Epíleg.
Sis
mesos més tard, Han estava pensant que tornar a trepitjar el terra de Corèllia després
d'haver-hi estat tants anys lluny del seu món natal feia que se sentís una mica
rar. Els carrers li resultaven familiars i estranys al mateix temps, i
semblaven tan aviat reconfortants com amenaçadores. I tampoc calia oblidar que
al seu món natal li havien ocorregut tantes, tantes coses dolentes...
Però
potser —i només potser—, per fi podria veure canviar la seva sort. Mentre
avançava pel carrer, Han va acariciar la butxaca que contenia la petita perla
de drac i una estatueta d'or amb robins per ulls. L’estatueta representava a un
palador, un animal corellià ja extingit. Anys abans, Han havia amagat l’estatueta,
que havia robat de la col·lecció d’en Teroenza, en una caixa de seguretat del
seu món natal.
Han
planejava vendre tant l’estatueta com la perla de drac. Havia fet els seus
càlculs, i pensava que valien uns deu mil crèdits. El gran campionat de sàbacc
de Bespin començaria d’aquí a deu dies...
El corellià
va sentir un gran alleujament quan va veure que la tenda de Galidon Okanor
seguia estant on sempre. Okanor pagava molt bé però, igual que a tots els
peristes, li encantava regatejar.
Deu mil crèdits —es
va dir Han—. Mai vaig pensar que
arribaria a estar prou desesperat per arriscar-ho tot en una partida de sàbacc
amb aquest nivell d'apostes..., especialment tenint en compte que a més hauré
d'enfrontar-me a un tipus tan llest com Lando...
Però
necessitava tenir la seva pròpia nau, i no se li ocorria cap altra forma
d'aconseguir els crèdits amb els quals adquirir-la.
Han
es va detenir davant de l'entrada de la tenda d’Okanor i va respirar profund. Bé, allà hi anem...
Després,
amb totes les seves esperances i els seus somnis fermament subjectes entre els
dits de la seva mà suosa, va obrir la porta i va entrar en la botiga...
FI
Continuarà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada