Capítol
14: La batalla de Nar Shaddaa.
El
primer que va veure l'almirall Winstel Greelanx quan el Destí Imperial va emergir del microsalt hiperespacial va ser una
diminuta nau d'exploració que girava a tota velocitat i s'allunyava
frenèticament d'ell. L'almirall va somriure sarcàsticament. Bé, m'imagino que avui veuré moltes maniobres
com aquesta...
El
pensament li va deprimir. Aconseguir ser derrotat per aquella colla de
delinqüents anava a resultar realment molt difícil. Com se les anava a manegar
per fer-ho?
—L'esquadró
ha emergit de l’hiperespai, senyor —va anunciar el seu segon de bord, el
comandant Jelon.
La
rutina va assumir el control de la ment de l'almirall, i Greelanx es va trobar
començant a donar ordres de manera automàtica.
—Ordeni
a l'esquadró que iniciï el desplegament.
Greelanx
sabia què estava ocorrent, i no es va molestar a tornar-se cap a les pantalles.
Els set navilis de combat de primera línia van adoptar la formació de falca
prescrit pel pla de l'almirall, amb el Destí
com a punta de la falca. Després venien dos creuers pesats, el Paralitzador i el Liquidador, seguits pel Protector
de la Pau i l'Orgull del Senat.
Els últims dos creuers pesats, l'Irresistible
i l'Inexorable, formaven la
rereguarda. Els destructors van llançar els seus caces TIE, que es van apressar
a desplegar-se per embolicar la falca.
Els
dos navilis de reconeixement de la classe Carrack, el Vigilància i l'Avançada,
es van col·locar davant de l'esquadró i van llançar els caces TIE de reconeixement.
Els setze navilis Escaramussa, corbetes de la classe Guardià del servei duaner,
ja havien adoptat la seva formació toroïdal i estaven preparats per bloquejar
tots els vectors de fugida de la Lluna dels Contrabandistes.
El
desplegament es va produir de manera tan ràpida com fluida, i no es va cometre
ni un sol error. Greelanx havia obligat als seus comandants a aprendre's de
memòria fins a l'últim apartat del seu pla de batalla.
—L'esquadró
ha estat desplegat seguint les seves ordres, almirall —va anunciar Jelon uns
minuts després.
—Molt
bé. Ordeni a l'esquadró que avanci tal com s'havia planejat.
—Sí,
almirall.
L'esquadró
va començar a avançar a les velocitats especificades, amb els piquets
dirigint-se cap a Nar Shaddaa a velocitat de flanqueig, la filera de navilis Escaramussa
avançant a velocitat de creuer i els navilis de combat de primera línia
avançant a velocitat de flanqueig.
Greelanx
va tornar la mirada cap al finestral del pont i després va fer un cop d'ull als
sensors de llarg abast, i de seguida va veure que Nar Shaddaa estava envoltada
per centenars, i potser fins i tot milers, de fragments d'escombraries
espacials. L'almirall va pensar que els seus navilis de primera línia mai
podrien travessar aquell mar d'obstacles, especialment si els contrabandistes arribaven
a oferir alguna classe de resistència. Quan estiguessin prop de la lluna,
hauria d'ordenar que alteressin el seu vector d'aproximació directa per
descriure una corba que els allunyés d'aquelles restes.
Greelanx
va romandre immòbil amb les mans entrellaçades a l'esquena mentre contemplava
els parpellejos del diminut puntet visible en el repetidor tàctic que indicava
la situació de la minúscula nau que acabava d'iniciar una frenètica fugida. El
petit navili d'exploració ja es trobava molt a prop de les restes flotants quan
altres dues naus no gaire grans, que Greelanx va suposar serien vaixells de
càrrega, es van unir a la seva aterrida fugida.
L'almirall
va sospirar. El seu pla de batalla preveia que tota la confrontació acabés en
menys de quinze minuts. Greelanx va pensar que seria millor que comencés a
pensar com se les anava a manegar per ser derrotat...
***
Durant
el primer minut, Roa va haver de fer un tremend esforç de voluntat per no
sucumbir al pànic i saltar a l’hiperespai. La visió de l'esquadró imperial
emergint de l’hiperespai li havia deixat francament aterrit. El veterà
contrabandista ja sabia que l'esquadró imperial estaria format per dotzenes de
naus, algunes de les quals serien tan enormes que al seu costat qualsevol de
les quals havia pilotat al llarg de la seva vida semblaria un insecte
insignificant, però aquest coneixement era de naturalesa merament intel·lectual
i no li havia preparat per a la terrible experiència d’estar a punt de xocar
amb elles.
Gairebé
sense assabentar-se que ho feia, Roa es va trobar girant i dirigint-se cap a
Nar Shaddaa a màxima velocitat. Es va obligar a fer diverses inspiracions
d'aire el més profundes possible, i va tractar de controlar la seva por. La
rutina apresa en els exercicis d'entrenament va anar tornant a la seva ment
mentre la Lwyll solcava l'espai a
tota velocitat. Informar... Haig
d'informar del contacte. Estàs pilotant una nau d'exploració, recordes?
Va
connectar el seu comunicador i va sintonitzar la freqüència especial codificada
que havien preparat.
—Centre
de Defensa, aquí la Lwyll —va dir—. Endavant,
Centre de Defensa...
La
veu de Mako va ressonar dins del seu casc.
—Et
rebem, Lwyll. Els has localitzat?
—Afirmatiu,
Centre de Defensa. —Roa va fer un cop d'ull als seus sensors i a la seva
pantalla tàctica posterior—. Els imperials s'han desplegat, i estan avançant.
—Fantàstic,
Roa. Recorda que això és just el que volem que facin, així que segueix
animant-los a seguir endavant. Si pots fer-ho sense que sospitin, hauries de
reduir una mica la velocitat. Vaig a enviar l’Interludi Elegant i al Viatger
Estel·lar perquè t'ajudin a atreure almenys a un d'aquests piquets al lloc
en el qual volem que estiguin.
—Rebut,
Centre de Defensa.
Roa
va reduir lleument la velocitat, assegurant-se que ho feia de manera gradual.
La rapidesa amb la qual s'estaven aproximant els navilis de la classe Carrack
li havia deixat sorprès. Quines naus tan
veloces! Roa es va alegrar que Mako hagués enviat a les dues naus que
disposava perquè li donessin un cop de mà. Les dues eren molt ràpides, i tant
Danith Jalay com Renna Strego eren capitans amb molta experiència.
Roa
va respirar profund. La por seguia allà, amagada en algun lloc del seu cos,
però ja no suposava cap amenaça per als seus processos mentals.
Roa
es va acomodar en el seu seient i es va concentrar en el que havia de fer.
***
En el
pont del Perla de Drac, Mako Spince
observava els sensors i les pantalles tàctiques amb tanta atenció que amb prou
feines si s'atrevia a parpellejar. El Perla
era massa gran per poder ocultar-se entre les restes i cascos que suraven a la
deriva de la manera en què si podien fer-ho algunes de les naus més petites,
però ja havia ordenat a Blava que col·loqués el navili de tal manera que les
naus de la classe Carrack no poguessin detectar la seva presència fins que els
imperials estiguessin on volien que estiguessin.
Mako
va veure que una nau de la classe Carrack, l'Avançada, havia alterat el seu curs per dirigir-se cap a l'altre
costat de Nar Shaddaa, on el Vigilància
seguia avançant cap a l'emboscada. Era una decisió bastant lògica, ja que
Greelanx no podia saber on decidirien lliurar batalla els contrabandistes. Quan
aquests llancessin el seu atac, l'Avançada
probablement es limitaria a mantenir la seva posició sense prendre part en el
combat, i romandria allà per informar de la presència de qualsevol nau dels
contrabandistes que intentés escapar de l'atac imperial i, possiblement,
s'encarregaria d'impedir que fugís.
L'altra
nau de la classe Carrack, amb la signatura que la identificava com el Vigilància, seguia avançant cap a la
posició d’en Mako.
Ja gairebé et tenim, preciosa —va pensar
Mako, netejant-se la suor dels palmells en els pantalons—. Una miqueta més...
***
Falan
Iniro havia nascut a Corèllia, i els seus amics solien dir-li que era massa
impulsiu i temerari. Iniro replicava a les seves crítiques observant que
normalment la seva rapidesa a l'hora d'actuar era una virtut, ja que solia
proporcionar-li els negocis més lucratius, els carregaments més desitjables i
les millors mans de sàbacc.
I en
aquell moment, mentre esperava a bord de l'Aquí
va això!, la seva nau lleugera de la classe YT-1210 modificada, Iniro
estava començant a posar-se bastant nerviós. Oh, maleïda sigui —va pensar—.
Què dimonis estarà passant?
Haver
d'amagar-se en l'ombra del casc mig destrossat d'un vaixell de càrrega, adherit
al seu flanc mitjançant una arpa magnètica, resultava francament frustrant.
Iniro va tornar a inspeccionar els seus instruments, i aquesta vegada una cosa
va atreure la seva atenció. Una cosa realment gran s'estava aproximant a
ells..., i ja estava molt, molt a prop.
Ha de ser una nau imperial, va
pensar Iniro. Per un moment va desitjar haver instal·lat sensors nous del tipus
modern, la capacitat dels quals per identificar era molt major.
—Ei,
Gadaf, tinc una classe de contacte en els sensors —va dir, tornant el cap cap
al seu artiller, un rodià anomenat Gadaf—. Prepara't per obrir foc.
—D'acord,
capità —va replicar el rodià—. Estic preparat per disparar.
Alguns
contrabandistes havien comentat que l'Aquí
va això! disposava de tan poc armament que mai podria enfrontar-se a un
navili imperial, però Falan Iniro estava convençut que les seves habilitats de
pilotatge —que eren considerables— compensarien més que sobradament el fet que
només comptés amb un làser instal·lat en una torreta superior.
—Tant
de bo... —va començar a dir el rodià en un to lleument preocupat.
—Tant
de bo què? —li va interrompre Iniro.
—Tant
de bo haguéssim tingut temps de calibrar les mires del làser, cap. Insisteix a
disparar massa cap a la dreta, i sempre haig d'estar compensant la desviació.
Iniro
no estava d'humor per a queixes.
—No
és una desviació que costi molt de compensar, Gadaf. Estic fart de donar en el
blanc amb aquest làser.
—Ja
ho sé, cap —va dir el rodià—. I crec que jo tampoc ho faig massa malament, eh?
—No,
no...
Iniro,
cada vegada més irritat, es va remoure nerviosament en el seu seient. Quan anem a rebre les nostres maleïdes
ordres?
Tot
el seu cos es va encarcarar de sobte quan va sentir una veu brollant dels seus
auriculars. Era la veu de Mako Spince i quedava bastant deformada per la
distància i les restes espacials que s'interposaven entre l'emissor i el
receptor, però així i tot seguia sent recognoscible.
—Element
del Primer Atac, aquí Centre de Defensa. Prepareu-vos per a...
Iniro
va deixar escapar un crit d'alegria, i un instant després va caure en el compte
que no havia entès l'última paraula. Però segurament havia de ser «atacar», no?
De fet, Iniro estava pràcticament segur que l'última paraula del missatge havia
estat «atacar».
Durant
un moment va pensar d’activar el seu comunicador per demanar al Centre de
Defensa que li repetís el missatge, però al final no ho va fer. Tothom es
riuria d'ell, i es quedaria ressagat mentre els altres atacaven!
—Anem
allà! —udolà, i va desactivar el seu agafador magnètic.
Iniro
va sortir de darrere de la massa de ferralla espacial i va veure que hi havia
altres dues naus amb ell. Només dos? En el nom dels Esbirros de Xendor, on
estaven les altres?
Iniro
no va tenir temps per seguir preguntant-se on podien haver-se ficat, perquè va
ser atacat gairebé a l'instant. Alguna varietat de caça TIE acabava d'obrir foc
contra ell.
Una
andanada va xocar amb el seu escut davanter. Iniro va compensar els sistemes, i
va sentir com la nau vibrava quan Gadaf va disparar contra el TIE. El tret,
excessivament desviat cap a l'esquerra, es va perdre en el buit.
El molt idiota ha calculat malament la
compensació!, va pensar Iniro mentre usava tota l'energia
motriu que podia disposar per fer que l'Aquí
va això! descrivís un vertiginós viratge.
—Acaba
amb ell, Gadaf! —va cridar.
Un
feix vermellós va sorgir del canó làser i va passar fregant al TIE, que també
estava virant.
Iniro
va deixar anar un jurament i va iniciar la persecució, una cosa que no
resultava gens fàcil entre aquell munt de restes espacials. El corellià havia
de posar la nau en posició vertical pràcticament a cada moment, i es veia
obligat a recórrer a maniobres encara més dràstiques per no xocar amb algun
derelicte.
—Vector
de... tret... imminent! —va cridar—. Prepara't, Gadaf!
Tal
com li havia promès al seu artiller, un instant després el caça TIE i l'Aquí va això! van quedar alineats en una
trajectòria totalment buidada sense que res s'interposés entre ells. Un altre
feix vermellós fendí el buit, i aquesta vegada va empalar al caça TIE de
reconeixement just pel centre del fuselatge!
L'explosió
va desplegar el seu esclat groc durant una fracció de segon, i després va
començar a expandir-se per formar una flor blanca que va créixer i va
créixer...
...
fins que el TIE va desaparèixer, i allà on havia estat només van quedar
espurnes de restes flamejants i cendres que suraven en el buit.
Però
abans que Iniro pogués celebrar la seva victòria, una cosa que acabava
d'aparèixer en la pantalla tàctica va atreure la seva atenció. Aquest «una
cosa» era francament gran i s'estava aproximant, i en un segon el tindria just
damunt!
El
capità Iniro es va retorçar frenèticament en el seu seient de pilotatge,
manipulant els seus controls gairebé a cops de puny en un desesperat intent de
fugir mentre tractava de veure què se li venia damunt. Un instant després ho va
poder entreveure de cua d'ull. Esbirros
de Xendor, és realment enor...
Falan
Iniro mai va poder arribar a completar el pensament. Les bateries de canons
turbolàser de gran calibre del creuer lleuger de la classe Carrack van
embolicar la petita nau en una onada de foc verdós, desintegrant per complet l'Aquí va això! en menys temps del que
necessita un ésser humà per obrir i tancar els ulls.
Deu
segons després, fins i tot el nuvolet de pols espacial s'havia dissipat.
Escassos
segons després d'haver-hi seguit a l'Aquí
va això! de Falan Iniro fora del seu amagatall, Niev Jaub ja sabia que
havia comès un terrible error. El diminut sullustà estava pilotant el Bnef Nlle, el seu petit vaixell de
càrrega lleuger (modificat, per descomptat), i quan va veure que l'Aquí va això! sortia a tota velocitat
d'entre les restes espacials, va suposar que no havia aconseguit rebre l'ordre
de Mako i va seguir a l'altra nau. Amb prou feines va estar «en camp obert»,
Jaub es va adonar que només hi havia una altra nau amb ells. La conclusió òbvia
era que s'havien avançat i que l'atac encara no havia començat.
Durant
un moment va pensar a tornar enrere per amagar-se de nou, però ja era massa
tard. L’andanada d'energia verdosa disparada pel caça TIE més proper gairebé li
socarrimà els bigotis. Jaub va fer que el seu petit vaixell (l'aspecte general
del qual recordava a un dels rèptils proveïts de closca del seu món natal) es
desviés bruscament cap a la dreta en una maniobra evasiva.
A
diferència de la immensa majoria dels defensors de Nar Shaddaa, Jaub era un
comerciant honrat que, casualment, feia negocis en la Lluna dels
Contrabandistes, on lliurava carregaments de delicadeses exòtiques als
antigament elegants hotels-casino. Nar Shaddaa comptava amb un enclavament sullustà
bastant gran, i el petit alienígena tenia parents i amics vivint allà. Com a
conseqüència de tot això, quan Mako va llançar la seva petició d'auxili, Jaub
va pensar que havia de respondre a ella. Després de tot, no podia quedar-se
creuat de braços i permetre que la seva família i les seves amistats morissin
sense tractar de fer alguna cosa per evitar-ho!
I ara què? —Es
va preguntar mentre disparava contra un caça TIE—. No puc competir amb aquests pilots! En tota la meva vida de comerciant
ni tan sols he disparat el meu armament excepte en les pràctiques de tir!
Però
ja no podia tornar-se enrere. El creuer lleuger de la classe Carrack acabava
d'unir-se al combat, i els ja enormes ulls d’en Jaub es van tornar encara més
gegantescos quan va veure com l'Aquí va
això! desapareixia entre una explosió verdosa de foc turbolàser.
Jaub,
horroritzat, va contemplar com la nau corelliana quedava convertida en vapor.
Si
hagués cregut que podia deixar enrere a qualsevol d'aquelles naus, Jaub tal
vegada hauria intentat fugir. Però sabia que mai ho aconseguiria. El diminut sullustà
va pensar que l'única cosa que podia fer era seguir amb vida i, tal vegada,
donar-li a algun blanc si la sort es posava de la seva part. Mako ja no podia
trigar a ordenar l'inici de l'atac general!
Jaub
va tornar a alterar el seu curs mentre un TIE, aparentment sorgit del no-res,
passava rugint al costat d'ell. La maniobra evasiva va fer que entrés en el
radi d'abast dels canons turbolàser del navili de la classe Carrack. El pilot sullustà
va deixar escapar un grall del més pur terror quan una gairebé imperceptible guspireta
verda va fregar el casc del seu navili.
Estic bé —va pensar—. No m'ha donat, no m'ha donat, no m'ha...
Oh, déus... Sí que m'ha donat...
Els
nivells dels seus indicadors d'energia estaven baixant a tota velocitat. L’andanada
gairebé no li havia fregat, però devia haver-hi volatilitzat els seus escuts
posteriors i l’havia deixat sense motors. El Bnef Nlle seguia avançant a tota velocitat impulsat per les urpes
de la inèrcia, però els seus motors ja no funcionaven.
Jaub
va comprovar les seves toveres de maniobra i va veure que encara estaven en
condicions de funcionar. No podia frenar ni accelerar, però sí podia virar.
Mirà
al seu voltant i va veure que dos caces TIE s'estaven llançant sobre la seva
popa. En uns segons aconseguirien atrapar-lo i el convertirien en un núvol
d'àtoms.
El
navili de la classe Carrack no semblava tenir cap desig de malgastar el poder
dels seus canons turbolàser de gran calibre amb un minúscul vaixell avariat. La
gegantesca nau imperial continuava solcant majestuosament el buit, seguint un
curs paral·lel al d’en Jaub i avançant una mica per darrere d'ell.
Segons... Només em queden segons. Fes
que serveixin d'alguna cosa, va pensar Jaub. No es considerava
particularment valent, però els sullustans eren famosos per ser una espècie molt
pràctica.
Jaub
va fer que la seva nau iniciés una veloç sèrie de rissos, usant les seves
toveres de maniobra a màxima potència de manera totalment deliberada perquè la Bnef Nlle girés incontrolablement sobre
el seu eix. Els estels i les restes espacials van girar en el seu finestral,
fent que l'estómac de Jaub amenacés amb rebel·lar-se.
— Bnef
Nlle a tothom! —va cridar mentre es llançava contra el flanc del navili de la
classe Carrack.
“Bnef
nlle” significava «bona sort» en sullustà.
Al
principi Jaub va pensar que no anava a aconseguir-ho, que el navili de la
classe Carrack anava massa de pressa..., però llavors va disposar d'un últim
segon per comprendre que ho hi havia aconseguit, i que anava a estavellar-se
contra un dels escuts de babord de la gegantesca nau.
Una
immensa onada d'alegria es va estendre per tot el seu ésser, i un instant
després ja només va haver-hi foc pertot arreu...
***
—Condemnats
estúpids! Per què no han esperat a rebre la meva ordre? —va cridar Mako mentre
clavava els ulls en les lectures de la seva pantalla tàctica i es preguntava
per què aquelles naus no havien pogut tenir una mica més de paciència.
Potser
no li havien entès. Mako els havia dit que es preparessin per esquivar a
l'enemic, i amb prou feines acabava de parlar quan aquells tres vaixells
impetuosos havien sortit a tota velocitat dels seus amagatalls. Mako s'havia
quedat paralitzat davant de la pantalla, deixant anar un torrent de
malediccions en moltes llengües diferents mentre veia com dues de les seves
naus eren fetes miques.
Almenys
el segon pilot, fos qui fos, havia aconseguit que la seva mort servís per a
alguna cosa, i fins i tot l'idiota que havia causat tot aquell embolic havia
aconseguit eliminar a un TIE de reconeixement.
La
tercera nau venia a tota velocitat cap a ells, amb un TIE trepitjant-li els
talons en una feroç persecució.
—Fantàstic!
—Udolà Mako—. Molt bé, porta'ls just al lloc en el qual ens estem amagant! Si
sobrevius aquesta batalla, t'asseguro que t'escanyaré amb les meves pròpies
mans!
—Si
no fem alguna cosa acabaran amb ell en qüestió de segons, Mako —va dir Blava en
un to ple de tensió.
—Hauria
de deixar que aquest imbècil pagués el seu error —grunyí Mako. Però un últim
cop d'ull a les seves pantalles tàctiques li va convèncer que el navili de la
classe Carrack ja s'havia internat en el mar de restes prou perquè li resultés
impossible virar prou de pressa i fugir abans que obrissin foc contra ell. «De
fet, està molt a prop...», va pensar.
—Molt
bé —li va dir a Blava i a la dotació artillera—. Anem a salvar-li la pell en
aquest inútil!
Mako
va connectar el seu comunicador.
—Inicieu
l'atac! —va ordenar—. Nois i noies de l'Element del Primer Atac, endavant!
Acabeu amb aquests caces TIE i jo m'ocuparé d'aquest navili de la classe Carrack.
Estigueu preparats per donar-me un cop de mà! Anem a acabar amb aquest monstre!
Blava
estava traient el Perla de Drac del
seu amagatall i la nau que fugia a tota velocitat els va veure i va alterar el
seu curs per anar cap a ells, com un nen que s'apressa a amagar-se sota les
faldilles de la seva mare. Blava va donar una seca ordre als seus artillers, i
les sis potents bateries turbolàser del iot hutt van emetre torrents de
destrucció verda per empalar al caça TIE.
El
TIE va desaparèixer en una espectacular explosió.
—Quin
desaprofitament d'energia... —grunyí Mako—. Aquestes maleïdes andròmines ni tan
sols tenen escuts.
El Perla estava avançant cap al navili de
la classe Carrack, que acabava d'adonar-se que tenia un nou enemic.
—Llança
aquests Caçadors de Caps, Blava! —va cridar Mako.
—Els
vaig llançar fa dos minuts! —Va replicar Blava, igualment a crits—. Deixa de
dir-me com haig de fer el meu treball!
El Vigilància va alterar el seu curs per
dirigir-se cap al iot, i els dos navilis van iniciar la seva batalla espacial.
El
navili de la classe Carrack, naturalment, comptava amb un considerable
avantatge inicial. El seu blindatge era molt més gruixut que el del iot, i a
més disposava de millors escuts i d'un armament més potent. També era més
ràpid, encara que no per molt.
No
obstant això, la tripulació d’en Mako comptava amb dos factors que podien
anul·lar aquest avantatge i invertir-lo al seu favor. Blava estava acostumada a
maniobrar entre les restes espacials de Nar Shaddaa, mentre que el pilot del
navili de la classe Carrack no ho estava. El iot hutt també era més petit, la
qual cosa volia dir que podia moure's amb més agilitat.
Blava
va explotar al màxim aquests dos factors, avançant a tota velocitat per
disparar primer i forçant fins a l'últim rebló del gran iot espacial hutt per
esquivar les andanades de represàlia a continuació.
Després
d'haver-se vist llançat a la coberta quan la gravetat artificial va deixar de
funcionar durant una fracció de segon a causa d'un impacte, Mako va aprendre la
lliçó i es va posar l’arnés de seguretat. Estant assegut veia les taques de
color que es reflectien en el finestral a cada nova andanada làser i els
centelleigs de foc làser que ballotejaven sobre els seus escuts quan aquests
repel·lien un feix d'energia, però no podia veure al Vigilància des del seu
centre de comandament.
Mako
havia estat tement que el Vigilància
fos un dels nous models imperials millorats que havien estat equipats amb rajos
tractors, però pel que semblava mancava d'ells.
El
iot hutt va tremolar una vegada i una altra sota les repetides andanades de foc
turbolàser.
—Estem
perdent els escuts d'estribord —va anunciar Blava—. Un altre impacte en aquesta
zona, i...
WHAM!
El Perla va sotraguejar amb espantosa
violència, com un animal ferit sobtadament derrocat per les urpes d'un
depredador. Blava va remugar una maledicció.
—Foc
a discreció! —va cridar—. Foteu-li ben fort amb tot el que tenim!
El
iot d’en Jiliac es va estremir quan les bateries turbolàser van llançar dues
andanades gairebé seguides.
Mako es
delia per aixecar-se i veure amb els seus propis ulls què estava ocorrent, però
la nau havia començat a tremolar amb tal violència que el fet de fer-ho hauria
resultat molt perillós. La seva situació ja era bastant apurada perquè la
compliqués encara més trencant-se un braç..., o el coll.
WHAM-WHAM!
—Condemnació...
—va dir Blava—. Hem perdut tres muntures turbolàser.
WHAM!
—Correcció:
hem perdut quatre muntures turbolàser.
—Què
dimonis està passant, Blava? —udolà Mako, tractant de fer-se sentir per sobre
de la següent andanada—. Els estem fent algun dany?
—Sí,
els estem fent mal —grunyí Blava—. Dispareu, nois! Vinga, una altra vegada!
Incapaç
de seguir suportant el suspens per més temps, Mako es va treure l’arnés de seguretat
i va creuar trontollant la coberta sacsejada per les vibracions per esbrinar
què estava ocorrent.
—Els seus
escuts de babord s'estan afeblint —li va explicar Blava—, i els nostres escuts
d'estribord han desaparegut.
La
contrabandista va maniobrar el iot hutt de tal manera que els escuts de popa,
que es trobaven relativament intactes, quedessin dirigits cap al Vigilància.
—Els
motors gairebé no responen —va dir Mako, percebent el gran esforç que havia de
fer la nau per obeir les ordres dels controls.
—Explica-m'ho
a mi —va replicar secament Blava.
El Perla va disparar, i va tornar a
disparar, i llavors...
Mako
va deixar escapar un crit d'alegria quan va veure, en comptes de l'esquitxada
de foc turbolàser estenent-se sobre un escut, com una enorme taca negra
apareixia sobre el flanc blindat del navili de la classe Carrack.
—Els
seus escuts de babord han deixat de funcionar!
—Igual
que els nostres escuts d'estribord —grunyí Blava.
—Però
ara ja són nostres, petita! Inicia les maniobres evasives!
Mako
va tornar corrent al seu centre de comunicacions.
—Escolteu-me,
nois! Massa Tard, Minestra! Aquí Centre de Defensa. Vinga,
responeu d'una vegada!
Mako
estava intentant establir contacte amb dos dels navilis mercenaris que sabia
havien estat assignats en aquelles coordenades. El Massa Tard era un patruller imperial capturat i modificat, i el Minestra era una corbeta lleugera
imperial capturada. Les dues havien passat a lluir la insígnia de la «arpa flamejant»
que les identificava com a naus pirates.
—Aquí
Minestra: et rebem, Mako —va dir una
veu.
—Aquí
Massa Tard, igualment.
—Tinc
bones notícies, nois! Acabem de carregar-nos els escuts de babord del Vigilància!
—Ja
hem posat rumb cap allà per acabar el treball —va dir la veu del capità del Minestra—. Hem vist que us han donat una
bona pallissa, Mako. Serà millor que sortiu d'aquí abans que apareguin més
imperials.
—Serà
un plaer —va dir Blava.
El Perla de Drac va començar a allunyar-se
de l'escenari de la batalla amb laboriosa lentitud. Mako va fer un cop d'ull
als seus sensors de diagnòstic i va deixar anar un jurament. Ens hem quedat sense escuts d'estribord, els
motors sublumínics amb prou feines funcionen, hem sofert danys en el casc i a
més estem perdent una mica d'atmosfera. Jiliac es posarà fet una fúria...
Les
dues naus pirata ja havien arribat, i tant elles com els vaixells de càrrega
estaven convergint sobre la mola ferida del Vigilància
igual que carronyers atrets per una presa que hagués començat a trontollar.
Mako va veure com el navili de la classe Carrack sofria un impacte darrere
l'altre, fins que va arribar un moment en què el blindatge va ser incapaç de
suportar més andanades i un enorme forat va aparèixer en les planxes de babord.
Els contrabandistes van concentrar les seves andanades sobre els motors primer
i sobre el pont després, i en qüestió de minuts el navili de la classe Carrack
va quedar surant a la deriva a l'espai. Els mòduls salvavides van començar a
brollar del casc del Vigilància, la
qual cosa indicava que una part de la tripulació estava abandonant la nau.
Mako
va somriure.
— Us
heu portat fantàsticament, nois! Bé, la meva nau no podrà seguir prenent part
en el combat, almenys fins que hàgim reparat alguns danys, així que posaré rumb
al Punt de la Il·lusió abans del previst. No us mogueu de les coordenades assignades,
nois. Aquests navilis Escaramussa haurien d'arribar en qualsevol moment!
***
L'almirall
Greelanx estava mirant fixament al comandant Jelon, visiblement perplex davant
l'informe del seu subordinat.
—M'està
dient que el Vigilància ha quedat
fora de combat i que el capità Eldon ha mort?
—Sí,
almirall. Lamento haver de dir-li-ho, senyor, però...
—I els
seus caces TIE?
—Tots
han estat destruïts, senyor.
Greelanx
era un militar massa disciplinat per permetre's maleir en veu alta, però ho va
fer mentalment.
—Ordeni
a les naus Escaramussa que avancin a velocitat màxima, i que dos esquadrons de
caces TIE les acompanyin. Quan es trobin amb l'enemic, que entaulin combat
immediatament.
—Sí,
senyor!
Durant
un moment Greelanx fins i tot va pensar fer entrar en combat a l'altre navili
de la classe Carrack, l'Avançada,
però va acabar decidint per reservar-lo. El seu esquadró podia necessitar a l'Avançada més tard per acabar les
operacions de neteja, i Greelanx no volia arriscar l'únic navili de
reconeixement que li quedava.
Hem de donar-los una bona lliçó en
aquests maleïts criminals, va pensar Greelanx amb sobtada
irritació, oblidant per complet, almenys de moment, que se suposava que aquella
batalla havia d'acabar amb la derrota de les forces imperials...
***
El
capità Soontir Fel va clavar els ulls en la diminuta silueta hologràfica de
l'almirall Greelanx, que semblava estar encimbellada al tauler de comunicacions
de l'Orgull del Senat, i va sentir com si un puny invisible acabés d'enfonsar-se en
el seu estómac.
—
Eldon ha mort?
Greelanx
va assentir amb una breu inclinació de cap.
—Desgraciadament,
sí.
—Comprenc,
senyor... Em dóna permís per parlar, almirall?
—Endavant
—va dir Greelanx de bastant mala gana.
—Potser
hauríem de prendre'ns una mica més... de debò a aquests contrabandistes,
senyor. Crèiem que es limitarien a fer uns quants trets a l'atzar, però pel que
sembla són capaços d'organitzar un atac coordinat.
—He
pres nota del seu comentari, Fel. Aquí Greelanx, canvi i tallo.
La
diminuta silueta hologràfica es va esvair amb un espetec gairebé inaudible.
Soontir
Fel va romandre immòbil durant uns moments amb el cap inclinat. El capità Darv
Eldon havia estat un dels seus companys de classe en l'Acadèmia, i els dos
havien estat bons amics durant gairebé deu anys. La seva mort era tan dolorosa
com una ferida de fulla vibratòria.
Fel
va empassar saliva i després dreçà les espatlles. Ja tindria temps per plorar
la pèrdua del seu amic més tard. En aquell moment, el seu deure era aniquilar
al major nombre de contrabandistes possible...
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada