10
Els jugadors d’holoescacs divorà
Galaxy
Guide 9: Fragments de la Vora
Capítol
10: La Força
Autors:
Simon Smith i Eric Trautmann
3 DBY
Ah,
sí, Hart Daele. Sí, recordo a Daele molt bé. Un home encantador. Avorrit, per
descomptat. Ja saps com poden arribar a ser els teòrics matemàtics; imagina un
Jedi teòric matemàtic. Avorrit no és la paraula.
En
aquella època jo vivia a Damualer Triac amb la meva segona esposa, Hannah, i
ell estava a la província de Samarine, a uns set kiloparsecs de distància. Ens
havíem embardissat en una competició d’holoescacs divorà. Coneixes el joc,
veritat? Cada jugador controla quinze exèrcits hologràfics en un tauler de joc
multinivell, i l'objectiu és capturar les quinze peces d'Emperador de
l'oponent. Cap al final, el petit àbac errant m'anava guanyant per dues
partides d'avantatge.
En
qualsevol cas, ens va costar una mica arribar a conèixer l'estil de joc de
cadascun, uns cinc anys o així, però després d'això, sempre que ell pensava que
jo no m'estava concentrant, usava un ordinador per fer els seus moviments. Jo
sempre podia adonar-me; la qualitat del joc descendia considerablement. D'això
es tractava, cert; una suau empenta per fer que jo jugués millor. Oh, vaja. No
hi havia molta gent que pogués rivalitzar amb Daele en els escacs divorans...
Certament, em va fer treballar bastant dur.
Per
on anava? Ah. En aquella època allà solia haver-hi un preciós bosc a uns dos
quilòmetres al sud de casa meva, i solia anar passejant fins allà amb
regularitat. I sempre, just quan passava al costat d'aquest Roure Mil·lenari
deformat per les tempestes, solia escoltar la seva veu etèria, procedent d’enlloc,
dient «Llancer a Segon Pla de Reina 4» —solia utilitzar l'antiga notació
d'escacs, saps?— i jo sempre solia quedar-me quiet, alçar un dit, i dir «Hauria
d'anotar això» abans de continuar la meva marxa. Seguim amb aquesta rutina
durant gairebé quaranta anys...
No,
mai ha estat cert que els Jedi només tinguem visions a través de les distàncies
estel·lars. Daele i jo juguem trenta partides d'escacs com aquesta, i això
requereix telepatia projectiva... Tots els nostres límits vénen de nosaltres
mateixos. Estalvia una fortuna en factures de comunicacions...
Jo
solia enviar-li la meva resposta just abans que s'anés a asseure a sopar. Ell
tenia el tauler d'escacs en les seves estances privades —un bonic conjunt de
cristall, el seu— i això significava que podia fer el moviment en el seu tauler
tan aviat com jo l'hi deia.
La
pintura? Oh, només és el meu petit hobby. Sempre m'ha agradat els escacs, i
gaudeixo de la pintura hologràfica... He realitzat diversos taulers en
diferents estils, amb diferents fons. Aquest va ser complicat perquè les peces
són molt reflectores i tenen aquestes formes estranyes i retorçades, la qual
cosa significa que els reflexos del planeta que hi ha darrere d'elles apareixen
en alguns llocs estranys. Oh, no, és massa fred per a la sala d'estar, però
aquí queda bastant bé. La meva dona diu que no li agrada perquè se’l queda
mirant fixament durant hores sense poder trobar-li cap sentit. Tendeix a fer
que la gent se senti... incòmoda. Oh, bo. En realitat és una posició d'escac,
però la il·lusió fa que sigui difícil d'interpretar. Algun dia ho regalaré a
algú, quan trobi a algú que ho mereixi.
Crec
que ja n'hi ha prou d’holoescacs divorà ara com ara. Pren una mica més de licor
d'espècia, i et parlaré sobre la resta del clan...
—Fragment de «Una entrevista amb Haaran
Balmor, Mestre Jedi», del llibre de Madelein Aurin Herois de la República, Premsa Estel·lar Sarlain, 96.72 (Prohibit
ara en tots els seus formats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada