La maniobra hutt (IX)

Anterior

Capítol 9: Joguines per al Moff.

Han Solo estava immòbil davant de l'estrada de Jiliac, amb els ulls gairebé sortint-se-li de les òrbites. També estava bocabadat.

—Què voleu que faci... què?

—Vagi amb compte, capità Solo —li va advertir Jabba—. Ha de dirigir-se a la dama Jiliac amb el degut respecte.

Han no va prestar cap atenció a les paraules del jove líder hutt.

—Però... Però... Però això és una bogeria! —va balbotejar—. És com demanar-me que m'apunti al cap amb un desintegrador i que premi el gallet! Tots hem sentit a Shild i sabem el que pensa fer per acabar amb els contrabandistes. Per si encara no us heu adonat, Excel·lentíssima dama, dóna la casualitat que jo sóc un contrabandista... —Han es va assenyalar el pit amb el polze—, i si vaig al palau de Sarn Shild per lliurar-li els vostres regals i el vostre missatge, mai tornaré a poder fer una passejada a l'aire lliure. No! No penso fer-ho!

En el seu fur intern Han estava una mica sorprès davant la temeritat que havia donat mostra en dirigir-se als poderosos caps hutts de semblant manera, però la tranquil·la petició de Jiliac havia aconseguit posar-li furiós. I de tota manera, qui dimonis es creien que eren aquells hutts?

—Calmi's, capità Solo. —Jiliac no semblava haver-se ofès gens ni mica davant les paraules o el to d’en Han—. Li proporcionarem roba nova, la millor identificació falsa possible i una de les nostres naus-correu. Ningú sabrà que és vostè Han Solo, un contrabandista. L'única cosa que sabran és que és un enviat diplomàtic de Nal Hutta que compta amb totes les autoritzacions necessàries i a qui se li ha encarregat transmetre el nostre missatge i lliurar els nostres regals.

Han va respirar profund. Sota aquelles circumstàncies, tal vegada...

—Què val per a vosaltres el que lliuri el vostre missatge? —va preguntar per fi.

—Deu mil crèdits —va dir Jiliac sense pestanyejar.

Han no va poder reprimir un panteix de sorpresa. Tants diners! I només per anar a Coruscant i tornar!

Va contemplar en silenci als líders hutts durant uns moments i després es va tornar cap a Chewbacca.

—Què opines, company?

Resultava obvi que Chewie se sentia tan indecís i ple de dubtes com ell. L'enorme wookiee grunyí i esbufegà, i va acabar dient que amb semblant quantitat de diners podrien començar a estalviar per comprar una nau. Però anava a ser Han qui arriscaria la pell, va afegir, per la qual cosa la decisió final havia de ser presa per Han.

El corellià va reflexionar durant uns instants més i va acabar tornant-se novament cap a Jiliac i Jabba.

—D'acord —va dir—. Ho faré a canvi de deu mil crèdits, i vull cobrar els deu mil per endavant.

Jabba va obrir la boca per protestar, però Jiliac li va fer callar amb un gest de la mà.

—Molt bé, capità. Deu mil crèdits per endavant. Quan podrà partir?

—Si poden aconseguir-me les identificacions i la nau avui mateix, ens anirem demà al matí —va respondre Han amb expressió ombrívola.

—Així es farà —va dir Jiliac.

La líder hutt va fer honor a la seva paraula. Al matí següent Han havia rebut uns documents d'identitat falsos d'excel·lent qualitat que li identificaven com Jobekk Jonn, enviat diplomàtic oficial dels hutts. La nau era un veloç navili-correu de petites dimensions construït a Corèllia i anomenada Mercurial. Han també va rebre robes d'una qualitat molt superior a qualsevol de les quals hi hagués ja no només vestit sinó ni tan sols tocat mai, consistents en una jaqueta i uns pantalons de llana de tomuó que havien estat confeccionats seguint els últims dictats de la moda.

Per suggeriment d’en Chewie, Han es va deixar créixer la barba durant el temps que trigarien a arribar a Coruscant. Quan es van posar en un dels molts molls espacials de Coruscant Han es va posar fixador en els cabells i se’ls va pentinar apartant-los del front, i va quedar sorprès davant el canvi que això havia produït en la seva aparença. L'elegant vestit gris li donava l'aspecte d'un buròcrata, i esborrava per complet fins a l'últim rastre del contrabandista.

—Em sento nu sense el meu desintegrador —grunyí Han—. Però no et deixen portar armes a Coruscant..., vull dir al Centre Imperial. I a més... Bé, suposo que els enviats diplomàtics mai van armats.

Chewie, visiblement apesarat, va comentar que Han ja no tenia aquell magnífic aspecte entre despentinat i malgirbat que tant agradava als wookiees, i que se li veia tan impecablement lluent com una pedra-lapi.

—T'asseguro que em deleixo de tornar a ser el de sempre, vell amic —va replicar Han.

Després va agafar el seu paquet de regals i l’holodau que contenia el missatge de Jiliac i el Gran Consell de Nal Hutta, va sortir del Mercurial i va pujar a una llançadora per anar al Centre Imperial.

Tornar a la ciutat-capital imperial va fer acudir a la seva ment molts records, la majoria d'ells desagradables. Bria li havia abandonat a Coruscant i Garris Botxí li havia perseguit per les seves teulades. El seu consell de guerra s'havia celebrat en les casernes generals de l'Armada Imperial...

Han ja disposava de l'adreça del Moff. Shild posseïa diverses residències en diferents mons, però en aquells moments es trobava al Centre Imperial, on estava assistint a unes conferències sobre la llei i l'ordre en l'Imperi.

Han va arribar a la residència del Moff, un luxós àtic situat en un dels edificis més elegants de la ciutat. Després d'haver passat per múltiples controls de seguretat, va lliurar les seves credencials al majordom, un humà d'edat bastant avançada, i després va prendre seient en l'avantcambra. Només un considerable esforç de voluntat va impedir que comencés a remoure's nerviosament en la seva butaca.

El majordom va tornar a aparèixer després que Han hagués esperat durant gairebé quaranta-cinc minuts.

—El meu senyor només pot dedicar-li uns minuts del seu temps —va dir—. Aquesta mateixa nit marxa a Velga Prime.

Quina sort..., va pensar Han. Velga Prime era el planetoide-casino més opulent de tota la galàxia coneguda.

Va seguir al majordom al llarg d'una sèrie de passadissos encatifats. Han es va aprendre de memòria el trajecte de manera automàtica, només per si les coses anaven malament i havia de sortir d'allà a tot córrer.

Finalment, el majordom li va precedir fins a un despatx més gran que tot l'apartament que Han tenia a Nar Shaddaa.

—El senyor Jobekk Jonn de Nal Hutta, Excel·lència —va cantussejar l'ancià servent.

El Moff Sarn Shild era un home alt de pell pàl·lida, aspecte ascètic i negres cabells impregnats de pomada que lluïa un bigotet punxegut. Prim fins al punt de semblar demacrat, les seves mans de pell pàl·lida i aspecte gèlid destacaven per l’esveltesa dels seus dits.

No portava cap joia, a part d'una perla de drac krayt negra presa en un lòbul. El seu vestit era del mateix negre opalescent que la perla.

El Moff li va assenyalar un seient amb un brusc gest de la mà.

—Em temo que hauré de ser breu, Jonn. Sóc conscient que els hutts han estat... generosos amb la meva administració en el passat, però l'Emperador ha deixat molt clars quins són els seus desitjos. Tinc les mans lligades.

—No cometem l'error d'apressar-nos, Excel·lència —va dir Han, prestant una atenció especial a la seva dicció i la seva gramàtica. Sense adonar-se del que feia, va tornar a adoptar la manera de parlar dels seus temps d'oficial imperial—. Crec que les ofertes i el missatge que li porto de part dels hutts li semblaran… molt interessants. Em permet...?

Shild va assentir amb una seca inclinació de cap. Han va col·locar el paquet sobre la taula, manejant-lo amb molta cura.

—Obri-ho, si us plau —va dir després.

—Molt bé —va replicar el Moff.

Va obrir el paquet sense apressar-se, i per la forma en què se li van il·luminar els ulls, Han de seguida va comprendre que els líders hutts coneixien molt bé els seus gustos.

Una petita flauta de plata recoberta de gemmes semiprecioses. Un projector hologràfic miniaturitzat tan diminut que cabria en el palmell d'un ésser humà. Un collaret d'or i cable de platí en el qual hi havia incrustades gemmes corusca de color daurat.

—Per a la seva dama, senyor —va dir Han en veu baixa i suau.

—Sí, això li agradarà molt... —va murmurar el Moff, i una petita arruga va aparèixer en el seu front mentre llegia ràpidament el missatge de l’holodau, que havia activat mitjançant la seva pauta retinina perquè fos projectat pel mecanisme de registre—. Bé, Jonn, veurà... —va dir quan va acabar de llegir-ho—. M'agradaria poder oferir més garanties a Nal Hutta però, com ja li he dit abans, no tinc elecció. L'Emperador ha demanat a tots els mons imperials que actuïn de la manera més enèrgica possible contra el contraban, el tràfic d'armes i altres activitats il·legals. El meu sector conté una gran quantitat d'espai hutt i desgraciadament la reputació de deshonestedat dels hutts és tan coneguda que no puc protegir-los fins a l'extrem d'ocultar les seves operacions. Així i tot, si Nal Hutta coopera puc prometre'ls que no hi haurà represàlies armades.

—A quina classe de cooperació es refereix?

—Vull que els hutts facin quant estigui a les seves mans per convertir-se en ciutadans de l'Imperi lleials i respectuosos de la llei.

No continguis l'alè mentre esperes que això ocorri, amic, va pensar en Han.

—I què hi ha de Nar Shaddaa? —va preguntar, sense poder contenir-se mentre la por en allò que el destí semblava tenir-li reservat a ell i als seus amics li assecava sobtadament la boca.

—Nar Shaddaa haurà de ser sacrificada com a exemple i advertiment —va dir Shild—. Quan hagi acabat amb la Lluna dels Contrabandistes, ja no podrà seguir acollint a la indústria del contraban. De fet, els seus habitants podran considerar-se molt afortunats si per aquell llavors Nar Shaddaa encara pot acollir vida intel·ligent...

Han va intentar ocultar el seu horror. Què anem a fer?, va pensar. Shild va bellugar el cap.

—I ara, em temo que haig d'anar-me’n. Sento que hagi hagut de recórrer una distància tan gran per mantenir una entrevista tan curta, però ja vaig advertir als seus amos hutts que es tractava d'un tema en el qual no podria fer excessives... concessions.

Shild es va aixecar, i Han li va imitar automàticament.

—Sarn? —va preguntar una veu des de darrere de la porta que portava a l'habitació contigua.

Han, que s'estava tornant, es va quedar totalment immòbil. Aquesta veu!

—Estic aquí, estimada —va dir Shild—. Em disposava a acompanyar fins a la porta a l'enviat diplomàtic de Nal Hutta.

La porta es va obrir i una dona que somreia va aparèixer en el llindar.

—Sarn, estimat... Hem de donar-nos pressa —va dir—. La llançadora està esperant en la teulada. Tens per a molta estona?

Han va tornar el cap i dos parells d'ulls es van trobar... per primera vegada en sis anys.

Bria Tharen... Aquesta vegada no hi havia cap error. Bria estava immòbil en el llindar, vestida amb un ondulant vestit de seda que gairebé la convertia en un altre dels elegants adorns de l’opulenta residència palatina d’en Shild. La seda tenia exactament el mateix color turquesa que els seus ulls. Bria estava sorprenentment bella.

Mentre li retornava la mirada a Han, Bria va parpellejar i es va posar una mica pàl·lida. Però el seu somriure no va vacil·lar.

Ah, sí, no hi ha dubte que ha après a dissimular..., va pensar en Han. El corellià sabia que no havia aconseguit ocultar la seva reacció en veure-la, però per sort Shild no li estava mirant en aquell moment. Han es va apressar a recuperar el componiment, i va convertir les seves faccions en una màscara tan cortesa com neutra.

Shild va cridar a Bria amb un gest de la mà.

—El senyor Jobekk Jonn de Nal Hutta. La meva... neboda Bria.

Només els molts anys que portava jugant al sàbacc van salvar al Han. Mentre Bria li oferia cortesament la mà murmurant «És un plaer conèixer-li, senyor Jonn», Han va aconseguir acceptar-la i inclinar-se davant seu amb un somriure en els llavis.

—El plaer és tot meu —va dir—. És vostè un home molt afortunat en tenir una... neboda tan bella, Shild.

Han va veure com una tènue ombra de rubor s'estenia per les galtes de la Bria quan va captar el sarcasme que hi havia en la seva veu.

—El seu rostre em resulta familiar, senyor —va dir—. No li he vist abans?

La seva veu no podia ser més gèlida i falta d'interès.

Han sabia que estava intentant provocar-li.

—Pot ser que l’hagis vist en els cartells de “ES BUSCA” —va respondre, parlant en un to de veu tan baix que Shild no li va poder sentir.

Després va tornar a inclinar-se sobre la mà de Bria en una altra rígida reverència, la va deixar anar —encara que en aquells moments l'única cosa que desitjava era envoltar-la amb els seus braços i portar-se-la amb ell!—, i es va tornar cap a Shild per inclinar-se davant seu.

—Gràcies pel seu temps, Excel·lència.

Després Han va girar sobre els seus talons i va sortir de l'habitació amb pas ferm i decidit.

Aquella mateixa nit, encara que moltes hores més tard, Bria Tharen estava ficada al llit en la seva estreta llitera del iot del Moff i ofegava els seus sanglots en el coixí. Cada vegada que se’n recordava de l'expressió que havia vist en els ulls d’en Han, sentia desitjos de posar-se a gemegar.

Resultava obvi que Han havia pensat el pitjor, i que havia cregut que era la concubina d’en Shild. Un nou esclat de sanglots la va fer tremolar. Naturalment que després de tot, això era exactament el que se suposava que havia de pensar... En el fons, això era el que Sarn Shild volia que pensés tothom.

De fet, les preferències sexuals del Moff eren de tal naturalesa que sempre procurava evitar tota classe de contacte amb les femelles humanes. Bria viatjava amb ell en qualitat d'objecte bell que exhibir davant els oficials imperials, de la mateixa manera en què Shild hagués exhibit qualsevol altra classe de trofeu.

Bria s'encarregava que les seves residències sempre estiguessin llestes per acollir-li, li escoltava quan Shild volia tenir a algú amb qui parlar, exercia les funcions de supervisora del seu despatx i el seu personal domèstic i, en general, s'assegurava que la vida del Moff Sarn Shild discorregués de la manera més regular i plaent possible.

Però mai havia compartit el seu llit, i això era l'única cosa que feia que la seva nova missió resultés suportable.

I de sobte... De sobte Han l'havia vist, i havia pensat el pitjor. Bria havia aconseguit transmetre una gran quantitat d'informació al moviment rebel de Corèllia, però ni tan sols això podia alleujar la pena i la vergonya que sentia.

El seu coixí estava mullat. Bria li va donar la volta i després es va quedar immòbil, amb els ulls clavats en la foscor mentre el iot del Moff travessava l’hiperespai en la seva vertiginosa trajectòria.

—Han... —va murmurar amb un fil de veu—. Han...

 Següent