La maniobra hutt (IV 2)

Anterior

2

Diverses hores després, quan Han va acabar la seva primera travessia per la ruta de Kèssel i els tres contrabandistes s'estaven relaxant en la relativa seguretat de l’hiperespai, Roa es va recolzar en la butaca del copilot.

—Bé, Han, haig de dir que mai havia vist a ningú pilotar tan bé una nau durant el seu primer viatge per la ruta de Kèssel. Tens autèntic talent, fill. Sí, crec que has nascut per a això....

Han li va somriure.

—I tu ets un mestre magnífic, Roa.

Chewbacca, emprant un to bastant sarcàstic, va comentar que Roa potser hagués hagut de donar-li unes quantes classes més abans de permetre que Han s'enfrontés a la ruta de Kèssel, i que el seu company d'aventures li ho havia fet passar tan malament que encara no entenia com no li havia caigut el pelatge de l'esglai.

Han es va tornar en el seient i va mirar al seu pelut amic.

—Segueix fent aquest tipus de comentaris sarcàstics i li donaré la nostra direcció a Wynni la propera vegada que la vegi.

Chewie li va fulminar amb la mirada, però va callar.

—I què vas a fer ara, Han? —Va preguntar Roa—. No tots els contrabandistes poden presumir d'haver recorregut la ruta de Kèssel, i tu no només acabes de fer-ho sinó que has establert una marca excel·lent. Quin serà el teu proper pas?

Han ja havia estat pensant en això.

—Vull que Chewie i jo tinguem la nostra pròpia nau —va replicar—. Hauré de començar llogant un transport, naturalment, però pot ser que algun dia estigui en condicions de comprar una nau. Naturalment que per a això necessitaré un munt de crèdits, Roa, així que quan torni a Nar Shaddaa el primer que faré serà anar a l'únic lloc en el qual pots guanyar munts de crèdits.

Roa va enarcar les celles.

—Els hutts...

Han va fer un cop d'ull als estabilitzadors.

—Sí, els hutts.

Roa va bellugar el cap i va arrufar el nas.

—Treballar pels hutts té els seus perills, Han. Els hutts són uns caps molt difícils de complaure: si no estan contents amb la teva manera de treballar, pots acabar nedant en el buit sense un vestit.

Han va assentir.

—Ho sé —va dir melancòlicament—. Ja he treballat per a ells anteriorment. Però si vols guanyar molts diners, has d'estar disposat a córrer certs riscos...

Dues setmanes i un altre caçador de recompenses més tard, Han i Chewbacca van pujar per l'escalinata de l'edifici més gran de la secció hutt de Nar Shaddaa. La Joia, que en un llunyà passat havia estat un hotel de luxe, s'havia convertit en la caserna general del Kajidic Besadiï.

Quan era un hotel, la gerència presumia que La Joia podia proporcionar un luxós allotjament a més de la meitat de les races intel·ligents conegudes de la galàxia. Éssers aquàtics, respiradors de metà i criatures que només podien estar còmodes en un ambient de baixa gravetat... La Joia havia allotjat a totes aquestes espècies, i a moltes més.

Mentre anaven cap a l'entrada del vell edifici, Han va poder veure que havia estat considerablement remodelat per satisfer les necessitats dels seus nous propietaris. El gegantesc vestíbul estava fistonat de rampes lliscants que conduïen als nivells superiors. Les catifes i moquetes havien estat arrencades, i els terres de pedra havien estat fregats i encerats fins a proporcionar-los una lluentor encegadora per facilitar l'avanç als hutts que volguessin reptar sobre ells.

Han es va assegurar per quarta vegada que el dau amb el missatge d’en Tagta es trobava en lloc segur dins de la seva butxaca i va mirar a Chewbacca.

—No tens per què entrar, amic. Crec que podré enfrontar-me a l'entrevista jo sol.

La resposta de Chewie va consistir en un decidit capcineig. Han es va encongir d'espatlles.

—D'acord, però deixa que sigui jo qui parli.

Tots els hutts importants de Nar Shaddaa tenien majordoms, i en el cas d’en Jiliac el càrrec va resultar estar ocupat per una humana, una pèl-roja d'aspecte bastant impressionant que s'estava aproximant a la mitjana edat. Portava un senzill vestit verd de tall molt discret, i Han va quedar impressionat per la seva dignitat i la seva presència quan la dona es va presentar.

—Em dic Dielo, i sóc l'assistent personal del noble Jiliac —va dir—. Crec que m'havia dit que tenia una carta de recomanació, veritat?

Han va assentir, tenint la sensació de què anava espantosament mal vestit a pesar que s'havia posat els seus millors pantalons, camisa i jaqueta. Se sentia una miqueta a la defensiva, però ja havia après feia molt temps que mai havia de mostrar nerviosisme o incomoditat. Com a conseqüència, Han va seguir somrient despreocupadament i no va permetre que la seva façana d'alegre fanfarroneria s'esquerdés gens ni mica.

—Sí, tinc una carta de recomanació.

—Puc veure-la?

—Per descomptat, sempre que no surti fugint amb ella.

Han va treure el petit holodau de la seva butxaca i l'hi va lliurar. Dielo va examinar la taca verdosa que cobria un dels seus costats, va fer un ràpid cop d'ull al missatge i va assentir.

—Molt bé —va dir, retornant-li l’holodau—. Tinguin la bondat d'esperar aquí. De seguida els vindré a buscar.

Quaranta-cinc minuts després, Dielo va reaparèixer i va acompanyar al Han fins a la càmera d'audiències del noble Jiliac.

Han estava una mica nerviós, i es va preguntar si Jiliac li reconeixeria com un dels missatgers que, cinc anys abans, li havien lliurat un missatge en el seu palau de Nal Hutta. El missatge procedia de Zavval, el màxim rival d’en Jiliac. El senyor del crim ylesià havia desafiat a Jiliac i l’havia amenaçat amb terribles conseqüències. Quan va sentir el missatge, Jiliac es va posar tan furiós que va destruir una gran part de la seva sala d'audiències.

Han esperava que el hutt no li reconegués. Després de tot, mai li havia dit el seu nom. A més, Han ja no tenia dinou anys i el seu aspecte havia canviat bastant. El seu rostre era més prim i adult, i els anys passats en l'Acadèmia li havien fet guanyar pes i músculs. A part de tot això, tampoc calia oblidar que per a un hutt segurament tots els humans resultaven molt semblants.

Així i tot, Han tenia la boca seca quan va creuar el llindar de la càmera d'audiències d’en Jiliac.

Han es va sorprendre de veure dos hutts a la sala. Un d'ells era gairebé el doble de gran que l'altre, i Han sabia que això significava que era molt més vell. Els hutts no paraven de créixer durant tota la seva vida, alguns d'ells arribaven a aconseguir proporcions realment impressionants. El hutt mig passava per diversos períodes de ràpid creixement després d'aconseguir l'edat adulta, i Han havia sentit dir que alguns d'ells podien arribar a doblar la seva grandària en pocs anys.

Han va contemplar als hutts, i va acabar decidint que Jiliac era el més gran dels dos.

La sala era enorme i molt luxosa. Estava clar que aquella càmera d'audiències havia estat la gran sala de ball de l'hotel. Les parets estaven recobertes de miralls, i Han va poder veure la seva imatge reflectida a banda i banda de la sala.

Han es va detenir davant dels dos hutts i es va inclinar en una gran reverència. Dielo li va assenyalar amb una mà i va començar a parlar en un huttès bastant acceptable.

—Noble Jiliac, aquest és el pilot corellià recomanat pel vostre cosí, el noble Tagta. Es diu Han Solo, i el wookiee es diu Chewbacca.

Han va tornar a inclinar-se davant els hutts.

—Noble Jiliac... va dir, parlant en bàsic—. És un gran privilegi conèixer-vos, Excel·lència. El noble Tagta, el vostre cosí, em va dir que sempre necessiteu bons pilots.

—Pilot Solo... —Els bulbosos ulls del hutt van girar entre les capes de greix que els embolicaven i es van clavar en Han, contemplant-li amb una tènue curiositat—. Parla i entén el huttès?

—Ho entenc, Excel·lència —es va apressar a dir Han—. Però no el parlo prou bé com per poder fer justícia a la immensa bellesa d'aquesta llengua, i per tant no resultaria correcte que intentés parlar-lo.

Per sort els hutts eren molt sensibles als afalacs, i aquell hutt no era una excepció a la regla

—Ah, un humà que entén la bellesa de la nostra llengua... —va dir Jiliac, tornant-se cap a l'altre hutt—. No hi ha dubte que ens trobem davant un representant de la seva espècie dotat d'una rara sensibilitat.

—La qual cosa no vol dir gran cosa, tenint en compte que parlem de l'espècie humana —va replicar l'altre hutt amb una rialleta de tro—. Em pregunto si el capità Solo serà tan hàbil amb els controls d'una nau com sembla ser-ho amb les paraules...

Han va girar la mirada cap al més jove i menys corpulent dels dos hutts, i va veure que una aguda intel·ligència relluïa en els seus ulls d'estretes pupil·les. Jabba tenia més o menys l'altura d’en Han, i només mesurava uns quatre o cinc metres de longitud. Jiliac es va adonar que Han estava observant al seu company.

—Li presento al meu nebot Jabba, capità Solo. La seva col·laboració ha acabat tornant-se indispensable per a mi en tot allò concernent als assumptes del Kajidic.

Han es va inclinar davant el hutt més jove.

—Us saludo, Excel·lència.

—Salutacions, capità Solo —va replicar Jabba amb una afable ondulació d'una de les seves manetes—. La seva reputació li ha precedit.

Jiliac va estendre una mà.

—Bé, n'hi ha prou de xerrada... L’holodau, capità?

—Per descomptat, Excel·lència —va dir Han, traient l’holodau de la seva butxaca i lliurant-li-ho a Jiliac.

El gran senyor hutt va examinar l’holodau durant uns minuts i després va lliscar un diminut sensor per sobre de la taca verdosa. Finalment satisfet, va alçar la mirada cap a Han.

—Les seves recomanacions són excel·lents, capità. Sempre tenim treball per a un pilot expert.

Han va assentir.

—M'encantaria treballar per a vós i per al vostre nebot, Excel·lència.

—Molt bé, capità. En aquest cas, queda contractat. Però i el seu company? —va preguntar Jiliac, assenyalant a Chewbacca.

—Formem un equip, Excel·lència. Chewie és el meu copilot.

—De debò? —Va exclamar Jabba—. Doncs jo diria que té més aspecte de guardaespatlles que de copilot.           

Han es va adonar que Chewie s'encarcarava al costat d'ell i va percebre, més que va sentir, el suau grunyit d'ira que amenaçava amb emanar del seu pelut pit.

—Chewie és un bon pilot —va insistir.

—Els qui volem fer negocis honradament hem d'enfrontar-nos a molts perills —va observar Jiliac—. Algun de vostès ha rebut ensinistrament en l'ús dels sistemes d'armament?

—Quan volem jo sóc l’artiller, Excel·lència —va dir Han—. Admeto que Chewie és bon tirador, però la meva punteria és encara millor que la seva.

— Ah! —Jabba semblava encantat—. Per fi conec a un humà que no em fa perdre el temps amb aquest ridícul concepte seu de la modèstia.

—M'alegro que aproveu la meva falta de modèstia —va replicar Han en un to bastant sec.

—Kèssel... —va murmurar Jiliac amb veu pensativa—. Les nostres fonts d'informació diuen que ha estat a Kèssel.

Han va assentir.

—Sí, Excel·lència. I a més vaig fer la meva primera travessia de la ruta de Kèssel en un temps rècord.

—Excel·lent! —va retrunyir Jabba, que posseïa una veu gairebé tan greu i potent com la del seu molt més enorme oncle. El jove hutt va riure, i l’ensordidor "ho, ho, ho" que va brollar dels seus llavis va fer vibrar la sala.

—Llavors suposo que estarà disposat a viatjar per la ruta de Kèssel mentre transporta carregaments per a nosaltres, no?

—Depèn de quin sigui la naturalesa del carregament, Excel·lència—va replicar Han.

—En aquests moments no podem determinar en què consistiran exactament aquests carregaments —va dir Jiliac—. Òbviament, sortirà de Kèssel transportant un carregament d'espècia, probablement brillestim, atès que Kèssel és el lloc del que s'extreu l'espècia. Però quant al que transportarà dins del seu celler de càrrega quan es posi a Kèssel... Bé, això pot variar considerablement. Menjar, articles de luxe, una remesa d'esclaus, o...

—Res d'esclaus —li va interrompre secament Han. Havia de deixar clar des del principi que no estava disposat a transportar esclaus. Si els hutts decidien considerar que això era motiu suficient per acomiadar-li, llavors seguiria buscant treball. —Transportaré el que vulguin per a vostès, Excel·lència, però no esclaus.

Els dos hutts van mirar fixament al Han, òbviament sorpresos per la seva temeritat. Jabba va ser el primer a trencar el silenci.

—I per què no vol transportar esclaus, capità Solo?

—Tinc raons personals per a això, Excel·lència —va dir Han—. He pogut veure l'esclavitud des de molt a prop..., i no em va agradar gens.

—Ho, ho! —Jabba va deixar anar una nova riallada—. El nostre valerós capità té escrúpols..., i potser fins i tot es tracti d'escrúpols morals!

Han es va negar a mossegar l'ham i es va limitar a esperar en silenci.

Jiliac va indicar al Han que seguís on estava amb un gest de la mà, i després ell i el hutt més jove van lliscar i retorçar fins a quedar gairebé enganxats l’un a l'altre. Mentre veia com es movien, Han es va sentir incapaç de decidir si li recordaven més a una serp o a una eruga. Els hutts es desplaçaven en un moviment ondulatori, utilitzant les contraccions musculars per propulsar-se.

Els dos hutts van ajuntar els caps i van conferenciar. Passats un parell de minuts, es van separar i es van tornar novament cap a Han i Chewie.

—Molt bé, capità Solo —va dir Jiliac amb la seva veu de tro—. No haurà de transportar esclaus.

—Gràcies, Excel·lència —va dir Han, sentint com una onada d'alleujament s'estenia per tot el seu ésser.

—El tràfic d'esclaus només suposa una part més aviat insignificant de les nostres operacions comercials —va dir Jabba, amb una ombra de menyspreu en la veu—. Hem permès que aquesta activitat fos acaparada en la seva major part pel Kajidic Besadiï que opera des d’Ylèsia.

—Ha sentit parlar d’Ylèsia, capità Solo? —va preguntar Jiliac. Han es va tibar, però va aconseguir ocultar la seva reacció.

—Sí, Excel·lència —va replicar—. He sentit parlar d'aquest planeta.

—En aquests moments ens dediquem principalment al ryll —va dir Jabba—. Acabem de trobar una nova font d'intercanvis comercials molt prometedora a Ryloth, el món natal dels twi'leks. Ha estat allà?

—Sí, Excel·lència. He estat a Ryloth, i conec les rutes espacials d'aquesta zona.

—Ah, perfecte —va dir Jabba, i va estudiar-lo atentament amb els seus enormes ulls, que rares vegades parpellejaven—. Digui'm, capità... Ha pilotat alguna vegada un iot espacial?

Han va haver de reprimir un somriure irònic. La raó per la qual tots aquells caçadors de recompenses li estaven fent la vida impossible era precisament que, no content amb haver-se emportat les obres d'art més selectes del tresor de Teroenza, Han a més els havia robat el seu iot espacial personal a Zavval i Teroenza.

—Sí, Excel·lència —va dir—. Ho he fet.

Jabba va contemplar-lo amb expressió pensativa.

—No ho oblidaré.

Jiliac va moure una de les seves manetes en un gest de comiat.

—Ens mantindrem en contacte, capità. De moment, pot marxar.

Han es va inclinar davant els hutts i mentre ho feia, va donar un dissimulat cop de colze al seu amic wookiee. Chewbacca va deixar escapar un suau grunyit, però també va inclinar el seu tors cap endavant.

Han va sortir de la càmera d'audiències, sentint com els filets de suor relliscaven entre els seus omòplats. Després, a poc a poc i amb molta cautela, va deixar escapar un sospir d'alleujament.

Bé, espero no haver de penedir-me d'això...

Durant els tres mesos següents, Han va treballar per a Roa de tant en tant, però també va dur a terme moltes missions per als hutts. El corellià es va guanyar la reputació de ser capaç d'obtenir velocitats molt elevades fins i tot de naus més aviat lentes, i va deixar clar que sempre estava disposat a fer el que fos necessari per portar els carregaments de contraban a la destinació assignada.

Han va recórrer la ruta de Kèssel tantes vegades que va acabar perdent el compte.

De vegades els hutts no necessitaven els seus serveis durant dies o fins i tot setmanes, i llavors Han transportava carregaments per a Mako, Roa o altres patrons. Però Jiliac i Jabba li proporcionaven treball amb gran regularitat, i la major part dels seus ingressos procedien dels hutts.

Tant Jiliac com Jabba posseïen iots espacials particulars. Han va descobrir que els dos hutts eren amos d'extenses propietats en altres mons a part de Nal Hutta: de fet, Jiliac era el governant no oficial de Dilbana, i Jabba era el gran senyor del crim d'un món molt remot i gairebé desconegut anomenat Tatooine.

Un dia Han i Chewie van ser informats que haurien de pilotar el iot personal d’en Jabba, el Joia Estel·lar, fins a Tatooine. Han hagués preferit transportar espècia, francament. Jabba era més aviat temperamental i estava acostumat a sortir-se’n amb la seva, i això li convertia en un passatger tan irascible com exigent. Han es va alegrar que el hutt hagués decidit emportar-se amb si a diversos servents personals perquè li atenguessin, ja que això significava que per la seva banda ell només hauria de pilotar la nau.

El seguici d’en Jabba estava manat per un criat twi'lek anomenat Lobb Gerido. Jabba tractava a Gerido espantosament malament: sempre li estava donant ordres, i no parava de cridar-li i insultar-lo. Han es va alegrar de no haver d'aguantar aquell tipus de maltractaments. El seguici d’en Jabba també incloïa a diverses ballarines humanoides, un nalargonista sobrenomenat «Zoom-Bang» i al cap de cuiners de la residència de Jiliac a Nar Shaddaa, un ishi tib anomenat Totoplat.

El propòsit del viatge era transportar al palau que Jabba tenia a Tatooine una «mascota» que el jove hutt havia adquirit recentment. La criatura era un autèntic malson estarrufat d'urpes terribles amb una gegantesca boca en forma de ventosa que posseïa una gana insaciable. Han va descobrir que aquell ésser procedia d’Oskan, i que era conegut com a «devorador de sang». L'única vegada en què va veure com el seu guardià alimentava a la bèstia, Han va sentir que se li regirava l'estómac. Tot el celler de càrrega empestava a causa de la presència de la criatura. El devorador de sang no es distingia pels seus bons modals a l'hora de menjar, i els seus efluvis eren prou pestilents per provocar nàusees a una eruga dels cadàvers corelliana.

El iot, un creuer ubrikkès, era bastant gran. També era ràpid, i la seva unitat motriu estava formada per un parell de motors iònics N2 ubrikkesos, amb tres motors d’ions Kuat T-C40 més petits que s'encarregaven de proporcionar la potència auxiliar. La nau comptava amb excel·lents blindatges i un bon armament format per sis turbolàsers. La seva zona de càrrega podia acollir a sis caces Z-95 Caçadors de Caps, així com a dues petites llançadores de descens.

En aquell viatge, com ocorria amb freqüència, el Joia Estel·lar només portaria a bord dos Caçadors de Caps, amb dos pilots per manejar-los. Els petits caces eren tan sòlids com temibles, però no tenien hiperimpulsió, i Jabba solia utilitzar-los com a rereguarda mentre entrava en l’hiperespai. Jabba sempre exigia molt als caces i als seus pilots, i no els tractava amb excessius miraments.

Tatooine era un món remot perdut en els confinis de la galàxia, i Han va haver de dur a terme diversos salts hiperespacials per arribar a la seva destinació. El penúltim salt va portar el iot espacial a una ruta gairebé totalment mancada de tràfic, però que oferia el curs més directe cap a Tatooine.

I va ser allà on es van trobar amb els pirates que havien estat esperant-los: quatre navilis drells en forma de llàgrima, esvelts i lluents, petits però mortífers, van sorgir de la negror de l'espai. Han ja s'havia enfrontat a aquelles naus quan treballava com a pilot pels ylesians, i les seves alarmes mentals van començar a sonar amb prou feines les va veure. Pirates!?! Podrien ser-ho! Més val ser previngut que haver de lamentar no haver-ho estat després...

—Escuts a màxima potència, Chewie! —va ordenar secament, fent que el iot iniciés una sèrie de maniobres evasives mentre el seu copilot ajustava els deflectors al màxim d'intensitat. Han va connectar la unitat de comunicacions—. Atenció, atenció! Preparats per obrir foc, artillers! Pot ser que tinguem una mica de gresca! —Va canviar la freqüència—. Pilots dels Caçadors de Caps, a les seves naus! Això no és un simulacre!

Les paraules amb prou feines acabaven de sortir dels seus llavis quan la nau més propera va escopir una ràfega quàdruple de foc làser contra ells. Tenia raó!, es va felicitar mentalment Han. Gràcies a la seva cautela, la ràfega de la nau drell va fallar el blanc per una gran distància.

Les naus només tenien una tercera part de les dimensions del gegantesc iot espacial d’en Jabba, però els seus canons quàdruples van començar a escopir ràfegues letals de foc làser mentre es llançaven sobre el iot a una velocitat vertiginosa. Els navilis pirates eren tan petits que resultaria molt difícil encertar-los. Han va fer que el Joia Estel·lar descrivís un brusc viratge.

—Foc a discreció, artillers! —udolà.

Els artillers que manejaven els sis canons turbolàser de gran calibre del iot amb prou feines havien tingut temps de començar a disparar contra els seus atacants quan Han ja estava canviant la freqüència de la unitat de comunicacions.

—Atenció, passatgers i tripulació: estem sent atacats! Preparin-se per a maniobres evasives i activin els seus arnesos de seguretat.

Chewie estava exercint el seu treball amb gran eficàcia al costat d'ell, permetent que Han pogués concentrar-se en el pilotatge mentre equilibrava i repartia l'energia entre els diferents escuts, monitorava la situació general de la nau i decidia quanta energia podien desviar als sistemes d'armament. Els canons turbolàser del iot hutt, discretament instal·lats sota la superestructura de la nau, obtenien la seva energia directament del nucli alimentador del iot, la qual cosa els proporcionava una capacitat destructiva molt superior a la qual esperaria trobar qualsevol oponent.

Han va esquivar a una nau drell que venia cap a ells i va veure com els canons turbolàser llançaven una ràfega devastadora contra l'objectiu enemic, però el pirata va aconseguir esquivar-la en l'últim instant. Aquestes maleïdes naus són tan diminutes com a ràpides!

La seva unitat de comunicacions va cobrar vida amb un espetec d'estàtica.

—Aquí Caçadors de Caps: estem preparats per a l'enlairament.

Chewie va obrir les comportes del celler de càrrega i va desactivar un dels escuts de la secció central del iot perquè els dos caces poguessin llançar-se a l'espai.

Han va activar el comunicador.

—Desenganxin quan jo doni l'ordre, pilots! Tres... Dos... Un... JA!

Jabba estava udolant pel comunicador, exigint una explicació. Han podia sentir els ploriquejos i les malediccions del twi'lek i les ballarines. Totoplat, el cuiner, es queixava una vegada i una altra que el sopar d’en Jabba s'havia fet malbé.

Han va remugar una maledicció i va malgastar mig segon del seu preciós temps tancant el canal de comunicacions de la secció de passatgers. Quan va tornar a alçar la mirada, empal·lidí.

—Vector d'aproximació central, Chewie! —va cridar, sabent que aquella vegada no podria reaccionar prou de pressa.

El Joia Estel·lar va tremolar violentament, i un segon sotrac va recórrer el iot gairebé immediatament. Han va comprendre que la primera nau hi havia girat i estava disparant contra la seva popa. Un instant després va veure que els seus deflectors posteriors eren a punt d'esfondrar-se, i va deixar anar un jurament.

—Vaig a virar, Chewie! —va anunciar—. Intenta compensar aquest escut! Vaig a virar a babord! —va cridar pel comunicador—. Traieu-me aquest condemnat pirata de darrere, nois!

El wookiee va rugir mentre manipulava frenèticament els escuts. Han va alterar bruscament la trajectòria per desviar-se cap a babord, i un instant després va sentir les tènues vibracions que van recórrer tot el casc del Joia Estel·lar quan els artillers van tornar a obrir foc.

Un altre tret errat!

Han va maleir i va activar el comunicador.

—Escolteu-me, nois! Vull que el Seient 1 de babord introdueixi coordenades de seguiment i que obri foc quan jo doni l'ordre!

Va fer un cop d'ull als seus sensors i va localitzar la situació de la primera nau drell. Han va veure com arribava al final del seu viratge, invertia el curs i es preparava per fer una altra passada d'atac. El corellià va inspeccionar les seves graelles de coordenades X-Y, va fer uns ràpids càlculs i va remugar una sèrie de coordenades.

—Coordenades rebudes i anotades, capità! —va anunciar el cap d’artillers de babord.

—Seient 2, introdueixi les coordenades de seguiment i dispari la seva ràfega cinc segons després que ho hagi fet el Seient 1! M'han entès? —va preguntar Han mentre cantussejava una altra sèrie de coordenades.

—Rebut, capità!

—Seient 3, introdueixi les coordenades de seguiment i dispari la seva arma cinc segons després que ho hagi fet el Seient 1.

Han va tornar a recitar les coordenades prescrites.

—Sí, capità! Preparats!

—Molt bé... Seient 1..., preparat per disparar!

Han estava intentant emprar una tàctica militar coneguda amb el nom de foc de barrera limitat que tenia com a objectiu obligar a una nau a esquivar una andanada de tal manera que la maniobra evasiva la col·loqués en la trajectòria d'una altra salva de trets. El truc era bastant complicat, però si aconseguien sincronitzar correctament les andanades...

Han va anar comptant mentalment els segons mentre alterava lleugerament el curs perquè la seva popa quedés dirigida cap a les naus drells, desitjant oferir-los un blanc el més temptador possible. Tres..., dos.... un!

—Seient 1 de babord..., foc!

El feix letal va solcar l'espai, però tal com s'havia imaginat Han, l'àgil navili drell va aconseguir esquivar l’andanada.

Quatre..., tres..., dos..., un... Han va seguir comptant en silenci, sense apartar els ulls de la pantalla visora de babord.

— Sí! —va cridar en el mateix instant en què la nau drell que havia iniciat la maniobra evasiva s'ensopegava amb el feix làser disparat pel Seient 2 de babord.

Una flor d'incandescent foc blanc va desplegar els seus pètals de flames sobre la negror

—Li heu donat!

Un esclat de víctors va brollar de la unitat comunicadora.

Els Caçadors de Caps estaven convergint sobre una altra de les naus drells. Les ràfegues entretallades que brollaven dels seus canons làser brillaven amb centelleigs vermellosos sobre la negror tatxonada d'estels.

Però Han no podia perdre el temps contemplant als esvelts caces de morro aplatat i la seva batalla. El corellià va fer que el Joia Estel·lar avancés a tota velocitat cap a les dues naus drells restants, i va començar a parlar pel comunicador.

—Artillers d'estribord, preparats per llançar ràfegues continuades quan jo doni l'ordre. Les coordenades són...

Han va fer un cop d'ull al seu tauler de control i va recitar una sèrie de nombres.

Després va tornar la mirada cap a les pantalles per veure com les dues naus drells giraven per iniciar una altra passada d'atac i venien cap al iot tan de pressa com podien impulsar-les els seus motors.

—Artillers d'estribord, foc a màxima potència... Ara!

Els tres potents canons turbolàser van llançar els seus feixos d'energia mortífera sobre el buit de l'espai. Aquests capitans pensaran que m'he tornat boig, es va dir Han mentre anava comptant les andanades que brollaven de les seves bateries d'estribord i calculava mentalment el seu devastador ritme destructiu. El que estava planejant fer requeria la màxima precisió possible.

Quan les naus drells van entrar en el radi d'acció de les bateries, Han va tirar dels controls. La gran nau es va desviar bruscament cap a babord i va quedar en posició vertical.

Quan van veure que Han no havia embogit després de tot, els pirates drells es van apressar a iniciar una ràpida maniobra evasiva, tractant d'esquivar les ràfegues d'energia sorgides dels canons turbolàser..., que de sobte havien passat a quedar dirigits cap a ells!

Un pirata va aconseguir esquivar l'atac, però l'altre va quedar atrapat al centre de la terrible andanada. El feix d'energia del Seient 2 d'estribord li va donar de ple.

Aquesta vegada el Joia Estel·lar es trobava prou a prop de l'explosió com perquè perdés un camp deflector d'estribord quan aquest va ser repetidament copejat per les onades de restes. Han va veure que els indicadors dels seus instruments embogien mentre el iot hutt travessava la zona de destrucció per acabar emergint a l'altre costat d'ella.

Va fer un cop d'ull a la pantalla de babord. La nau drell encertada girava lentament a l'espai, amb un enorme forat en el costat. Només un dels Caçadors de Caps era visible. La quarta nau drell, la que havia aconseguit escapar a l’andanada, estava fugint a tota velocitat.

Durant uns moments Han va joguinejar amb la possibilitat d'iniciar una acció persecutòria, però sabia que el pirata ja els portava massa avantatge. El corellià virà en rodó i va dirigir el iot cap al punt en el qual els estava esperant el Caçadora de Caps supervivent.

Quan es va recordar que havia de tornar a connectar la unitat de comunicacions, l'amenaces i imprecacions d’en Jabba ja s'havien extingit. En Han va gargamellejar abans de parlar.

—Estem bé, Excel·lència. Espero que les sacsejades no li hagin molestat massa aquí enrere.

—La meva preuada càrrega s'ha posat molt nerviosa! —Grunyí Jabba—. Tal vegada hagi de sacrificar a una de les meves ballarines per calmar el seu apetit. Els devoradors de sang són criatures molt delicades i sensibles, Solo!

—Eh... Sí, senyor. Ho lamento moltíssim, senyor, però vaig haver de combatre. En cas contrari ens haurien fet trossos, Excel·lència. Aquests pirates buscaven una cosa més que una mica de botí. Sabien que anàvem a passar per aquesta ruta, i estaven esperant just en el lloc més adequat per interceptar a una nau que es disposés a iniciar l'última etapa del viatge fins a Tatooine.

—De debò? —Els tons petulants de la veu de Jabba es van endurir de sobte. El senyor del crim es va oblidar de la seva mascota i va concentrar tota la seva atenció en els negocis—. Què creu que intentaven fer, capità?

—Crec que volien deixar-nos encallats a l'espai o destruir-nos, Excel·lència —va dir Han, obrint les comportes del celler de càrrega perquè el malparat caça supervivent pogués entrar en ella—. Crec que venien a per vostè, senyor.

—Un altre intent d'assassinat...

Jabba s'havia posat sobtadament pensatiu, i Han sabia que la seva tortuosa ment estava funcionant a la velocitat de la llum.

—Això crec, senyor.

—Interessant —grunyí Jabba—. Puc preguntar-li on va aprendre aquestes maniobres tan..., tan poc ortodoxes, capità?

—A l'Acadèmia Imperial, Excel·lència.

—Comprenc. Haig d'admetre que han resultat d'allò més útils. Ha frustrat aquest covard intent d'assassinar-me, capità Solo, i serà recompensat per això. Recordi-m'ho quan hàgim tornat a Nar Shaddaa.

—Pot estar segur que l'hi recordaré, Excel·lència —li va prometre.

***

Següent