29
Assumptes de família
Galaxy
Guide 11: Organitzacions criminals
Introducció
Autor:
Rick D. Stuart
10 DBY
—Avui
sembles una mica fatigat, pare. Què puc fer per tu?
—Brahle.
T'estava esperant. Passa i tanca la porta.
—T'importa
si em serveixo un glop? Sembla que a tu també et vindria bé un.
—El
que vull, Brahle, és una explicació. Mira aquestes xifres que he rebut de la
nostra oficina central.
—De
debò, pare, ja saps com de tedioses que trobo les converses sobre comerç
interestel·lar. A la teva salut!
—Em
diuen que algú ha estat desfalcant milions de crèdits dels nostres comptes
corporatius. Algú de l'interior. Algú amb accés a informació especial. No, no
vull res...
—De
debò? Sens dubte és un assumpte espinós. Però, pare, realment hauries de
preocupar-te per tu mateix, saps? No tens en absolut bon aspecte. Pren, tingues
una pastilla anti-estrès.
—No
necessito un glop, i no necessito una pastilla anti-estrès. El que necessito és
una explicació.
—Una
explicació?
—Només
hi ha una persona que pugui haver manipulat aquests comptes. Només una persona
que jo sàpiga té l'habilitat i la informació interna per dur a terme aquesta
classe de coses.
—Oh,
això. De fet, va ser tot un desafiament. De debò no tens bon aspecte, saps?
Segur que et trobes bé?
—Ho
admets! Admets haver robat al teu propi pare. De què t'estàs rient?
—Admeto
la meva pròpia genialitat, sí. Ric perquè, de la manera en què t'agafes
l'estómac, diria que he tornat a ser més llest que tu.
—Què
vols dir?
—Verí
de contacte d'acció retardada, benvolgut pare.
—La
beguda. La pastilla. Però acabes de portar-les... i jo no he pres ni una cosa
ni una altra. Les he rebutjat. Com...?
—Si
us plau, pare, jo mai seria tan obvi. De fet, ahir vaig descobrir que t'estaves
acostant a mi, electrònicament parlant. Vaig decidir colpejar primer. Anit vaig
cobrir la superfície del teu ordinador amb la preparació adequada. L'instrument
de les teves proves contra mi s'ha convertit en l'instrument de la teva mort.
Simula bastant bé un atac cardíac, no et sembla?
—Però
per què?
—M'avorria!
Volia els crèdits que tu tens. Volia la llibertat per gastar-los com volgués. I
a més, era un desafiament. Vaja, quina cara més pàl·lida tens.
—Antídot...
—Oh,
sí, gairebé ho oblido. Això t'encantarà. Hi havia un antídot, pare. Part del
compost estava en la beguda que t'he ofert. Això, combinat amb els ingredients
de la pastilla anti-estrès que acabo de prendre'm, era tota la protecció que
necessitava. I has rebutjat ambdues coses! Pare? Ai mare, sembla que t'he
arruïnat el cap de setmana, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada