2
Sabien que,
evidentment, serien observats des del moment en què atraquessin amb el seu abatussat
vaixell de càrrega.
Etti IV era un planeta
obert al comerç general, un món on els vents secs bufaven sobre superfícies
d'ambre, planes cobertes de molsa i els seus poc profunds mars salins sota cels
vermellosos.
No posseïa recursos
propis dignes d'esment, però era hospitalari amb els humans i humanoides i
ocupava un lloc estratègic al costat de les rutes estel·lars.
Els magnats del Sector
Corporatiu havien acumulat grans riqueses a Etti IV i amb elles havia aparegut
el seu corol·lari universal, un pròsper ambient de criminals.
En aquell moment, Han
Solo i Chewbacca avançaven per un carrer de terra formada per fusió, entre
baixos edificis de minerals premsats i uns altres més alts construïts amb
permacita i formex modelat.
Es van obrir pas a
través de l’espaiport en direcció a l'Oficina de Canvis de l'Autoritat en un
transportador manual de lloguer elevat sobre repulsors. En el transportador
portaven diverses caixes que semblaven caixes fortes i aquesta era la raó per
la qual tots dos suposaven que els vigilarien atentament.
Aquestes caixes eren
justament el tipus d'objecte adequat per encuriosir a tota classe de criminals.
Però la parella també
sabia que qui vulgui que els observés calibraria els riscos, comparant-los amb
els possibles guanys.
I en la columna de
riscos figuraria l'abillament de pistoler d’en Han i el seu caminar
desembolicat i confiat, a més de l'amenaçadora presència de Chewbacca i la seva
ballesta a punt de disparar, sense citar la seva força i ferocitat, capaces de
retorçar el cos de qualsevol atacant fins a alterar completament la seva forma.
De manera que van
prosseguir el seu camí, confiats, segurs que no resultarien un blanc atractiu
per a cap atracador en potència que estigués dotat de bon sentit comercial i
d'un cert instint de supervivència.
A l'Oficina de Canvis
de l'Autoritat no van sospitar en absolut que estaven tancant una transacció
vinculada al tràfic d'armes i la insurrecció. Han i Chewbacca ja havien
aconseguit desfer-se de les pedres precioses cobrades pel seu treball,
intercanviant-les per metalls preciosos i rars vèrtexs cristal·lins. En un
Sector Corporatiu amb desenes de milers de sistemes estel·lars, ni tan sols el
més sofisticat dels sistemes de processament de dades podia seguir el rastre de
cada deute contret i cada pagament efectuat. De manera que Han Solo, capità
d'un vaixell de càrrega autònom, contrabandista i delinqüent aficionat, va
convertir sense majors dificultats bona part de la seva recompensa en un bonic
Xec de l'Autoritat, lliure de tota sospita. Si hagués portat barret, se l’hauria
tret per saludar al dependent automàtic del Departament de Pagaments que li va
llançar el xec a través d'una ranura. Han Solo es va guardar la petita làmina
de plàstic en una butxaca de la jaqueta.
Una vegada fora de
l'Oficina de Canvis, el wookiee va emetre un dels seus llargs i sonors
lladrucs.
—Sí, sí —li va
respondre Han—, li pagarem a Ploovo Dos-per-Un, però primer hem de fer una
visita.
El seu company grunyí
sorollosament, sobresaltant als vianants amb la seva manifestació de disgust i
despertant una perillosa forma d'interès.
Un destacament de la
Policia de Seguretat es va obrir pas entre el remolí d'humans, droides i
no-humans que avançaven pel carrer.
—Ei, alegra aquesta
cara, amic! —va murmurar Han entre dents.
Els policies de
Seguretat amb els seus uniformes marrons, llançant suspicaces mirades sota els
seus cascos de combat, avançaven en formació de quatre en fons, amb les armes preparades
per disparar, mentre els vianants s'apressaven a cedir-los el pas.
Han va veure girar-se
dos dels negres cascos de combat i va comprendre que havien escoltat l'esclat
de ràbia del wookiee. Però el xivarri aparentment no els va cridar l'atenció i
el destacament va prosseguir el seu camí.
Han se’ls va quedar
mirant, bellugant el cap. En la galàxia hi havia bòfies de tot tipus, alguns
bons i uns altres no. Però la Policia de Seguretat particular de l'Autoritat —els
Espos, en el llenguatge de l’hampa— eren dels pitjors.
Les seves actuacions res
tenien a veure amb la llei o la justícia, sinó que només depenien dels edictes
de l'Autoritat del Sector Corporatiu.
Han mai havia
aconseguit comprendre que un home pogués arribar a convertir-se en un perdonavides
de l’Espo disposat a fer qualsevol cosa, sense discutir mai una ordre;
simplement procurava no creuar-se en el camí de cap d'ells.
Després va recordar el
comentari de Chewbacca i va reprendre la seva conversa:
—Com t'estava dient,
de seguida li pagarem a Ploovo. La visita que et parlo no ens entretindrà més
d'un minut. Immediatament després anirem a veure-li, tal com havíem previst,
arreglarem les coses, i continuarem el nostre camí lliures de deutes.
El wookiee, ja més
aplacat, va formular una evasiva queixa, però va seguir caminant al costat del
seu company.
Les classes adinerades
d’Etti IV necessitaven disposar d'abundants mitjans per proclamar la seva
riquesa i, en conseqüència, l’espaiport albergava diverses botigues d'animals
exòtics, on es venien espècies rares o úniques procedents de les
incommensurables extensions de l'Imperi.
Sabodor estava
generalment acceptada com la millor d'elles. I cap allà es va dirigir Han.
El sistema encobridor
de la botiga, tot i ser molt costós, era incapaç de dissimular totes les olors
i sons de les curioses formes de vida més o menys desordenadament reunides allà,
sota la dubtosa classificació d'Animals De Companyia. Entre les espècies en
venda figuraven espècimens tan destacats com les aranyes voladores d’Altarrn,
les serps cantores de plomatge iridescent dels deserts de l'únic planeta de Pròxima
Dibal i els diminuts i graciosos marsupials grassonets de Kimanan, denominats
vulgarment «boletes peludes».
Gàbies i caixes,
estanys i bombolles ambientals, acompanyades d'ulls centellejants, inquiets
tentacles, escates dringant i vacil·lants pseudòpodes.
En l'acte va aparèixer
el propietari. Sabodor en persona, un ciutadà adoptiu de Rakrir. El seu curt
cos tubular segmentat s'arrossegava sobre cinc parells de membres versàtils i
els dos llargs peduncles dels seus ulls s'agitaven i giraven constantment.
Quan va albirar a la
nostra parella, Sabodor es va incorporar sobre els dos últims parells de
membres, va aixecar els peduncles dels ulls gairebé fins a l'altura del pit d’en
Han i li va inspeccionar des de tots els angles.
—Ho sento moltíssim
—va refilar Sabodor movent el seu òrgan vocal penjoll que portava suspès de la
part central del seu segment mitjà—. No comerciem amb wookiees. Són una espècie
sensible; no poden utilitzar-se com a animals de companyia. És il·legal. No
m'interessa comprar un wookiee.
Chewbacca va llançar
un furiós rugit, mentre exhibia les seves temibles dents, copejant el terra amb
la seva pota peluda de la grandària d'una safata. Les vitrines van trontollar i
els mostradors van vibrar. Sabodor, aterrit, es va escórrer per darrere d’en
Han, amb un xiscle, tapant-se els orificis auditius amb els membres anteriors.
El pilot va intentar
apaivagar al seu acompanyant i amic, mentre dotzenes d'animals es comunicaven
un cor de crits, esgarips, xiscles i xiuletades, saltant temorosos i agitats en
els seus respectius llocs de reclusió.
—Tranquil, Chewie! No
ho ha dit amb mala intenció —va dir suaument Han, interposant-se en el camí del
wookiee per impedir que s'abalancés violentament sobre el tremolós venedor.
Els peduncles oculars
d’en Sabodor van treure el cap tímidament, un per cada costat dels genolls d’en
Han.
—Digui-li al wookiee
que no pretenia ofendre-li. Ha estat un error sense mala intenció, no és així?
No era la meva intenció insultar-li.
Chewbacca es va
tranquil·litzar una mica, amb gran alleujament d’en Han, que no havia oblidat
totes les forces de la Policia de Seguretat que vigilaven el port.
—Hem vingut a comprar
una cosa —li va explicar a Sabodor, mentre el propietari s'allunyava d'ell
retrocedint—. Comprens? A comprar.
—Comprar? Comprar! Oh,
endavant, senyor, miri-miri-miri! A Sabodor trobarà tots els animals de
companyia dignes de tal nom. Està vostè en la millor botiga del Sector.
Tenim...
Han li va fer callar
amb un gest. Va recolzar una mà amistosa en el punt on hauria d'haver estat
l'espatlla del mel·liflu botiguer, suposant que tingués espatlles.
—Sabodor, anem a
simplificar aquesta transacció. El que busco és un dinko. Tens algun?
—Dinko? —La diminuta
boca de Sabodor i els seus orificis nasals es van unir a la seva manera amb la
contracció dels seus peduncles oculars en un intent de comunicar el seu disgust—.
Per a què? Un dinko? Uf, quin fàstic!
En la boca d’en Han es
va dibuixar un astut somriure. Es va treure un grapat de bitllets de la butxaca
i els va agitar convidador.
—No en tens cap per a
mi?
—Puc aconseguir-ho! No
es mogui!
Sabodor va desaparèixer
en la rebotiga, ondant excitadament el seu cos.
Han i Chewbacca amb
prou feines van tenir temps de fer un cop d'ull al seu voltant abans que
reaparegués el propietari. Portava una capseta transparent suspesa dels seus
dos parells superiors d'apèndixs. Dins de la caixa hi havia un dinko.
Poques criatures
gaudien de la dubtosa notorietat dels dinkos, el temperament dels quals fregava
la psicopatia pura. Un dels misteris del món zoològic era com se les hi
arreglaven els petits monstres per tolerar-se mútuament el temps suficient per
reproduir-se. El dinko, tan petit que hauria cabut en el puny d'un home
—d'existir algun home prou imprudent com per intentar agafar-lo—, els va
llançar una mirada llambregant. Les seves poderoses potes posteriors s'agitaven
contínuament i el doble parell d'extremitats prènsils unides al seu pit van
pessigar l'aire, buscant ansiosament alguna cosa a la qual aferrar-se. La seva
llarga llengua entrava i sortia veloçment de la boca envoltada de brillants i
perverses dents.
—Està desodoritzat?
—va preguntar Han.
—Oh, no! I ha estat en
zel des que el van portar. Però l’han despullat del seu verí.
Chewbacca va fer una
ganyota, arrufant el negre nas.
—Quant vols per ell?
—va preguntar en Han.
Sabodor va citar una
quantitat exorbitant. Han va comptar el seu feix de bitllets.
—Et donaré exactament
la meitat d'això, d'acord?
Els peduncles oculars
es van agitar desolats, com si estiguessin a la vora de les llàgrimes. El
wookiee va deixar anar un esbufec i es va inclinar sobre Sabodor, que va tornar
a refugiar-se darrere de la dubtosa protecció dels genolls d’en Han.
—És un bon tracte,
Sabodor —va suggerir jovialment Han—, no pots negar-ho.
—Tu guanyes —va
ploriquejar el propietari de la botiga.
Li va oferir la caixa.
El dinko es va sacsejar en el seu tancament, copejant-se contra les parets i
traient escuma per la boca.
—Encara vull
demanar-te una altra cosa —va afegir despreocupadament Han—. Desitjo que li
injectis una lleugera dosi de sedant per poder tocar-lo un moment. I després pots
posar-me’l en un altre tipus de caixa, una que sigui opaca.
De fet, li estava
demanant dues coses, però Sabodor va accedir de mala gana, desitjós de veure
desaparèixer el wookiee, l'humà i el dinko el més aviat possible de la seva botiga.
***
Ploovo Dos-per-Un,
usurer i ex-atracador, un home cobejós i sense escrúpols, esperava amb delit el
moment de cobrar el deute que tenia pendent amb Han Solo.
Vessava de
satisfacció, no només perquè el muntant inicial del préstec li permetria
obtenir uns esplèndids guanys per a si mateix i per als seus socis, sinó també
perquè detestava profundament a Solo i una interessant forma de venjança
acabava de materialitzar-se.
El missatge de Solo,
en el qual li prometia saldar-li el deute, estipulava que es trobarien allà, a
Etti IV, en el bar més elegant de l’espaiport. El suggeriment li havia semblat
molt bé a Ploovo Dos-per-Un; el seu lema era combinar el treball amb el plaer
sempre que li era possible. El saló de ball de la Cúpula de Vol en el Buit era
un lloc més que satisfactori; l'ambient era opulent. Ploovo distava molt de ser
un seductor, amb la seva figura menuda, el seu mal humor i la seva cara
afligida per un tic nerviós; però la seva fortuna li conferia una certa
viabilitat social en una sèrie d'ambients.
Es va instal·lar en un
sofà adaptable al costat d'una taula retirada, en companyia dels tres camarades
que portava amb ell. Dos d'ells eren humans, homes endurits que portaven
diverses armes ocultes sobre la seva persona. El tercer era un bípede nassut,
de pell escamosa, oriünd de Davnar II, amb una autèntica passió per les
execucions.
Ploovo va exhibir una
quantitat de diners més que suficient per inspirar un cert sentit
d'hospitalitat a la cambrera i es va pessigar el negre i brillant monyo.
Mentre esperava, es rellepava
per endavant pensant en com es venjaria d’en Han Solo. I no es tractava que
suposés que el pilot no anava a pagar-li. L’usurer tenia la certesa que
recuperaria els seus diners.
Però Solo li havia
estat irritant durant llarg temps, sempre amb alguna excusa sorprenent per
diferir el pagament, desconcertant i escarnint a Ploovo alhora. En diverses
ocasions, Ploovo havia quedat en una mala posició enfront dels seus garants a
causa d'alguna dificultat amb Solo, i els seus garants no eren gent propensa a
prendre's aquestes coses a la lleugera.
El codi moral
necessari per desenvolupar negocis il·legals havia impedit que Ploovo es
decidís a denunciar al propietari i capità del Falcó Mil·lenari a les autoritats; però una afortunada
circumstància local podia servir ara igualment bé a les finalitats de l’usurer.
Han Solo va entrar en
la Cúpula de Vol en el Buit, acompanyat d’en Chewbacca, portant una capseta
metàl·lica a la mà, i va examinar el local amb expressió aprovadora.
Com succeïa en gairebé
tots els planetes civilitzats una multitud d'espècies s'havien reunit allà en
un popurri taxonòmic de figures familiars o estranyíssimes, segons el punt de
vista de cadascú.
En Han havia conegut
més racons de la galàxia dels quals podia aspirar a visitar raonablement un
home, i, així i tot, era incapaç d'identificar a la meitat dels personatges
no-humans que omplien la sala de ball.
La qual cosa no era
d'estranyar. Les estrelles eren tan nombroses que ningú hauria pogut arribar a
catalogar totes les races sensibles que les poblaven. Han ja havia perdut el
compte de les innombrables ocasions en què havia entrat en una sala com
aquella, plena d'un calidoscopi d'estranyes figures, sons i olors. Sense major
esforç, va aconseguir localitzar una dotzena de tipus diferents de respiradors
i aparells de supervivència, utilitzats per éssers la biologia dels quals
resultava incompatible amb l'atmosfera humana normal.
En Han va prestar
particular atenció a les criatures de tipus femení, humanes i gairebé humanes,
que es movien per la sala vestides amb sedes transparents, embolcalls cromàtics
i luminescències. Una d'elles es va acostar fins a ell, abandonant el mostrador
de màquines de joc que oferia entreteniments tals com el Trenca-cervells, Senso-Switch,
Carreres de Reflexos i Batalles Interestel·lars. Era una noia alta i prima amb
la pell d'un to vermell fosc i una cabellera que semblava de plata trenada;
vestia una túnica que semblava feta de blanca boira.
—Benvingut a terra
ferma, astronauta —li va saludar somrient, envoltant-li amb un braç—. Donem una
volteta per la cúpula de ball?
Han va canviar el
paquet de braç sota la mirada desaprovadora de Chewbacca; diverses de les seves
aventures menys prometedores havien començat precisament d'aquella forma.
—Amb molt gust! —va
respondre animadament Han.
—Ballarem i ens
amanyagarem i ens acoblarem!
Han va apartar
suaument a la noia.
—Més tard.
Ella li va oferir un
somriure veritablement enlluernador —per donar-li a entendre que no estava
ressentida— i es va anar a donar la benvinguda a un altre client, sense
donar-li temps a allunyar-se prou per no escoltar les paraules amb què va
acollir el seu relleu.
La Cúpula de Vol en el
Buit era un local de primera categoria, equipat amb un camp gravitatori de
qualitat superior, el seu tauler de comandaments podia entreveure's darrere de
les ampolles, vàlvules i aixetes de pressió de la barra. Accionant el camp
gravitatori, la direcció del local podia modificar la gravetat en qualsevol
punt del local, gràcies a la qual cosa la pista de ball i la cúpula que la
recobria havien quedat transformades en un camp d'acrobàcies de baixa gravetat,
ple d'individus aïllats, parelles i grups més amplis que saltaven, suraven i voleiaven
gràcilment sense major esforç. Han també va descobrir alguns compartiments i
taules aïllades ocupades per espècies originaries de mons de baixa gravetat,
còmodament instal·lades en elles si es feia reduir la gravetat específica de la
zona en qüestió.
Han i Chewbacca van
continuar endinsant-se en les penombres del local, entre la dringadissa de
recipients de molt diversos tipus i la barreja d'un gran nombre de llengües que
lluitaven per fer-se sentir per sobre del baluern de la música ambiental. Van
aspirar les aromes de diversos inhalants i aerosols; una profusió de fums i
vapors amb molt diferents graus d'intensitat lliscaven formant estrats
multicolors, arrossegats pels corrents tèrmics, malgrat els esforços del
sistema de ventilació que intentava mantenir net l'ambient.
Han va localitzar de
seguida a Ploovo Dos-per-Un; el gran truà havia ocupat una taula gran en una
cantonada, la més adequada per vigilar l'entrada del seu deutor. Han i
Chewbacca es van dirigir a la seva trobada, el rostre de faccions ben
reconstituïdes d’en Ploovo va patir unes contorsions en un forçat i poc
convincent somriure.
—Solo, vell amic.
Asseu-te aquí.
—Pots estalviar-te les
cerimònies, Dos-per-Un.
Han es va asseure al
costat d’en Ploovo, mentre Chewbacca es penjava la ballesta a l'espatlla i
s'instal·lava a l'altre costat de la taula, de manera que ell i Han poguessin
guardar-se mútuament les esquenes. Han va dipositar sobre la taula la capseta
que portava a la mà.
Ploovo la va acariciar
amb una cobejosa mirada.
—Pots bavejar sense
compliments —li va convidar Han.
—Vinga, Solo —va dir
afablement Ploovo, disposat a ignorar qualsevol insult davant la seductora
presència dels diners—, aquesta no és forma de parlar-li al teu vell
benefactor.
A través dels seus
contactes al planeta, Ploovo ja sabia que els dos rodamons espacials acabaven
de canviar una quantitat important de valors negociables per diners en efectiu.
Va allargar la mà cap a la caixa. Però Han se li va avançar.
El pilot va desafiar a
l’usurer arquejant una cella.
—Aquí tens els teus
diners. Amb interessos. Ara estarem en pau, Ploovo.
Ploovo va assentir,
estranyament impertèrrit, agitant el seu petit monyo al compàs de la rialleta
que sacsejava les seves mandíbules. Han es disposava a aclarir el motiu de la
burla quan un rugit d'advertiment de Chewbacca li va fer interrompre's. Un
destacament de la Policia de Seguretat acabava d'entrar en la Cúpula de Vol en
el Buit. Alguns s'havien apostat al costat de les portes, mentre els altres
registraven la sala.
Han va deixar anar la
tira que subjectava la seva pistola a la funda. El so va atreure l'atenció d’en
Ploovo.
—Solo, veuràs, hum, et
juro que jo no he tingut res a veure amb això. Com tu mateix acabes
d'assenyalar, estem en pau. Ni tan sols jo seria capaç de convertir-me en un delator,
posant en perill els meus propis mitjans de subsistència.
Va recolzar una
gruixuda mà cobejosa sobre la caixa.
—Tinc la impressió de
què aquests cavallers vestits de marró institucional busquen a un home que
respon a la teva descripció. I encara que ja no tinc cap interès personal per
la teva sort, et suggereixo que tu i el teu pelut company us foteu el camp
d'aquí sense pèrdua de temps.
Han no va perdre el
temps preguntant-se com se les hi hauria manegat l'Autoritat per donar amb la
seva pista després d'haver canviat la matrícula del Falcó i el seu carnet d'identitat i el de Chewbacca per altres
falsos. Es va inclinar cap a Ploovo, amb la mà dreta encara sobre la seva
pistola DL-44.
—Per què no seguim
xerrant una estoneta més, col·lega? I mentre estem en això —va continuar,
dirigint-se als companys de l’usurer—, tots teniu el meu permís per posar les
mans damunt de la taula, de manera que Chewie i jo puguem veure-les. Ràpid!
El llavi superior de
Ploovo estava perlat de suor. Si algú intentava alguna mala passada en aquell
moment, ell seria sens dubte el primer a caure. Va quequejar una ordre i els
seus homes van obeir el suggeriment d’en Han.
—Asserena't, Solo —va
implorar Ploovo, encara que Han estava perfectament tranquil i era ell mateix
qui s'havia quedat amb la cara blanca com el paper—. No et deixis arrossegar
per aquest... famós mal geni. Tu i el wookiee sou capaços de portar-vos d'una
forma tan irracional a certs moments. Fixa't per exemple en el que va ocórrer
quan el Gran Bunji va cometre la imprudència d'oblidar-se de pagar-te i els dos
vau bombardejar la seva cúpula de pressió. Ell i els seus empleats, van
aconseguir enfundar-se per pèls els vestits de supervivència. Aquestes coses
donen mala fama, Solo! —Ploovo s'havia posat a tremolar i ja gairebé no se'n recordava
dels seus diners.
Entretant, la Policia
de Seguretat havia anat avançant a través de la sala. Dos agents i un sergent
es van detenir al costat de la taula. La seva aparició no podia haver-se
produït en un moment més inoportú per a Ploovo.
—Tothom en aquesta
taula, exhibeixin els seus carnets d'identitat.
Chewbacca havia
adoptat la seva expressió més innocent, amb els seus grans i dolços ulls blaus
aixecats cap als soldats.
Ell i Han van exhibir
els seus carnets falsificats. La mà del pilot romania al costat de
l'empunyadura de la seva pistola, malgrat que un tiroteig en aquell moment, des
del lloc on es trobaven, amb semblant relació de forces i amb la porta
fermament guardada per tropes de reforç, oferia escasses possibilitats de
sortir amb vida.
El sergent de l’Espo
va ignorar les credencials d’en Ploovo i la seva colla. Després d'examinar
breument el carnet d’en Han, va preguntar:
—Aquestes dades són
correctes? Vostè és el propietari i capità d'aquest vaixell de càrrega que avui
ha fet la seva entrada al planeta?
Han no va veure
possibilitat de negar-ho. I si l'Autoritat ja havia relacionat la seva nova
personalitat amb els esdeveniments referents a l'aterratge il·legal de Duroon,
tant li valdria estar mort. No obstant això, se les hi va compondre per
manifestar una certa curiositat i sorpresa davant semblant interrogatori.
—El Sunfighter Franchise? Sí, naturalment,
oficial. Hi ha cap problema?
I va mirar als
policies amb la innocència d'un nounat.
—El supervisor de les
badies d'amarratge ens ha transmès la seva descripció —va explicar el sergent
de la Policia de Seguretat—. La seva nau està requisada.
Va llançar els carnets
d'identitat damunt de la taula.
—Per incompliment de
les normes de seguretat de l'Autoritat.
Han va modificar el
rumb del seu processos mentals.
—Té totes les
llicències —va protestar, dient-se que no podia ser d'una altra manera, ja que
ell mateix les havia falsificat.
L’Espo va rebutjar la
seva objecció amb un posat despectiu.
—Estan caducades. La
seva nau no s'adapta a les noves normes que acaben de promulgar-se. L'Autoritat
ha redefinit les categories de classificació de les naus segons la seva potència
i, segons tinc entès, amic, la seva infringeix les normes aplicables a ella en
almenys deu aspectes diferents i no figura en la llista de permisos especials.
Una simple inspecció externa ha permès comprovar que la seva relació
massa/elevació i el seu armament són molt superiors als acceptats per a
aparells no-militars. Pel que sembla, es va eliminar un gran nombre de planxes
antiradiacions en tallar i recanalitzar el tub d’escapament dels propulsors. I
també porta tot aquest equip d'aterratge irregular, escuts defensius reforçats,
grans compensadors d'acceleració i tot un arsenal de material de detecció de
llarg abast. Un veritable castell de focs artificials.
Han va estendre les
mans en un gest de modèstia; no tenia cap interès en gallardejar de les capacitats
de la seva benvolguda nau en un moment com aquell.
—El cas és que quan
algú es passeja en un artefacte com el seu, amb una massa reduïda i una
musculatura desmesurada —va seguir explicant el sergent—, l'Autoritat del
Sector Corporatiu comença a sospitar que tal vegada el propietari tingui
intenció d'utilitzar-la per a alguna activitat il·legal. Haurà de readaptar-la
a les característiques que li corresponen i haurà de comparèixer de seguida per
iniciar els tràmits necessaris.
Han va riure despreocupadament.
—Segur que ha
d'haver-hi algun error.
Sabia que podia
considerar-se afortunat que no haguessin forçat els panys per registrar
l'interior de la nau. Si haguessin descobert l'equip antisensor, els aparells
de bloqueig i contrainformació, l'equip de navegació d'ampli espectre, en
aquell moment hi hauria una ordre de detenció contra ell. I què hauria succeït
si haguessin trobat els compartiments secrets on amagava el contraban?
—Aniré a veure al
capità del port quan hagi resolt uns assumptes —va prometre Han.
Ara comprenia el motiu
de l'alegria que havia manifestat Ploovo Dos-per-Un. L’usurer ni tan sols havia
hagut necessitat d'infringir l'ètica criminal, ni de posar en perill la seva
fètida pell en un enfrontament directe amb Han i Chewbacca.
Ploovo sabia que el Falcó Mil·lenari, sota qualsevol
denominació, tindria dificultats amb les noves regulacions de l'Autoritat.
—Impossible —va
replicar el sergent de l’Espo—. Tinc ordre d'acompanyar-li fins allà quan li
localitzi. El capità del port desitja aclarir aquest assumpte ara mateix.
De sobte els Espos es
van posar més en guàrdia.
El somriure d’en Han
va adoptar un aire patètic i comprensiu. El seu rostre era tot simpatia.
Entretant, es va dedicar a examinar desapassionadament el seu dilema. L'Autoritat
li demanaria un informe complet sobre els papers de la nau, el quadern de
bitàcola i el seu títol de patró.
Quan detectessin
discrepàncies en els mateixos, efectuarien una anàlisi d'identitat completa:
traçat dels porus, índexs retinals i corticals, la rutina. Més ràpid o més
tard, acabarien descobrint l'autèntica personalitat d’en Han i el seu segon
oficial i llavors començarien les veritables dificultats.
Un dels axiomes de la
filosofia d’en Han Solo era no aproximar-se mai un pas més del necessari a la
presó. Però allà, assegut al costat de la taula, no tenia cap possibilitat
decent d'oferir resistència. Mirà de reüll a Chewbacca, que s'entretenia
mostrant-los les dents als preocupats policies en un aterridor somriure. El
wookiee va captar la mirada d’en Han i va baixar lleugerament el cap.
Llavors el pilot es va
aixecar.
—En aquest cas, el
millor serà resoldre el més aviat possible aquest enutjós assumpte, per
continuar després amb les nostres respectives activitats, no li sembla,
sergent?
Chewie va apartar la
seva cadira i es va incorporar, amb els ulls fixos en Han i una urpa sobre la
corda de la seva ballesta. Han es va ajupir per dir-li unes últimes paraules a
Ploovo.
—Gràcies per la
companyia, vell amic. Tornarem a visitar-te tan aviat com ens sigui possible,
t'ho prometo. I... abans que se m'oblidi, aquí estan els teus diners.
Han va obrir la part
anterior de la caixa i va fer un pas enrere.
Ploovo va ficar la mà
en la caixa, esperant enfonsar el seu impacient palmell en un meravellós i
sensual munt de diners. En comptes d'això, una filera de petites i agusades
dents es van clavar en la part carnosa del seu polze. Ploovo udolà de dolor
mentre l'enfuriat dinko sortia fet una tromba de la caixa i enfonsava les seves
urpes, esmolades com agulles, en el fofo ventre de l’usurer. L’animalet portava
clavat un xec de l'Autoritat sobre l'aleta dorsal, el delicat sistema ideat per
Han per saldar els seus deutes, tant financers com personals, amb interessos.
L'atenció dels Espos
es va desviar cap a la taula quan van escoltar l'udol del cap de la banda. Un
dels sequaços d’en Ploovo va intentar arrencar al dinko del ventre del seu
patró, mentre els altres miraven bocabadats. El dinko no estava disposat a
deixar-se tocar; va copejar les mans que intentaven agafar-lo amb els esperons
serrats de les seves potes posteriors i després va ruixar a tots els que
envoltaven la taula amb repugnants dolls del líquid de la seva borsa odorífera.
Poques coses hi ha més
repugnants en la naturalesa que la secreció defensiva d'un dinko. Homes i
humanoides van retrocedir, tossint entre arcades, sense recordar-se per res del
seu cap.
Els policies no
encertaven a comprendre què estava succeint quan van veure que els éssers
s'aixecaven trontollant dels seus seients i s'allunyaven veloços passant al
costat d'ells, abandonant a Ploovo a la mercè de la rabiosa bestioleta. El
dinko s'havia llançat ara enèrgicament —encara que tal vegada amb excessiu
optimisme— a la tasca de devorar a l’usurer, començant pel seu nas, que li
recordava bastant a un dels seus múltiples enemics naturals.
—Yahhh! —Va cridar
Ploovo, retrocedint per desfer-se del decidit dinko—. Traieu-me aquesta fera de
damunt!
—Chewie! —va cridar
Han i es va llançar a l'acció.
Va derrocar d'un cop
de puny a l’Espo que tenia més a prop sense atrevir-se a disparar a tan curta
distància. L’Espo, agafat d'improvís, va caure trontollant cap enrere. Chewie
va tenir més èxit en la seva primera intervenció. Va agafar als altres dos
policies per les corretges dels seus uniformes i els va copejar casc contra
casc, provocant un sonor ressò de les superfícies ultradures. A continuació, el
wookiee es capbussà amb notable agilitat entre la munió i va seguir els passos
del seu amic.
Els Espos que
vigilaven les portes estaven despenjant les seves armes portàtils d'ample
calibre, però la desconcertada multitud s'agitava d'un costat a un altre i
ningú acabava de comprendre exactament què havia ocorregut. Els ballarins de la
pista antigravitatòria van començar a posar-se en el terra mentre els diferents
éssers apartaven la seva atenció dels múltiples i variats intoxicants,
estimulants, sedants, psicotròpics i succedanis. Tota la sala es va omplir amb
el brunzit d'una espècie de confús «Huh?» translingual.
Ploovo Dos-per-Un, que
per fi havia aconseguit apartar al dinko del seu malparat nas, arrencant-lo per
la força, el va llançar a l'altre extrem de l'habitació. El dinko va anar a
aterrar sobre la taula d'un ric vidu, destruint l'apetit de tots els comensals.
Ploovo, acariciant-se
encara l'adolorit musell, va tornar el cap just a temps de veure desaparèixer a
Han Solo darrere de la barra.
—Aquí està! —va
exclamar el senyor de l’hampa.
Els dos bàrmans es van
llançar apressats a detenir-lo, brandant les barres atordidores que tenien
amagades sota la barra en previsió de qualsevol pertorbació de l'ordre. Han va
rebre l'atac del primer amb els punys creuats, frenant la caiguda de l’atordidor,
per aixecar després el genoll al mateix temps que derrocava d'un cop de colze
al primer bàrman, el qual va anar a caure sobre el segon. Chewbacca va saltar
per sobre de la barra darrere del seu company i es va precipitar sobre els
encarregats amb un udol de triomf que va fer titil·lar els llums.
Una ràfega de trets de
l'arma d'un dels Espos apostats al costat de les portes va fer miques una
ampolla de cristall d’anyenc licor novanià de quatre-cents anys. La multitud va
llançar un gemec i la majoria es van llançar al terra. Altres dos trets van
arrencar estelles de la barra i van deixar malparada la caixa registradora.
Han s'hi havia obert
pas entre el vigorós embull que formaven Chewie i els encarregats. Brandà la
seva pistola DL-44 i va disparar sobre els Espos, esquitxant la seva
localització aproximada amb breus ràfegues de foc. Un dels policies va caure al
terra, amb l'espatlla fumejant, i els altres es van dispersar buscant refugi. En
Han va aconseguir sentir a Ploovo i els seus homes intentant obrir-se pas a
cops de puny entre la massa de clients que xisclaven espaordits. L’usurer es
dirigia cap a la barra.
Han es va tornar cap
al seu objectiu, els controls de gravetat. No podia perdre temps estudiant-los,
de manera que va començar a fer girar frenèticament tots els indicadors al
màxim. Afortunadament per a tothom que estava fora de la zona aïllada del bar,
la casualitat va voler que accionés els comandaments de sobrecàrrega de
gravetat i que, en aquell moment, ja no quedés cap ballarí suspès en el buit en
la cúpula de caiguda lliure. En conseqüència, ningú es va estavellar contra el terra
ni va sortir projectat per l'aire.
Han havia augmentat la
gravetat del local fins a 3,5 unitats patró. Éssers de totes descripcions es
van desplomar sobre les catifes, aixafats pel pes vacil·lant dels seus propis
cossos, senyal que aquell dia no hi havia cap oriünd de les zones d'alta
gravetat entre els clients. Els Espos van caure com tots els altres. Ploovo
Dos-per-Un, segons va poder observar Han de passada, presentava una gran semblança
amb un peix-bola encallat.
El silenci va omplir
la sala, interromput només pels panteixants grunyits i apagats gemecs dels
éssers que havien sofert lleus contusions en la seva caiguda, encara que ningú
semblava estar malferit. Han es va enfundar la fumejant pistola i es va posar a
examinar els comandaments del camp gravitatori, dient-se dintre seu: ara el que necessitem és un estret passadís
per escapar d'aquí. Però va continuar mossegant-se el llavi, indecís, sense
atrevir-se a accionar els reguladors.
Amb un impacient esbufec,
Chewbacca, que ja havia acabat amb els dos encarregats de la barra, va agafar-lo
per les espatlles i el va treure del mig. El wookiee es va inclinar sobre el
panell de comandaments, movent els dits amb àgil precisió, aixecant
freqüentment la vista de la seva tasca per vigilar la porta.
Instants després, els
cossos dels dos o tres clients tombats en el seu passadís de gravetat més baixa
es van agitar feblement. Tots els altres, inclosos els Espos i el contingent
mafiós d’en Ploovo, van romandre enganxats al terra.
Chewbacca va saltar gràcilment
a l'altre costat de la barra i va començar a avançar pel passadís de gravetat
normal. Després va cridar vanant-se al Han.
—De totes maneres, la
idea ha estat meva, o no? —va rondinar el pilot, seguint els passos del seu
amic.
Quan van haver-hi
sortit de la sala de ball, Han va tancar discretament les portes a les seves
esquenes i es va allisar les robes, mentre Chewie se sacsejava amb expressió d'enuig.
—Ei, Chewie, has estat
una mica lent amb l'esquerra fa un moment, no creus? —li va recriminar Han—. No
estaràs perdent facultats, veterà?
Chewbacca va blasfemar
iradament; el pas dels anys era constant motiu de pulles entre els dos.
Han va tallar el pas a
un grup festiu i somrient que es disposava a entrar en la Cúpula.
—Aquest establiment
està oficialment clausurat —els va anunciar amb aires d'importància—. Es troba
sota quarantena. Febre de Fronk.
Els calaveres,
intimidats per les connotacions sinistres de la imaginària malaltia, es van
marxar en l'acte sense entretenir-se a esbrinar més detalls.
Els dos preocupats
companys van agafar el primer taxi-robot que van trobar i van partir a tota
velocitat rumb a la seva nau.
—Les coses comencen a
posar-se difícils per als empresaris autònoms —es va lamentar Han Solo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada