer tant de mal per si sols. Les unitats d'infanteria yuuzhan vong i els guerrers chazrack d'aspecte reptilesc es desplaçaven darrere dels respiradors de foc per acabar amb els focus de resistència i fer una neteja general. El cel s'havia il·luminat lleugerament amb el dia, però la poca llum que es filtrava entre el fum i els núvols era bloquejada per les naus de desembarcament.

Sobre els terrenys de l'ambaixada surava una d'elles, una mena de tenda de campanya eriçada de pals retorçats. L’Skidder canvià de posició per veure millor la nau, quan el seu casc en forma de tenda es va obrir de cop i volta, deixant anar una dotzena o més d'enormes formes rodones i eriçades que van caure directament a terra. Skidder no es va adonar que eren éssers vius fins que va veure els ulls bioluminescents, les antenes que s'agitaven, i els centenars de parells de potes que van brollar al llarg dels seus cossos segmentats.

Va observar a les criatures amb sorpresa gens continguda. Tenien la capacitat de desplaçar-se endavant i enrere, a més de als costats, cosa que van començar a fer immediatament, formant un cercle viu al voltant de l’ambaixada i desplaçant-se lentament cap a l'interior, amb la intenció d'empènyer a tothom cap al centre.

La mera visió de les criatures era suficient per despertar la por al cor de l'home més valent, però l’Skidder tenia a la Força del seu costat i no es va intimidar. Per grans que fossin les criatures, ell no mancava d’habilitats pròpies, i podria escapar d'elles quan ho desitgés. I després li seria molt senzill ocultar-se dels yuuzhan vong per dirigir-se al camp, lluny de la devastació, i viure de la terra, tal com van fer molts dels residents de Gyndine quan es va córrer la veu de l'imminent atac. Però Wurth Skidder no era un saquejador, i molt menys un desertor.

Que hi hagués tan pocs supervivents capaços de parlar de la seva experiència com captius dels yuuzhan vong feia imperatiu que algú fos capturat, algú més interessat a guanyar la guerra que en comprendre l'enemic, cosa que va intentar fer el senador caamasi Élegos A'Kla , que va acabar trossejat pels seus esforços.

La Danni Quee, una científica d’ExGal capturada al poc d'arribar els yuuzhan vong al món gelat de Helska IV, li havia parlat dels últims dies d'un altre captiu, Miko Reglia, amic de l’Skidder i company Jedi. La Quee li havia explicat les tortures psicològiques que els yuuzhan vong i la seva tentaculat yammosk, l'anomenat Coordinador Bèl·lic, havien infligit al tranquil i modest Miko per poder doblegar-lo, a més de com va morir intentant escapar amb ella.

La venjança anava contra el Codi Jedi, o almenys contra el codi que ensenyava el Mestre Skywalker. Segons ell, la venjança era un camí al Costat Fosc. Però altres Cavallers Jedi als quals Skidder jutjava tan poderosos com Skywalker discutien els ensenyaments del Mestre. Tal era el cas, per exemple, del Mestre Jedi Kyp Durron. Davant la invasió que s'acostava, fins i tot a Yavin IV s'havia murmurat que hi ha moments en què la foscor s'ha de combatre amb foscor. I els yuuzhan vong eren la maldat més fosca que s'havia vist des de l'Emperador Palpatine.

L’Skidder era prou llest com per admetre que estava motivat en part pel desig de mostrar als Skywalker i als seus companys que no era un nen imprudent, sinó un Cavaller Jedi a l'estil antic, disposat a arriscar la vida, a sacrificar-se si cal, pel bé d'una causa. Es va alçar d'entre les ombres.

Les enormes criatures insectoides caigudes de la nau havien aconseguit dirigir a tothom cap al centre. Algunes d'elles començaven a enrotllar-se, formant corrals per als seus captius, emprant les seves nombroses potes per impedir que ningú escapés grimpant per elles.

L’Skidder tirà el sabre làser, que s'havia fabricat per substituir el perdut a Ithor, juntament amb tot el que pogués identificar-lo com a Cavaller Jedi. Llavors va triar el seu moment. Quan una de les criatures es va acostar a ell, empenyent davant seu una vintena d'éssers, l’Skidder va córrer cap endavant, infiltrant-se en el grup que fugia abans que la criatura aconseguís formar un cercle complet amb el seu cos, per a desconcert del grup de ryn en què va acabar.

Quan la criatura de bioenginyeria va unir el cap amb la seva cua, l’Skidder es va veure cara a cara davant una femella ryn, amb el terror reflectit en els seus ulls oblics. Ell li va agafar la mà de llargs dits.

-Ànim –va dir-li en bàsic-, ha arribat ajuda.

Següent