7
Cada vegada que donava
abast a un dels fugitius, Max minorava la marxa de la recol·lectora just prou
per permetre-li saltar a bord. El primer que va trobar va ser a Bollux, que
havia quedat ressagat de la resta del grup malgrat tots els seus esforços; l’androide
va efectuar un últim salt amb un profund boing
de la seva suspensió, va trobar un agafador pel seu servo-garfi i es va hissar
sobre la màquina. Després li va tocar el torn a Torm, qui després de compassar
la seva carrera a la marxa de la recol·lectora, va muntar a bord amb atlètica
perícia.
Els últims a pujar van
ser Atuarre i Pakka, el cadell agafat a la cua de la mare.
Max Blau va accelerar
intentant aconseguir el perímetre de l’espaiport. Rekkon encara tenia subjectat
al Han sobre la passarel·la però ara era per assegurar-se que no caigués.
—Capità, has
d'acceptar que ja no pots fer res més aquí. Les teves probabilitats d'arribar
fins a on es troba Chewbacca, aquí a Orron III, són infinitament petites. I, la
qual cosa és més important, dubto que li retinguin molt temps aquí. Segurament se
l’emportaran per interrogar-lo, com als altres. La nostra missió ara també és
la teva; és pràcticament segur que el wookiee serà empresonat amb els restants
enemics especials de l'Autoritat.
Han es va assecar la
sang del front, es va incorporar del terra de la passarel·la i va començar a
grimpar per una escala de manteniment.
—A on vas? —va
preguntar Rekkon.
—Algú ha d'indicar-li
a Max cap a on ha de conduir-nos —va respondre Han.
L’espaiport estava
protegit per una reixa de seguretat de malla fina, que tenia deu metres
d'altura i equipada amb una càrrega elèctrica letal, la tensió de la qual es
mantenia per mitjà de pals transmissors emplaçats en tota la seva extensió. Un
home desprotegit, o fins i tot suposant que portés armadura, no tenia la més
mínima possibilitat de travessar-la i sortir amb vida de la tenacitat, però la
recol·lectora els oferia una forma especial de protecció.
—Que cadascun es
busqui una plataforma —va ordenar Rekkon—. I col·loqueu-vos sobre les franges
aïllants!
Els seus diferents
acompanyants, inclòs Han, van córrer a buscar un lloc protegit, recolzant
fermament els peus sobre les gruixudes bandes de material aïllant que recobria
les plataformes i passarel·les destinades als mecànics.
La recol·lectora va
arribar a la barrera de l’espaiport quan Max acabava d'engegar una altra vegada
les làmines segadores. Un remolí d'energia defensiva va esclatar al l’entorn de
l’agrirobot, solcant la seva proa amb serpentejants línies de llum. Després,
les làmines tallants de la recol·lectora van obrir una bretxa en la reixa,
arrencant d'arrel i engolint uns vint metres de malla. El camp energètic
defensiu va desaparèixer d'aquella porció de la tanca, en quedar interrompuda
la seva continuïtat. Aconseguit això, la màquina gegantina va continuar la seva
aclaparadora marxa cap a la plana extensió d'accés controlat de l'àrea
d'aterratge.
Han es va hissar a
força de braços fins a ben amunt de la màquina i es va quedar mirant a Max,
agotzonat en la fornícula de control.
—Pots programar aquest
artefacte perquè funcioni seguint les teves ordres?
El fotoreceptor del
sondejador de computadores va girar fins a quedar enfocat cap a ell.
—Està dissenyat per
fer exactament això, però només és capaç de recordar ordres senzilles, capità.
És una màquina bastant talossa.
Han va contrastar les
seves sospites, les seves presumpcions i els coneixements que posseïa sobre la
manera de procedir de les forces de seguretat.
—Concentraran els seus
homes a la zona del port reservada a les naus de passatgers; no se'ls ocorrerà
que puguem fugir en una barcassa. Però segur que buscaran aquest trasto, Max.
Programa’l de manera que ens deixi alguns segons de temps per buidar el camp i
després que es dirigeixi cap a la zona central del port.
Després va anunciar,
dirigint-se als altres:
—Fi de viatge! Tothom
a terra!
Max Blau va emetre una
sèrie de roncs brunzits, xiuletades i grunyits producte del seu esforç. Després
va anunciar:
—Llest, capità, però
serà millor que baixem sense demora.
Han va baixar la mà
per agafar a Max que s'estava desconnectant dels controls de la recol·lectora,
va deixar anar els connectors que havia acoblat Chewbacca i va treure la
computadora de la fornícula. Max portava una corretja oculta en una ranura en
la part superior del seu cos. Han va tirar d'ella i es va penjar el petit robot
a l'espatlla, com si fos una bossa.
Quan va saltar a
terra, Rekkon i els altres ja li esperaven. Tots van retrocedir quan la
recol·lectora es va posar en moviment una altra vegada, van donar ràpidament la
volta i van arrencar a córrer entre les fileres de barcasses. Des del cim de la
recol·lectora, Han ja havia albirat, no gaire lluny d'allà, el fuselatge de la
barcassa que ocultava al Falcó Mil·lenari.
Va deixar a Max Blau a cura de Bollux i va emprendre una boja carrera cap a la
seva nau, seguit amb major o menor celeritat per la resta del grup. L’escotilla
exterior, la falsa, no estava tancada, com era de suposar. Han la va empènyer
amb la mà, va obrir sense dificultat la rampa i l’escotilla interior.
Després va córrer
veloç cap a la carlinga i va començar a manipular els controls, ressuscitant a
la seva nau, mentre cridava:
—Rekkon, avisa'm quan
tots hagin embarcat! I agafeu-vos bé!
Es va posar el casc de
pilot i va renunciar a totes les precaucions, mentre pensava «a l’infern el
preescalfament».
Va insuflar immediatament
el màxim d'energia als motors de la barcassa, confiant simplement en què no
esclatarien o es detindrien en sec a mig enlairar-se.
Havia posat les seves
majors esperances en les especials característiques de la burocràcia. En algun
lloc de la zona de cultius, el comandant del destacament d’Espos devia estar
intentant explicar l'ocorregut al seu superior. Aquest home, al seu torn,
hauria de posar-se en contacte amb la seguretat del port i passar-los el comunicat.
Si la cadena de comandament era prou complicada, el Falcó encara tindria possibilitats d'escapar.
Han es va enfundar els
guants de pilot i va passar revista als diferents preparatius amb una aguda
sensació de què li faltava alguna cosa; estava habituat a repartir-se aquelles
tasques amb Chewbacca, i cada detall de l'operació d'enlairament li portava
novament a la memòria l'absència del seu amic.
Va examinar els
indicadors de la barcassa... i va proferir un enfilall dels seus més selectes
improperis. Bollux, que acabava d'entrar en la carlinga per transmetre-li el
missatge de Rekkon comunicant-li que tot estava en ordre, va afegir:
—Ocorre alguna cosa,
capità?
—Aquesta barcassa
filla de la seva mare, això és el que ocorre! Un noliejador de l'Autoritat
excessivament complidor ja s'ha encarregat d'omplir-la!
Així ho demostraven
els instruments; en els enormes dipòsits de la barcassa hi havia emmagatzemats
diversos centenars de tones mètriques de cereals.
Ja podien acomiadar-se
de l'ascensió ràpida que havia planejat Han.
—Però, senyor —va
preguntar Bollux en la seva pausada forma de parlar—, no podria desfer-se de
l'embolcall de la barcassa?
—Suposant que
aconsegueixi fer funcionar els disparadors explosius i que el Falcó no sofreixi cap dany, encara
hauria de travessar les defenses de proximitat de l’espaiport i sortejar tal
vegada alguna nau patrulla.
Va tornar el cap i va
cridar pel passadís:
—Rekkon! Destaca a
algú a les torretes blindades! Pot ser que hàgim d'obrir-nos pas per les
braves!
Han podia operar
l'artilleria de les torres blindades superiors i inferiors de la nau des de la
carlinga mitjançant un servo-sistema, però el control remot no podia equiparar-se
en efectivitat amb l'ús d’artillers pensants.
—I subjecteu-vos bé;
desenganxarem en vint segons!
La torre de control de
l’espaiport, que havia advertit que la barcassa es disposava a desenganxar, va
començar a transmetre instruccions al que encara suposaven era una nau
robotitzada ordenant-li interrompre la maniobra. Han va prémer els anul·ladors
i va fer respondre al computador de la barcassa amb una confirmació del permís
d'enlairament com si aquesta hagués estat l'ordre de la torre.
La torre de control va
repetir la seva ordre d'interrompre la maniobra, convençuda que una fallada en
el computador havia vingut a sumar-se a tots els problemes que ja
l'aclaparaven.
Va encendre els motors
d'enlairament. La barcassa es va elevar sobre el fossat d’amarratge, retorçant
la passarel·la d'abordatge i ignorant totes les instruccions perquè anul·lés la
maniobra. Quan el seu camp visual va augmentar una mica amb l'altura. Han va
aconseguir localitzar la recol·lectora abandonada. Es trobava a mig camí de
l'altre extrem del gegantesc port, envoltada de camions hovercraft, voletejadors
i artilleria autopropulsada de l’Espo.
La màquina havia
quedat parcialment inutilitzada, però encara seguia obeint impertèrrita el seu
programa preestablert. Intentava continuar segant.
Mentre Han seguia
mirant, una andanada de canonades procedents de totes direccions va deixar
definitivament immobilitzada la màquina, arrencant grans trossos i transformant
la major part de la seva carrosseria inferior en un munt de ferralla.
Algú devia haver
perdut tot interès a agafar vius als fugitius. La planta subministradora
d'energia de la recol·lectora es va inflamar formant una bola de foc i la
màquina es va partir per la meitat amb una força que va fer trontollar els
vehicles de combat de l’Espo.
Mentre la barcassa
seguia ascendint morosament a causa de la seva pesada càrrega, sense prestar
cap atenció a la xerrameca de la torre de control, Han va descobrir el punt on
havia estat capturat Chewbacca. Un altre grup de vehicles de l’Espo s'havia
reunit a l’entorn del camió destrossat.
Han no va poder
determinar si el seu company seguia allà o si ja se l’havien emportat, però els
camps formiguejaven de policies de seguretat, ensumant a la recerca de
possibles ressagats, com una plaga entre les espigues vermell-daurades.
Rekkon tenia raó;
tornar enrere hauria significat un desastre segur.
La barcassa va donar
una sobtada sacsejada convulsiva i els passatgers del Falcó van tenir la sensació de què algú acabava d'agafar-los pel
coll de la camisa donant-los una bona estirada.
Intuint algun
desastre, Han va il·luminar les pantalles posteriors. Bollux, que havia estat a
punt de caure al terra, es va inclinar sobre la butaca del pilot per
preguntar-li què havia succeït. Han li va ignorar.
La nau que ell i
Chewbacca havien albirat just abans d'aterrar era un patruller, en òrbita
transpolar. Ni tan sols Rekkon havia comprès la magnitud de la preocupació de
l'Autoritat per salvaguardar la seguretat d’Orron III.
Per la popa de la
barcassa s'aproximava veloçment un cuirassat, un dels grans navilis de la
famosa Classe Invencible, segons se'ls denominava en l'argot de l'estament
militar.
Mesurava més de dos
quilòmetres de llarg i estava estarrufada de torres blindades, tubs llançacoets,
projectors de raig tractor i escuts desviadors, blindat com una muntanya de
protoacer.
El cuirassat els va
saludar amb una ordre de “aturi’s”, al mateix temps que s'identificava: el Venjança de Shannador[1].
La nau blindada ja havia fixat el seu rajos tractors sobre la barcassa i, en
comparació de la seva enorme potència, el raig de la gavarra de Durron no tenia
més força que un dit.
—S’ha acabat la treva
—va comentar Han mentre alineava la seva artilleria i es preparava per
distribuir els escuts desviadors, encara que sabia que no li servirien de gran
cosa.
El cuirassat posseïa
un arsenal suficient per detenir i volatilitzar diverses naus de les dimensions
del Falcó.
Han havia connectat l’intèrfon.
Aquesta sacsejada ha estat efecte d'un
raig tractor.
—Procureu mantenir la
serenitat; les coses poden posar-se lletges.
Ja podríem començar a resar, va concloure dintre
seu.
Però no estava
disposat a deixar-se agafar viu. Preferia abreujar les carreres d'uns quants Espos
i tenir un final digne.
Es va escoltar un
soroll de cops i cruixits de metall estripat del casc de la barcassa, estrèpit
de suports i puntals derrocats.
El raig tractor hi
havia esquinçat algunes parts de la superestructura, afeblides o soltes a
resultes de les modificacions introduïdes en el casc, les quals havien sortit
projectades sobre el Venjança de
Shannador.
Això li va inspirar
una idea al Han. Al costat d'ell tenia una sèrie de polsadors que li permetien
anul·lar totes i cadascuna de les funcions computeritzades de la barcassa,
obligant-la a obeir les seves pròpies ordres. Els seus dits es van clavar en el
teclat, mentre cridava:
—Respireu profund!
Anem a... —i va quedar aixafat contra el respatller del seu seient.
Acabava d'accionar el
mecanisme de descàrrega, obrint les portes posteriors dels dipòsits de la
barcassa. Centenars de milers de tones de cereal van caure dins dels camps
tractors del cuirassat, precipitant-se sobre el Venjança de Shannador per efecte de la seva pròpia força bruta,
mentre la barcassa s'elevava alleugerida de la seva càrrega, protegida per
l'encegador deixant de grans.
El cuirassat va quedar
sepultat amb els sensors esmussats per la marejada de gra que se li venia al
damunt. Han, amb un ull fix en els seus propis sensors, va observar que la nau
de guerra s'havia llançat a creuar la calamarsada de gra i estava escurçant
ràpidament la distància que la separava de la barcassa, malgrat que no podia
veure gens. Els seus rajos tractors seguien aferrats a la popa de la barcassa i
Han es va preguntar si el capità trigaria molt a donar l'ordre de fer foc.
Només li quedava una
última possibilitat. Han va accionar els comandaments, va detenir els
retropropulsors de la barcassa i, pràcticament en un mateix gest, va prémer els
disparadors d'emergència, amb l'altra mà preparada per agafar la palanca de
comandament del motor principal del Falcó
Mil·lenari.
El casc de la barcassa
va tremolar perdent bona part de la seva velocitat, mentre en tot el vaixell de
càrrega i la nau més àmplia que l’envoltava retrunyia l'esclat dels perns en
explotar. Els elements superestructurals, afegits per afermar-se al Falcó i dissimular el seu perfil, van
sortir acomiadats.
Fraccions de segon més
tard, els motors del Falcó tornaven
rugint a la vida, separant amb el seu foc blau el petit vaixell de càrrega dels
suports que el retenien i tallant les connexions exteriors dels seus
comandaments.
Han va fer ascendir al
Falcó seguint el mateix curs que
portava abans, de manera que el casc de la barcassa servís de barrera entre
ells i el cuirassat de l'Autoritat. El Venjança
de Shannador, amb els seus sensors danyats, no havia advertit la dràstica
pèrdua de velocitat de la barcassa. El capità estava ordenant un canvi de vectors
quan el navili de combat va anar a estavellar-se contra el casc desaccelerat de
la barcassa. Les pantalles davanteres del Venjança
de Shannador van esclatar en flames per efecte de l'impacte i els seus
camps antixocs van entrar en acció al moment mateix de la col·lisió, mentre la
nau partia en dos la closca flotant de la barcassa amb un terrible impacte que
també va causar danys estructurals al seu propi casc. L'equip de sensors
davanters del navili de combat va quedar inutilitzat; la nau es va inundar de
senyals d'alarma i comunicats dient els danys soferts. Les comportes
hermètiques van començar a tancar-se automàticament amb un gran terrabastall en
resposta a una sèrie de fissures descompressores en el casc.
Entretant el Falcó Mil·lenari grimpava esforçadament
cap a les capes superiors de l'atmosfera. La idea que acabava d'aixafar-li el
nas a tot un cuirassat, aconseguint escapar contra totes les previsions, no va
aconseguir alegrar-li els ànims al Han, i tampoc li reconfortava pensar que en
pocs instants haurien aconseguit l’hiperespai i, amb ell, la seguretat. Tots
els seus pensaments estaven ocupats per una simple, intolerable realitat: el
seu amic i copilot es trobava en aquests moments, indefens entre les urpes de
l'Autoritat del Sector Corporatiu.
Quan per fi va veure
separar-se les estrelles enfront d'ell i la nau va estar fora de perill a l’hiperespai,
Han va romandre diversos minuts en el seu seient pensant que ja no podia
recordar l'última vegada que havia solcat l'espai sense portar al wookiee assegut
al seu costat.
Rekkon havia tingut
raó en intentar persuadir-li perquè escapés, però això no impedia que Han
tingués la sensació d'haver-li fallat a Chewbacca.
Però de res servia ja
lamentar-se. Han es va llevar el casc i es va incorporar en el seu seient.
Rekkon representava ara la seva única esperança. Es va encaminar cap al
compartiment davanter, la combinació de saló menjador i zona d'esplai de la
nau, i abans d'arribar al final del passadís ja va advertir que alguna cosa no
marxava bé. L'ambient estava impregnat de la penetrant olor de l'ozó, l'olor
dels trets d'explosió.
—Rekkon!
Han va córrer cap al
lloc on el professor s'havia desplomat sobre el tauler de joc. Li havien
disparat per l'esquena, amb un pistola regulada per descarregar un raig
finíssim a baixa potència. El so del tret probablement no havia arribat a
traspassar els límits del compartiment. Sobre el tauler de joc, sota el cos d’en
Rekkon, hi havia una pantalla de lectura portàtil. Al costat d'ella es veia una
clara taca bombollejant de líquid de fusió, les restes de la placa amb les
dades. Rekkon estava mort, evidentment; li havien disparat a curta distància.
Han es va recolzar
contra una mampara embuatada, fregant-se els ulls mentre es preguntava com
havia d'actuar a partir d'allà. Rekkon representava la seva única esperança de
rescatar a Chewbacca i escapar d'aquest absurd garbull. Amb Rekkon assassinat,
la informació que tant els havia costat obtenir perduda i almenys un traïdor
assassí a bord, Han es va sentir sol com rares vegades s'havia sentit en la
seva vida. Tenia la pistola DL-44 a la mà, però no hi havia ningú més en el
compartiment ni tampoc en el passadís.
Es va escoltar un so
metàl·lic de passos sobre els esglaons de l'escala principal. Han va córrer cap
allà i es va topar amb Torm que pujava de la torreta inferior del Falcó. Quan va estar a la seva altura,
Torm es va trobar amb el canó de la pistola d’en Han davant els ulls.
—Dóna'm la teva
pistola, Torm, i no facis preguntes. Mantingues la mà dreta recolzada en el
passamans i treu-la amb l'esquerra, a poc a poc. Procura no cometre cap
equivocació; seria la primera i l'última.
Quan l'altre li va
haver lliurat la pistola, Han li va deixar pujar i a continuació li va fer
buidar la seva borsa d'eines. Li va registrar les robes de cap a peus i una
vegada comprovat que no portava altres armes, li va fer passar al saló. A
continuació es va acostar a l'escala per cridar a l’Atuarre que es trobava en
la torreta superior de la nau.
Mentrestant no va
deixar de vigilar ni un moment a Torm, que s'havia quedat mirant aclaparat el
cos sense vida de Rekkon.
—On està el seu
cadell? —va preguntar Han a l'home, sense immutar-se.
El pèl-roig es va
encongir d'espatlles.
—Rekkon va enviar a
Pakka a la recerca d'una farmaciola d'urgència. No vas ser l'únic que va sofrir
ferides durant la fugida. El cadell es va entretenir pel camí i imagino que
quan vas donar l’ordre que tots se subjectessin bé, així ho va fer.
Torm va tornar a
contemplar el cos de Rekkon, com si no pogués fer-se a la idea que l'home
estigués mort.
—Qui ha estat, Solo?
Tu?
—No. I la llista de
possibilitats és terriblement curta.
Han va escoltar els
lleugeres trepitjades de l’Atuarre sobre els esglaons i la va apuntar quan
sortia del pou de l'escala. Una màscara d'odi felí va cobrir les faccions de la
trianiï.
—Com t'atreveixes a
apuntar-me amb una arma?
—Silenci. Diposita la
teva pistola aquí, amb cura, després fes un pas enrere i deixa el teu cinturó
d'eines. Algú ha matat a Rekkon i molt bé pots haver estat tu. Així que no em
posis nerviós. No penso dir-t'ho dues vegades.
Atuarre se li va
quedar mirant amb els ulls molt oberts. La notícia de la mort de Rekkon
semblava haver-li fet oblidar tota la seva fúria. Però com puc saber si la seva reacció és autèntica o si està fingint?,
es va preguntar Han.
Una vegada els va
tenir als dos en el compartiment davanter, seguia sense detectar res a part de
sorpresa i desànim. Almenys, el descoratjament dels altres li va servir
d'estímul per oblidar el seu.
Un clac-clac-clac metàl·lic de les planxes
de la coberta va acompanyar l'aparició de Bollux procedent de la carlinga. Han
no es va tornar a mirar-lo fins que va captar el to angoixat de la veu de l’androide.
—Capità!
Han va girar en rodó,
recolzant un genoll en el terra, amb el pistola aixecada. Al costat del llindar
que comunicava el passadís amb la carlinga estava agotzonat el cadell, Pakka, brandant
la seva petita pistola en una mà-urpa, mentre sostenia una farmaciola en
l'altra. Semblava vacil·lar indecís sobre com havia d'actuar.
—Creu que m'estàs
amenaçant! —va dir Atuarre amb veu ronca, mentre es disposava a acudir al
costat del seu cadell.
Han va tornar la
pistola sobre ella i va seguir vigilant al cadell.
—Digues-li al noi que
deixi la pistola i corri cap a tu, Atuarre. Ara mateix!
Ella així ho va fer i
el cadell, passejant una sorpresa mirada d’en Han a la seva mare, va obeir.
Torm va agafar la
farmaciola de mans del cadell i l'hi va donar al Han. Sense deixar d'apuntar
als seus passatgers, Han es va instal·lar en una butaca d'acceleració i va
obrir la farmaciola amb la mà lliure. Va aplicar el filtre d'una butllofa
d'irrigació a la ferida que tenia en el front i després la va assecar amb una
comprimida desinfectant.
Després, va deixar la
farmaciola en el terra, va recollir les tres armes confiscades, les va deixar a
un costat, i es va disposar a enfrontar-se amb Torm, Atuarre i Pakka. El seu
cervell donava voltes en cercles sense trobar una solució.
Com esbrinar qui havia
estat? Tots disposaven d'una arma i havien tingut temps suficient. O bé Pakka
havia tornat enrere abans de complir la seva comesa, o bé un dels altres dos
havia abandonat la seva torreta el temps suficient per cometre un assassinat.
Han gairebé va lamentar no haver intercanviat alguns trets amb el Venjança de Shannador; llavors almenys
hauria sabut si una de les cúpules estava desatesa.
Atuarre i Torm havien
començat a intercanviar receloses mirades.
—Rekkon ja em va
explicar —estava dient Torm —que va tenir molts dubtes abans d'acceptar-vos a
tu i al cadell.
—Jo? —va exclamar
ella—. I per què no tu? —Es va tornar cap al Han—. O tal vegada tu?
Aquesta acusació li va
fer reaccionar.
—Mira, germana, jo us
he tret d'allà, recordes? I a més, com anava a enlairar-me i assassinar a
Rekkon al mateix temps? I, d'altra banda, Bollux ha estat constantment al meu
costat.
Han va tornar a furgar
en la farmaciola, va extreure un pegat de pell sintètica i se’l va aplicar
sobre la ferida, amb el cap fet un remolí.
—Tot això podries
haver-ho fet a través del computador, Solo, o pots haver-lo matat just abans
que jo pugés —va dir Torm—. I quin valor pot tenir el testimoniatge d'un
droide? De moment, tu ets el que està apuntant als altres amb una pistola, pinxo.
Han va descartar la
farmaciola i va respondre:
—Ja sé el que vaig a
fer. Tots vosaltres, els tres, aneu a vigilar-vos uns a uns altres. L'únic que
estarà armat seré jo. I si no m'agrada com em mira algun de vosaltres, el
liquidaré. Tots sou presa fàcil, entesos?
Atuarre es va acostar
al tauler de joc.
—T'ajudaré a
traslladar a Rekkon —va dir.
—No el toquis —va
cridar Torm—. Tu l’has matat, o bé aquest cadell teu, o tal vegada els dos.
L'enorme pèl-roig
havia tancat amenaçadorament els punys.
Atuarre i també Pakka
van treure les seves urpes. Han els va obligar a calmar-se amb un moviment de
la seva pistola.
—Tranquil tothom. Jo
m'ocuparé de Rekkon; Bollux pot ajudar-me. Els tres us ficareu en aquest
compartiment de càrrega, al costat del passadís central.
Han va fer callar les
seves objeccions indicant-los el canó de la pistola. Primer Torm i després els
dos trianiï es van posar en marxa. Han els va vigilar fins que van estar dins
del compartiment de càrrega.
—Si qualsevol de
vosaltres treu el cap sense que jo li ho hagi ordenat, suposaré que intenta
atacar-me i el socarraré. I si algú sofreix algun dany aquí dins, llançaré a
l'espai al que quedi sa, sense més contemplacions.
Dit això, va tancar l’escotilla
i els va deixar.
Bollux li esperava en
silenci en el compartiment davanter en companyia de Max Blau, al que havia
dipositat sobre un pupitre al seu costat. Han va contemplar el cadàver.
—En fi, Rekkon, vas
fer tot el que va estar a la teva mà, però no va ser suficient, no creus? I ara
m'has carregat el mort a mi. El meu company està presoner i tinc al teu assassí
aquí a bord amb mi. Eres un vell simpàtic, però potser preferiria no haver-te
conegut mai.
Han va aixecar un dels
pesats braços i va intentar aixecar el cadàver.
—Agafa’l per l'altre
costat, Bollux; no era un pes lleuger.
Llavors va descobrir
el missatge. Han va apartar matusserament el cos d’en Rekkon i es va ajupir a
llegir un missatge gargotejat sobre el tauler de joc que havia quedat ocult
sota el braç de l'home. La lletra era poc clara, traçada apressada i irregular per
una mà feble i adolorida.
Han va moure el cap en
un i altre sentit mentre anava desxifrant el missatge en veu alta:
—Confí de les
estrelles, Mytus VII.
Es va agenollar i de
seguida va descobrir l’estilogràfica de Rekkon tacada de sang tirada en el terra
al costat del peu del tauler de joc. Amb les poques forces que li restaven,
quan ja l’havien deixat per mort, Rekkon havia aconseguit deixar una nota
comunicant el que havia esbrinat a partir de la placa de la computadora. Fins i
tot moribund, no havia abandonat la seva campanya.
—Insensat —va comentar
Han—. A qui intentava comunicar-li-ho?
—A vós, capità Solo
—va respondre automàticament Bollux.
Han es va tornar
sorprès cap a ell.
—Rekkon va deixar
aquest missatge per a vós, senyor. La ferida indica que li van disparar per
l'esquena i, en conseqüència, el més probable és que no arribés a veure al seu
atacant. L'únic ens viu en qui podia confiar éreu vós, capità, i era lògic per
la seva banda suposar que estaries present quan s'aixequés el seu cadàver.
D'aquesta manera es va assegurar que arribaríeu a rebre la informació.
Han es va quedar
mirant el cos sense vida durant un llarg instant.
—Molt bé, tu guanyes,
vell caparrut.
Va allargar el braç i
va difuminar i esborronà les paraules amb la mà.
—Bollux, mai has vist
això, entesos? Tu, com si fossis mut.
—Haig d'esborrar
aquesta porció de la meva memòria, senyor?
Han li va respondre
lentament, com si comencés a contagiar-se-li la manera de parlar de l’androide:
—No. Tal vegada hagis
de comunicar-li-ho a uns altres si jo no aconsegueixo arribar. I assegura't que
Max Blau també no digui ni piu.
—Sí, capità.
Bollux es va acostar a
agafar l'altre braç de Rekkon mentre Han es disposava a aixecar-lo una altra
vegada. Les articulacions de l’androide cruixien i les seves servopinces
xerrotejaven.
—Era un gran home, no
creeu, capità?
Han devia fer un gran
esforç per sostenir el pes del cadàver.
—A què et refereixes?
—Simplement que tenia
una funció, una finalitat que li importava per damunt i més enllà de la seva
vida, senyor. No creu que això sigui senyal de grandesa de mires?
—Tu hauràs
d'encarregar-te de l’elegia, Bollux; l'única cosa que jo puc dir-te és que ha
mort. I haurem de llançar-lo per l’escotilla d'emergència; encara correm el
risc que ens abordin i no podem tenir-lo per aquí.
Sense més comentaris,
els dos van arrossegar el cos d’en Rekkon, que havia aconseguit comunicar-se
amb ells més enllà de la mort per oferir-li a Han les respostes que precisava.
Han va obrir l’escotilla.
Atuarre, Pakka i Torm van aixecar els caps a l’uníson. S'havien instal·lat
sobre el terra nu de la coberta, l'home en un extrem del compartiment buit i
els trianiï en l'altra punta.
—Hem hagut de
desfer-nos d’en Rekkon —els hi va dir Han—. Atuarre, vull que tu i Pakka us
dirigiu ara mateix al compartiment davanter. I de pas pots posar una mica de
menjar en el mòdul escalfador. Tu, Torm, vindràs amb mi; necessito que m'ajudis
a reparar els danys soferts durant l'enlairament.
Atuarre va protestar.
—Pertanyo a la Guàrdia
Muntada Trianiï i sóc pilot diplomat, no una serventa. A més, capità Solo,
aquest home és un traïdor.
—Estalvia't la saliva
—la va interrompre Han—. He guardat sota clau totes les altres armes que hi
havia en la nau, inclosa l'altra ballesta d’en Chewie. L'únic que va armat sóc
jo i penso mantenir aquesta situació fins que decideixi què haig de fer amb
tots vosaltres.
Ella li va llançar una
esquerpa mirada i li va dir:
—Ets un neci, capità Solo.
Després va sortir, amb
Pakka a la cua.
Torm es va aixecar,
però Han li va tallar el pas creuant un braç sobre l’escotilla. El pèl-roig va
retrocedir cap a l'interior del compartiment i va romandre a l'espera.
—Només puc confiar en
tu —li va dir Han—. Bollux realment no serveix per a gran cosa i acabo de
descobrir qui va matar a Rekkon.
—Quin dels dos ho va
fer?
—Pakka, el cadell. Ha
estat sota la custòdia de l'Autoritat i alguna cosa van haver de fer-li. Per
això no parla. Crec que li van programar el cervell i després van deixar que
Atuarre el recuperés. Rekkon no hauria permès que cap altre membre del grup
s'acostés a ell.
Torm va assentir
tristament. Han va extreure la pistola de l'home de la part posterior de la
seva pistolera i la hi va tendir. L'indicador de càrrega marcava ple.
—Guarda't això. No sé
amb certesa si Atuarre ja ho ha endevinat, però estic disposat a seguir-los una
mica el joc i intentar descobrir si algun dels dos sap alguna cosa que pugui
ser-nos d'utilitat.
Torm es va guardar la
pistola en la butxaca del mico.
—I ara què fem?
—Rekkon va deixar un
missatge abans de morir, el va inscriure sobre el tauler de joc. L'Autoritat té
detinguts als seus presoners especials en un lloc anomenat Confí de les
estrelles, a Mytus VI. Quan hàgim reparat la nau, ens reunirem tots en el
compartiment davanter i examinarem tota la informació continguda en els arxius
i computadores sobre aquest lloc. Tal vegada Pakka o Atuarre es trairan quan ho
fem.
Una vegada van tenir
reparats, en la mesura de les seves possibilitats, els lleugers desperfectes
que havia sofert el Falcó Mil·lenari
durant la seva fugida d’Orron III, la tripulació de la nau es va reunir en el
compartiment davanter. Han portava amb si quatre pantalles de lectura
portàtils.
Va distribuir una a
cadascun dels altres i es va quedar amb la quarta. Bollux ho observava tot,
assegut en un racó, amb Max una altra vegada en el seu emplaçament habitual,
apuntat al tòrax de l’androide.
—He acoblat aquestes
pantalles a les computadores de la nau —va explicar Han—. Cadascuna està
sintonitzada per rebre un tipus determinat d'informació. Jo m'encarregaré de
les dades de navegació, Atuarre té la informació planetològica; Pakka pot
obtenir el material no classificat de l'Autoritat i a Torm li corresponen els
arxius dels tècnics clandestins. Endavant, premeu Confí de les estrelles i a
veure què esbrinem. Els altres tres van seguir de seguida el seu suggeriment.
La pantalla d’en Torm
va romandre en blanc, només amb la pregunta. Un altre tant li va ocórrer a
Atuarre. La trianiï va aixecar la vista, igual que els altres, per veure què
obtenia Han en la seva pantalla.
—Les pantalles
portàtils que us he donat no estan connectades —els va dir aquest—, només la
meva funciona.
—Atuarre, mostra-li la
teva pantalla a Torm.
Atuarre va vacil·lar
un instant, però finalment va fer el que li demanaven i va fer girar la
pantalla perquè el pèl-roig pogués veure-la. En ella es llegia simplement la
pregunta formulada, MYTUS VIII.
—Tu també, Pakka —li
va indicar Han al cadell.
En la seva pantalla es
llegia MYTUS V.
—Observeu la seva cara
—els va indicar Han als altres, referint-se a Torm, qui s'hi havia posat
pàl·lid—. Comprens el que has fet, ho comprens, Torm? Deixa que tots vegin la
teva pantalla. Aquí posa MYTUS VII, però jo t'havia dit que el Confí de les
estrelles estava a MYTUS VI, igual com els vaig indicar un planeta fals als
altres. Però tu ja sabies quin era el correcte, perquè ho vas llegir per sobre
de l'espatlla d’en Rekkon, abans d'assassinar-lo, veritat?
La seva veu va perdre
el seu fals to jovial.
—He dit, veritat,
traïdor?
Torm es va posar
dempeus amb impressionant velocitat, empunyant la pistola. Atuarre també va
desenfundar la seva i li va apuntar. Però ni el tret de Torm contra Han ni el
d’Atuarre contra aquell van assortir cap efecte.
—Dues fallades? —va inquirir
innocentment Han, mentre treia la seva pròpia arma de la pistolera—. T'aposto
que la meva funciona, Torm.
Torm, furiós, va
llançar la pistola contra ell. Han va reaccionar amb els reflexos propis d'un
pilot espacial, desviant la pistola a mig camí amb un precís cop de la mà
esquerra. Però Torm ja s'havia tornat i tenia agafada a la sorpresa Atuarre amb
una salvatge clau de combat, preparat per trencar-li el coll amb un lleuger
moviment. Quan ella va intentar resistir-se, li va doblegar el coll fins a
gairebé el punt de fractura i la va obligar a rendir-se.
—Deixa aquest pistola,
Solo —va bramar—, i posa les mans sobre el tauler de joc, o...
Torm no va poder
acabar la frase, doncs Pakka, en un salt espectacular, va aterrar sobre les
seves espatlles i va començar a clavar-li els ullals en el coll i a
esgarrapar-li els ulls amb les urpes, mentre intentava escanyar-lo amb la
flexible cua. Torm es va veure obligat a deixar anar l’Atuarre per impedir que
el cadell li deixés cec. La trianiï va intentar tornar-se i oferir batalla, i
fins i tot Bollux s'havia incorporat davant l'emergència, sense saber massa ben
bé què havia de fer.
Torm va llançar una
puntada de peu traïdorenc contra l’Atuarre. El seu pes i força superiors la van
fer caure rodant, tallant-li el pas a Han, que avançava buscant un punt des
d'on fer blanc sense intromissions. Mentre Han esquivava a Atuarre, Torm es va
arrencar a Pakka de les espatlles i va llançar el cadell lluny de si, al moment
mateix en què Bollux s'interposava matusser en el camí del pilot. Pakka va
rebotar contra una de les planxes embuatades que recobrien la comporta del
compartiment i Torm va sortir corrent pel passadís.
Fugint a tota
velocitat, Torm va deixar enrere la carlinga, l'escala principal i l’escotilla
de la rampa, en cap de les quals podia esperar trobar ni tan sols un refugi
transitori. Llavors va sentir aproximar-se ràpidament les trepitjades de les
botes d’en Han a les seves esquenes i es va ficar en el primer compartiment que
va trobar en el seu camí, maleint-se per no haver-se entretingut a estudiar els
plànols de la nau. En creuar el llindar va prémer el botó que tancava l’escotilla.
El compartiment estava buit i en ell no hi havia cap eina, res que pogués
utilitzar com a arma. Havia abrigat l'esperança que fos la càmera de la càpsula
d'emergència, però la sort no li havia acompanyat. Almenys, va pensar, tindria
uns moments de respir. Tal vegada podria guanyar temps, potser fins i tot
aconseguiria arrabassar-li la pistola a Solo. Estava tan embardissat en els seus
pensaments que, per un instant, no va advertir on es trobava. Però quan es va
adonar, es va abalançar sobre la comporta que acabava de travessar i va
començar a bastonejar els comandaments, cridant un enfilall d'obscenitats.
—No perdis el temps
—va dir la veu d’en Han a través de l'intercomunicador—. T'agraeixo que hagis
escollit la comporta d'emergència, Torm. Aquesta hauria estat la teva
destinació de totes maneres.
Han li mirava a través
de l'ull de bou de l’escotilla interior de la comporta. Havia anul·lat els
comandaments de la comporta per assegurar-se que Torm no pogués tornar a
ficar-se dins. Tots els sistemes d'accés al Falcó
tenien anul·ladors interiors acoblats, a fi de complicar l'existència a
qualsevol persona interessada a forçar l'entrada, una mesura prudent en una nau
de contrabandistes.
Torm va intentar
humitejar-se els llavis amb una llengua molt seca.
—Solo, espera,
reflexiona un moment.
—No malgastis el teu
alè, Torm. Vas a necessitar-lo, doncs hauràs de continuar nadant. Naturalment,
en la comporta no hi havia cap vestit espacial. Els ulls d’en Torm es van
dilatar plens de por.
—No, Solo, no! Mai
vaig tenir res contra tu; mai hauria embarcat, però aquest mal nascut d’en
Rekkon i els trianiï no em van treure els ulls de sobre ni un moment. Si hagués
intentat escapolir-me, m'haurien matat. Comprens la meva situació, veritat?
Havia de jugar-me el tot pel tot, Solo!
—I per això vas matar
a Rekkon —li va dir suaument Han, sense cap to de dubte en la veu.
—Vaig haver de fer-ho!
Si ell arribava a fer pública l'existència del Confí de les estrelles, jo
hauria perdut el cap! Tu no coneixes aquests tipus de l'Autoritat, Solo; no
accepten ni un fracàs. Havia d'escollir entre Rekkon o jo.
Atuarre va treure el
cap darrere d’en Han i de seguida la van seguir Pakka i Bollux. El cadell es va
pujar a les espatlles de l’androide per veure millor.
—Però, Torm —va
intervenir Atuarre—, Rekkon et va localitzar, et va incorporar al grup. El teu
pare i el teu germà realment han desaparegut.
Sense apartar la
mirada de l'ull de bou, Han va afegir:
—És clar que van
desaparèixer. El teu pare i el teu germà major, veritat, Torm? Encara que,
pensant-ho bé, en la seva absència tu havies de ser l'hereu de les Pastures
dels Kail, no és així?
La cara del traïdor
estava pàl·lida com la cera.
—Sí, si seguia les
instruccions de l'Autoritat.
—Solo, no et facis el
justicier amb mi! Vas dir que eres un home de negocis, no? Puc aconseguir-te
tots els diners que vulguis! Vols recuperar al teu amic? El wookiee ja deu estar
camí del Confí de les estrelles; la teva única oportunitat de tornar-lo a veure
és negociar amb mi. L'Autoritat no té res contra tu; demana el preu que
vulguis!
Torm havia recuperat
el control de si mateix i va seguir parlant més serenament.
—Aquesta gent compleix
la seva paraula, Solo. Ni tan sols saben els vostres noms encara, cap nom; la
meva missió era supersecreta i em vaig reservar tota la informació a fi de
poder augmentar després el preu. Fem un tracte. L'Autoritat és simplement un
grup de bons negociants, com tu i jo. Pots recuperar al wookiee i quedar lliure
per marxar-te amb suficients diners en les butxaques per comprar-te una nau
nova.
La seva oferta va
quedar sense resposta. Han s'havia tornat a contemplar el seu propi reflex
sobre la placa metàl·lica del panell de comandaments de la comporta
d'emergència. Torm va bastonejar amb els punys l’escotilla interior, en un sord
tamborineig.
—Solo, demana el que
vulguis; jo t'ho aconseguiré, t'ho juro! Tu ets un tipus que només mira pels
seus propis interessos, no és així? No és això el que ets, Solo?
Han va seguir mirant
fixament l'eixut reflex de la seva cara. Si les faccions haguessin pertangut a
un altre home, hauria dit que aquests ulls estaven massa acostumats a
ocultar-ho tot excepte el cinisme. Els seus pensaments eren com un ressò de les
paraules d’en Torm: És això el que sóc?
Va tornar a contemplar la cara de Torm, aixafada contra l'ull de bou.
—Pregunta-li-ho a
Rekkon —va respondre Han i va prémer el botó que obria la comporta.
L’escotilla exterior
es va obrir de cop. Es va sentir una explosió de l'aire en expandir-se en el
buit i Torm es va perdre en la caòtica pseudorrealitat de l’hiperespai. Una
vegada fora del mantell d'energia del Falcó
Mil·lenari, les unitats de matèria i moments de força que constituïen l’ésser
Torm van deixar de tenir cap sentit coherent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada