La maniobra hutt (III 1)

Anterior

Capítol 3: Nar Shaddaa.

Abans de comprar dos bitllets cap a Nar Shaddaa, Han va anar a una secció de l’espaiport de Nar Hekka que tenia bastant mala fama i durant unes hores va estar molt ocupat esborrant el seu rastre i el de Chewbacca. Unes quantes converses judicioses mantingudes en un parell de brutes tavernes li van proporcionar el nom del millor falsificador de documents d'identificació del planeta.

El falsificador va resultar ser una tsyklena nativa de Tsyk, una criatura de cos arrodonit i mancat de borrissol amb una pell pàl·lida d'aspecte curiosament tibant. La tsyklena estava admirablement dotada per a la professió que havia triat, ja que posseïa uns ulls molt grans que li proporcionaven una visió excepcional i set dits tan esvelts i delicats que semblaven tentacles. Amb dos polzes oposables per mà, era capaç de manipular dues traçadores hologràfiques alhora! Han va contemplar amb fascinació com produïa un document d'identificació que li convertia en Garris Kyll i un altre que convertia a Chewbacca en Arrikabukk. Han no tenia ni idea de si Teroenza sabia alguna cosa sobre Chewie, però no estava disposat a córrer cap risc.

Amb les identificacions falses en el seu poder, i les seves reserves de crèdits considerablement disminuïdes, els dos van pujar al Princesa Estel·lar i van desenganxar amb rumb a Nar Shaddaa.

El viatge va transcórrer sense cap classe d'incidents, encara que Han, no va aconseguir abandonar el seu estat d’hipervigilància ni un sol instant. Tornar a ser un home assetjat era just el tipus de problema al que no volia haver d'enfrontar-se en una fase tan primerenca de la seva nova carrera com a contrabandista. El viatge va durar una mica més d'un dia estàndard, a pesar que Nar Hekka es trobava pràcticament fregant la perifèria del Sistema Y’Toub, perquè havia de ser realitzat a velocitats sublumíniques. El Princesa era un navili molt vell, i el seu antiquat ordinador de navegació no era capaç de calcular els salts hiperespacials estant tan prop dels pous gravitatoris produïts per l'estel i els sis planetes d’Y’Toub. Com sabien tots els pilots, els pous gravitatoris complicaven considerablement el procés de càlcul dels salts hiperespacials.

Aquella nit, dormit en la seva estreta llitera a bord del transport, Han va somiar que tornava a ser un cadet, i que estava novament en l'Acadèmia de Càrida. En el seu somni, s'apressava a acabar de llustrar les seves botes i després s'incorporava a la formació en el recinte de desfilades, amb el seu uniforme impecable, cada cabell en el seu lloc i les botes tan lluentes que podia veure's la cara en elles.

En Han romania immòbil allà, braç a braç amb els altres cadets, tal com ho havia fet en la vida real, alçant la mirada cap al cel nocturn per veure com la petita lluna mascota de l'Acadèmia resplendia entre els estels. Tenia els ulls aixecats cap a ella, com havia fet una vegada en la realitat, quan de sobte, en un silenci fantasmagòric, la lluna esclatava i es convertia en una bola de foc que il·luminava la negror del cel. Un tremend crit de sorpresa i consternació va sorgir de les files de cadets. Han va mantenir els ulls clavats en la bola de foc blanc groguenc, contemplant l'expansió de l'anell de gasos incandescents acompanyat pels fragments de la lluna veloçment impulsats per davant d'ell. El cataclisme semblava un estel en miniatura que acabés de fer explosió.

I mentre el cadet Han contemplava la bola de foc, amb la sobtada impredictibilitat dels somnis es va trobar en un altre lloc..., i enfrontant-se a un tribunal militar d'oficials imperials d'alt rang. Un d'ells, l'almirall Ozzel, llegia la sentència amb veu monocord i desproveïda d'inflexions mentre un jove tinent anava arrencant metòdicament fins a l'últim galó i insígnia militar de l'uniforme de gala d’en Han, per acabar deixant-lo embolicat en una guerrera mig estripada que penjava del seu cos tan flàccidament com un munt de parracs. Gèlidament inexpressiu, el jove tinent desembeinava solemnement el sabre cerimonial d'oficial d’en Han i el partia damunt del seu genoll (la fulla ja havia estat afeblida prèviament amb un bufador làser perquè pogués ser trencada sense cap dificultat).

Després el tinent, el rostre del qual seguia estant tan impassible com el d'un androide (encara que Tedris Bjalin s'havia graduat un any abans que Han i els dos havien estat bons amics), li creuava el rostre d'una bufetada sense immutar-se, assestant-li un dolorós cop acuradament calculat perquè expressés desdeny i irrisió. Finalment, com a últim gest ritual de menyspreu insuperable, Tedris li escopia, i el glòbul de la seva saliva queia sobre la bota d’en Han. El corellià baixava la mirada cap a la lluenta superfície i veia com el bri de saliva d'un blanc platejat s'anava lliscant lentament cap a la puntera, embrutant el cuir resplendent de la seva bota dreta.

Quan tot allò va ocórrer en la realitat, Han va agrair que Tedris no hagués arribat a escopir-li en la cara, cosa que hagués tingut dret a fer si així ho hagués triat. El corellià havia suportat tota la cerimònia amb el rostre immòbil i inexpressiu, obligant-se a no mostrar cap reacció, però aquesta vegada, en el seu somni, hi havia cridat una apassionada protesta: — NOOOO! —i s'havia llançat sobre Tedris...

... per despertar en la seva llitera, tremolós i amb el cos cobert de suor.

Han s’aixecà i va passar les mans tremoloses entre els seus cabells, dient-se a si mateix que només havia estat un somni, que la humiliació ja havia quedat enrere i que mai més hauria de tornar a passar per allò.

Mai més...

Han va sospirar. S'havia esforçat tant per poder entrar en l'Acadèmia, i havia lluitat tant per poder seguir en ella... Malgrat els buits que emmalaltia la seva educació anterior a l'Acadèmia (i n’hi havia molts, per descomptat), Han Solo havia fet tot allò que estava a les seves mans per millorar i per convenir-se en el millor cadet possible. I ho havia aconseguit. El record del primer dia va fer que els llavis d’en Han es tibessin en una ganyota plena d'ombrívola desesperació. S'havia graduat de l'Acadèmia amb honors, i aquest havia estat un dels millors dies de la seva vida.

Han va bellugar el cap. Viure en el passat no et farà cap bé, Solo..., es va recordar a si mateix. Totes aquelles persones: Tedris, el capità Meis, l'almirall Ozzel (i que condemnadament estúpid era aquell vell!) i tots els seus companys de rang havien sortit de la seva vida per sempre. Per a ells Han Solo havia mort, i ja no existia. Mai tornaria a veure a Tedris.

Va empassar saliva, i va sentir un nus de dolor en la gola en fer-ho. Quan va entrar en l'Acadèmia estava tan ple de somnis, d'esperances d'un futur meravellós i resplendent... Havia volgut deixar enrere la seva antiga vida de crims i convenir-se en un home respectable. Han sempre havia albergat el somni secret que algun dia arribaria a ser un oficial imperial, benvolgut i admirat per tots. Sabia que era intel·ligent, i es va esforçar valentament per treure bones notes i omplir els buits que hi havia en la seva educació. S'havia permès imaginar-se que algun dia vestiria l'uniforme dels almiralls imperials i que manaria una flota o, si era transferit a un ala de caces TIE i arribava a manar-la, s'havia vist lluint l'uniforme de general.

General Solo... Han va sospirar. Sonava fantàsticament, per descomptat, però ja anava sent hora que despertés i s'enfrontés a la realitat. La seva oportunitat d'aconseguir la respectabilitat s'havia esfumat per sempre quan es va negar a permetre que Chewbacca fos executat a sang freda. Així i tot, Han no lamentava la seva elecció. Durant els seus anys en l'Acadèmia i en les forces imperials, havia pogut veure molt de prop la crueltat i la duresa cada vegada més salvatge dels oficials imperials i de molts dels qui servien a les seves ordres.

Els no-humans eren el seu blanc favorit, però últimament el radi d'acció de les atrocitats s'havia anat ampliant fins a incloure als humans. L'Emperador semblava estar deixant de ser un dictador relativament benigne per convenir-se en un tirà implacable, decidit a aixafar els mons que governava fins a obtenir una submissió total i absoluta.

I de tota manera, Han dubtava que hagués pogut aguantar molt temps més en l'Armada Imperial. En un moment o un altre algun oficial li hauria ordenat que prengués part en una de les «demostracions» acuradament calculades per obtenir la submissió d'un món excessivament independent mitjançant el terror, i llavors Han li hauria dit on podia ficar-se les seves ordres. Sabia que mai hauria estat capaç de prendre part en les massacres ordenades per l'Imperi de les quals havia sentit parlar..., com la qual havia tingut lloc a Devaron, que va acabar amb l'execució implacable de més de set-cents rebels.

Han podia matar, i ho havia fet sense vacil·lar ni un sol instant, quan s'enfrontava a oponents armats. Però disparar contra presoners desarmats? Han va bellugar el cap. No, això mai. Preferia portar una existència de civil, sent un contrabandista o un lladre.

Va començar a vestir-se: primer els pantalons blau fosc d'estil militar, amb la vermella franja de sang corelliana al llarg de les costures exteriors. Quan va ser expulsat de l'Armada Imperial, Han va esperar veure's privat de la franja de sang, tal com havien fet amb la resta de les seves insígnies i galons, però no la hi van llevar. Han va suposar que això es devia al fet que la franja de sang no era una recompensa imperial. S'adquiria a través del servei militar en circumstàncies molt especials, i commemorava un acte d'heroisme inusual, però era concedida pel govern corellià a un corellià.

Oh, sí, no hi ha dubte que aquells van ser dies realment difícils..., va pensar Han mentre recordava com havia guanyat la condecoració. El seu polze dret va acariciar la franja de sang mentre es posava la bota dreta. La franja de sang havia estat dissenyada de tal manera que podia ser separada i tornada a col·locar en cada nou parell de pantalons. Han havia descobert que normalment els qui no havien nascut a Corèllia no tenien ni idea del gran honor que suposava el que te la concedissin, i sabia que molts pensaven que era un simple adorn.

Això no li importava gens ni mica, naturalment. Han portava la franja perquè era l'únic símbol militar que li quedava, però mai parlava de com i on s'havia guanyat aquell honor.

Hi havia coses en les quals era millor no pensar.

Va acabar de vestir-se, posant-se una camisa color gris clar i una armilla d'un gris una mica més fosc. Havia de donar-se pressa, perquè sabia que ja s'estarien aproximant a Nar Shaddaa.

Amb la seva petita motxilla de viatge penjant de l'espatlla, Han va sortir al passadís i es va encaminar cap a la sala d'observació. Aquella nau transportava tant passatgers com càrrega, per la qual cosa disposava de poques comoditats, però almenys comptava amb un finestral de grans dimensions. Contemplar els estels era una cosa que entretenia i relaxava a la immensa majoria d'éssers intel·ligents, i pràcticament totes les naus de transport estaven equipades amb una sala d'observació.

Quan va entrar a la sala, Han es va trobar amb què Chewbacca ja estava allà, contemplant els estels. Va anar fins al finestral, es va col·locar al costat del wookiee i es va dedicar a observar la seva destinació.

Estaven avançant a gran velocitat cap a un planeta bastant més gran que Corèllia en el qual es distingien deserts marrons, vegetació d'un verd pàl·lid i oceans color blau pissarra. Han ho va reconèixer immediatament. Ja havia estat allà cinc anys abans, i li va donar un cop de colze a Chewie.

—Nal Hutta —li va dir al seu company—. Significa quelcom així com «joia magnífica» en huttès, però... Bé, amic, puc assegurar-te que no té gens de bonic. Hi ha munts de pantans i aiguamolls, i tot el lloc empesta igual que una claveguera situada al centre d'un abocador d'escombraries.

El record va fer que el corellià arrufés el nas.

Mentre els dos companys contemplaven el món natal dels hutts, el Princesa Estel·lar el va deixar enrere i va començar a utilitzar la gravetat del planeta per anar reduint la seva velocitat. Chewie va gemegar una pregunta.

—No, mai he estat a Nar Shaddaa —va replicar Han—. Quan vaig estar aquí fa cinc anys, ni tan sols vaig tenir ocasió de fer-li un cop d'ull. —Ja podien veure el contorn de la gran lluna, que començava a apuntar per sobre de l'horitzó. Chewie va emetre un so interrogatiu —. Sí, amic. El planeta i la seva lluna es mouen dins d'una connexió de marees, per la qual cosa sempre mantenen els mateixos hemisferis tornats l'un cap a l'altre —li va explicar Han—. És el que es coneix com a òrbita sincrònica.

Mentre el Princesa lliscava al voltant de l'enorme planeta, Han va veure que a l'altre costat d'aquest l'espai es trobava esquitxat de restes que suraven a la deriva. Quan van estar una mica més a prop, les restes van resultar ser naus espacials abandonades de totes les formes i grandàries imaginables. L'ensinistrament imperial d’en Han li va permetre identificar a moltes d'elles, però hi havia algunes que no havia vist mai.

La Lluna dels Contrabandistes era una lluna realment enorme, una de les més grans que Han hagués vist mai. Estava envoltada per les naus espacials abandonades, i aquestes eren prou nombroses perquè el Princesa hagués d'alterar el seu curs diverses vegades a fi d'evitar-les. Moltes d'elles eren simples masses de metall ennegrit, o closques buides amb grans forats en els cascos.

A Han en va tenir prou veient el gran nombre de cicatrius espacials que hi havia en els flancs d'aquelles naus per comprendre que moltes d'elles portaven allà dècades, i fins i tot segles. El corellià es va preguntar per què n’hi havia tantes, però un instant després va percebre el tènue centelleig de la llum planetària reflectit en un camp efímer que embolicava la lluna cap a la qual es dirigien..., i una fracció de segon després un fragment de ferralla espacial va esclatar en una encegadora erupció de flames.

—Ei, Chewie... Això explica la presència de totes aquestes restes —va dir Han, assenyalant amb un dit—. Veus aquests centelleigs que emboliquen a Nar Shaddaa? La lluna està protegida per un escut. Totes aquestes naus van venir a fer-los una visita, i si no volien deixar que descendissin, l'única cosa que van haver de fer va ser negar-se a baixar els escuts i després van utilitzar canons d’ionss per fer-les trossos. Suposo que deuen tenir bastants problemes amb els pirates i els incursors, no?

Chewbacca va emetre un bram ofegat que sonava quelcom així com «Hrrrrnnnnn» i que volia dir «Per descomptat».

La tènue resplendor causada per l'escut de la lluna feia que resultés bastant difícil distingir els detalls de la destinació a la qual s'estaven aproximant, però així i tot Han va poder veure que la superfície de Nar Shaddaa es trobava gairebé totalment recoberta d'estructures. Pinacles de comunicacions que semblaven enormes punxons brollaven de la pasterada d'edificis. És com una versió pobra de Coruscant, va pensar Han, recordant el planeta que era una sola i gegantesca ciutat, aquell món tan recobert per capa sobre capa d'edificis que el paisatge natural quedava pràcticament ocult excepte a les zones dels pols.

Mentre contemplava la llegendària Lluna dels Contrabandistes, Han es va trobar recordant novament el seu somni. En aquell somni havia alçat la mirada cap a una altra lluna molt diferent. Va arrufar les celles. Què estrany... Tota la part del somni que feia referència a la lluna mascota havia ocorregut en la realitat. Han estava format en el recinte amb els altres cadets i havia contemplat com la petita lluna era engolida per una violenta explosió en el cel nocturn de Càrida.

Potser el seu subconscient li havia enviat aquell somni per recordar-li alguna cosa molt important que havia oblidat. Han es va pujar una mica més la motxilla.

—Mako... —va murmurar.

Chewbacca li va llançar una mirada interrogativa, i Han es va encongir d'espatlles.

—Oh, només estava pensant que potser hauríem de tractar de localitzar a Mako.

Chewie decantà el cap i roncà una pregunta.

—Mako Spince... El vaig conèixer quan Mako era cadet de primera. Fa anys que ens coneixem —li va explicar Han.

Mako Spince era un vell amic i, segons les últimes notícies que Han havia tingut d'ell, Mako tenia certes connexions amb Nar Shaddaa. De fet, es deia que fins i tot passava temporades allà. Tractar de trobar a Mako i esbrinar si podia ajudar al seu vell amic Han a trobar treball no els faria cap mal, per descomptat.

Mako Spince tenia deu anys més que Han, i les seves infàncies no havien pogut ser més oposades. Han va ser un nen dels carrers fins que el cruel i sàdic Garris Botxí el va treure d'ells i el va empènyer cap a una vida de crims. Mako, en canvi, era fill d'un important senador imperial. Havia crescut gaudint de tots els avantatges..., però mancava de la decisió d’en Han. Durant la seva estada en l'Acadèmia Imperial, Mako només hi havia estat interessat a divertir-se.

Mako era cadet de primera, i es trobava dos anys per davant d’en Han. Els seus passats no podien ser més diferents, però això no havia impedit que arribessin a ser bons amics: van pilotar lliscants, van celebrar salvatges festes clandestines i li van gastar bromes pesades als instructors més rígids. Mako sempre era l'instigador de les seves entremaliadures. Han havia estat el cautelós, perquè mai oblidava el molt que li havia costat entrar en l'Acadèmia. El més jove dels dos cadets s'assegurava que mai els enxampessin, però Mako, confiant que les relacions del seu pare li protegirien, s'havia atrevit a tot i a qualsevol cosa en la seva persecució de la broma perfecta i l'escapada més audaç.

Destruir la lluna mascota de l'Acadèmia havia estat la més gran, i l'última, de les seves entremaliadures com a cadet imperial.

Aleshores Han havia sabut que Mako estava tramant alguna cosa, i que es tractava d'una cosa seriosa. Mako l’havia intentat convèncer que li acompanyés durant la seva incursió en el laboratori de física. Però Han havia d'estudiar per a un examen, per la qual cosa s'havia negat a anar amb ell. Si hagués sabut què estava planejant fer Mako, hauria tractat de convèncer al seu amic que ho oblidés.

Aquella nit, mentre Han calculava òrbites i treballava en l'exposició de «Economia del moviment hiperespacial de tropes» que havia de presentar, Mako va entrar en el laboratori de física del professor Cal-Meg. Va robar un gram d'antimatèria, després va agafar una petita llançadora monoplaça i un vestit espacial de l'hangar de llançadores de l'Acadèmia i va desenganxar.

Mako es va posar en el petit planetoide que era el més proper dels tres satèl·lits de Càrida i va col·locar la càpsula d'antimatèria al centre de l'enorme Segell de l'Acadèmia que havia estat esculpit amb bufadors làser en el satèl·lit feia dècades, quan Càrida encara era un planeta d'entrenament per a les tropes de la desapareguda República. Després es va enlairar, i quan va estar prou lluny per no córrer perill va provocar l'explosió de l'antimatèria des de l'espai, amb la intenció de fer que el segell sortís acomiadat de la superfície de la petita lluna.

Però Mako subestimà el poder de l'antimatèria que havia robat. Tot el satèl·lit va esclatar en una exhibició cataclísmica que Han i els altres cadets van presenciar des de la superfície del planeta.

Mako es va convertir immediatament en un dels principals sospitosos. Havia gastat tantes bromes pesades i havia creat tants problemes que els alts oficials van començar a investigar els seus moviments gairebé abans que les restes del satèl·lit fet miques s'haguessin precipitat al planeta o haguessin estat alineats per la deriva espacial, formant una aproximació d'anell al voltant de Càrida.

Han també era sospitós, però afortunadament per a ell un amic havia anat a veure’l perquè li donés un cop de mà amb l'astrofísica en el mateix instant en què l'antimatèria havia estat robada del laboratori. Com a conseqüència, Han disposava d'una coartada indestructible.

Però Mako no tenia cap coartada.

Durant el judici, l'acusació va sostenir que Mako era un terrorista que s'havia infiltrat en l'Acadèmia. Han es va oferir a declarar sota els efectes de les drogues de la veritat per exculpar al seu amic d'aquella acusació, i van haver d'acceptar la seva paraula que Mako havia actuat en solitari i que només tenia intenció de gastar una altra de les seves bromes de dubtós gust. Gràcies a això, Mako va acabar sent declarat innocent de l'acusació de terrorisme. Al final, es van limitar a expulsar al cadet.

El pare de Mako va intervenir per última vegada i li va donar els crèdits necessaris perquè pogués obrir-se pas en el món dels negocis. El senador no sospitava que el seu fill es gastaria aquells diners en una nau, i en contraban amb el qual omplir el seu celler de càrrega. Després Mako havia desaparegut, però Han sabia que Mako Spince no era la classe d'home que es conforma amb esfumar-se discretament. No, Mako mai faria això. Allà on hi hagués emocions i crèdits a guanyar, allà podries trobar a Mako Spince.

I Han estava gairebé segur que a Nar Shaddaa hi hauria algú que sabria on es trobava el seu amic.

Va seguir contemplant la gran lluna mentre el Princesa s'anava aproximant cada vegada més a ella. Nar Shaddaa tenia gairebé una tercera part de la grandària de Nal Hutta, per la qual cosa les seves dimensions podien comparar-se perfectament amb les d'un planeta petit. L'escut feia que resultés difícil distingir els detalls, però així i tot Han va poder veure el parpelleig de moltes llums.

Mentre el Princesa s'aproximava a la Lluna dels Contrabandistes, una secció de la boirina lluminosa que indicava la presència de l'escut va desaparèixer de sobte, i Han va saber que havien baixat l'escut per deixar passar la nau. El transport va deixar enrere l'escut, i uns instants després van entrar en l'atmosfera.

Han per fi va poder veure l'origen d'aquelles llums pampalluguejants: eren gegantescs cartells hologràfics que anunciaven articles i serveis. Quan van estar una mica més a prop, va poder llegir un d'ells: «Per a totes les espècies intel·ligents de la galàxia: Veniu aquí! Tot està permès! Si disposes dels crèdits necessaris, nosaltres tenim el que vols... o a qui vulguis.»

No hi ha dubte que és un lloc amb molta classe, va pensar Han sarcàsticament. Ja havia vist rètols que anunciaven cases del plaer amb anterioritat, però mai un tan descarat com aquell.

Mentre el Princesa «baixava» cap a una gran esplanada situada en el cim d'una gegantesca massa de permacret, Han va comprendre que aquella devia ser la pista de descens que els havien assignat. Mirà al seu voltant a la recerca d'un seient proveït d’arnesos de seguretat en el qual instal·lar-se durant la presa de contacte, però de seguida va veure que els altres passatgers no semblaven compartir la seva preocupació i es limitaven a aferrar-se a les nanses distribuïdes per l'interior del casc. Han es va encongir d'espatlles i va mirar a Chewbacca, i els dos companys van imitar a la resta del passatge. El corellià va descobrir que resultava molt més difícil suportar un descens complicat sent passatger que quan estaves assegut en la butaca de pilotatge. Quan pilotaves la nau, estaves massa ocupat per pensar en els possibles perills.

Un instant després va haver-hi una lleugera sacsejada, i el Princesa es va posar en la pista.

Han i Chewbacca van seguir als altres passatgers cap a l’escotilla, i es van trobar amb una llarga cua que esperava per poder desembarcar. Han no va poder evitar fixar-se que la resta del passatge tenia un aspecte bastant endurit i inquietant. La majoria eren mascles plens de cicatrius i aguerrits per l'espai, amb unes quantes femelles d'aspecte encara més dur i temible. Hi havia representants de moltes espècies intel·ligents de la galàxia, però no hi havia famílies, i ningú era molt vell.

Aquella barabel encaixaria perfectament entre ells, va pensar, sent sobtadament conscient del pes tranquil·litzador del desintegrador suspès sobre la seva cuixa.

La porta de l’escotilla es va fer a un costat i els passatgers van començar a desfilar per la rampa per baixar a la pista de descens. Han va aspirar una profunda glopada de l'atmosfera local i després va arrufar el nas en una ganyota de repugnància. Chewie va deixar escapar un suau gemec al costat d'ell.

—Ja sé que empesta —va dir Han, parlant per una comissura dels llavis—. Ves acostumant-te en aquesta olor, amic. Crec que anem a passar força temps en aquest lloc.

El sospir de Chewbacca va ser d'allò més eloqüent, i no necessitava cap traducció.

Han no volia semblar el típic nouvingut, per la qual cosa va fer quant va poder para no girar el cap d'un costat a un altre mentre baixaven per la rampa. Finalment, va poder fer un bon cop d'ull al que li envoltava.

A primera vista, Nar Shaddaa li va recordar a Coruscant perquè no hi havia ni un metre de terreny nu visible. Només hi havia edificis, torres, pinacles, passarel·les per a vianants i pistes de descens per a llançadores, i tot això es fonia en un interminable panorama de construccions creades pels éssers intel·ligents. El resultat final era que Nar Shaddaa semblava un bosc de permacret esquitxat de rètols hologràfics replets de colors virolats.

Però mentre ell i Chewie travessaven lentament la pista de descens, Han no va trigar en adonar-se que encara que es trobaven en els nivells superiors de la lluna, aquell lloc era molt diferent dels nivells superiors del Centre Imperial, com era conegut oficialment Coruscant des de feia algun temps.

Els nivells superiors de Coruscant eren prodigis d'esvelta i elegant arquitectura, delicadament il·luminats i impecablement nets. Coruscant no començava a adquirir un aspecte brut i miserable fins que havies recorregut una bona distància cap avall i et trobaves a centenars de nivells de profunditat.

El nivell superior de Nar Shaddaa era pràcticament idèntic als nivells inferiors de Coruscant. Si això és un nivell superior, va pensar Han mentre tenia un fugaç besllum del vertiginós buit d'un congost artificial delimitat per dos gegantescs edificis recoberts de pintades, no vull ni pensar en com seran els nivells inferiors d'aquí a baix...

Han havia estat en els nivells més profunds de Coruscant. Només havia estat allà una vegada, i no volia haver de tornar a passar per aquella experiència.

Mentre llançava mirades dissimulades al paisatge urbà de Nar Shaddaa, Han va fer una anotació mental per recordar-se que MAI havia de visitar els nivells inferiors de la Lluna dels Contrabandistes.

El cel que s'estenia sobre els seus caps tenia un color bastant estrany, com si estiguessin contemplant un cel de color blau normal a través d'un filtre marró fosc. Nal Hutta surava a l'espai, tan enorme i inflat com les criatures intel·ligents amb aspecte d'erugues que l’anomenaven llar. El planeta ocupava un mínim de deu graus del cel, i Han va comprendre que Nar Shaddaa devia tenir dues nits. Una d'elles seria la nit llarga normal, quan un costat de la lluna quedava allunyat del sol. La segona «nit», relativament curta, arribaria quan el sol quedés eclipsat per la gegantesca massa de Nal Hutta. Han va fer uns quants càlculs aproximats i va acabar decidint que en total el període de foscor causat per l’eclipsament duraria unes dues hores.

Chewie va gemegar i grunyí.

—Tens raó, amic —va dir Han—. A Coruscant almenys plantaven arbres i arbustos ornamentals. Em sembla que en aquest munt de ferralla no podries fer créixer res: ni tan sols un fong lubellian seria capaç de sobreviure entre tant metall...

Van anar cap a la rampa que unia el terra amb la pista de descens. La rampa donava voltes i més voltes, i no estava molt ben il·luminada. Encara que havien descendit durant el dia, les gegantesques estructures i pinacles que flanquejaven l'edifici, en la teulada del qual estava instal·lada la pista de descens, van anar impedint el pas a la major part de la claredat solar a mesura que baixaven. La rampa no va trigar a enfosquir-se i omplir-se d'ombres. Els altres viatgers ja havien desaparegut feia una bona estona, i Han i Chewie s'havien quedat sols en el silenci ple de ressons del recinte delimitat per la rampa, els seus alts murs i el seu sostre. Cèl·lules lluminoses d'escassa potència proporcionaven una feble il·luminació. Han procurava mantenir l'esquena tornada cap a la paret, mentre pensava amb creixent inquietud que aquella rampa seria un lloc realment bo per a una emboscada.

La seva mà va descendir cap a la culata del seu desintegrador...

... en el mateix instant en què el feix d'energia verd-blavosa d'un tret atordidor sorgia del no-res!

Els reflexos d’en Han sempre havien estat ràpids, i setmanes de viure com un home assetjat els havien aguditzat al màxim. Abans que el feix d'energia xoqués amb la paret, Han ja s'havia apartat de la seva trajectòria llançant-se al terra. Va rodar sobre el permacret, movent-se cap a un costat i cap avall. Quan es va incorporar, el desintegrador ja estava llest per fer foc a la seva mà.

Han va captar un fugaç besllum del seu atacant, un robust humanoide amb munts de pèl en la cara. Probablement fos un bothan, i Han estava gairebé segur que era un caçador de recompenses. El corellià va disparar però va fallar, i el feix d'energia del seu desintegrador va obrir un forat en el mur de permacret. Han es va agotzonar al costat del mur de davant, esperant veure reaparèixer al caçador de recompenses.

Chewbacca udolà. Han va tornar el cap cap al seu company, que estava a l'altre extrem de la rampa i també s'havia enganxat a la curvatura de la paret, i va veure que el wookiee no corria perill de moment. El corellià va agitar la mà en un urgent signe de « No et moguis!». Chewbacca li va fulminar amb la mirada, i va alçar emfàticament el seu arc d'energia.

Què està intentant dir-me?, es va preguntar Han. Chewie va rugir, i a qui no entengués la llengua dels wookiees el so que va produir li hauria semblat un simple udol de ràbia. Però Han li va entendre. Va dirigir un assentiment de cap a Chewie i després es va llançar rampa a baix, disparant a cegues mentre descendia. Dos trets es van escampar sobre la paret entre cruixits i xiulades, i petits fragments de permacret van volar per l'aire.

El feix atordidor va tornar a passar sobre ell amb un estrident xiscle, i Han va respirar profund i després va llançar un crit d'angoixa, es va doblegar sobre si mateix i va deixar caure el seu desintegrador.

Va xocar amb el permacret i es va quedar immòbil, com si estigués inconscient. Espero que això doni resultat, perquè si no...

Uns passos ràpids i decidits es van anar aproximant a ell...

... i una fracció de segon després es va sentir el so gairebé musical que produïa un arc d'energia en ser disparat. Després va haver-hi una potent explosió, a la qual va seguir un crit que es va interrompre gairebé a l'instant.

Han va rodar sobre si mateix i es va aixecar d'un salt, amb el temps just de veure com el seu atacant queia de genolls amb l'angoixa gravada en cada tret del seu pelut rostre. Era un bothan, per descomptat. Les seves mans es tibaven sobre un forat fumejant en el seu pit.

Mentre Han li contemplava, el bothan va caure de cara. Es va debatre, clapotejà, va fer una convulsió per última vegada i va acabar quedant immòbil.

Han va anar fins al cadàver del bothan i va usar la punta de la seva bota per donar-li la volta fins a deixar-lo tombat d'esquena. Les peludes faccions s'havien afluixat per adquirir la flàccida immobilitat de la mort. Han va contemplar la ferida.

—No s'assembla gens a la que deixaria un tret de desintegrador —va murmurar—. M'imagino que no pot haver-hi molts wookiees a Nar Shaddaa, així que crec que hauríem de disfressar la manera en què va morir aquest tipus.

Va desenfundar el seu desintegrador, va apuntar, va girar el cap i va llançar una descàrrega a màxima potència contra el pit del bothan. Quan Han va tornar novament el cap cap al cadàver, el bothan ja amb prou feines si tenia pit, i tots els senyals deixats per la peculiar arma d’en Chewie havien quedat esborrades.

Han va registrar al caçador de recompenses, trobant uns quants crèdits en les seves butxaques i una fulla de plastipaper amb l'encapçalament de “ES BUSCA” que contenia la descripció d'un humà anomenat «Han Solo» més la informació que es creia que es dirigia a Nar Shaddaa. La recompensa oferta per la captura d’en Han era de set mil cinc-cents crèdits, però excloïa les desintegracions i només es cobraria si la presa era capturada amb vida.

Han va acabar de llegir la fulla i se la va ficar en la butxaca.

—Bé, Chewie, sembla que les coses es posaran realment emocionants —va dir—. Serà millor que ens mantinguem alerta.

—Hrrrrrnnnnn....

Han es va preguntar què havien de fer amb el bothan. Potser haguessin de tractar de destruir el cadàver, encara que també podien limitar-se a deixar-lo allà perquè servís com a advertiment. O havien de tractar de trobar algun lloc en el qual tirar-lo i on trigués algun temps a ser descobert?

Després d'uns moments de reflexió, Han va acabar decidint deixar al bothan allà on havia caigut. Si la visió d'un caçador de recompenses podia servir per dissuadir a un altre caçador que els perseguís, tant millor. El corellià i Chewbacca van baixar per l'últim tram de la rampa caminant l'un al costat de l'altre. Han temia que el caçador de recompenses pogués tenir un soci, però ningú va intentar detenir-los.

Uns minuts després van sortir de la rampa i es van trobar en un dels carrers de Nar Shaddaa. Han es va pujar a una vorera lliscant una miqueta inestable i es va deixar portar per ella mentre mirava al voltant seu.

Nar Shaddaa semblava una barreja de laberint i trencaclosques tridimensional dissenyada per un llunàtic. Estretes passarel·les i rampes de pendents vertiginosos unien un edifici a un altre. Estils arquitectònics i dissenys procedents de dotzenes de mons es confonien i s'entremesclaven. Cúpules, pinacles, arcs, gegantescs rectangles rabassuts, paràboles... La pasterada de formes va fer que els comencés a donar voltes el cap. El duracer, el permacret, la cristal·lina i altres materials de construcció que Han era totalment incapaç d'identificar es trobaven recoberts de brutícia i pintades. Algunes de les imatges i noms gargotejats tenien diversos pisos d'altura.

Resultava obvi que moltes de les estructures de majors dimensions havien estat construïdes feia dècades, quan Nar Shaddaa era un espaiport respectable en una lluna de plaer que era visitada per criatures intel·ligents acomodades de tota la galàxia que acudien allà per divertir-se i passar-s’ho bé. Grans edificis que havien estat magnífics hotels havien estat esbudellats i s'havien vist reduïts a miserables complexos multinivells que albergaven a les purrialles socials d'una dotzena de mons. Els carrers i carrerons estaven sotmesos a un bombardeig constant de residus tòxics i pestilents que queien de les altures. L'atmosfera era tan pudent com la dels pantans de Nal Hutta..., o potser fins i tot més fastigosa.

Les olors dels plats més típics de múltiples mons lluitaven amb la pestilència de les clavegueres que traspuaven fluïts, i es barrejaven amb les potents aromes de les espècies intoxicants i altres drogues. L'acre pudor dels conductes d’escapament de les naus espacials estava pertot arreu, igual que ho estaven les mateixes naus, que lliscaven veloçment pels cels entre rugits i trons, elevant-se i descendint en un interminable i estrany ballet.

Alguns dels hotels i casinos seguien oberts, i Han va suposar que segurament serien els que pertanyien als grans senyors hutts. Criatures intel·ligents d'una infinitat de mons omplien els carrers, defugint el contacte ocular i mantenint-se en un continu estat d'alerta, sempre preparades per detectar l'error o el moment de feblesa d'una altra criatura intel·ligent i extreure algun benefici d'ell. Gairebé tothom anava armat, amb l'excepció dels androides.

Han tenia gana, però tots els aliments que es venien en les parades de carrer eren desconeguts per a ell.

—Diuen que hi ha una secció corelliana —va remugar, tornant-se cap a Chewie—, així que probablement hauríem d'anar allà.

No volia admetre que estava perdut, per por d'atreure lladres o a algú encara pitjor, però uns minuts després va veure una banderola que penjava d'un tendal (la majoria de parades de carrer i edificis tenien tendals o marquesines, que ajudaven a protegir als seus ocupants de les substàncies tòxiques que queien de les altures) en el qual estava escrit TRÀFIC D'INFORMACIÓ en sis llengües i en bàsic.

Han va baixar de la vorera lliscant i va anar cap a la cabina amb Chewie trepitjant-li els talons. La cabina va resultar estar ocupada per una twi'lek molt anciana: l'alienígena era tan vella que les seves cues cefàliques s'havien encongit i nuat a causa del pas del temps. La twi'lek va contemplar al Han amb els seus vivaços i penetrants ullets durant uns moments i després li va parlar en el seu idioma.

—Què desitges saber, pilot?

Han va treure una moneda de mig crèdit de la seva butxaca i la va deixar sobre la vora del mostrador, mantenint el seu dit índex damunt d'ella d'una forma el més ostentosa possible.

—Dues coses —va dir Han en la seva pròpia llengua, sabent que l'alienígena havia de parlar el bàsic—. Vull saber com s'arriba a la secció corelliana, per la ruta més directa i menys perillosa... —va fer una pausa mentre la twi'lek teclejava informacions en el vell quadern de dades que hi havia davant d'ella, i va seguir parlant quan l'alienígena va tornar a alçar la mirada cap a ell—, i... on puc trobar a un contrabandista anomenat Mako Spince.

La vella twi'lek va somriure, revelant unes dents tacades i plenes d’osques.

—Per al primer, pren això —va exclamar mentre li ficava una fulla de plastipaper entre els dits.

En Han la va examinar i va veure que era una secció d'un mapa. Un puntet vermell que s'encenia i s'apagava indicava «Vostè es troba aquí», i la manera d'arribar al sector corellià de Nar Shaddaa estava explicat amb tota claredat.

Han va assentir.

—D'acord. I què hi ha d’en Mako?

La twi'lek li va llançar una mirada plena de diversió.

—Ves allà, pilot, al sector corellià. Pregunta en bars, bordells, cases de joc. Tu no trobes a Mako, no. Però llavors ell et troba a tu, pilot.

Han no va poder evitar somriure.

—Sí, això és el que faria el vell Mako... D'acord, suposo que te l'has guanyat.

Va apartar l'índex de la moneda de mig crèdit, i la twi'lek la va fer desaparèixer tan de pressa que l'escamoteig gairebé va semblar un número de màgia.

—Pilot és guapo —va dir després la vella alienígena, mirant fixament al Han amb els seus ullets vermell-ataronjats brillant en el seu arrugat rostre i la millor imitació d'un somriure bufó que era capaç en els llavis. Donat el mal estat de la seva dentadura, l'efecte global era més aviat horrorós—. Oodonnaa vella, però encara queda molta vida per davant a ella. Pilot interessat?

La punta d'una cua cefàlica es va elevar per sobre d'una espatlla marcida, i es va agitar convidadora davant del corellià.

Han va posar ulls com a plats. Per tots els esbirros de Xendor... M'està proposant el que crec que m'està proposant? La punta de la cua cefàlica va tornar a agitar-se en un moviment d'invitació. Han va retrocedir, bellugant el cap mentre sentia una creixent calor en les galtes.

—Eh... No, senyora, gràcies —va dir amb un fil de veu—. Em sento molt honrat, però... Ah... He fet vots de..., d'abstinència. Sí. Haig de respectar-los, entén?

L'alienígena va semblar trobar tan divertida la visible incomoditat d’en Han que no es va prendre a malament el fet d'haver estat rebutjada, i fins i tot li va acomiadar movent la mà. Han va girar sobre els seus talons i es va apressar a anar-se’n. Chewbacca, que es va posar a caminar al costat d'ell, va deixar escapar el que no cabia dubte era una riallada wookiee.

—Muts i a la gàbia, d'acord? —va replicar secament Han—. Segueix burlant-te i t'asseguro que mai més tornaré a arriscar el coll per tu.

Chewie es va limitar a riure's més fort.

Següent