La maniobra hutt (XIII 1)

Anterior

Capítol 13: Fent màgia.

Han, Chewbacca i Salla Zend es trobaven en la plataforma escombrada pels vents i contemplaven com la rampa del Fantasma anava sorgint del casc de la nau. Uns instants després una figura de llarga cabellera negra va aparèixer en l’escotilla i va començar a baixar per la rampa. La dona —doncs es tractava d'una dona— va veure al Han i li va saludar agitant la mà.

—És ella. Anem! —li va dir Han a Salla.

Chewie ja estava avançant cap a la rampa, grunyint una afable salutació.

— Solo! —va cridar la nouvinguda—. Chewbacca!

— Xaverri! —la va saludar Han al seu torn, arrencant a córrer cap a ella mentre pensava en el molt que s'alegrava de tornar a veure-la.

Quan es van trobar Han la va agafar per les espatlles, però Xaverri li va envoltar amb els braços i el va estrènyer contra el seu pit. Han li va retornar l'abraçada, però va preferir ser cautelós i la va besar en el front en comptes de la boca. Després que la Xaverri hagués saludat a Chewie amb una gran abraçada i una refregada de caps a l'estil wookiee, la il·lusionista es va tornar novament cap a Han i Salla.

—Vull presentar-te a Salla Zend, Xaverri —va dir Han mentre les dues dones es contemplaven en silenci—. Xaverri, aquesta és Salla, contrabandista i experta en mecànica.

—Hola. Encantada de conèixer-te! —va dir Salla, oferint-li la mà.

—És un plaer —va dir Xaverri, acceptant la seva mà i encaixant-la—. Qualsevol amic de Solo és amic meu.

Han se sentia terriblement incòmode. És la primera vegada que una de les meves núvies coneix a una altra, va pensar. El corellià es va preguntar si la Xaverri voldria reprendre la seva relació en el punt en el qual l'havien interromput feia uns mesos. Sabia que Salla es mostraria feroçment en contra d'aquesta idea.

Però... Ei, no sóc de la seva propietat —va pensar, posant-se a la defensiva gairebé sense adonar-se del que feia—. No és com si estiguéssim casats ni res per l'estil, veritat?

Així i tot, Han es va assegurar que es posava a caminar al costat de la Salla després que hagués recollit la borsa de viatge de la Xaverri i els quatre comencessin a travessar la petita plana de permacret de la pista de descens.

Una estona després li estava explicant el seu pla a la Xaverri mentre gaudien d'unes llesques de pla blanc i uns canapès de formatge i traladó.

Quan Han va acabar de parlar, va veure que Xaverri li estava mirant fixament.

—A veure si ho he entès bé, Solo —va dir la il·lusionista—. Vols que creï una il·lusió hologràfica que mostri a tota una flota de naus dels contrabandistes llançant-se sobre aquests navilis de primera línia de la flota imperial. I a més vols que la il·lusió sigui prou real, i que duri el temps suficient, perquè les naus dels imperials es desviïn del seu curs i comencin a disparar contra aquesta flota inexistent. Ho he entès bé?

—Sí, per descomptat —va dir Han.

Mentre sentia exposar el seu pla a Xaverri, el corellià per fi s'havia adonat del que li estava demanant que fes. Xaverri mai havia creat una il·lusió d'aquella escala, i probablement ningú ho havia fet mai.

Xaverri va bellugar el cap i els seus llargs cabells negres es van lliscar sobre les seves espatlles.

—No és molt demanar, eh, Solo?

—Ei, considera-ho com un desafiament —va dir Han, intentant somriure—. Serà la major il·lusió de tota la teva carrera!

—Una il·lusió hologràfica requereix projectors —va murmurar Xaverri—. Què podem utilitzar per projectar la il·lusió que m'estàs demanant que creï?

—He pensat que podríem usar tots els projectors tridimensionals dels casinos —li va explicar Han—. Ja saps, els que utilitzen quan projecten espectacles sobre les pantalles de les zones de joc perquè la gent pugui entretenir-se veient-los mentre perden fins a la camisa...

Xaverri va arrufar el nas.

—Potser serveixin —va dir—. Però fins i tot suposant que aconseguíssim crear les imatges d'aquesta flota, els sensors dels imperials de seguida els hi dirien que es tractava d'una il·lusió. No farien cap cas d'ella.

—Tal vegada podríem interferir els seus sensors —va suggerir la Salla—. Després de tot, no cal oblidar que podem bloquejar les transmissions de sortida. No existeix alguna forma que puguem bloquejar les transmissions que reben?

La il·lusionista estava mirant fixament als dos contrabandistes amb els ulls molt oberts.

—Em sembla que acabo de tenir una idea... —va dir.

Han es va inclinar cap endavant.

—Sí? Què creus que ho podríem fer?

Xaverri va prendre un xarrup de la seva beguda i va reflexionar durant uns moments abans de tornar a parlar.

—Crec que tal vegada podríem usar les boies del control de tràfic per enviar dades falses als imperials —va dir—. D'aquesta manera veuran la il·lusió hologràfica... al mateix temps que els seus sensors els hi proporcionen dades que els diuen que el que estan veient és real!

—Fantàstic! —va exclamar la Salla, visiblement excitada—. Sembla la solució perfecta!

Xaverri li va somriure.

—Però necessitaré molta ajuda per crear aquesta classe d'engany. Experts en programes perquè m'ajudin a reprogramar les boies del control de tràfic, tècnics perquè modifiquin els projectors... Coneixes a uns quants programadors i tècnics que siguin realment bons?

Salla li va retornar el somriure i, cedint a un impuls sobtat, va estendre la mà cap a ella. Xaverri va fer el mateix i les dues dones es van encaixar la mà per sobre de la taula.

—Pots apostar al fet que sí, Xaverri —va dir la contrabandista—. Shug i jo t'ajudarem.

Chewbacca va deixar escapar un potent rugit que va fer que un androide de servei que passava al costat d'ells deixés caure una safata plena de plats i s'apressés a fugir cap a la cuina.

—Chewie diu que també pots comptar amb ell —va traduir Han amb un somriure—. Xaverri... Eh... Bé, sé que probablement hauràs renunciat a una gira molt lucrativa per venir aquí i ajudar-nos. Vull que sàpigues que t'ho..., que tots t'ho agraïm.

—És una ocasió de donar-li dur als imperials just allà on més els dol, Solo —va dir la il·lusionista—. Com anava a passar-la per alt?

Quan Han i Chewie van anar a la promesa gran reunió d'informació per als seus pilots de combat, es van trobar amb què la majoria dels pilots i tripulacions dels contrabandistes ja estaven reunides a l'auditori del Castell de l'Atzar. Mako ja es trobava en l'escenari, i intercanviava bromes i burles amb el seu públic. Quan va veure a Han i Chewie, el veterà contrabandista va copejar el faristol amb els artells per atreure l'atenció del seu públic.

— Bé, nois, escolteu-me tots! —va cridar.

El silenci va descendir sobre l'auditori.

—Escolteu-me amb atenció, colla de rodamons de l'espai —va dir Mako, i l'orgull i l'afecte que hi havia en la seva veu mentre contemplava les seves tropes van eliminar qualsevol possible efecte ofensiu que haguessin pogut tenir les seves paraules—. Vull que m'escolteu atentament, perquè les vostres vides i les vides de tots aquells amb els quals aneu a volar poden estar en joc dins de molt poc.

Mako va fer una pausa i va recórrer a la petita multitud amb la mirada fins a estar segur que havia aconseguit atreure tota la seva atenció.

—Vaig a explicar-vos el que farem per treure el nostre petit conill del barret màgic —va seguir dient—. No podem estar segurs de quan atacaran els imperials, però tenim una idea força clara de quin és el pla de batalla que utilitzaran. Per què? Doncs perquè l'Armada Imperial compta amb plans de batalla estàndard per pràcticament qualsevol tipus de situació imaginable, i perquè els imperials han estat ensinistrats per seguir aquests plans ocorri el que ocorri. El nostre vell amic Han va ser oficial imperial, i pot confirmar el que us estic dient. No és així, Han?

Han va sortir a l'escenari i va assentir emfàticament.

— Mako té raó! —va assegurar, cridant perquè la seva veu no era amplificada de la manera en què si l'era la de Mako.

El veterà contrabandista va cridar al corellià amb un gest de la mà perquè vingués a compartir l'estrada, i Han així ho va fer.

—El pla estàndard per a aquest tipus d'operació fixa un punt de cita i desplegament bastant allunyat de l'objectiu. Si tenim sort, captarem als imperials en els nostres sensors. Si no, potser hàgim de pujar corrent a les nostres naus. Està preparat tothom per fer això?

La multitud de contrabandistes va respondre amb un crit col·lectiu, assegurant que estava preparada.

—Fantàstic —va dir Han—. Bé, els imperials es desplegaran i potser dediquin algun temps a resoldre qualsevol problema que hagi pogut sorgir a l'últim moment. Després haurien d'efectuar un microsalt a través de l’hiperespai, amb el que apareixeran bastant a prop de l'altre costat de Nar Shaddaa, però fora de l'abast del nostre armament. Per a aquell llavors, ja haurem pujat a les nostres naus i ens haurem enlairat. Cada nau anirà al punt de l'anell de restes i escombraries que li hagi correspost com amagatall o es perdrà entre el tràfic espacial regular. Un parell dels caces més petits de què disposem, com el Lwyll pilotat per Roa, duran a terme vols de reconeixement. Les naus més grans emetran codis falsos, i els caces estaran o en els cellers de càrrega dels naus de major tonatge o adherides als seus cascos mitjançant les abraçadores magnètiques. Els altres només serem innocents navegants de l'espai, i ens mostrarem adequadament aterrits quan els imperials facin acte de presència. Entesos, colla?

—Sí! D'acord! —van cridar tots, encantats amb la idea d'enganyar a l'arrogant Armada Imperial.

Mako va tornar a prendre la paraula.

—Una vegada acabada aquesta fase del pla, els imperials enviaran als seus piquets perquè facin un cop d'ull per la zona.

Un dels capitans de la primera fila va agitar una pota plena d'urpes.

—Què és un piquet, Mako?

Han i Mako van intercanviar una ràpida mirada i van sospirar.

—Ho sento —va dir Mako després—. Els piquets són les naus de reconeixement més grans i els caces TIE de reconeixement, d'acord? Esperem que probablement hi hagi dues naus de reconeixement de gran grandària, probablement creuers lleugers de la classe Carrack. Cadascun d'ells pot transportar fins a un màxim de quatre caces TIE de reconeixement. Aquest contingent de naus és el que en diem piquets. Ha quedat clar?

— Sí! —va cridar el contrabandista.

Els llavis d’en Mako es van corbar en un somriure malèvol.

—Els imperials no esperen trobar-se amb cap classe de resistència organitzada per la nostra banda, i no volem que s’emportin una desil·lusió. Veritat que no, amics meus?

— No! —van cridar els contrabandistes.

—Veig que tots estem d'acord en això. Volem que els imperials es quedin just en el lloc en el qual volem que estiguin, veritat?

— Sí!

—D’acord doncs. Per aconseguir-ho, hem d'ensenyar-los exactament el que esperen veure. D'aquesta manera podrem predir el que faran, perquè seguiran aquestes normes bàsiques i aquests criteris de guia imperials dels quals us he parlat fa uns moments. Quan l'almirall imperial enviï les seves naus de reconeixement primer i als seus navilis Escaramussa després, cosa que ocorrerà pocs minuts després que les naus de reconeixement s'hagin avançat, esperarà que creguem que aquest és el gran atac al que hem d'enfrontar-nos. L'almirall es quedarà enrere amb els seus gegantescs navilis de primera línia agrupats en aquesta preciosa falca que prescriuen els reglaments, i esperarà que aquesta colla d'idiotes desorganitzats a la qual ha d'aniquilar surti a l'espai amb totes les naus de les quals disposi, atès que no som prou llestos per saber que existeix una cosa anomenada reserves. Aquest almirall pensa que creurem que els piquets de reconeixement, les naus de la classe Carrack, i les naus Escaramussa, molt probablement corbetes del servei de duanes, són tota la força d'atac que disposa.

—Els demostrarem que no som idiotes! —va xisclar un contrabandista des de les últimes files.

—Això és exactament el que anem a demostrar-los. El que anem a fer és aconseguir que sembli que hem llançat totes les forces que disposem contra les primeres naus imperials que s'aproximin a Nar Shaddaa. Aquest contingent estarà format per les naus de reconeixement de les quals us he parlat i, aproximant-se més a poc a poc, després vindran les naus Escaramussa. Ara mireu cap aquí i us mostrarem el que va a ocórrer.

Mako va dirigir una inclinació de cap cap al Han, i el corellià va començar a parlar mentre Mako utilitzava una imatge hologràfica i un punter sobre la gegantesca pantalla tridimensional per explicar el pla de batalla a les seves tropes.

—Bé, com podeu veure gràcies al diagrama d’en Mako —va dir Han—, anem a dividir les nostres forces en dos grups, l'Element del Primer Atac i l'Element de l'Atac Principal. L'Element del Primer Atac estarà format per totes les naus petites que manquen d'armament excepcionalment pesat, més un parell dels capitans mercenaris al comandament d'aquests patrullers del servei de duanes modificades. Ara vull que m'escolteu amb molta atenció, perquè vaig a llegir els noms de les naus i els capitans de l'Element del Primer Atac mentre Mako va fent aparèixer els vostres noms en el diagrama.

Han va llegir la llista.

—Ja està —va dir quan va haver acabat—. Abans que hàgim acabat aquesta reunió, tots sabreu on heu d'anar, què heu de fer i quan heu de fer-ho. Tal com hem dit, el que anem a fer avui és mostrar-vos quin paper interpretareu en la Gran Imatge Global.

Mako li va passar el punter i va tornar a dirigir-se a la multitud.

—I ara parlem de l'Element de l'Atac Principal. Estaran formats per totes les nostres naus grans, més els vaixells amb armament pesat i els esquadrons de caces estel·lars. Disposem de sis ales-Y, uns quants caces del tipus Capa i diversos tipus de Caçadors de Caps Z-95. Vaig a llegir-vos la llista.

Mentre Mako anava llegint la llista de les naus que compondrien l'Element de l'Atac Principal, Han va anar augmentant les dimensions de la imatge hologràfica. La gegantesca pantalla principal de l'auditori del casino no va trigar a mostrar un complicat diagrama format per traços i línies de diferents colors esquitxades per les representacions tridimensionals de les naus.

—Ara tothom sap a quin Element d'Atac pertany. Hi ha algú que encara no sàpiga a quin contingent pertany?

Uns quants nouvinguts van alçar les seves mans, potes o tentacles i van ser ràpidament assignats a un dels dos elements. Després Mako va seguir parlant.

—Com indica el seu nom, l'Element del Primer Atac atacarà en primer lloc. No trenqueu les parelles que us hem assignat, si us plau! Dues naus poden cobrir-se l’una a l'altra, i sempre resulten el doble d'efectives que dues naus que lluitin pel seu compte!

Han es va inclinar sobre el faristol.

—I hi ha una cosa més que no vull que oblideu: tots haureu de tenir molta cura amb les bateries turbolàser dels canons imperials. Si us trobeu dins del radi d'abast dels navilis imperials més grans, procureu mantenir una pauta contínua de maniobres evasives. Ha quedat clar?

— Sí! —van cridar els pilots.

Mako va seguir parlant.

—Bé, amics contrabandistes, vull que recordeu que aquestes naus de reconeixement i aquests navilis Escaramussa imperials arribaran acompanyats de dotzenes de caces TIE. Aquests caces són realment molt, molt ràpids, i tenen uns canons làser bastant bons, però són fràgils. Amb un bon impacte directe n’hi ha prou per fer-los trossos. Són massa ràpids perquè pugueu centrar les mires sobre ells, així que haureu de disparar més o menys a ull. Preneu-vos el vostre temps i escolliu bé els vostres objectius. La majoria de les vostres naus disposen d'alguna classe d'arma que pot disparar cap enrere, per la qual cosa haureu d'utilitzar aquest armament per mantenir allunyats als TIE mentre intenteu acabar amb els piquets. M'aneu seguint?

— Sí! —Va cridar la multitud—. Acabarem amb aquests TIE!

— Bé! Recordeu que de moment encara estem en les primeres fases de la batalla. Atacarem aquests piquets de reconeixement emprant el que els imperials creuran són totes les forces de què disposem. Amb una mica de sort, aconseguirem deixar fora de combat aquests piquets imperials i a uns quants TIE de reconeixement, i pot ser que fins i tot aconseguim deixar incapacitats a un parell de navilis de la classe Carrack..., malgrat que Lando no apostaria ni un crèdit per les nostres possibilitats d'aconseguir-ho.

Mako va esperar fins que la riallada general provocada per la seva observació es va haver dissipat.

—Ei, Lando, quines probabilitats de vèncer ens has adjudicat? —li va cridar un dels contrabandistes al jove jugador.

Han va tornar a prendre la paraula.

—En algun moment d'aquesta fase el comandant imperial ordenarà als seus navilis Escaramussa més lleugers que iniciïn un atac a màxima velocitat, perquè pensarà que ja ha vist totes les forces de què disposem i decidirà que ja pot acabar amb nosaltres. Probablement mantindrà en reserva als grans creuers, ja que planejarà fer que entrin en acció quan es disposi a bombardejar Nar Shaddaa. Quan els piquets i els navilis de reconeixement entaulin combat amb vosaltres, el més important és que tothom es mantingui en la posició assignada. Aquest és el moment en el qual tindreu la vostra oportunitat de donar-los dur des d'un costat per sobrecarregar un escut. Després una de les dues naus de la parella de combat podrà causar-los alguns danys, i després les dues naus s'allunyaran a tota velocitat! Els qui disposeu de míssils o torpedes podreu causar danys realment seriosos en aquestes corbetes lleugeres del servei de duanes.

Han es va posar molt seriós i va contemplar a les seves tropes durant un llarg moment.

—En aquestes altures la situació ja s'haurà tornat realment confusa, nois —va seguir dient—. Les naus civils que s'hagin vist atrapades en la batalla estaran intentant fugir, i excepte els caces, totes les nostres naus lleugeres estaran lluitant amb els imperials. No perdeu de vista la imatge general de la batalla! Mantingueu les vostres posicions! Assegureu-vos que sempre hi hagi algú que estigui escoltant les transmissions de la unitat de comunicacions per passar-vos les instruccions que es vagin donant, perquè pot ser que us hàgim de traslladar a una altra posició diferent de la qual us havíem assignat al principi. Ho heu entès?

— Sí, ho hem entès! —van cridar unes quantes veus.

Han va posar cara de perplexitat i es va portar una mà a l'orella.

—Ei, no sé si m'estic quedant sord o si és que m'estic fent vell. Us he preguntat si ho havíeu entès, nois!

— Sí! Ho hem ENTÈS! —van cridar els contrabandistes, i aquesta vegada la resposta es va poder sentir amb una ensordidora claredat.

—Això està millor —va dir Mako, tornant a prendre la paraula—. Bé, seguim. Francament, nois, el que esperem de vosaltres és que acabeu amb tots els piquets i les naus Escaramussa imperials, així disposarem de l'avantatge que dóna la superioritat numèrica, i a més estarem lluitant en el nostre terreny. Esperem destruir almenys a la meitat d'aquestes naus, la qual cosa deixarà realment molt sorprès a aquest almirall imperial. Però quan se li hagin passat els efectes de la sorpresa i comenci a sentir una miqueta més de respecte cap a nosaltres...

Mako va fer una pausa melodramàtica, i l'auditori va vibrar amb els crits de «Oh, sí! i «Li ensenyarem que ens mereixem una mica de respecte!».

—Per descomptat que sí! —va cridar Han, i després va fer un pas cap enrere per permetre que Mako seguís parlant.

—D'acord, però lamento haver de dir-vos que aquest almirall imperial no es quedarà bocabadat en un racó durant molta estona. Oh, no. El que farà serà preguntar-se com ens hem atrevit a ser tan dolents, i després farà avançar als seus navilis de primera línia. Podem esperar un mínim de dos o tres creuers pesats, pot ser que amb un o dos destructors perquè els hi donin un cop de mà. Aquests bordegassos disposaran d'escuts i blindatges més gruixuts, i també tindran bateries d'un calibre bastant més gran. Francament, nois, nosaltres només disposem d'un grapat de naus que siguin capaces d'enfrontar-se a ells..., i ja no parlem de fer-los mal.

Un silenci sobtadament solemne es va estendre per l'auditori. Han havia temut perdre al seu públic en aquell moment però, per a gran alleujament seu, de seguida va veure que ningú s'aixecava i se n'anava.

—Però no hi ha per què posar-se nerviosos —va seguir dient Mako—. Encara ens queda una carta amagada en la màniga, nois. Si podem causar danys realment seriosos encara que només sigui a un parell d'aquests pesos pesats, els nostres imperials no podran acabar el seu treball..., i això vol dir que llavors podrem estar pràcticament segurs que es retiraran, perquè la doctrina imperial deixa molt clar que si no pots vèncer el que has de fer és sortir fugint i reduir les teves pèrdues al mínim.

—I com podem fer-los mal, Mako? —va cridar un contrabandista humà.

—Bona pregunta. Hem planejat una estratègia que ens permetrà donar-los una bona pallissa. Escolteu-me amb atenció, nois: quan aquests perdonavides de gran tonatge vinguin cap a nosaltres, fingirem que ens retirem per deixar-los passar. Usaré la unitat de comunicacions per ordenar a totes les naus que es retirin fins a quedar entre Nar Shaddaa i Nal Hutta. Però, i us ho demano pels sagrats tirants de Doellin, que no se us ocorri virar en formació i sortir corrent quan els creuers imperials iniciïn el seu atac! Hem d'aconseguir que la retirada sembli el més convincent possible, ja que en cas contrari els imperials començaran a sospitar.

—I què hem de fer? —va preguntar un bothan—. Quedar-nos rondant per allà i convidar-los a prendre una copa?

Mako va fulminar amb la mirada a la peluda criatura.

—Una mica de serietat, pallasso. Us estic dient que heu de retrocedir, però que heu de fer-ho com si se us acabés d'ocórrer que fer-ho és l'única manera de salvar la pell..., i no com si estiguéssiu obeint ordres. Que gireu i sortiu corrent com feristeles aterrides? Perfecte, perquè volem que els imperials us persegueixin. Ho heu entès?

—Sí! —van cridar els contrabandistes.

—Ep, t'asseguro que sabrem fingir que estem espantats..., més que res perquè ho estarem! —va xisclar el bromista.

Una riallada general va seguir a les seves paraules.

—Molt bé —va dir Mako—. I ara, just aquí... —va utilitzar el punter per assenyalar un punt a l'espai proper a Nar Shaddaa, situat en una línia recta entre la lluna i el planeta—, estaran esperant les nostres naus més grans. Ah, i tenim una petita sorpresa per als nostres amics els imperials. —Es va tornar cap a un dels extrems de l'escenari i va agitar la mà—. Ja pots sortir, Xaverri.

Xaverri va entrar en l'escenari, vestida amb un mico de pilot. La seva negra cabellera estava recollida en una llarga trena subjectada al cap, i amb prou feines portava maquillatge. Han li havia suggerit que es posés el seu vestit d'il·lusionista per a aquella part de la presentació, però a Xaverri no li havia semblat molt bona idea.

—No, Han —havia dit—. Si vull que confiïn en mi i en el que puc fer, haig de semblar una contrabandista.

Mako va tornar a prendre la paraula.

—Pilots i tripulacions, vull presentar-vos a Xaverri. Aquesta bella dama és la persona que guanyarà aquesta batalla per a nosaltres. Alguns de vosaltres ja la coneixeu. Per a aquells que no la coneguin, permeteu-me que us digui que és la millor de la galàxia en el que fa..., i que el que fa és crear il·lusions. Xaverri?

Amb una elegant ondulació de la mà, Xaverri va fer que les llums de l'auditori parpellegessin de sobte i després, sense cap avís previ, l'aire va començar a vibrar amb els xiscles dels xiuladors de Kayven. El truc formava part del seu espectacle però fins i tot Han, que ho estava esperant, va haver de fer un considerable esforç de voluntat per no ajupir-se quan una de les terribles criatures alades es va llançar directament contra el seu cap.

Els contrabandistes van xisclar i es van encongir..., i després van començar a aplaudir fragorosament quan Xaverri va fer que els xiuladors desapareguessin amb una segona ondulació de la mà.

Mako va actuar com a director d'orquestra per a la multitud, mostrant la seva aprovació amb aplaudiments i puntades en el terra. Xaverri es va quedar immòbil i va somriure serenament, però no es va inclinar davant el seu públic.

—Aquesta dona és molt bona en el que fa, nois —va dir Mako—. I Xaverri crearà la seva obra mestra, únicament i exclusivament per a nosaltres. Quan les naus imperials de primera línia estiguin aquí, que és el lloc en el qual volem que estiguin —va tornar a assenyalar aquell punt de l'espai—, Xaverri crearà la il·lusió que una gran flota procedent de Nal Hutta està avançant cap als imperials. Després, quan els imperials virin per disparar les seves bateries davanteres contra aquesta flota fantasma..., els atacarem per darrera i des dels flancs amb tot el que tinguem!

Un esclat de víctors va brollar de la multitud.

Han va fer un pas cap endavant quan la cridòria es va dissipar.

—Ah, i també heu de saber que la capitana Renthal i les seves naus de combat estaran esperant amb Mako i l'Element de l'Atac Principal. Capitana Renthal... —Han va girar sobre els seus talons i va estendre una mà cap al seient de la primera fila ocupat per una robusta dona de pell pàl·lida i cabells vermellosos solcats per una banda daurada que lluïa un sever tall de pèl a l'estil militar—. Voldria aixecar-se, si us plau?

Els contrabandistes també la van aplaudir, la qual cosa era sorprenent, ja que alguns d'ells sens dubte haurien tingut trobades més que desagradables amb el Puny de la Renthal o alguna de les altres naus que formaven la seva flota pirata.

—Capitana Renthal, les seves naus de combat hauran d'obrir pas als seus ales-Y, i als nostres caces i navilis d'atac —va dir Mako—. Qualsevol creuer imperial lleuger que pugui trobar-se entre la nostra força i els flancs d'aquests navilis de primera línia serà el seu objectiu. Les seves bateries turbolàser de gran calibre i els seus torpedes protònics haurien de ser suficients per deixar-los fora de combat. Si hem d'estar esquivant andanades procedents de massa direccions alhora, mai podrem atacar aquests creuers pesats —va concloure el veterà contrabandista en benefici del seu públic.

Drea Renthal, que havia repassat el pla de batalla amb Han i Mako en moltes ocasions, va assentir.

—Compliré amb la meva part del tracte —va dir amb una bella i límpida veu de soprano—. Em van contractar per impedir que els imperials s'acostessin excessivament a Nal Hutta. Després d'haver vist el seu pla de batalla, estic d'acord amb vostès en què aquesta és la millor forma d'aconseguir-ho. —Es va tornar cap als contrabandistes—. Això vol dir que poden comptar amb mi i amb la meva flota, i que lluitarem al costat de vostès fins al final!

Va haver-hi més víctors. Renthal va alçar el puny, i la multitud va semblar embogir.

—Molt bé —va seguir dient Han quan el nivell de soroll va descendir una mica—, els caces que no disposin de míssils o torpedes ens serviran d'escortes. Haureu de mantenir aquests TIE allunyats de nosaltres mentre fem el nostre treball, nois. —El corellià va assenyalar a la resta dels contrabandistes amb un gest de la mà—. Els altres escollirem com a blanc a un parell de creuers pesats. Quan arribi el moment, Mako us transmetrà les vostres ordres. Haurem d'acostar-nos el més possible a la seva popa, i després els hi fotrem una andanada concentrada just en els motors. Res de contenir-se, nois... Quan arribi aquest moment, deixeu que provin fins a l'últim àtom de potència de foc que tingueu!

Un nou esclat de víctors va brollar de la multitud. Saber que comptarien amb l'ajuda de la il·lusió de la Xaverri i amb el suport d'una flota sencera de navilis pirates molt ben armats havia produït un efecte òbviament beneficiós sobre la moral dels contrabandistes.

—Bé, nois, només una cosa més —va dir Mako—. Si el que estem intentant fer dóna resultat, haureu d'allunyar-vos a tot córrer. Aquests creuers poden arribar a produir una explosió realment gran. Suposo que no voldreu veure-us atrapats per ella, veritat?

—No! —van rugir els contrabandistes.

—I si això no dóna resultat... —Mako es va encongir d'espatlles—. Bé, llavors haurem de seguir intentant-ho. Després de tot, no podem permetre'ns el luxe de fer les maletes i fotre el camp en un altre lloc.

La multitud li va contemplar, encara animada però retornada sobtadament a la serietat de la situació per les seves últimes paraules. Han va tornar a col·locar-se darrere del faristol.

—Bé, aquest és el pla —va dir—. Tornarem a repassar-lo una vegada i una altra fins que us ho hàgiu après de memòria. Alguna pregunta?

***

Següent